dilluns, 29 de desembre de 2008

SE ASAN ANIMALES

Article de Ruth Toledano publicat a El País el 26/12/08:

Como se acercaba el 25 de diciembre, fun fun fun, nos fuimos al norte de visita familiar prenavideña. En los tejados y los rincones de la ciudad aún quedaba una espesa capa de la nieve que cayó hace unos días. La mañana era fría, pero lucía un sol espléndido y salimos a pasear. Pasamos primero a comprar pan, a la vuelta de la esquina, porque dijeron que ahí era muy rico, de horno de leña o algo así. No entramos. En la puerta de la tahona habían pegado un cartel: "Se asan animales". Todo en mayúsculas. En ese momento, una señora abrió esa puerta, con una baguette en una mano y, en la otra, la correa de su Yorkshire, que salía vivo. Juro por mis muertos de muerte natural que ella llevaba un abrigo de visón. Volvimos a mirar el cartel: "Se asan animales". Todo en mayúsculas y con una caligrafía escalofriante.
Sentíamos lo que sentimos siempre nosotros, los vegetarianos, ya nos
conocen: repugnancia y tristeza. Pero además un profundo desconcierto: nunca
habíamos visto eso que rechazamos expresado de manera tan cruda. Quizás
habíamos pasado ya, sin prestarle atención, por delante de un restaurante
con un gran cartel que dijera "Asador"; de hecho, ya nos habíamos detenido
ante el escaparate de una tienda con productos delicatessen, exquisitamente
decorado, en el que las piezas de fruta más seductoras y las bebidas más
escogidas se mezclaban con fiambres y foies cuyo cruel origen estaba
convenientemente disfrazado de lujo y distinción. Acostumbrados a ciertas
imágenes y a determinadas palabras, dejamos de ver lo que significan: siendo
lo mismo, el escaparate del gourmet disimulaba con finura lo que el cartel
de la tahona nos había mostrado en su más grosera naturaleza.


Pero estábamos de visita navideña a la familia ("tengamos la fiesta en
paz"), así que continuamos nuestro paseo con toda la placidez que nos
permitieron las imágenes que seguían asaltándonos ("Se asan animales": y no
veíamos sólo corderos y conejos y cochinillos -animales-, sino también
yorkshires y labradores y bulldogs franceses -animales- y gatitos siameses y
atigrados y de angora -animales- y hurones y hámsteres y periquitos
-animales-. Yo los veía a todos haciendo cola, algunos con sus collares y
sus correítas, muy formales, en fila como quien va a llevarse una baguette,
esperando su turno para ser asados en ese horno de leña o de algo así donde
es famoso el pan porque sale riquísimo). Entonces nos llevaron a ver el
Belén gigante. Con su José y su María y su niño, como es natural; y sus
hilanderas y sus pastores y sus campesinos y sus soldados y su molino con
agua corriente de verdad. De verdad eran también unas ovejas de cara negra
que asistían a su propia escena con envidiable serenidad y unos ponis de
pelo largo que estaban atados dentro de un cercado y daban la espalda a los
niños que los observaban con admiración, ignorantes, porque ninguno de los
adultos presentes se lo contaba, de 
que aquel corderín tan mono y que daban
tantas ganas de abrazar quizás iba a ser asado por la tarde en la tahona

donde se compran las baguettes. Yo tampoco dije nada ("tengamos la fiesta en
paz").

Hace pocos días la policía desmanteló un matadero clandestino en Villarejo
de Salvanés. No lo hizo porque dieran ganas de abrazar a las ovejas y a sus
bebés sino porque los tres miembros de la misma familia que fueron detenidos
estaban haciendo el agosto navideño distribuyendo en toda la Comunidad de
Madrid corderos, para asar, sin control sanitario ni veterinario, sin
registro ni medidas higiénicas e incumpliendo las más mínimas normas de
"sacrificio". Para estas fiestas tan entrañables, el matadero mantenía una
intensa actividad: dentro de la nave había más de un centenar de cadáveres y
otros tantos corderos vivos esperando su turno, nos podemos imaginar que en
un ambiente distinto al del Belén gigante que hacía las delicias de los
niños. Por 200 euros, a su vez, podía usted hacerse con un cerdo completo en
el matadero ilegal de Colmenar Viejo que también ha desmantelado la Guardia
Civil. Medicados con antibióticos caducados y alimentados con leche podrida
pero, cómo no, convenientemente troceados si ese era el deseo de usted.
Dicen que 
en el momento de la detención había seis cochinillos, es decir,
seis cachorros, listos para matar
 y que "la manipulación" se realizaba de
cualquier manera. Lo cuento porque supongo que a los carnívoros les
interesarán estas informaciones, aunque por distintos motivos que a mí. Pero
la vida sigue, también para los vegetarianos, así que, feliz Navidad. Y si
ustedes creen que he pretendido amargarles el pavo, están en lo cierto: era
mi intención. Para que tuviéramos la fiesta en paz.

MI FAMILIA Y OTROS ANIMALES

Article de l'animalista i artista Xavier Bayle (http://xavibayle.blogspot.com/):

Hace unos semanas coincidí en una comida familiar donde la casi totalidad de los platos servidos estaban compuestos de carne o pescado, huelga aclarar que aquello más que una mesa aparentaba a mis ojos un campo de batalla. Durante el ágape, aprovechando la concurrencia estrepitosa y el jolgorio consanguíneo se expuso a debate el apasionante tema del próximo atracón, bajo la coartada de celebrar el nacimiento de Jesucristo, ocasión que el mundo rico aprovecha a golpe de paga doble para desoír sabiamente las palabras de amor de un profeta, lanzándose a un inmenso e impúdico asesinato masivo de los suculentos seres que compondrán los platillos de gusto de estas fiestas navideñas. No hay nada más desalentador para una activista por la liberación animal que tener que escuchar la penosa jerga dialectal y la repugnante miseria emocional que
supone designar las condenadas, escuchar con qué gracia y golosía todas las asistentes exponen sus flaquezas, sus desvaríos, sus insoportables sorderas a los gritos desesperados del sufrimiento animal, para hacer de
una incalculable vida sintiente, doliente y deseosa de seguir viviendo el simple ingrediente de una desmesurada e inútil ingesta. Huelga aclarar que cualquiera de las tímidas propuestas gastronómicas alternativas hechas sin necesidad de matar fue sistemáticamente ignorada sin vacilar un instante.



Para qué pensar pudiendo deglutir. Para qué pensar con el cacumen pudiéndolo hacer con el aparato digestivo.

Si la charla de marras a la que aludo la llevásemos a estratos morales, éticos o filosóficos, tendría una cierta similitud con lo que en etología social tradicionalmente designaríamos como pocilga o jauría, es decir,
animales despedazando con palabra u obra los órganos vivos y calientes de otros animales no muy distintos a nosotras, las humanas. Pero eso es mucho extrapolar, porque de hecho jamás los cerdos o los perros llegarían ni de lejos a las cotas de maldad criminal, tan terrible como imperceptible, que alcanzan las charlas sobre gastronomía, ni por supuesto los actos posteriores que de ellas dimanan.

Décadas después sigo en el proceso de lograr comprender la doble moral humana, que despelleja o acaricia según el recipiente, según el sujeto que a mano se tenga. Entiendo los mecanismos de la venganza o la desesperación en la sociedad, situaciones extremas en las que podríamos llegar a matar, pero nada más distante de una muerte con argumentos pasionales que la vivisección minuciosa, alevosa y premeditada de las venideras fiestas de Navidad, donde las trinchadoras se convierten en armas de destrucción masiva y la inercia de una masa embistiendo los escaparates con sus exigencias consumistas suple cualquier atisbo de verdadera paz y armonía.

El orígen de estas fiestas, dícen las que entienden.

En otra vida he introducido caracoles en una olla con agua y los he puesto a fuego mínimo, al sentir el calor extremo poco a poco conquistando el medio han emergido todos invariablemente de sus conchas donde aterrorizados se escondían, han trepado por las paredes de la cacerola intentando huir de la temperatura ya insoportable, tenían extendidos todos sus órganos táctiles, y yo les he puesto la tapa de la olla encima para que no escaparan. HE sido cruel para saciar mi paladar, me importaba poco si tenían tales o cuales propiedades alimenticias, buscaba su sabor, como todas las carnívoras ( y miente quien aluda cualquier otro razonamiento).
Miles de animales HE matado con mis propias manos, si existe un infierno iré allí. Pero HE dejado de hacerlo y, sintiéndolo, conociendo el tema en mis carnes, he decidido no matar. Lo hacía porque me enseñaron a ello,
pese a toda la fuerza de voluntad que una pueda poner en hacer el bien nos engañaron, nos estafaron la juventud, la familia, las amigas, nos dijeron que eso estaba bien porque así les educaron, y en definitiva porque SÓLO eran caracoles, peces, cangrejos... nada: recursos, ingredientes. Ya no me es posible de ningún modo aceptar que pueda ser bueno un valor educativo que contemple cocer a fuego lentísimo sensibles animales que chillaron mudos una agonía indescriptible, y que lucharon hasta el último segundo por acabar con ella, porque entonces cada animal torturado es un héroe y cada ser humano carnívoro, una asesina.

Pero qué pasa, por qué los cambios. ¿Acaso yo soy más inteligente?, ¿más sensible?, ¿por qué no lo hago ahora y entonces sí lo pude hacer?.

Supongo que cuando una se sume en un letargo soporífero postdigestivo tan denso insufrible e insano como el del carnivorismo, el cómo llegó el alimento al plato deja de pesar e importar. Pero si pensamos para jugar,
para trabajar, para establecer relaciones, para amar, para crear, si pensamos para todo ello, ¿por qué no pensamos para comer?.

No se me va a olvidar apuntar que si todos los componentes de la familia que se lanzaban a escoger sus predilecciones gustativas en oposición con el derecho y deber de vivir de los animales tuvieran que matar con sus
propias manos la ternera asustada de mirada dulcísima propuesta para el menú, el bacalao huidizo, o tuvieran caso que trepanarle el hígado caliente todavía del animal trémulo y expirante, mi familia en pleno se
plantearía muy seriamente el vegetarianismo o el veganismo. Pero sucede que siempre hay mercenarias que se encargan de esas labores, mentes sucias de manos sucias y distancia moral al servicio del dinero.

El dinero, que come sociedad y caga personas. Y viceversa.

Mi familia y yo, advierto, hemos dejado de coincidir en ciertos códigos cifrados de caracterizan toda relación parental, las discusiones se multiplican con el transcurso de los años, y el metalenguaje de la afinidad que el trato cercano otorga a las componentes de una determinada tribu se diluyen y analfabetizan por innumerables caminos, por un amasijo de impotencias que entablan eternos combates con la pereza y el hedonismo.
Entonces una se siente como en aquellas familias de la Guerra Civil Española, divididas entre ideologías republicanas y nacionales, y que se mataban en distintas posiciones de distintas barricadas, con la salvedad
de que aquí no nos disparamos entre nosotras, aquí hay inocentes que revientan para que algunas celebren. Y la carnicería final, creedme, es la misma.

Eso de la dieta basada en deforestación, calentamiento global, destrucción de microeconomías campesinas, explosiones cardíacas a cuenta de la contribuyente, cánceres, impiedad, egocentrismo, infantilismo y otras
lacras, es decir, eso de la dieta carnívora, hace muchas décadas que ha pasado de ser una opción individual, una mera resolución íntima e incluso espiritual, porque los efectos que está consiguiendo lo que llamamos
cadena alimentaria nos está matando, incluso a las que ya no expoliamos animales. Esto del carnivorismo compulso es una enfermedad sociológica que no va a tener un estudio imparcial e independiente dado que la mayoría de sociólogas, psicoterapeutas, analíticas de las adicciones, oradoras y legisladoras son eminentemente carnívoras ( llamarlo omnivorismo es un insulto a la inteligencia ); lo cual se suma la inercia social, la cual
funciona como la del culto a dios en muchas sociedades, el del dinero en casi todas o la devoción a la svástica invertida que las nazis profesaban, algo tan severo como natural.

La gente no sabe vivir, es feliz en términos microscópicos, con la calderilla que supone un día sin el horror ni las claudicaciones cotidianas. Pero el horror está ahí aunque no se aperciba a simple vista, de modo que esa aceptación de la mediocridad implícita como modo de éxito forma la parte más esencial del horror. La gente es un ser humano común, construido a base de pequeños -y grandes- horrores y mediocridades, hijo de ellas. Así la gente se convierte en seres humanos frustrados. Un ser humano frustrado a diferentes gradaciones se alcoholiza, se atraganta de carne, asesina a un gato, troncha un árbol, a una persona o a una raza designada, entonces el recipiente vulnerado y el acto de la vulneración se convierten solamente en un efecto, no en una causa. El problema de la frustración persiste, y ahí hay que debatir, en el no tener ni idea de vivir, de cómo educar que tiene la sociedad y la gran mayoría de las educadoras.

El factor diferencial del ser humano, en oposición al del resto de las faunas que habitamos el planeta, es que tiene elección, puede decidir qué comer. Y cuando no puede decidir qué comer porque su nivel adquisitivo es
nulo y depende de limosnas entonces el consumo de carne sigue siendo -doblemente-, un lujo idiota.

Los animales no humanos en cambio no tienen elección, se mueren de ser matados, en sillas de xperimentación, en coliseos abarrotados de "óles", en los tornos donde serán despellejados vivos, en minúsculas jaulas de
poneduría de huevos, y acabarán sin elección en enormes tolvas trituradoras, en bolsas negras camino a la incineradora, en máquinas transformadoras de materia viva en piensos de engorde, en vitrinas con un precio hincado, en ollas, cacerolas, sartenes y hornos para santificar las fiestas en honor a un dios lejano, muy lejano, demasiado lejano para ser cierto.


Amar es liberar, la liberación animal incluye la nuestra.
Xavier Bayle

dijous, 18 de desembre de 2008

PUNTS FIXES DE RECOLLIDA DE SIGNATURES

Aquests són els punts de recollida de signatures que de manera permanent estàn disponibles per a la Iniciativa Legislativa Popular a favor de l'abolició de les corrides de toros a Catalunya:

dimecres, 3 de desembre de 2008

SOY TONTA

Article d'Ángeles Caso publicat al diari Público el 02/12/08, com a resposta a les paraules del Defensor del Pueblo Enrique Múgica en que qualificava els antitaurins de ximples.


Resulta, señor Múgica, que soy tonta.

Soy tonta porque, aunque me interesa tanto todo lo que tenga que ver con la estética que incluso estudié Historia del Arte, la de los toros me parece rancia, tirando a cursi y desbordante de una repugnante testosterona.

Soy tonta porque siempre les he oído contar a los campesinos de mi tierra que las vacas mugen desesperadas en el momento en que están sacrificando a sus terneros en el matadero. Porque mi larga convivencia con perros y la observación de otros animales me ha hecho llegar a la conclusión de que los mamíferos tienen sensaciones y hasta sentimientos. Y porque los científicos me han hecho saber que el sistema neurológico de los toros es muy parecido al nuestro y, por lo tanto, padecen el mismo dolor que padecería yo misma de tener que soportarencierro, acoso, lanzadas, banderillas y estocadas.

Soy tonta porque mi compañero de columna Manuel Saco me ha informado de las muchas barbaridades a las que son sometidos antes de ser empujados a la plaza. Porque me desagrada que cualquier ser vivo tenga que sufrir torturas.
Porque me indigna que esas torturas se conviertan en motivo de alegría, jarana, admiraciones y olés. Y porque me preocupa la salud moral de mis congéneres capaces de disfrutar con la agonía de un animal. También soy tonta porque me ofende que a ese horrible espectáculo de dolor y sangre lo llamen fiesta. Y, para colmo, fiesta nacional, como silos tontos que lo detestamos no fuéramos de aquí. Y soy tonta, señor Múgica, porque me alegro de que usted, taurino, nos desprecie a nosotros, los antitaurinos, y se permita, desde su alto y noble cargoinstitucional, poco menos que negarnos el pan y la sal. Pero me temo que los tontos somos cada vez más. ¡Vaya país!

dijous, 27 de novembre de 2008

L'AGONIA FINAL DELS TAURINS CATALANS

La Federació d'Entitats Taurines de Catalunya i la Mesa del Toro, han convocat per demà divendres a tots els mitjans de comunicació per a presentar les mesures d'emergència davant de la propera ILP (Iniciativa Legislativa Popular) per l'abolició definitiva de les corrides de toros a Catalunya.

L'acte serà demà 28 de novembre a les 20h a la Casa de Madrid a Barcelona (c/Ausiàs Marc, 37) i es complementarà amb la projecció "Entre el hombre y el toro", un mini-curtmetratge de només 8 minuts de durada i que va ser presentat al Parlament Europeu el passat 4 de juny.

FELIÇ THANKSGIVING DAY PER ALS GALLS DINDIS TAMBÉ

Més dels 72 milions dels gairebé 270 milions de galls dindis matats per a menjar tots els anys als EUA es maten per a àpats com avui, el Thanksgiving Day (Dia d'Acció de Gràcies.) Aquest any, just abans de les vacances de Thanksgiving, PETA dirigia una clandestina investigació que durava més de dos mesos a les granges de factoria d'Aviagen Turkeys, Inc., la companyia que s'autoproclama com la més important del món.


Mentre treballava en una cadena d'Aviagen la factoria a West Virginia, l'investigador de PETA va documentar que els treballadors torturaven, mutilaven, i mataven de manera delictiva galls dindis. Aquests són just alguns dels delictes documentats en el següent vídeo de PETA:

dimecres, 26 de novembre de 2008

EL DIVENDRES ES PRESENTEN MESURES EN FAVOR DELS TOROS A CATALUNYA

La Federació d?Entitats Taurines de Catalunya (FETC) i la Taula del Toro (entitat que aglutina i representa a tot el món del toro) presentaran aquest divendres les iniciatives que, en resposta a l'atemptat contra la llibertat dels ciutadans que suposen els intents de prohibició de la Festa dels Toros, es van a portar a terme. Serà la resposta del món del toro a la Iniciativa Legislativa Popular que presentaran els antitaurinos al Parlament de Catalunya. L'acte tindrà lloc divendres que ve 28 de novembre, a les 20 hores, en la Casa de Madrid a Barcelona (calli Ausias March nº 37, principal -entre Girona i Bailén). En la presentació intervindran Juan Segura Palomares, President de la Federació d?Entitats Taurines de Catalunya; Eduardo Martin Peñato, Secretari i Portaveu de la Taula del Toro; Marilén Barceló, Doctora en Psicologia, i Julián López, President de la Fundació Taura Internacional ?El Juli?. L'acte es complementarà amb la projecció del video ?Entre l'home i el toro?, de 8 minuts de durada, que va ser presentat en el Parlament Europeu el passat 4 de juny.

CARTA A MÚJICA AL DIARI METRO

Carta publicada al diari Metro enviada per Lali Llobet de Barcelona:
Quiero expresar mi queja por las declaraciones de Enrique Mújica Hergoz en la Cadena COPE, desde donde arremetió contra las personas que estamos en contra de las corridas de toros.
Mújica declaró que “a los tontos no se les puede convencer de nada”. En otra ocasión, aseguró que “las posturas antitaurinas son producto de la utopía, del desconocimiento o de un nacionalismo mal entendido".
Lamento que un señor que ostenta un cargo de tanta responsabilidad ética insulte a una gran cantidad de españoles que rechazamos un espectáculo cruel donde se maltrata ostentosamente a un animal. Esta falta de sensibilidad y de respeto hacia el sentir de muchos me hace dudar de su capacidad para realizar sus funciones.

dilluns, 24 de novembre de 2008

EL DEFENSOR DEL POBLE QUALIFICA DE XIMPLES ALS ANTITAURINS

El Defensor del Poble, Enrique Múgica Herzog, va realitzar unes declaracions en to pejoratiu sobre la naturalesa i qualitat dels detractors de la tauromaquia en el programa "La tarde con Cristina", de l'emissora COPE, el 13 de novembre d'aquest any. La conductora del programa, Cristina López, va voler saber què és el que el Sr. Múgica li diria a aquells que pensen que el toreig és una ximpleria, al que el convidat va respondre: "parlar a ximples és molt difícil" (riures). "Parlar a ximples és molt difícil, ja veurà vostè" (...) no vagi a demostrar-li res als ximples, és que no hi cap la demostració."




Recomanem la resposta de Julio Ortega Fraile que en el seu bloc KAOS EN LA RED qüestiona si Enrique Múgica mereix representar la figura del Defensor del Poble.

NENS VEGETARIANS ALS MENJADORS ESCOLARS

Debat als Matins de TV3 sobre la dieta vegetariana als menjadors de les escoles. Participen Pilar Santiago, directora d'una escola bressol, Carlos Pavía, pediatre de la vella escola i Gemma Salvador, dietista del Departament de Salut de la Generalitat.

dimarts, 18 de novembre de 2008

MEDINACELI 2008

Sense paraules...

SUPERATLETES DE LA LLET AL 33

El programa de divulgació científica Quèquicom parla de les vaques, superproductores de llet, des d'un punt de vista totalment especista. Hem afegit uns subtítols per a donar una altra opció alternativa a la que predomina en la nostra societat, en la qual els animals no humans són vistos com a objectes a explotar per a obtenir productes.


divendres, 14 de novembre de 2008

TORO DE JÚBILO A MEDINACELI

TVE ha tractat aquest matí amb un reportatge i un debat el toro júbilo de Medinaceli, una de les festes taurines amb envolats més antigues de la península.
En el debat que ens han ofert desprès del reportatge, i que tan sols ha durat 3 minuts i 15 segons, han participat Ana Moreno del PACMA i Alberto de Jesús afeccionat a les festes taurines.


ISLAND IN THE SUN

Videoclip de Weezer dedicat a tots els que pensen que els ossos com l'Hvala representen algún problema.

dijous, 13 de novembre de 2008

LA VICTIMA ES EL OSO

Article de Pilar Rahola publicat a la Vanguardia el 29/10/2008

El ser humano se ha convertido en una especie de virus brutalmente agresivo y violento, que destruye todo a su paso, entorno, vida, ecosistema... Nuestra capacidad de destrucción de la biodiversidad va pareja a nuestra falta absoluta de conciencia de lo que ello significa, y así vamos caminando por el planeta, dilapidando el patrimonio biológico que no nos pertenece.

Según parece Hvala significa "gracias" en esloveno. Aunque dudo mucho que la osa que estos días es perseguida, con profusión de medios, por el Pirineo catalán, tenga demasiados motivos para dar las gracias a los seres humanos. En realidad, ¿puede darlas algún animal?

Lo que está ocurriendo estos días en el Pirineo catalán con la osa Hvala es un triste ejemplo de esta jauría humana en la que nos hemos convertido, y donde cualquier otra vida que no sea la de nuestra especie, es despreciada hasta la muerte. Resulta más que evidente que, en este caso, las víctimas de la violencia permanente han sido los osos, cuya persecución por parte de los cazadores,desde que fueron reimplantados, no ha cejado ni un momento. A pesar del vocerío con que claman algunos responsables políticos de Val d'Aran, como el propio síndic Francesc Boya – el populismo siempre ha dado réditos a la política –, lo cierto es que el balance, según el detallado informe de Depana, es una auténtica vergüenza para el Pirineo catalán. ¿Hacemos el repaso? En 1997 la osa Melba fue abatida por un cazador, mientras estaba con sus tres cachorros. Uno de ellos también murió.

En el 2004, Papillón, el último representante de los osos autóctonos, fue también
tiroteado y murió. Ese mismo año, la osa Canelle fue abatida cuando defendía a uno de sus osos del ataque de los perros de los cazadores. En el 2007, Franska murió atropellada, y en la autopsia se descubrió que estaba llena de perdigones. Y no hace más de un mes, el oso Balou fue tiroteado en otra batida, y desde entonces sobrevive herido. Finalmente, nadie sabe qué pasó exactamente con el encuentro entre la osa Hvala –probablemente embarazada – y el cazador de Les, pero se sabe que se produjo después de una cacería de jabalíes, y que la información dada a la prensa es, en el mejor de los casos, muy sesgada. Como dijo Depana en su comunicado, "la reciente agresión responde a una reacción propia de miedo del oso, y en ningún momento a un ataque gratuito, porque, si fuera el caso, el oso no habría provocado heridas leves al cazador".

Ciertamente, como muestran todos los informes de seguimiento, los osos del Pirineo no han representado ningún problema para el ser humano, y su contacto, incluso visual, ha sido prácticamente nulo.

Muy al contrario, el oso percibe la presencia humana mucho antes que nosotros, y siempre huye del contacto. En Cantabria, donde hay alrededor de 130 osos, no existe ningún problema. Está claro, pues, que todo el jaleo mediático que han montado desde el Pirineo, convirtiendo al pobre ósbru en una especie de peligro para la humanidad, responde exclusivamente a los intereses de los lobbies de cazadores, auténticos enemigos de su presencia en la zona. Desde que el oso volvió a los Pirineos, después de haber sido cazado sistemáticamente durante siglos, fue el objetivo de estos grupos de presión cuya actividad cinegética intenta patrimonializar toda la zona. No se trata de que el oso sea un problema, que no lo es. Se trata de que perciben los Pirineos como un coto cerrado de caza. A partir de ahí, la excitación se dispara. Hablan de la pérdida de actividad ganadera, como si el oso tuviera algo que ver en el hecho de que muchos ganaderos han dejado de ordeñar vacas, para ordeñar al turismo, mucho más suculento en estos tiempos. Aseguran que no es compatible su presencia con la del ser humano, y venden una película que sólo se puede comprar en el mercado de la demagogia.

Nada de ello es cierto. Porque, como se ha demostrado en todos los países donde el oso convive con el hombre, desde Cantabria hasta Eslovenia, desde Francia hasta Italia, desde Bulgaria hasta Alemania, etcétera, este no ocasiona ningún tipo de problema. Al contrario, enriquece la biodiversidad de las zonas donde convive y, por ende, enriquece su patrimonio natural.

Sin embargo, en la Catalunya pirenaica algunos parecen haber enloquecido. Gritando todos a una, cual Manelic de la tierra alta, "que viene el oso", han conseguido que se inicie una persecución contra la pobre Hvala, que, además de no ser legal – como demuestran las denuncias en los tribunales, por parte de Depana y Avalón–, es paradigmática - el alma salvaje que aún llevamos dentro. ¿O alguien duda de que el ser salvaje es el ser humano? Lo peor no es la histeria desatada, lo peor es que la Generalitat haga suya esa histeria. Y además, aprovechando el Pisuerga, los voceros del miedo aseguran que es el momento de sacar al oso del Pirineo. ¿Por qué no piden que también desaparezcan los excursionistas, especie que tiende a ponerse altamente nerviosa cuando topa con una jauría de cazadores? Porque hay algo que no podemos olvidar y es que el Pirineo es patrimonio de todos, y no sólo de los que se divierten matando animales. También lo es de los que amamos la vida.

dimecres, 5 de novembre de 2008

JÚLIA OTERO: "ME DA ASCO PENSAR QUE HAY GENTE QUE ABRAZA A SUS HIJOS POR LAS NOCHES Y LUEGO SE DIVIERTE CON LOS TOROS"

Declaracions a Periodista Digital:

(PD).- "Yo no he ido ni iré nunca a una cosa de ésas". Julia Otero no
esconde su militancia antitaurina. "Me da asco pensar que hay gente que tiene sentimientos, que abraza a sus hijos por las noches y luego se divierte con eso". Según la presentadora de la tarde de Onda Cero, "ésta es la parte más repugnante de un país como el nuestro".

Una llamada teléfonica ha puesto como una olla exprés a la periodista. Duros adjetivos ha utilizado Julia Otero para definir una afición muy arraigada en España: los toros.
"Yo no voy ni iré nunca a una cosa de ésas".
Un colaborador suyo ha tomado la palabra: "Hay festejos, como el toro de fuego en España, que en cualquier calle de España, en cualquier plaza de España... Son también bastante cuestionables. El toro tiene a unos 50 centímetros que eso sí que le ciega realmente, y una noche tras otra. Acaban todos ciegos de verdad".

Y después una colaboradora ha incidido: "¿Tú sabes Julia a cuántos animales se les maltrata en España en este tipo de fiestas? 60.000 al año".

La Otero ha rematado: "60.000 al año. Viva España, de verdad. Así somos. Ésta es la parte más repugnante seguramente de un país como el nuestro. Si en otras partes hacen lo mismo, pues también. La caza del zorro en Gran Bretaña o lo de las ocas para hacer el foie. Pero yo creo que en España nos llevamos la palma en ese aspecto".

En la misma emisora, uno de los grandes defensores de la fiesta del toro: Carlos Herrera. Una cadena plural.

dimarts, 4 de novembre de 2008

¿MALTRATO ANIMAL O RANCIA CULTURA?

Carta enviada per Diana Tirados Belda a QP!

Fuimos el fin de semana mi marido, mi perro y yo a buscar setas a Teruel. A parte de encontrar setas y llenar los cestos, encontramos a un galgo herido en la cabeza, en la carretera de la Sierra de Albarracín (Arroyofrío). Tremenda la escena.

Avisamos a la Guardia Civil, a la que habíamos visto hablando con unos pastores. Nos preguntan si el perro estaba muerto. No, está herido, contestamos. Pues ahora vamos a matarle, dice la benemérita. ¿Cómo? No, se trata de cogerlo para ayudarle, decimos nosotros. Es que ataca a las ovejas, dice el pastor. ¿Cómo?, será que tiene hambre, contesto yo. ¿Y si ataca a una persona? Dice uno de los de la benemérita. Mire, los galgos no atacan a las personas, simplemente está herido y tiene hambre, digo yo.

Me empiezo a alterar, no se puede hablar con ese tipo de personas, así que nos vamos a intentar capturar al perro antes de que lo hagan esos energúmenos. No pudimos rescatarlo porque huyó por el monte. Por la tarde, en la misma zona vimos otro perro cazador, en los huesos. Los cazadores de Jabaloyas estaban de batida para capturar jabalíes.

Tremenda cultura la de la España profunda. Si no se endurecen las leyes con respecto a la protección de los animales y en la manera en cómo muchos los tratan, difícilmente se puede evolucionar culturalmente.

Diana Tirados Belda
Barcelona

dilluns, 15 de setembre de 2008

CORRIDES DE TOROS: TRADICIÓ O ABERRACIÓ?

El programa de Telecinco, "La Noria" va organitzar un debat sobre els festejos taurins amb les opinions de Concepción Reyero (Presidenta del PACMA), Luis Corrales (Plataforma en Defensa de la Fiesta), Luis Gilpérez (Vicepresident de l'associació ASANDA), Enrique Zaldívar (veterinari contra la tauromàquia) i Jaime Ostos (torero).
Al plató en directe els següents contertulians: Juan Adriansens, Jimmy Jiménez Arnau, Terelu Campos, Fernando Sánchez Dragó, Marta Jimeno (veterinària), Jaime Ostos (torero)

PROTESTES A TORDESILLAS I VALLADOLID

Ahir, 14 de setembre per quarta vegada consecutiva, el PACMA va organitzar la protesta per l'abolició del Toro de la Vega que se celebrava fins a la data tots els segons dimarts de setembre en la localitat vallisoletana de Tordesillas. Aquest any sense saber ben bè per quin motiu aquesta massacrees es celebrarà demà dimarts. Després la protesta s'ha traslladat a Valladolid començant a la Plaça d'Espanya, passant per la Delegació del Govern de la Junta de Castilla-León, enfront de la qual s'han llegit diversos comunicats, on es denunciava la responsabilitat al govern autonòmic de la barbàrie de Tordesillas, ja que és competència d'aquest, l'autorització de l'espectacle cruel. Ambdós actes han tingut gran repercussió mediàtica, han estat nombrosos els mitjans que s'han desplaçat tant a Tordesillas com a Valladolid, per a cobrir aquests actes de protesta contra el Toro de la Vega.
Malgrat que la convocatòria s'ha hagut de realitzar amb caràcter d'urgència per la censura del DOA, s'han mobilitzat entre 500 i 600 activistes vinguts de tota la península, així com de l'estranger per a deixar ben clar que no cessarà l'obstinació per acabar amb aquesta barbàrie.

A Valladolid el nombre de manifestants va augmentar de forma considerable. L'atleta Maite Martín estava entre els activistes. També a Albacete, una vintena de membres d'aquesta associació va protestar nua contra el maltractament animal. En aquesta ocasió, les corregudes de toros.
Demà, a Tordesillas, un toro patirà l'ardor de centenars de burxades per tot el cos. La diversió d'aquesta tradició -que comte amb un patronat encarregat del seu estudi i divulgació- consisteix a clavar llances a l'animal. La festa comte amb el suport de la Diputació de Valladolid. Fa 11 anys, la Junta de Castilla-León la va declarar d'interès turístic regional. El PACMA confia en acabar amb l'espectacle per la via administrativa. Les associacions denuncien la censura que els defensors de la festa exerceixen sobre els seus veïns contraris a ella. Malgrat els seus recels, ahir van escenificar el sofriment del toro en el recinte on se celebrarà la festa. Van acudir a Tordesillas en autobusos. Segons denuncien, per a evitar que els seus cotxes paguin amb desperfectes la ira dels amants del Toro de La Vega.


dimecres, 10 de setembre de 2008

L'ONU RECOMANA REDUIR EL CONSUM DE CARN

Abstenir-se per a mejar carn almenys un dia a la setmana pot ser un eficaç sacrifici personal per a combatre el canvi climàtic, segons Rajendra Pachauri, president del Panell del Canvi Climàtic de Nacions Unides, guanyador del Premi Nobel de la Pau. En declaracions que avui publica el britànic "The Observer", recollides per Servimedia, Pachauri explica que reduir el consum de carn contribueix a la lluita contra el canvi climàtic perquè la cria de bestiar genera emissions de gasos d'efecte hivernacle i altres problemes mediambientals.

Pachauri, que acaba de ser reescollit com a president del panell del clima de l'ONU per a un segon mandat de sis anys, considera que resulta més fàcil canviar els hàbits alimentaris que els de transport, donat el fort vincle que la societat té al cotxe particular. Per aquesta raó, Pachauri, que és vegetarià, recomana "renunciar a la carn durant un dia a la setmana, inicialment, i després anar reduint a partir d'aquí". Al seu judici, aquesta és l'opció "més atractiva" perquè qualsevol individu pugui contribuir amb caràcter immediat a la reducció d'emissions.

"El Fons de Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) estima que les emissions directes de la producció de carn, representen aproximadament el 18% de les emissions totals de gasos amb efecte hivernacle", va dir Pachauri a la BBC.

"Llavors vull destacar el fet que entre les opcions per a mitigar el canvi del clima, el canvi de dieta és un factor que caldria considerar," va subratllar.

La dada de la FAO del 18%, inclou els gasos amb efecte hivernacle alliberats en cada part del cicle de producció de carn: neteja de la terra, transport de fertilitzants, crema de combustibles fòssils en vehicles de granja, i les emissions davanteres i posteriors de bestiars i ovelles. Les contribucions dels tres principals gasos hivernacles, diòxid de carboni, metà i òxid nitròs, equivalen conjuntament a la xifra estimada de la FAO. En contrast, el transport aporta solament el 13% de la petjada de gas hivernacle del gènere humà, segons el PICC.

La FAO, l'agència de l'ONU per a l'agricultura i l'alimentació, estima que la producció de carn és responsable de gairebé una cinquena part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Això es deu tant a la producció de pinsos per al bestiar com al fet que els rumiants, particularment les vaques, emeten metà, que és 23 vegades més perjudicial que el CO2 com agent de l'escalfament global.

dimarts, 9 de setembre de 2008

cccc

TORDESILLAS, ESCALFANT MOTORS

El PACMA juntament amb multitut d'entitats de tot l'estat, està organitzant dues manifestacions per a aquest diumenge 14 de setembre. Per a reservar plaça a l'autobús que surt de Barcelona contacteu amb Alejandra García (ale@liberaong.org), el preu és 45 euros. L'autobús surt el dissabte 13 a les 24h. des de l'Estació de Sants. Cal ingressar els diners al següent compte de Caixa Catalunya: 2013 0024 48 0201035918.

D'altra banda avui hem sabut que l'organització El Refugio ha concedit els seus premis 'Kcota', als personatges més negatius en referència a l'abandó i maltractament animal, i 'Lametazo', als personatges més positius 2007.

Les 'Kkotas' han recaigut en dos Ajuntaments. En el primer cas, l'alcaldesa de Tordesillas (Valladolid), Mª Miracle Zarzuelo, va rebre el seu Kkota per permetre la tradició del Toro de la Vega, on cada setembre es tortura fins a la mort un toro clavant-lo llances.
No va ser l'única representant pública a rebre el guardó. L'exregidora de medi ambient de l'Ajuntament de Puerto Real (Cádiz), Isabel Mª Gómez, per la seva inoperancia davant els suposats maltractaments que es produïen a la gossera del municipi.

Podeu veure en el següent video el moment de l'entrega del guardó a l'alcaldesa de Tordesillas.



El divendres passat, TVE-1 va emetre un reportatge sobre les festes estiuenques arreu de la península, amb especial atenció a les festes amb bous del País Valencià i el Toro de la Vega a Tordesillas entre d'altres temes. A continuació podeu veure el reportatge editat amb aquests dos casos.

dilluns, 8 de setembre de 2008

TORTURAS LEGALES

Carta de publicada per Margarita Pato Tellada a La Nueva España, diari asturià en l'edició on line com a resposta a una entrevista que aquest diari feia a Pilar González del Valle, marquesa de la Vega de Anzo i experta en tauromàquia. En aquesta entrevista la marquesa deixava anar perles com "Los cazadores són los primeros ecologistas. Aman el campo y a los animales" o "Esa cosa tan ridícula de las autonomías..."
El 17 de agosto fue publicada en este diario una entrevista con la experta en tauromaquia Pilar González del Valle, marquesa de la Vega de Anzo. Cuando el periodista afirmaba que los antitaurinos denuncian la parte sangrienta de la fiesta, ella responde categóricamente: «Ni mucho menos. Es algo absolutamente cultural». Pues la UNESCO (máxima autoridad mundial en materia de cultura) dictaminaba en 1980 que «la tauromaquia es el banal arte de torturar y matar animales en público. Traumatiza las mentes sensibles y agrava el estado de los neurópatas, atraídos por estos espectáculos?». Señora marquesa, también es algo «absolutamente cultural» la extirpación del clítoris a las niñas africanas y nosotros lo vemos como una aberración. La cultura es aquello que contribuye a volver al ser humano más sensible. La crueldad que humilla y destruye por el dolor jamás se podrá considerar cultura. Dice también doña Pilar González que «los toros son una tradición desde tiempos ancestrales», pero ¿desde cuando la violencia y la destrucción son dignas de perpetuamiento histórico? También le preocupa a la marquesa que «sin el toro de lidia 500.000 hectáreas no servirían para nada». Pues pueden colocar en ellas placas solares o algo constructivo, y si de todas formas ya no servirían para nada, ¿sabe cuántas hectáreas de tierras han quedado inservibles en los pueblos españoles tras la emigración a las ciudades en busca de una vida mejor? El progreso hizo que muchas tierras de cultivo hoy ya no sirvan para nada y el progreso (que no admite tortura gratuita a un animal) hace que todas esas hectáreas de las que usted habla dejen de ser el macabro lugar donde los toros están condicionados desde su nacimiento para representar, junto con el caballo, este fatídico guión dividido en «tres suertes» en las que unos diestros (para otros siniestros) acosan y castigan a un noble toro manipulado y traicionado con arpones que muere ahogado en su propia sangre, con los pulmones destrozados por la espada o apuntillado con un puñal con el que intentan seccionarle la médula espinal. Señora Pilar González, en la última corrida de la feria de Begoña, el quinto toro después de 14 descabellos fue matado a tiros, pero no pasó nada, simplemente fue una mala faena, pero que proporcionó al toro un sufrimiento indescriptible que usted jamás hubiera podido soportar. También dice la marquesa de la Vega de Anzo que «el toro es un ser maravilloso que debemos proteger», pero Calderón de la Barca decía que «no hay mayor monstruo que aquél que mata lo que ama».
Hoy miles de especies se extinguen diariamente y, por ejemplo, al lince no hace falta torturarlo para protegerlo. ¿Usted cree que cuando el pobre animal chorrea sangre hasta la pezuña, arponeado y atravesado, vomitando sangre, encharcados los pulmones, se va a acordar de su especie? ¿Cuando te pegan te duele a ti o le duele a tu especie?
También dice Pilar que «para un toro no morir en la plaza es una indignidad». ¿Le resulta digna una muerte larga y agónica donde el griterío incesante te impida encontrar un segundo de consuelo? No es muy digno morir porque acaban de reventar tu bolsa de oxígeno mientras por tu boca sale un caudal de sangre que se une a las babas y el moco que te ha acompañado durante la lidia, y todo eso entre aplausos. Señora Pilar, en el caso de que los toros pudieran hablar dirían que les dejaran en paz. No es muy digno cuando, ya inmóvil en el suelo, sientes cómo te rebanan las orejas hasta desprenderlas de la cabeza, donde siempre han estado desde que recuerdas. A veces le pasa lo mismo al rabo. Ahora sólo puedes desear morir antes de llegar al desolladero, pero a veces el destino es tan cruel que ni siquiera eso sucede. Si usted hubiera nacido toro tendría el honor de haberse convertido en la protagonista de una historia de pasión, de identidad cultural, de negocio. Todo esto puede parecer sugerente, pero el hecho de que ninguna de las personas que leen estas líneas daría su consentimiento para cambiarse por él da, cuando menos, que pensar. Señora Pilar, las corridas de toros son salvajes y repugnantes, y dan la oportunidad de deleitarse y enriquecerse con esta aberración.

ACTIVISTES ABSOLTS

12.45h
Segons acaba d'informar el programa "Els Matins" de TV3, la resolució del judici en contra dels activistes d'Igualdad Animal que van saltar al ruedo a la Monumental de Barcelona, s'acaba de fer pública i ha sigut favorable pels activistes.

15.00h
En la sentència el jutge absol de les faltes de desobediència a l'autoritat i desordres públics als antitaurinos, per a qui la Fiscalia sol·licitava una multa de 120 euros, però també descarta que fossin víctimes d'un intent de linxament per part dels afeccionats que assistien a la correguda de toros. En opinió del jutge, l'acció reivindicativa no constiteix desordres públics perquè, amb ella, els activistes només pretenien "cridar l'atenció i fer-se publicitat de la seva activitat en contra de la celebració de les corregudes de toros, i no alterar la pau social". No obstant això, el jutge recorda que la conducta dels activistes suposa una infracció al Reglament Taurí, "que prohibeix als espectadors moure's dels seus seients i menys llançar-se a la plaça", pel que ha remès el cas al Departament d'Interior perquè els obri l'expedient sancionador corresponent. La sentència tampoc aprecia que els activistes incorreguessin en una falta de desobediència a l'autoritat al resistir-se a abandonar la plaça de toros, atès que el fet de retardar el desallotjament de la sorra forma part de la pròpia acció reivindicativa com a tal. Els quatre activistes van presentar una denúncia en el mateix Jutjat d'Instrucció, que ha estat arxivada provisionalment, en la qual asseguren que van ser agredits per desenes d'afeccionats que presenciaven la correguda, el que pretenen demostrar amb un enregistrament de l'acció i fotografies que mostren les lesions que van sofrir. El Jutjat d'Instrucció descarta, no obstant això, que el públic de la corrida de toros es llancés al ruedo de la plaça amb la intenció de linxar-los, ja que, afirma la sentència, els quals van intervenir per a forçar-los a abandonar la sorra eren personal subaltern de la plaça i no aficionats. En definitiva, per al jutge, amb el seu "lamentable comportament" el que han pretès els animalistes és "magnificar el cas de les seves reivindicacions, utilitzant per a això la celebració d'una corrida de toros a Barcelona sense gairebé públic per a saltar al ruedo i d'allí als mitjans de comunicació i als tribunals, buscant ressonància per als seus fins". Text extret d'Antena 3

Notícia : EL JUDICI DELS ACTIVISTES DE LA MONUMENTAL VIST PER SENTÈNCIA (QP!)

VIOLÈNCIA DINS I FORA DE LA PLAÇA DE TOROS

Carta publicada per Lluís Villacorta Montero al Periódico de Catalunya el 08/09/08:

He llegit una entrevista amb Noam Chomsky a Le Monde Diplomatique. Entre altres joies, diu: "Algunes de les coses que avui consideram aberrants eren legítimes i normals no fa gaire temps: l'esclavitud, la falta de drets de la dona, el treball infantil i la tortura d'animals". Faig referència a aquesta entrevista per denunciar una greu agressió que que vam patir una altra persona i jo per part d'un grup d'aficionats als toros el 24 d'agost, davant de la plaça Monumental de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van arribar aviat, però tot i així vam haver de ser ingressats a l'Hospital del Mar. M'adreço a aquest sector d'aficionats per fer-los saber que continuarem manifestant-nos davant la Monumental cada vegada que hi hagi una corrida.
I també em dirigeixo als dirigents polítics per fer-los saber que la declaració de la Lliga Internacional dels Drets dels Animals del setembre del 1977, aprovada per l'ONU, diu el següent: "Article 1: tots els animals neixen iguals i tenen els mateixos drets (...) Article 3: cap animal serà sotmès a maltractaments ni a actes cruels (...) Article 10: cap animal serà explotat per a l'esbarjo de l'home; les exhibicions d'animals i els espectacles que se serveixen d'animals són incompatibles amb la dignitat de l'animal (...) Article 14: els organismes de protecció dels animals han d'estar representats en l'àmbit governamental; els drets de l'animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets humans".
Espero que en aquest nou curs polític s'aprovi la llei dels drets i de la dignitat dels animals.

divendres, 5 de setembre de 2008

UN TORO QUE LLUITA PER LA SEVA LLIBERTAT REP 36 TRETS

A la plaça de toros de Las Pedroñeras, un poble de Cuenca, un dels toros intenta escapar del seu tràgic destí i la policia no dubta en propinar-li fins a 36 trets de pistola per a "reduir-lo".


QP! Per què no el redueixen disparant-lo un dard per a dormir-lo?. El toro no estava a la via pública i no comportava cap perill per a cap persona. Realment és un país de troglodites.
D'altra banda la veu en off de Telecinco explica com el policia el mata i diu textualment "sense haver de lamentar víctimes", aquest periodista deu considerar al toro com un simple objecte ja que ni tan sols és víctima, fent evident una actitud especista.

dijous, 4 de setembre de 2008

EL JUDICI DELS ACTIVISTES DE LA MONUMENTAL VIST PER SENTÈNCIA

Aquest matí s'ha celebrat i ha quedat vist per sentència el judici en contra dels quatre activistes que van saltar a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona el juny d'enguany. Els càrrecs contra els activistes són desobediència lleu a l'autoritat pels quals demana una sanció de 120€ per a només tres dels quatre activistes que van saltar, ja que el mosso que va atendre al quart activista no s'ha presentat al judici.
Segons l'advocat de la defensa Lluís Orri, els activistes no van desobeir a l'autoritat ja que aquest fet seria contradictori amb el fet de rebre continues agressions tal i com mostra el vídeo, que finalment no s'ha admès com a prova i que diversos mitjans de comunicació han difòs.
A continuació podeu veure la cobertura en directe que durant el matí ha realitzat TV3 i el tractament de la notícia a l'informatiu de les 15h de TeleCinco, al Notícies 8 de 8tv a les 20.30h., el Telediario de TVE-1 i a les notícies d'Antena 3.










PROTESTES A TORDESILLAS

Tordesillas, localitat de la província de Valladolid celebra com cada any els festejos del "Toro de la Vega". A continuació podeu veure el reportatge d'"España Directo" de TVE va fer l'any passat.


EN QUÈ CONSISTEIX?

Aquest tradicional espectacle taurí ve celebrant-se des de fa segles. El Toro de la Vega és, a més, la pervivència d'un dels rituals taurins més antics i únics d'Espanya: El Alanceamiento del Toro, una sort que era l'estel·lar del torneig abans de la introducció de les corregudes en el segle XVIII. Per a això es posa molta cura a escollir un bon exemplar, d'almenys 500 quilos de pes i diversos anys d'edat que a més hagi procreat. Cap a les 11 del matía la Plaza Mayor ( encara que actualment es fa des d'un carrer proper - San Antolín ). Des d'allí va fent el recorregut tradicional pels carrers de la vila fins al pont. Travessant el pont, el toro s'enfronta a la seva sort. A l'altre costat li esperen caballistes i peons proveïts de llances que no pararan fins a matar-lo a través d'un espai fitat de l'àmplia vega que s'estén a l'altre costat del riu. Aquest Torneig es regeix actualment per unes normes establertes per l'Ajuntament de Tordesillas, que bàsicament consisteixen en la prohibició d'intentar abatre el toro fins que no arriba a una zona delimitada a aquest efecte i la total prohibició de l'ús de qualsevol vehicle a motor en la zona del Torneig. El mosso que hagi aconseguit donar-li la clavada de llança mortal té el dret d'arrencar els testicles al toro i mostrar-los orgullós en l'extrem de la seva llança.(Des de fa diversos anys, això últim no es permet, encara que alguns bèsties ho intentin). L'Ajuntament atorga al guanyador una insígnia d'or i li obsequia amb una llança de ferro forjat.

PROTESTES PROGRAMADES

ACTYMA juntament amb diversos representants de diverses associacions animalistes, va expressar els sentiments de condolença davant el monument al toro de la Vega en memòria als màrtirs morts amb llances, al que caldrà afegir al toro d'aquest any: Valentón. Es va realitzar una ofrena floral, es van encendre múltiples veles, i es va llegir un comunicat de duel. L'escultura del toro estava totalment coberta amb lones i embolicada per tanques de protecció per trobar-se suposadament en “restauració”, la foto correspon a l'any passat.
El dia 14 de setembre hi ha convocada una protesta contra el "festeig" del Toro de la Vega. Aquesta vegada serà en forma de manifestacions a Tordesillas i a Valladolid, es publicitarà i farà una crida a la ciutadania en general.
Libera! organitza autobusos des de Barcelona per estar presents a aquestes protestes. La persona de contacte és Alejandra (ale@liberaong.org). Més informació a www.verguenza.es

dimecres, 3 de setembre de 2008

"EL MEDI AMBIENT" ES FA RESSÓ DE LES DEPLORABLES CONDICIONS EN LES QUE VIUEN ELS ANIMALS DE LES RAMBLES

"El Medi Ambient", programa de 8tv, dedica una edició a mostrar la situació en la que viuen els animals de les parades de les Rambles de Barcelona. Agraïm al seu director, el meteoròleg Abel Queralt haver tractat aquest tema i així ajudar a que els barcelonins prenguin consciència d'aquest greu problema.



Des de l'entrada en vigor de la Llei de protecció animal 22/2003 i de l'Ordenança de protecció dels animals de l'Ajuntament de Barcelona, les botigues que hi ha ubicades al cèntric carrer de la Rambla de Barcelona incompleixen la normativa de protecció dels animals.
Aquests peteixen enormement, reclosos en espais minúsculs, suportant soroll, fums i altres elements que els estressen enormement.
Han d'estar també reclosos durant jornades de 36 hores seguides en foscor absoluta perquè els botiguers fan un dia de vacances a la setmana, pel que deixen els animals tancats durant un dia i mig, alterant d'aquesta manera els seus cicles naturals i afectant-los greument a la salut.

Degut a que el negoci dels botiguers de la Rambla de Barcelona vulnera la Llei de protecció animal catalana de manera flagrant i a la manca de voluntat de l’Ajuntament de Barcelona a l’hora de fer complir la Llei, els animals que en aquests establiments s’hi vènen pateixen enormement per les condicions a les que estan exposats.

El despreci cap a aquests animals per part dels botiguers de la Rambla es tradueix a l’hora en una situació de desigualtat cap a d’altres botiguers d’arreu del municipi.
A diferència dels botiguers de la Rambla, la resta de botiguers de Catalunya són sancionats per qualsevol dels articles de la Llei Catalana de Protecció dels animals en cas de vulnerar-los.
5 anys és temps més que suficient per substituir el negoci dels animals per un altre de més ètic considerant que l’Ajuntament de Barcelona els ha facilitat alternatives a la seva activitat tot respectant el lloc.
Tots els animals pateixen d’una manera o altra degut al captiveri i a la limitació d’espai que implica la incapacitat de moure’s amb naturalitat, de viure tranquilament (soroll, fums, etc) i de gaudir del benestar que la Llei 22/2003 exigeix.

text i més informació : http://www.ramblesetiques.com/

dimarts, 2 de setembre de 2008

JUDICI ALS ACTIVISTES QUE VAN SALTAR AL RUEDO DE LA MONUMENTAL

Aquest dijous 4 de Setembre a les 9:50 hores, Iván Guijarro, Yahira Vázquez, Marta Morera i Javier Moreno, els quatre activistes d'Igualdad Animal que van saltar el passat 15 de Juny al ruedo de la plaça de toros de La Monumental de Barcelona, seran jutjats en la Sala d'Audiències del Jutjat d'Instrucció nº 27 situat en el Passeig de Lluís Companys 1-5 2a planta de Barcelona com a acusats de pertorbació de l'ordre públic i resistència greu a l'autoritat.
Aquests activistes van saltar al ruedo amb cartells que reclamaven l'abolició d'aquesta forma d'explotació animal mentre el segon toro agonitzava encara a la sorra. La seva defensa dels animals va ser rebuda amb un linxament per part dels taurins tal com es pot veure en el vídeo gravat en l'interior de la plaça. També van desplegar una pancarta a la façana en la que es podia llegir "¡Tauromaquia abolición! Derechos para todos los animales"




Aquest és el primer judici que se celebra per interrompre una corrida de toros en defensa dels animals i s'espera que sigui un pas endavant per al tancament de la plaça Monumental de Barcelona. Des de les associacions es demana l'assistència massiva al judici per a mostrar suport als activistes i rebuig a la tauromaquia i explotació animal. A tothom que assisteixi, l'organització Libera! regalarà una samarreta amb la consigna "Tauromaquia Abolició" per a recordar aquesta data i seguir defensant als animals.

ANIMALS ABANDONATS

Carta d'opinió publicada al diari Avui per Lali Llobet de Barcelona, en referència a la notícia apareguda al diari El Periòdico de Catalunya el 26/8/2008.

No crec que siguin certes les xifres que s'han donat en alguns mitjans de comunicació sobre els diners que es destinen a Catalunya per als animals abandonats, 50 milons d'euros l'any. Crec que la quantitat és molt inferior. Alcaldes d'alguns municipis catalans estan demanant la tornada a l'eutanàsia afirmant que els diners que es destinen als animals abandonats els treuen de l'ajuda als nens del Tercer Món. Em sembla un argument absolutament demagògic. No crec que faci falta als lectors fer una llista de diners que es destinen a assumptes frívols i innecessaris. Per què no fan, els responsables de les administracions, d'una vegada, una política seriosa sobre el control dels animals domèstics? Per què no se'n restringeix la cria i la venda? És clar que el més fàcil i barat és matar-los després que hagin estat abandonats.

dilluns, 1 de setembre de 2008

CANAL 9 AMB EL MALTRACTAMENT ANIMAL

Canal 9, la televisió valenciana dedica freqüentment i de forma regular part de la seva programació al maltractament animal. Cada setmana emeten un programa sobre els bous "Espai Taurí" on es repassa l'actualitat generada a les places de tot l'estat i també habitualmentt es retransmeten en qualsevol horari, corrides en directe.

Al programa "Gran Prix" s'usen vaquilles per escenificar correbous i al programa "CNX Fresc" es cobreixen en directe esdeveniments com bous a la mar i la "1a Solta de Porcs de Penàguila" que a tall d'exemple podeu veure a continuació.






QP!
Aquest canal autonòmic que es veu recentment a la TDT de Barcelona arriba gràcies a la col·laboració entre les generalitats catalana i valenciana, els seus continguts haurien d'estar sota la supervisió del CAC, Consell Audiovisual de Catalunya, com qualsevol altra televisió que emet al nostre país.

COMANDO ACTUALIDAD ENS MOSTRA LA REACCIÓ DELS JAPONESOS DINS DE LAS VENTAS

El programa de TVE "Comando Actualidad" ens va mostrar divendres com un grup de japonesos entraven dins de la plaça de toros de Las Ventas de Madrid per a assistir a una típica corrida. És interessant veure el que pensen que és una corrida de toros i com reaccionen al veure el què és realment.

dissabte, 30 d’agost de 2008

MENYSPREU PELS CARNISSERS QUE OFEREIXEN UN ESPECTACLE DE CRUEL TORTURA ANIMAL

Article publicat per Don Mullan a Irishtimes el dissabte 16 d'agost de 2008. Traducció QP!

La novel·la d'Ernest Hemingway, 'The Sun Also Rises ' ("Fiesta") va portar el toreig espanyol a una audiència global. Don Mullan no va trobar res de coratjós o edificant sobre una visita recent a la plaça de toros.

Un conjunt de nou músics tocava música de "fiesta" en directe mentre el drama es desenvolupava. El magnífic animal corria sota la llum del capvespre, alleugerit per ser lliure del trasnport que l'havia empresonat juntament amb unes cinc altres potents bèsties, abans del seus darrers 20 minuts de vida a Barcelona.

L'escena era la plaça de toros La Monumental, construda el 1914, a un passeig de 10 minuts des de l'obra mestra inacabada d'Antoni Gaudí, La Sagrada Família . Eren les 6.30 de la tarda de diumenge 3 d'agost, i estava de vacances vuit dies a Espanya. Vaig decidir marxar i veure una "corrida de toros", erròniament suposant que l'esdeveniment, que presentaria sis braus en total, constaria de competicions d'igual a igual entre brau i matador.

Em vaig sorprendre de descobrir que la plaça estava plena tan sols a la meitat de l'aforament, una indicació del suport que es redueix a Catalunya i per tot Espanya per a aquest "esport" nacional, que depen bàsicament dels estrangers curiosos que volen veure "cultura espanyola".

A fora de, un contingent de manifestants, un d'ells vestit de roba blanca tacada de vermell, estava dret davant de les tres cues a les taquilles de venda de tíquets.

A la plaça, el brau reduïa la velocitat desprès de la sortida i semblava momentàniament desorientat ja que el cercle desconegut no oferia cap possibilitat d'escapatòria. Una veu des de la part més ombrívola de la plaça volia cridar la seva atenció. El brau es va aturar, clarament confós, abans de girar-se per encarar-se amb el seu adversari i cedir al seu instint per carregar.

Hi havia elements de bravesa i gràcia en el moviment dels dos ajudants de matador que acompanyaven el matador principal. El seu paper, presumptament, és permetre el seu mestre determinar la força del brau mentre l'agullonen per fer un nombre de voltes i passis amb les seves capees morades.

La multitud s'animava al veure com un ajudant feia que el brau girés i passès una mitja dotzena de cops per a centrar-se a atacar.

Al so de clarins ressonants, els ajudants retirats darrere dels taulons de fusta de seguretat, que distreuen l'atenció del brau mentre fan aparició uns altres ajudants i dos picadors amb llances pujats a cavall cobert amb un pesat arnès. L'atenció del brau es va dirigir cap als seus nous adversaris. Avaluava la situació abans de carregar contra un cap i llavors un altre.

De seguida els ajudants va fer girar el brau per encarar-lo a un genet i cavall. Responent l'acció de les seves regnes, el cavall involuntàriament es movia cap al brau, que carregava contra ell. La bèstia xocava amb l'arnès del cavall i el cavall mostrava angoixa, la força impressionant del brau amenaçava de bolcar-lo.

Mentrestant el picador anava fent uns quants talls a sobre de les espatlles del brau, provocant agitació dolorosa i dibuixant la primera sang. Això és el primer de tres actes en el drama que està pensat per ferir i esgotar els forts músculs de coll i espatlla del brau, fent que el seu cap caigui.

Després d'un minut o una cosa així, els ajudants apartaven el brau del cavall, girant-lo d'una manera i llavors de l'altre amb els seus fantasmes morats, abans de tornar-lo a col·locar per a encarar-lo un segon cop amb un cavall i picador.

La sang fluïa lliurement avall per l'abric brillant del brau mentre els músics feien sonar la retirada dels "cavaliers" i el començament del segon acte. Dos banderilleros emergits, portant cada un banderillas que, als meus ulls, semblaven arpons disfressats.

La seva tasca era saltar i clavar-lo dues banderilles en el mateix lloc on el brau ja s'havia travessat, prop de la seva espinada. Això es repetia tres vegades, ocasionant sis arpons que penjaven del brau.

Si l'arpó d'un banderillero es desplaçava era ridiculitzat pels espectadors catalans, augmentant la seva determinació de provocar una ferida més profunda a la segona cursa.

En aquest moment era clar que el brau estava atordit i ple de dolor. La sang estava caient lliurement sota del seu coll que cedia. El podria clarament veure convulsant-se, sacsejava tota l'estona la seva esquena en un intent va de treure's els arpons, i amb aquest moviement li provocava lesions més grans a causa dels ganxos dissenyats per no moure's.

La crida final dels musics anunciava la seva retirada i el començament del tercer acte, l'aparició del matador principal que amagava una espasa a la seva capa vermella.

Aquí teniem l'"heroi" del vespre, vestit amb un trajo conegut com "el Traje de Luces".

Durant sis o set minuts jugava amb l'animal que agonitzava. La multitud s'animava mentre agullonava el brau per carregar. De vegades es posava un metre o dos des del cap de l'animal soscavat. La multitud estava estàtica, especialment quan es posava al davant i despectivament tocava la banya dreta del brau. El públic animava i aplaudia més fort quan el matador es girava i arrogantment gallejava al voltant.

El moment més apreciat era quan l'espasa emergia de darrere el cap. Va intercanviar l'espasa per l'espasa mortal, una arma afilada i més letal, mentre els ajudants distreien al brau. Llavors el matador estava dret i fitava com si hagués domesticat la bèstia. La realitat era molt menys elegant: estava jugant amb una criatura dolorosament ferida.

L'agressió final arribava quan el matador distreia el brau amb la seva capa i es llançava endavant, submergint l'espasa d'un metre de llarg al brau, aspirant tallar la seva aorta i accelerar mort. En els sis assassinats que presenciava, la mort instantània no ocorria.

Un dels braus, després de ser torejat completament, va començar a sagnar profusament des de la seva boca i nas. La sang queia en torrents durant els darrers minuts de la seva vida, els seus crits van ser perfectament audibles abans que les seves potes del davant es dobleguessin i el seu cos es col·lapsés d'esgotament en una bassa de sang.

L'últim dels sis braus va ser desafiant fins al final. Després de que li haguèssin clavat l'espasa mortal, els ajudants es van dirigir a accelerar la seva mort.

A hores d'ara no era ja capaç de ser torejat. Tot el que podria fer era moure el seu cap tormentat mentre el seu cos estava ple de líquid vermell.

El matador indicava als seus ajudants que abandonèssin la plaça. Es movia amb moviments que evocaven un ballarí. I amb un gran gest des del seu davant va posicionar-se per matar al brau.

El públic català va voler que matès el brau, per un etern minut el brau i el matador van estar encarats desafiants.

El brau descansava el seu cap a la terra, descansant durant 20 o 30 segons abans que col·lapsés. Llavors va desencadenar una cascada d'animació, música, aplaudiments i fiesta.

Una vegada que el cos havia estat tret per dos cavalls i la sang netejada de la terra, el matador i els ajudants rebien rams de flors, barrets i mocadors.

Molts eren als seus peus, animant-se i aplaudint. Seia sentint-me malalt i culpable haver en mirar un espectacle tan atroç.

Mentre matador Pedro Gutiérrez Lorenzo, "El Capea", i els seus ajudants feien cabrioles, sentia complet menyspreu. Veia, no herois, sinó carnissers covards que havien creat una il·lusió de teatre on la realitat havia estat una exhibició sorprenentment cruel de massacre i tortura animal.

Vergonya hauria de sentir la Coca-Cola per ser patrocinadors oficials a tal "diversió" horrible. Vergonya hauria de sentir jo per donar suport amb el meu euro turístic.


Don Mullan és periodista i autor de documentals com Bloody Sunday.

divendres, 29 d’agost de 2008

PROTESTA PER LES BRUTALS MATANCES DE DOFINS AL JAPÓ

Per al dia 3 de setembre a les 12h i davant del consulat japonès de Barcelona, AnimaNaturalis convoca una protesta en contra de les matances de dofins que es produeixen a pobles com Taijii o Futo. Es redueixen acorralant-los en llocs amb baixa profunditat, se'ls claven llances i ganivets llargs directament a l'aigua i s'ajuden amb ganxos per pujar-los a les barques encara vius. Les aigües queden completament tintades de sang com a testimoni de la magnitud de la barbàrie.

Entre els mesos d'octubre i abril s'arriben a caçar 20.000 individus d'aquesta forma tan cruel. Els objectius d'aquesta captura són la producció càrnica i la caça d'exemplars vius per a l'entreteniment en cautiveri: delfinaris i per a parcs aquatics que tenen programes de "nedar amb dofins".

El benefici aconseguit pels dofins en cautiveri és molt superior a la producció càrnica i ajuda a perpetuar aquestes brutals caceries. La carn de dofí és comercialitzada amb l'etiqueta de carn de tonyina o balena.

AnimaNaturalis s'adereix a la crida internacional de l'IFAW per a protestar el dia 3 davant de les embaixades i consulats japonesos de tot el món.

Consulat del Japó a Barcelona: Avinguda Diagonal 640 de Barcelona. Dia 3/9/08 a les 12h.
Contacte: Aïda Gascón aidag@animanaturalis.org. mòbil 615640379

Campanya per a salvar els dofins de Taiji apadrinada per Susan Sarandon

UNA VACA S'ESCAPA DE L'ESCORXADOR I S'AMAGA EN UN DESAIGÜE


El diari Metro, en la seva edició on-line anglesa, publica "Una vaca francesa s'escapa d'un escorxador i s'oculta en un desaigüe. La vaca va ser rescatada del desaigüe però no de l'escorxador.".

QP! El diari Metro publilca aquesta notícia en clau d'humor, ja que és l'`únic registre permès per una mentalitat especista, per tractar un tema com aquest: el drama que ha viscut un individu no humà abans de ser sacrificat, eufemisme d'assassinat.
Si en comptes d'una vaca fos un humà, recordem que els humans tenen capacitat de sentir dolor com les vaques, haguès aparegut la notícia en primera plana i amb un tractament rigurosament seriòs.

dimarts, 26 d’agost de 2008

DIA DE L'ORGULL ANIMAL CANCEL·LAT

El DOA, Dia de l'Orgull Animal, ha estat suspès a una setmana de la seva celebració. L'alcaldessa de Trigueros del Valle (Valladolid), població on anava a celebrar-se aquest esdeveniment, s'ha vist obligada a suspendre tots els actes convocats per a aquest dia per la campanya d'amenaces, coaccions i pressions exercida sobre ella i sobre altres veïns i veïnes del municipi.

A més del PACMA, anaven a participar 44 entitats de defensa animal, ecologistes, culturals, polítiques i l'Associació Parlamentària per a la Defensa dels Animals. Des del PACMA es lamenta que s'hagi cedit al xantatge i s'hagi perdut una oportunitat única per a mostrar com, a Castilla-León, hi ha espai per a la defensa dels animals. Envien tot el suport a les persones que s'han involucrat en aquest projecte (emocional i econòmicament), especialment, a la militància del PACMA a Castilla-León.

D'altra banda es manté la convocatoria del PACMA de la protesta que tindrà lloc el próximo 31 d'agost a les 10:00 h a Tordesillas, per denunciar que el toro Valentón serà punxat amb llances i torturat fins a la mort aquest any.

CATALUNYA GASTA MÉS DE 50 MILIONS L'ANY PER L'ABANDONAMENT D'ANIMALS

Extret de l'edició de El Periòdico de Catalunya el 26/8/2008:

Catalunya paga molt cara l'actitud irresponsable de la gent que abandona els seus animals domèstics. Tant com més de 50 milions d'euros anuals. O, el que és el mateix, més de 137.000 euros diaris. Aquesta és la despesa pública que un estudi del Departament de Medi Ambient calcula que s'inverteix només en el manteniment dels prop de 7.200 gossos, gats i, ara també, fures que s'allotgen als 111 centres d'acollida catalans. L'1 de gener del 2007 va entrar en vigor a Catalunya l'article de la llei de protecció d'animals que prohibeix sacrificar les bèsties abandonades o extraviades i no recuperades, una norma que, malgrat reflectir més sensibilitat social, provoca que els costos que representa el captiveri comencin a ser insostenibles per a alguns ajuntaments.
L'any passat van ingressar als centres catalans 22.801 animals de companyia. D'aquests, 11.740 van ser adoptats i només 4.261 van poder ser retornats als seus propietaris, cosa que evidencia que, fins i tot sent una obligació, molts propietaris no identifiquen els seus animals amb el xip reglamentari.
Malgrat les dificultats dels ens locals per adaptar-se a la llei que veta l'eutanàsia i els dos anys de pròrroga per aplicar-la, des que va entrar en vigor, la xifra de sacrificis ha baixat un 48%. Encara que això podria significar un augment de la població a mantenir, les entrades a les gosseres s'han reduït aproximadament en un 19% en dos anys, cosa que sembla indicar que hi ha més conscienciació per part dels propietaris. Aquest descens no evita, no obstant, que la majoria de centres d'acollida estiguin saturats, perquè, al no poder sacrificar els animals, les estades es prolonguen.

DESPESA SENSE FRE
Precisament, l'overbooking dels refugis és el que està provocant que la situació es torni insostenible per a l'economia d'alguns ajuntaments catalans. La saturació que hi ha als centres d'acollida dels consells comarcals i de les protectores obliga els consistoris a buscar alternatives per complir amb el servei. D'aquesta necessitat se n'aprofiten, segons denuncien les protectores, empreses amb ànim de lucre que es dediquen a emmagatzemar els animals cobrant un tant per dia. Com que els animals no poden ser sacrificats i aquests centres privats no fomenten l'adopció, els ajuntaments dupliquen cada any el nombre d'animals a mantenir i les despeses es disparen.
Catalunya és l'única comunitat autònoma que disposa d'aquesta llei proteccionista. Actualment, 69 municipis catalans, que representen el 7% del total del territori, disposen d'una pròrroga per seguir sacrificant, perquè en el moment de l'entrada en vigor de la normativa no disposaven dels mecanismes necessaris per assumir-la. A partir de l'1 de gener del 2009, el sacrifici estarà completament prohibit tret d'excepcions per malalties o conductes violentes.
"Han volgut aplicar una llei sense haver proporcionat les mesures per evitar el problema. Ara hem de treballar sobre les conseqüències en una autonomia on hi ha més abandonaments que adopcions", afirma Isabel Navarra, tresorera de la Societat Protectora d'Animals de Mataró (Maresme), un dels centres d'acollida de referència a Catalunya. Navarra defensa que ha faltat una política forta d'implantació del xip als animals de companyia, un sistema d'identificació que ha evidenciat la seva eficàcia, ja que menys de l'1% de les mascotes censades són abandonades.
Una aposta forta per l'esterilització de gossos i gats respectant l'edat adequada per a la intervenció és una altra de les mesures que la proteccionista apunta. També adverteix de la desinformació que tenen els ciutadans. "Abans d'aplicar la llei haurien d'haver fet campanyes d'identificació i esterilització massives", afirma Navarra.
Amb l'objectiu de reduir el nombre d'abandonaments, el 27 de juliol del 2006 el Parlament va aprovar una llei, que encara no ha entrat en vigor, que obligarà a esterilitzar tots els animals de companyia que siguin objecte de comercialització o transacció. Tota la comunitat veterinària s'oposa a la mesura, una postura manifestada amb una esmena a la llei. Els professionals diuen que no són contraris a esterilitzar com a mètode de control de la reproducció, sinó de l'esterilització obligatòria i generalitzada en animals joves.

OPERACIÓ DE RISC Maria Pifarré, vocal de la junta de govern del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, adverteix que són molts els riscos i els efectes secundaris de la intervenció quirúrgica. "No es pot penalitzar els animals per la falta d'educació i sensibilitat de la nostra societat", diu Pifarré, que afegeix que aquesta mesura perjudicarà criadors i aficionats a les exposicions de gossos de raça. Els veterinaris aposten per la identificació obligatòria, la penalització greu de l'abandonament i un control policial efectiu. "És la policia qui ha de multar els propietaris irresponsables", afirma la veterinària.
Navarra, la protectora de la qual entrega tots els animals esterilitzats, considera que els alts costos de la intervenció en les consultes veterinàries són una barrera perquè els propietaris decideixin eradicar el risc d'una reproducció no desitjada de les seves bèsties. "Les diferències de preus estan en les garanties. Jo no estic disposada a assumir riscos i utilitzo les màximes tecnologies, anestèsia amb gasos i els millors analgèsics, i això té un preu", afirma Piferrer, que alaba "la gran feina" que fan les protectores i els veterinaris, que, malgrat les diferències, "lluiten per una causa comuna".