dijous, 29 de juliol de 2010

"TAUROMÀQUIA: SIMBOLISME I HISTÒRIA"

Xerrada d'Helena Escoda, llicenciada en Història per la UAB. Els orígens, la simbologia i el debat actual sobre la tauromàquia.
El programa es va emetre el 27 de juliol, el dia anterior a la votació final de la ILP Prou, abolicionista de la tauromàquia a Catalunya

dilluns, 26 de juliol de 2010

MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ TAURINA A BARCELONA

Ahir a la tarda durant la darrera corrida abans de l'aprovació al Parlament de l'abolició dels toros a Catalunya, es va produir una multitudinària manifestació de 22 persones demanant poder continuar veient corridas de toros. El clams més escolat van ser el democràtic "¡toros sí, política no!", mentre murmuraven "Molts crits i moltes banderes, però desgraciadament som quatre gats" i el músic de l'orquestra de la plaça declarava desprès de tocar l'himne de Catalunya "Els Segadors": "Fa vuit anys que toco a la banda de música de la plaça i no l'haviem interpretat mai. Deu ser per això de la prohibició"

ESCALFANT MOTORS...

Publicat a l'Avui:

dijous, 22 de juliol de 2010

ACTE DE PRESENTACIÓ DE "L'ENGANY DE LA CORRIDA"

Acte de presentació del llibre de Jordi Portabella "L'Engany de la Corrida" amb pròleg de Salvador Alemany i publicat per l'editorial 3i4.

Van participar en l'acte, al Macba, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, l'advocada Magda Oranich, el director d'El Punt a Barcelona, Ferran Espada, i l'empresari Salvador Alemany (que ha fet el pròleg del llibre), entre altres persones.

L'acte arriba un parell de setmanes abans que el Parlament voti l'abolició de les corrides de toros.

1a part:



2a part:



PROGRAMA EMÈS: 18 DE JULIOL 2010.

TERCER PREMI NOBEL RECOLZA A PROU

Extret de Prou.cat

El premi Nobel John M. Coetzee i la professora Priscilla Cohn, vídua del filòsof Ferrater Mora, demanen al Parlament de Catalunya que votin a favor de l'abolició de les curses de braus.

Barcelona, En una carta dirigida al President del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest Benach, i a tots els diputats dels diferents grups polítics catalans, l'escriptor sud-africà Premi Nobel de Literatura, John M. Coetzee, i la vídua del Filòsof català Ferrater Mora, Prof. Priscila Cohn, sol·liciten al Parlament l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per l'abolició de les curses de braus, organitzada per la Plataforma PROU.

En l'escrit, Coetzee i Cohn es refereixen a l'argument utilitzat pels sectors taurins els qui basen la seva oposició a l'abolició en la consigna que s'han de respectar les llibertats individuals; en aquest sentit, es mostren categòrics: "tant per respecte a l'ètica com a ulls de la llei, la llibertat individual no significa que siguem lliures de tractar a altres éssers vius -siguin humans o no- com a nosaltres ens sembli".

La carta finalitza amb una apel·lació a respectar les diferents formes de vida animal, ja que "els espectacles de baralles a mort entre éssers humans i animals en captivitat, que les multituds del Coliseu romà trobaven tan fascinants, han arribat a prendre en els nostres dies un caire moralment sòrdid. Toros, cavalls, lleons, tigres: cap d'aquestes robustes i poderoses bèsties mostra cap tipus d'interès en els combats contra humans. En un món millor nosaltres respectaríem aquesta indiferència i els deixaríem que visquessin les seves vides en pau."

John M. Coetzee, nascut a Sud-àfrica però amb residència a Austràlia, ha dedicat la seva obra literària a la denúncia del racisme i a les violacions dels drets humans; en 2003 va rebre el Premi Nobel de Literatura.

Priscilla Cohn, vídua del filòsof català José Ferrater Mora, és professora emèrita de Filosofia per la Universitat Estatal de Pennsilvània (Estats Units), i Directora Associada de l'Oxford Centre for Animal Ethics.

