dimecres, 2 de novembre de 2011

VIDRE, GASTRONOMIA I VEGANISME A OH!BCN


Oh!BCN es una setmana d’actes creatius oberts al públic, sobre el vidre i la gastronomia, la creativitat i la vida “slow”, que ha acollit des de conferencies de cuiners i sociòlegs fins a tallers on vidriers i dissenyadors han treballat amb el sucre com a matèria de creació.
Entre les instal·lacions artístiques realitzades a l’espai de Palo Alto de Barcelona es van poder veure obres conceptuals realitzades per artistes nacionals i internacionals que mostraven la seva visió particular de la ciutat i la gastronomia, realitzades amb Isomalt, un edulcorant dietètic que ha estat una matèria similar al vidre però, alhora, comestible.


En català:


Entre les instal·lacions artístiques realitzades a l’espai de Palo Alto de Barcelona es van poder veure obres conceptuals realitzades per artistes nacionals i internacionals que mostraven la seva visió particular de la ciutat i la gastronomia, realitzades amb Isomalt, un edulcorant dietètic que ha estat una matèria similar al vidre però, alhora, comestible.

El vi, els espais urbans, els espais naturals de la ciutat o la relació de la ciutadania amb els espais i el menjar, tot sota la visió conceptual dels artistes convidats a realitzar, en directe, els seus treballs i creacions.

Una d’aquestes creacions, realitzada per l’Estudi Comglaç, va sorgir de la idea original de la setmana creativa, que tenia com a icona comunicativa el got de tallat que gairebé tota la ciutadania de Barcelona pren al matí. Els artistes es van preguntar quanta llet i cafè se servia diàriament a la ciutat, potser una piscina olímpica plena? I a partir d’aquí es van preguntar quants animals desfilen diàriament cap a la ciutat, en una marxa silenciosa i continua, en una filera mecanitzada sense fi per a ser transformats en “carn, llet, ous…” per als i les barcelonines.

La instal·lació ens pregunta quanta vida consumeix una ciutat a diari per a ser transformada en el concepte de gastronomia que resulta menys agressiu a la consciència del consumidor. I per respondre a la pregunta, l’Estudi Comglaç ens formula un desig en forma d’instal·lació, on els animals surten de la ciutat representada per les rajoles típiques que trobem en tants carrers de la capital i marxen, en la mateixa filera silenciosa i continua, cap a un altre destí, la llibertat representada pel bosc sense humans.

en español:


Oh!BCN es una semana de actos creativos abiertos al público, sobre el vidrio y la gastronomía, la creatividad y la vida “slow”, que ha acogido desde conferencias de cocineros y sociólogos hasta talleres dónde vidrieros y diseñadores han trabajado con el azúcar como materia de creación.


Entre las instalaciones artísticas realizadas en el espacio de Palo Alto de Barcelona se pudieron ver obras conceptuales realizadas por artistas nacionales e internacionales que mostraban su visión particular de la ciudad y la gastronomía, realizadas con Isomalt, un edulcorante dietético que ha resultado ser una materia similar al vidrio pero, a la vez, comestible.


El vino, los espacios urbanos, los espacios naturales de la ciudad, la relación de la ciudadanía con los espacios y la comida, todo bajo la visión conceptual de los artistas invitados a realizar, en directo, sus trabajos y creaciones.

Una de estas creaciones, realizada por el Estudio Comglaç, surgió de la idea original de la semana creativa, que tenía como icono comunicativo el vaso del cortado que casi toda la ciudadanía de Barcelona toma por la mañana. Los artistas se preguntaron cuánta leche y café se servía diariamente en la ciudad, ¿quizás una piscina olímpica llena? Y a partir de aquí se preguntaron cuántos animales desfilan diariamente hacia la ciudad, en una marcha silenciosa y continúa, en una hilera mecanizada sin fin para ser transformados en carne, leche, huevos para los y las barcelonesas.


La instalación nos pregunta cuánta vida consume una ciudad a diario para ser transformada en el concepto de gastronomía que resulta menos agresivo a la conciencia del consumidor. Y para responder a la pregunta, el Estudio Comglaç nos formula un deseo en forma de instalación, donde los animales salen de la ciudad, representada por las baldosas típicas que encontramos en tantas calles de la capital, y marchan, en la misma hilera silenciosa y continúa, hacia otro destino, la libertad representada por el bosque sin humanos. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada