dimecres, 22 de desembre del 2010

PREMI NACIONAL D'INVESTIGACIÓ EDUCATIVA A UN ANIMALISTA

Notícia extreta de la web del PACMA:

Por fin se reconoce el trabajo de un catedrático que defiende los derechos de los animales con el premio nacional de investigación educativa. José Gómez Galán, proyecta a sus alumnos el documental Earthlings (Terrícolas), donde se denuncian uno a uno todos los ámbitos de explotación animal.

José destaca en una entrevista concedida al diario Hoy que 'Los argumentos éticos, filosóficos y teológicos que se utilizan hoy para justificar el maltrato a los animales son exactamente los mismos que se empleaban hace cien años para defender la existencia de la esclavitud.'

Destacó también que quienes trabajamos por los derechos de los animales 'Propugnamos que tengan una vida digna y el derecho a no ser maltratados como seres sensibles que son.'

El maltrato animal ocupa un lugar preferente en la investigación por la que ha conseguido el premio. Para José 'Es necesario educar para la protección animal y esa es mi principal línea de trabajo. Resulta intolerable el modo en que tratamos a los animales. Son seres con similar capacidad de sufrimiento, angustia y dolor que los humanos.'

Desde PACMA felicitamos a D. José Gómez Galán por el premio recibido y por su trabajo constante en defensa de los animales. Gracias a personas como él y a todos los implicados en la protección animal conseguiremos cambiar la situación que viven en nuestro tiempo los animales.

XERRADA DE L'ASSOCIACIÓ D.A.R. (DEFENSA ANIMAL I RESCAT)

Xerrada de l'associació D.A.R. (Defensa animal i rescat) que es va produir el mes d'octubre a l'Ecocentre a Barcelona.
Aquesta associació s'autodefineix com a un equip de rescat, per salvar els que són torturats, lligats tot el dia sota el sol i pluja, engabiats durant dies sense aigua ni menjar, tirotejats quan acaba l'época de caça, maltractats a cops pels seus "propietaris", mutilatss, tirats en contenidors i pous.....i un llarg etc....per a ajudar a aquells cuitadans que veuen impotents com es maltracta el gos el veí o com agonitza un animal abandonat en una vivenda sense menjar, per a ajudar a aquelles protectores que es desviuen per salvar animals però es veuen impotents davant de casos extrems.

CANELONS DE SANT ESTEVE

Continuem amb la "Cuina Vegana" per festes: canelons de Sant Esteve.



dimarts, 21 de desembre del 2010

ESCUDELLA DE NADAL VEGANA

T'agraden les tradicions? i la cuina? Ara ja pots gaudir d'ambdues sense fer mal a ningú. La TVA ha el·laborat els plats tradicionals sense ingredients d'orígen animal i conservant tot el seu sabor. Si tens esperit nadalenc amplia el teu cercle de compassió. Bon profit!



dijous, 16 de desembre del 2010

"LES ELEFANTES AL ZOO DE BARCELONA"

El programa de reportatges A.DOC de la TVAnimalista dedica un reportatge a la història dels elefants que estan actualment o han estat al Zoo de Barcelona i el tracte que han rebut per part d'aquesta insitució.



dijous, 25 de novembre del 2010

ENTREVISTA A AÏDA GASCÓN (PACMA) I ACTE DE CAMPANYA EN CONTRA DELS CORREBOUS

Entrevista a la candidata del PACMA, Partit Animalista, Aïda Gascón. Reportatge de l'acte anticorrebous organitzat pel PACMA el dia 25 de Novembre de 2010. L'entrevista es va enregistrar dimecres 24 de Novembre de 2010.

DEBAT ELECTORAL ANIMALISTA

Debat electoral organitzat per la Plataforma Gatera al Centre Cívic Barcelonès. Enregistrat per la TVAnimalista el dia 20 de Novembre de 2010, una setmana abans de les eleccions catalanes al Parlament.

dimecres, 17 de novembre del 2010

QUÈ ÉS L'EDUCACIÓ CANINA EN POSITIU?