El posicionament d'aquests destacats intel·lectuals internacionals deixa novament de manifest que la resta del món, aquell que rebutja el manteniment de les curses de braus, està pendent i alerta d'aquesta qüestió.

John M. Coetzee és el segon premi Nobel que es posiciona a favor de l'abolició de les curses de braus, després que el Dalai Lama ho fes fa amb prou feines dos mesos.

UNA BALENA ES TIRA EN PLANXA SOBRE UN YOT QUE LA MOLESTAVA

Extret de El País:

Que una ballena austral impulse su cuerpo por encima del agua para luego dejarse caer con todo su peso (más de 40 toneladas) no es inusual. Lo hacen a menudo y es algo que se puede observar en la península de El Cabo en invierno, cuando estos mamíferos emigran del Polo Sur hacia latitudes más templadas para criar a sus ballenatos e iniciar nuevos apareamientos.

Más inusual es que la ballena se impulse para luego dejarse caer sobre un yate, que es lo que sucedió el pasado domingo en la costa atlántica de Ciudad del Cabo.

Las autoridades marítimas investigan ahora la posibilidad de que la ballena hubiera sido acosada y perseguida por esta u otra embarcación que se encontraba en el área, cerca de Robben Island, conocida por ser la isla-prisión donde Nelson Mandela pasó parte de sus 27 años de encarcelamiento por el gobierno del apartheid.

De acuerdo con los testimonios de Paloma Werner y su compañero Ralph Mothes, los propietarios del barco afectado, habían pasado el día en el yate, de 10 metros de eslora, cuando avistaron la ballena, apagaron el motor y la estuvieron viendo durante hora a una distancia de unos 120 metros.

Aseguran que la ballena, sin más, se les acercó y saltó sobre ellos causando graves daños en mástil y techo. Sin embargo, las autoridades sudafricanas aseguran que disponen de testimonios de propietarios de otras embarcaciones que aseguran que la ballena fue perseguida y molestada por al menos dos barcos, uno de los cuales amagaba con embestirla.

dimarts, 20 de juliol de 2010

INFORMATIU ANIMALISTA DE DIUMENGE

EL PSC DONARÀ LLIBERTAT DE VOT EN LA VOTACIÓ FINAL DE LA ILP

3cat24.cat

El PSC donarà llibertat de vot als 37 parlamentaris en el projecte de llei per a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Una segona novetat és que no demanaran votació secreta com havien plantejat en un principi. La votació tindrà lloc el 28 de juliol en l'últim ple del curs. La petició de prohibir les corrides a Catalunya va entrar a la cambra com una iniciativa legislativa popular (ILP) i el suport de 180.000 signatures, i va ser admesa a tràmit amb el suport de 67 dels 135 membres del Parlament.


El vicesecretari dels socialistes, Miquel Iceta, justifica la llibertat de vot perquè no hi ha "cap document precongressual ni compromís" respecte a això. De fet, ha recordat Iceta, ja van donar llibertat de vot als diputats quan es va votar l'admissió a tràmit de la ILP que en demanava l'abolició i han decidit mantenir aquest posicionament en tot el tràmit del projecte. Sobre la petició de vot secret que ara han descartat, Iceta ha assegurat que "no ho consideren necessari. La gent té dret a saber què voten els seus electes".
Pel PSC, donar llibertat de vot al seu grup parlamentari no significa sentenciar les corrides de toros a Catalunya. CiU, amb 48 diputats, i el PSC, amb 37, són els que tindran el pes de la decisió. La Federació Nacionalista va votar majoritàriament prohibir els toros i va proposar una moratòria d'un any, fins a l'1 de gener del 2012, per l'entrada en vigor de la prohibició en cas que s'aprovi. Per la seva banda, el PSC defensava mantenir les curses de braus i plantejava aprovar un reglament taurí català que garanteixi que l'animal rebrà el tracte més digne possible.

dimarts, 13 de juliol de 2010

INFORMATIU ANIMALISTA CÀPSULES DE DIUMENGE

Informatiu de la TV Animalista emès diumenge 11 de juliol de 2010. Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com/.

En aquesta edició podreu veure la notícia de la presentació del llibre "L'Engany de la corrida" de Jordi Portabella amb la presència de personalitats de la cultura i de la societat civil que clamen per l'abolició de les corrides de toros. El pròxim diumenge (18 de juliol) TVAnimalista emetrà íntegrament aquest acte.



Watch live video from canal de tv animalista on Justin.tv

dissabte, 10 de juliol de 2010

"SALVAJADAS"

Article de Ruth Toledano publicat a El País:

Hace poco más de un mes, una España que parecía caerse de un guindo se llevaba, horrorizada, las manos a la cabeza ante el espectáculo atroz de una vaquilla (una niña, en términos bovinos: una ternera de un año y medio a dos años) que era brutalmente apaleada por una horda de bravucones, sádicos jovenzuelos cuyo ensañamiento con la aterrorizada vaquilla, con la niña, fue difundido por los medios de comunicación de todo el Estado: la vaquilla, la niña, incapaz de seguir en pie, pero acaso ansiando aún una remota salida de su infierno, acababa recostada cerca de la barrera de la plaza de toros de Alhaurín el Grande, un pueblo de Granada que celebraba así sus fiestas, y la cámara se acercaba hasta su cara, en la que, entre babas, lágrimas y sangre, quedaban patentes su dolor, su pánico, su soledad y su impotencia.

Ella era una de las seis vaquillas, una de las seis niñas, que en esta ocasión habían sido arrastradas, empujadas, obligadas a participar en tal orgía de crueldad. Una ocasión entre miles, pues la escena anterior se desarrollaba en Alhaurín el Grande como podía haberse desarrollado en uno de los tantos pueblos españoles que se solazan maltratando animales, maltratando vaquillas, maltratando niñas de la especie bovina. Y nada nuevo habría pasado, España no se llevaría las manos a la cabeza si Antonio Moreno, un activista de CACMA (Colectivo Andaluz Contra el Maltrato Animal) de cuyo nombre no quiero olvidarme, no hubiera tenido el estómago, la templanza, el empuje moral de colarse en semejante escenario con una cámara, simulando participar sin reparo de semejante diversión; nada habría cambiado si Antonio Moreno no hubiera tenido bien puesto lo que hay que tener para aguantar entre bestias (no las niñas, las vaquillas, no: los mozos, los machirulos, los machotes, los maltratadores consentidos), para asistir al martirio y para registrarlo hasta el final.

Gracias a este activista, a la vergüenza que puso en evidencia, Alhaurín el Grande prohibió la suelta de vaquillas en sus fiestas y España se cayó del guindo cuajado de salvajadas que son las fiestas populares inscritas en la tauromaquia, es decir, todas aquellas en las que se acosa y tortura hasta la extenuación y la muerte a vaquillas, becerros, novillos y toros. ¿Por qué España no se horrorizó antes, si en una gran mayoría de sus pueblos y localidades se practican crímenes como el descrito?

Por ejemplo, en el municipio madrileño de El Escorial. Entre el 30 de julio y el 3 de agosto (una fecha que ha resultado imposible determinar: ¿por qué una actividad que cuenta con el consentimiento del Ayuntamiento ha de recurrir a la ocultación?, ¿qué esconden?) se celebra, bajo el título de Fiesta de Mozos, Casados y Viudos y en honor de la Virgen de la Herrería (vírgenes y santos, cómo no), una becerrada popular cuya crueldad pone los pelos de punta a cualquiera que no sea un indeseable. De Youtube ha sido retirado un vídeo de la becerrada grabado el 3 de agosto de 2008: un becerro (es decir, un niño: una cría macho de vaca de entre uno y dos años), que se halla, pequeño, desconcertado, inocente, en mitad de la plaza de toros de San Lorenzo de El Escorial, es lidiado por varios vecinos del pueblo, todos ellos aficionados.

En imágenes sucesivas se ve a otros becerritos, a otros niños, pasando por la misma condena: banderillas, espadas y hasta una especie de lanzas o palos que acaban en punzón (quizá sean banderillas que parecen enormes frente a su escasa envergadura), le desgarran el cuerpo. Recibe estocadas en el lomo, en el cuello. El becerro, el niño, sangra por la espalda y por la boca, se tambalea, ni siquiera sabe cómo intentar defenderse. Y, en un colofón que espanta, cuando, exhausto, se desploma en la arena, los bárbaros, los torturadores, se abalanzan sobre él (otros se quedan alrededor, contemplando la escena con los brazos en jarras) y le apuntillan, una y otra vez, no atinan, le tiran del rabo, le sujetan las astas incipientes, insisten en hundir en su nuca un arma asesina que ni siquiera saben manejar. El becerrito, el niño, aún está vivo. Se ve cómo le tiemblan las patas, cómo sufre pequeñas convulsiones. ¿Se imaginan cómo será, de cerca, la expresión de su cara? ¿Se imaginan la súplica de sus ojos? ¿Se imaginan su respiración agónica, desesperada? ¿Acaso no les da pavor?

Todo esto lo consiente cada año el término municipal de El Escorial y se desarrolla en San Lorenzo de El Escorial, que por el hecho de tratarse de municipios distintos, aunque cómplices en su beneplácito, tratan de despistar a los ciudadanos que envían sus protestas, como ha pretendido el Ayuntamiento de San Lorenzo. Pero esos intentos de confundirnos no pueden ocultar su vergonzosa verdad.

La Federación de Protectoras de Animales de la Comunidad de Madrid (FAPAM), Ecologistas en Acción de Madrid y el mencionado CACMA han instado a los alcaldes de ambas localidades a que no permitan que se celebren de nuevo estas becerradas. No son las únicas: especialmente crueles son también las de Chinchón, Manzanares el Real o Los Molinos, como denuncia Matilde Cubilla, presidenta de FAPAM, que exige su prohibición. Mientras tanto, varios niños y niñas de la especie bovina son aún ignorantes del castigo que recibirán este verano por el simple hecho de existir en esta España que no acaba de horrorizarse del todo.

ENTREVISTA A NÚRIA QUEROL A TOTSANTCUGAT

Núria Querol: “El més greu que et poden detectar és falta d’empatia”
Núria Querol (Metgessa de família. estudia els maltractaments domèstics) amb Josep Maria Vallès
Qui maltracta animals té tendència a maltractar persones i/o a l’inrevés?
Maltractar animals vol dir que estàs exercint un comportament de poder sobre un ser que no té la capacitat de defensar-se. I això ja diu molt de la teva manera de relacionar-te i de gestionar els problemes que tens, com la ira o les frustracions. També pot denotar una manca d’empatia, que és el pitjor i el més greu que et poden detectar. Ho veiem molt clar en els casos de violència domèstica: el maltratador, per fer xantatge a la dona, utilitza les seves fonts d’amor, com són els seus fills i els animals de companyia, i l’aïlla de l’exterior.

I aquesta és una estratègia premeditada o inconscient del maltractador?
Depèn dels casos, no podem generalitzar. N’hi ha que tenen un transtorn de personalitat o per dependència, però n’hi ha d’altres que són simplement sàdics i en què sí que es dóna la premeditació. Hi ha qui amenaça la dona de fer mal els fills o els animals, fins al punt que hi ha casos en què la dona ha marxat de casa i rep vídeos amb imatges on es veu com maltracta l’animal domèstic.

Fet que l’obliga a tonar a casa?
És el mateix que passa amb els rodamons. La seva font d’afecte és el gos i quan des de serveis socials li ofereixes la possibilitat d’anar a un alberg, el rodamón prefereix no anar-hi per no quedar-se sense el seu gos, perquè és el seu amic, el seu company, la seva ànima bessona. Hem d’entendre com són i funcionen les víctimes per ajudar-les de debò.

I una solució passa per la convivència de la víctima i la seva mascota.
Sí, a partir d’ara, quan detectem un cas com aquest, a través del Cau Amic i de la Fundació Altarriba s’oferirà un allotjament temporal per als animals. Està comprovat que una víctima recupera l’alegria i les ganes de viure si pot mantenir la relació amb el seu animal. És com quan introdueixes animals en una llar d’avis, la vida de la gent gran canvia, enraonen més, etc.

Per què augmenta any rere any la xifra de maltractaments a Sant Cugat?
Volem creure que la rao és perquè les dones denuncien més i s’atreveixen a explicar més el que pateixen. Tampoc no hem de fer alarmisme a Sant Cugat, simplement les dones estan perdent la por a denunciar a la Policia, o explicar-ho a DonaInformació o al CAP Sant Cugat.

Fins fa uns anys, el maltractador era generalment l’home, però darrerament són els fills qui maltracten els pares.
Sí, ho estem detectant també i la veritat és que se’t posen els pèls de punta. Els pares t’expliquen que el problema no és només l’agressió física, sinó la mala educació, la falta de respecte, els insults, i això és gravíssim. Hi ha una manca de valors en general per part dels joves, no de tots, és clar. N’hi ha que són fantàstics. Però d’altres estan com molt perduts i no saben per on tirar.

I per què estan perduts?
El context social no hi acompanya. Només escolten que hi ha crisi, que no hi ha esperança de feina... Són nens que estan absorbint coneixements i models i si els transmetem que aquest model és pessimista, que no val la pena lluitar... Ens hem d’esforçar per transmetre uns valors positius als joves i recuperar valors que s’han perdut, com l’esforç. Els pares sobreprotegeixen els fills i no se’ls fa cap bé. Estan aprenent que a la mínima que volen res els ho donem immediatament. S’ha perdut la cultura de l’esforç.

I entenc que si un fill veu que el seu pare o mare maltracta, té tots els números de creure que aquest és el comportament correcte.
Sí, és un factor de risc. Està aprenent com es relacionen els adults. Els nens, de vegades, no saben com expressar què els passa i si maltracten els seus animals domèstics o algun company de classe, per què no ho poden fer amb els pares.

Tu estimes els animals. Quants en tens a casa?
Dos gats que havien estat abandonats i maltractats. Pels meus horaris no seria responsable per part meva tenir altres animals a casa, com un gos. M’encanten, però he de ser conseqüent amb allò que penso. Sí que en tinc alguns d’apadrinats, com un ximpanzé de la Fundació Mona.

Circ amb animals o sense?
Al circ, animals humans. Els animals que actuen als circs són esclaus. Perquè facin el número davant del públic prèviament els han de maltractar a base de cops. És injustificable.

Animals al zoo, tampoc?
Tampoc. Els animals han d’estar en el seu hàbitat natural. Vaig anar a un safari a l’Àfrica i el guia em deia que la gent plora en veure i adonar-se que els animals han d’estar lliures, amb els de la seva espècie, etc.

Ens en sortirem amb les corrides de toros o com acabarà això?
Jo tinc l’esperança que s’acabaran abolint. Ara estem en la fase del joc polític, a l’estira-i-arronsa. Hi ha molts interessos, el govern central està pressionant molt sobretot el PSC. A mi, el que em sembla preciós, històric i un gran triomf de la societat catalana és que en tant poc temps recollíssim més de 180.000 signatures contra les corrides de toros. Pensa que l’Estat es gasta més de 500 milions d’euros anuals a promoure la festa taurina (torturar animals). Amb aquests diners públics podríem ajudar moltes dones maltractades.

dimarts, 6 de juliol de 2010

CÀPSULES DE DIUMEGE PASSAT

Informatiu de la TV Animalista emès diumenge 4 de juliol de 2010. Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com.