Carles Gomà, educador caní i responsable de "Gossos en positiu" ens ho explica en la següent entrevista concedida a la TVAnimalista emesa el dia 16 de novembre de 2010:

dissabte, 16 d’octubre del 2010

"LA CULTURA DEL ERUCTO"

Article de Ruth Toledano publicat ahir a El País:

"Es lo mismo que igualar una melodía de Mozart con un eructo". No se podía haber expresado mejor que como lo ha hecho la portavoz de la Coordinadora de los Verdes de Madrid, Cristina García Moreno: el acuerdo para que las competencias de los toros sean traspasadas del Ministerio del Interior al Ministerio de Cultura "es un insulto a la verdadera cultura". Semejante acuerdo ha sido alcanzado entre el ministro del Interior, el autodenominado socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, y un grupo de hombres, autodenominados matadores, a quienes unos trajes y unas corbatas a todas luces falaces no servían ni para atenuar el sentido de la primera acepción de la palabra matador que recoge el diccionario de la RAE ("Que mata") ni para disimular el sentido de la tercera ("Muy feo, extravagante, de mal gusto"), hombres de esos que para las fotos con ministros se plantan muy tiesos ante la cámara, como si fueran hombres rectos y no matadores, y abren demasiado las piernas, haciendo gala de la chulería postural propia de los matadores y no de la presencia de hombres de una pieza que pretenden así. Generalmente, y para simular una formalidad imposible en un matador, se tapan la entrepierna con las manos enlazadas, a modo de concha protectora y como si se tratara de un gesto preventivo de terribles tormentos, acostumbrados como están a que a un individuo que agoniza a sus pies se le corte alegremente el rabo.

"Nos sentimos artistas", dice el matador Manzanares. Como si sentirse algo supusiera automáticamente la posesión de ese algo. Bien, matador Manzanares, tú podrás sentirte lo que quieras o puedas, pero entre lo que uno siente y lo que uno es existe en demasiadas ocasiones el abismo de un delirio: algunos locos se sienten Napoleón Bonaparte, y no lo son; algunos asesinos en serie se sienten dios, y tampoco, ¿verdad? De dios sabéis mucho los matadores, que siempre andáis besando medallitas, antes de entrar a matar, o elevando los ojos al cielo con unas orejas recién cortadas en la mano, unas orejas aún calientes, las orejas de un individuo que agoniza a tus pies. Así que como argumento no nos sirve, Manzanares. Y lo que tiene gracia (bemoles, dirían los de las piernas abiertas, aún desconociendo que la bemol tiene mucho más que ver con Mozart que con el descabello), lo que tiene maldita la gracia es que la impunidad de alguien frente al dolor que le inflige a otro dependa de un simple reflexivo: lo que él "se siente" permite que desprecie lo que el otro "siente".

En fin, delirados hay, como decíamos, en todas partes. Lo delirante es que se les dé bola, como quien dice. Máxime si se la da un ministro de Interior y, no digamos, una ministra de Cultura. Pero la deriva del Gobierno español es tal que hasta confunde a Mozart con un eructo. Después del espectáculo de patio también de luces que el partido autodenominado socialista nos ha dado en Madrid, Jiménez va, Gómez viene, y con la que le está cayendo encima al Ejecutivo, incluida la salva de fachas que se le han alzado a la chepa a Zapatero en la parada militar hispánica, no se les ocurre mejor idea para aportar algo de brillo a su maltrecha imagen que dedicarse a la gastroenteritis cultural: la práctica política del regüeldo. Porque "aunque la tortura se vista de seda, tortura se queda", como señala Marta Esteban, presidenta de la plataforma La Tortura No Es Cultura. Porque de seda se visten los matadores para que brille más el oro que la sangre, pero la de la arena se queda, espesa, derramada, y no hay brillos que la tapen sino areneros que la barren, y que no son precisamente modelos, aunque se vistan de Loewe o Armani, como Cayetano. Sánchez Dragó los representó muy bien en una reciente mascarada goyesca, que se llevó a cabo en la plaza de Ronda: fue barrendero de heces.

Todo esto tendría mucha gracia (no de la de los bemoles, sino de la otra, de la de reírnos mucho con determinadas pintas) si no fuera porque las heces que el Gobierno socialista considera cultura y que se barren en la arena proceden del terror y de la diarrea provocada por los sulfatos que les ponen a los toros en el agua para que salgan a la plaza débiles y desorientados. En la arena, las heces se mezclan con la sangre derramada. La sangre que el Gobierno socialista considera cultura y que se desborda de un cuerpo martirizado para ilustrar a los presentes en el arte de hacer sufrir. No tiene ninguna gracia: supone una involución en el desarrollo de este país. Pero además supone ignorar el sentir de una mayoría ciudadana que no necesita vestirse de comunión y abrirse de patas para defender la obviedad: que los toros y los caballos padecen indecibles sufrimientos físicos y psíquicos, que torturar a un animal, un herbívoro, hasta la muerte es un espectáculo indigno. Los antitaurinos no entendemos cuál es la razón para hacer este traspaso y muchos taurinos, tampoco.

A mí me da en la nariz (¡qué peste!) que es un empeño de la ministra de Cultura, que tiene que dar la cara ante esos amigos taurinos que ven en su mandato una oportunidad de oro y grana. ¿Qué se puede esperar de alguien que escribe: "Los picadores son mi personaje favorito en esta función. Florito, sí. Florito y sus cabestros"? Y Rubalcaba haciéndose la foto con los matadores. Una función, no, esto es un circo romano. Eructo va, eructo viene. Qué asco.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

PROGRAMACIÓ TEMÀTICA DE LA TVA PER DIMARTS. "UN MAR SENSE PEIXOS"

Programes pel dimarts de la TVAnimalista, nit temàtica "Un Mar sense peixos" ("The end of the line") en la que emetrem aquest documental a les 22.40h pel primer canal (tvanimalista.com).

Dos anys de treball i de gravacions per tots els mars i oceans del món –des de l’estret de Gibraltar fins a les costes del Senegal i Alaska, passant pel mercat del peix de Tòquio– és el que va necessitar l’equip liderat pel director Rupert Murray per demostrar que la sobrepesca als oceans provoca canvis dramàtics en la biodiversitat marina i, com a conseqüència, en la nostra vida.

Algunes espècies ja estan en perill d’extinció, com és el cas de la tonyina vermella –per l’enorme demanda que en genera el sushi– o del bacallà. I si aquesta tendència continua, a mitjans del segle moltes espècies comestibles poden extingir-se, fet que provocaria la fam a molts llocs del món. L’esperança: una regulació efectiva de la indústria i la protecció de certes àrees dels oceans. Aquestes són les úniques solucions que podrien ser adoptades per intentar revertir aquesta tendència, conjuntament amb l’activisme i la presa de consciència dels consumidors.

Estrenat al Festival de Sundance, un dels més prestigiosos del món, la pel•lícula està fent la volta al món i ha generat una campanya que demana de manera activa canvis en el sistema de producció per posar fre a un possible daltabaix en la cadena alimentària.


20.00 h "THE COVE"
-
Reportatge Cinema3 de El33
-
Reportatge La Cartellera de BTV
-
Notícia estrena The Cove al Japó, alderulls.
-
"THE COVE", el documental.
21.40 h Dufinari del Zoo de Barcelona
21.41 h Entrevista íntegra a Ramon Cardeña. Sea Shepherd Society
21.57 h Piratas Ecológicos. Capítol 1
22.42 h "The end of the line" (Un mar sense peixos)

dijous, 23 de setembre del 2010

dimarts, 14 de setembre del 2010

EXPERIMENTS AMB ANIMALS: VOTACIÓ DECEBEDORA A LA U.E.

Extret del bloc de Raül Romeva 08/09/10:

Fa uns minuts hem votat al Parlament Europeu, en segona lectura, la Directiva sobre protecció dels animals i el seu ús per a finalitats científiques. Per a molta gent, m'hi incloc, el text que se'ns ha demanat votar no respecta l'esperit i els principis de la Unió Europea i transgredeix enormement la naturalesa de la proposta original de la Comissió Europea que pretenia, precisament, enfortir la protecció dels drets dels animals usats per a finalitats científiques per la via de promoure mètodes i técniques alternatives, en cas de ser possible. Jo mateix vaig liderar fa uns mesos una Declaració Escrita en aquest sentit.

El cas és, però, que el text que ens ha arribat ara, després d'haver passat pel Consell, ha quedat del tot desvirtuat i ha fet volar pels aires la idea original i el consens acordat al Parlament Europeu abans d'enviar de nou el text al Consell.

És per això que alguns diputats hem demanat que el text fos reenviat de nou a la Comissió competent (Agricultura i Desenvolupament Rural) per tal de poder refer les bases de l'acord, i hem demanat espacialment que l'acord revisat inclogui, almenys, els següents tres principis.

Primer: que es permeti sempre que un Estat que vulgui anar més enllà en la protecció dels drets dels animals ho pugui fer, i apostin per limitar i reduir l'ús d'animals en experiments, ho pugui fer.

Segon: que sempre qui hagi mètodes alternatius a l'experimentació amb animals sigui obligatori usar-la. Aquest tema va ser clarament consensuat al Parlament i adoptat en primera lectura fins que el Consell l'ha eliminat.

I tercer: enfortir les restriccions en relació a l'ús de primats no humans. El text actual deixa massa marge per dur a terme tota mena d'experiments, per la qual cosa suggerim que s'expliciti clarament que només es podran dur a terme experiments quan existeixi una reducció seriosa en termes de salut humana.

Malauradament no ens n'hem sortit. Només els Verds/ALE, alguns GUE i alguns diputats i diputades aïllats d'ALDE, SiD i PPE, hi hem votat a favor, de retornar al text a la Comissió.

Al final la immensa majoria ha votat a favor de seguir endavant i han adoptat el text,malauradament.

La meva inquietud es basa en què, amb aquest text, adoptat avui:

-es permetrà dur a terme experiments amb animals vius simplement per a qüestions didàctiques, i no científiques (art. 5);

-es permetrà fer experiments amb gossos i gats vagabunds (art.11);

-es permetrà sotmetre un mateix animal a diverses proves i diverses vegades, fins i tot en casos en qué aquestes proves siguin doloroses, estressants o provoquin patiments (art. 16);

- es permetrà fer probes i testos sense anestèsia (art. 14);

- farà impossible que els Estats membres que vulguin aprofundir en la protecció dels drets dels animals ho puguin fer.

Un cop més, les actuals majories parlamentàries han impedit fer un veritable pas endavant en favor dels drets dels animals. Un motiu més per pensar bé quin impacte té, de vegades, votar o no votar en unes eleccions, i si es vota què es vota.

dilluns, 30 d’agost del 2010

"EL TORO TAMBIÉN TIENE DEBERES"

Elisabet Piñero o com li agrada que l'anomenin "la torero catalana", ha sigut entrevistada a La Vanguardia, compartint amb la resta dels mortals les seves més profundes reflexions:

"El toro no sufre, la adrenalina que segrega le empuja a luchar hasta las últimas consecuencias. ¿El toro de lidia para que sirve sino para morir en la plaza? te puedo asegurar que como animal doméstico no sirve. Sufre mucho más un padre parado que no puede dar de comer a sus hijos. Es cierto que os animales, como el toro, tienen derechos pero también tienen deberes"

Entrevista completa

dilluns, 16 d’agost del 2010

CÀPSULES D'AQUESTA SETMANA

Informatiu Càpsules, recull de les notícies animalistes de la darrera setmana. En aquesta edició podrreu veure dos reportatges de producció pròpia:

- Vaixell de l'associació Sea Shepherd atracat al port de Barcelona.
- Protectores d'animals a la Plaça Joanic de Barcelona durant les festes de Gràcia



divendres, 13 d’agost del 2010

PROU DESMENTEIX ORGANITZAR UNA ILP PER ABOLIR ELS CORREBOUS

Comunicat de la Plataforma PROU:

Queremos desmentir la información aparecida hoy en el diario el Periódico de Cataluña, en la que se afirma que la Plataforma PROU tiene pensado lanzar una ILP para prohibir los correbous, desconociendo las razones por las que se ha publicado la noticia de este modo.

Ante esto, y con el objetivo de evitar confusiones en la sociedad y el colectivo animalista, queremos manifestar que la Plataforma PROU ha sido creada para un objetivo específico y consensuado: el de presentar una ILP que aboliera las corridas de toros en Cataluña, objetivo que ha sido conseguido. La Plataforma PROU está formada por más de 150 organizaciones animalistas catalanas, y las decisiones importantes, como sería ésta, siempre han sido tomadas en asamblea democrática. En este momento, la Plataforma PROU se encuentra técnicamente diluida tras haber acabado su trabajo, aunque los integrantes de la misma continuaremos con nuestra labor activista en nuestras respectivas organizaciones.

Es importante aclarar que la postura oficial de la Plataforma PROU ha sido siempre de rechazo absoluto a los correbous, recordando que entre sus diferentes modalidades existen algunas muy crueles y donde los animales sufren, tal y como hemos indicado a lo largo de toda la campaña por la abolición de las corridas.
Del mismo modo, también queremos manifestar lo injusto que resulta leer que los animalistas “ahora” trabajarán contra los correbous, cuando existen al menos 6 organizaciones que en los últimos 5 años han interpuesto más de 100 denuncias por vía jurídica para provocar la prohibición, limitación o debilitamiento de determinados festejos populares que se hacen en Cataluña bajo el nombre de correbous, a la vez que se han realizado actos de protesta y manifestaciones en reiteradas ocasiones.

A la vez las organizaciones animalistas han trabajado, trabajan y trabajarán para que la sociedad avance en esta temática hacia una civilización de espectáculos sin crueldad, educando, sensibilizando, e informando a los ciudadanos acerca de los maltratos a los que son sometidos los animales usados para estos fines, y pidiendo que no se los apoye con la asistencia. Los correbous son una de las tantas formas de maltrato animal que existen, y hablar de que están “más alto en la agenda animalista” –como lo manifiesta El Periódico de Catalunya– es algo realmente complejo, cuando todavía se permiten los crueles circos con animales, no menos crueles que los correbous y también usados para divertir, o los espectáculos con delfines en los zoos, donde también hay sufrimiento. Debemos recordar que las organizaciones por los derechos de los animales no limitan su accionar al mundo del espectáculo, sino también en promocionar y gestionar las adopciones de animales de compañía, promocionar las dietas vegetarianas o la vestimenta sin contenido animal, entre otras muchas formas de luchar en contra del maltrato a los animales.

dijous, 5 d’agost del 2010

RESPOSTA A THE ECONOMIST

Resposta del col·lectiu Emma (intel·lectuals catalans) a la portada de The Economist que tenia per titular "Tauromàqua a Catalunya, la terra de les prohibicions"

Sir,

We strongly disagree with your treatment of the Catalan Parliament's decision to prohibit bullfighting in Catalonia ("The land of the ban", July 29th 2010). We find the title itself tendentious, and several other phrases appearing in the article (for example, 'What will Catalonia outlaw next?'; 'a taste for outlawing whatever irks them'; and 'spasm of intolerance') are inaccurate, offensive, and out of place in a publication of The Economist's caliber. As people who know Catalonia well, we fail to recognize in those expressions what we have always found to be a progressive, open-minded and welcoming society. We would expect The Economist to be able to offer its readers a more truthful account of the state of things in Catalonia today.

Signed

Víctor Alexandre, Writer and journalist
Iñaki Anasagasti, Member of the Spanish Senate
Helena Buffery, Lecturer at Birmingham and Cork Universities
Salvador Cardús i Ros, Dean, School of Political Science and Sociology, UAB, Barcelona
Eugeni Casanova, Author and journalist
Josep Cruanyes, Lawyer and President of Plataforma pel Dret a Decidir, Barcelona
Francesc de Dalmases i Thió, Director, Catalan International View
Susan M. DiGiacomo, Professor, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Henry Ettinghausen Emeritus Professor, University of Southampton.
Armand de Fluvià, Genealogist and heraldist, University Professor, Barcelona
August Gil Matamala, Lawyer
Montserrat Guibernau, Professor of Politics, Queen Mary (University of London)
José Luis de las Heras, Professor of History, Salamanca University
Cristina Lagé Manich, Espai Catalunya Topalekua
J.C. Major, Col.lectiu Emma, New York
Joan M. Minguet Batllori, Art History Professor, UAB, Barcelona
Pedro Morón de la Fuente, Journalist, Sant Boi de Llobregat
Oriol Pi-Sunyer, Emeritus Professor, University of Massachusetts at Amherst
Jordi Porta, Ex President of Òmnium Cultural, Barcelona
Francesc Ribera, Musician, Berga
Isabel-Clara Simó, Writer, Barcelona
Toni Strubell, Coordinator of the Comissió de la Dignitat, Girona
Víctor Terradellas i Maré, Editor, Catalan International View
Josep Maria Terricabras, Professor of Philosophy at Girona University, Girona
Colm Toíbín, Writer, Dublin
Quim Torra, Publisher and writer
Amèlia Trueta, Historian, Oxford

dilluns, 2 d’agost del 2010

COPS DE CALOR

Reportatge de producció pròpia que tracta un greu problema de salut que poden patir els animals i que és força freqüent durant l'estiu.

El veterinari David Pumarola ens explicarà com evitar-lo i en cas de patir-lo què cal fer.



Programa emès el dia 1 d'agost de 2010.


CÀPSULES ESPECIAL ILP

En aquesta edició podreu veure en dues parts un ampli resum de la votació final de la ILP Prou al Parlament de Catalunya amb totes les declaracions de les parts implicades i notícies posteriors.

Entrevistes de producció pròpia amb Jordi Casamitjana (etòleg), Mercedes Cano (antropòloga), Magda Oranich (advocada), Anna Mulà (advocada), Núria Querol (metge i biòloga), Isabel Marcoux, i Jean Claude Laborde (anticorrida França) Dirk Verdonk (WSPA), Silvia Barrquero i Aïda Gascón (PACMA), Carla Cornellà (FAADA), Miguel Ángel Barrachina (No amb el meu vot), Carles Marco (PSC diu prou), Anna Banchs (PACMA Catalunya), ...

1a part:



2a part:



PROGRAMA EMÈS: 1 d'agost 2010.

TAUROMÀQUIA, LA DIVERSIÓ MÉS SALVATGE

Aquest dimecres 28 d'agost de 2010 ha passat a la historia com el dia en que el moviment antitaurí ha aconseguit el que durant més d'un segle ha estat lluitant. És l'inici d'un moviment lent però imparable que ha aconseguit obrir una caixa de pandora, que va més enllà de l'abolicionisme de la tauromàquia i que ens podrà dur de la mà del progrès moral cap a una societat millor en què es respectaran els drets de totes les espècies per igual.
Ara hem obert la porta, com va pronunciar atemorit pel què vindrà, l'Albert Rivera de Ciutadans, i amb aquesta fita, hem creat una mena de "jurisprudència" que facilitarà l'abolició d'altres espectacles cruels com els correbous i circs amb animals. És el principi d'un camí moral que hem de recòrrer per ser una societat respectuosa amb qui pot patir.
La Plataforma Prou, que ha sabut agafar el relleu d'aquella "Sociedad abolicionista de las corridas de toros" de la Barcelona de principis de segle XX, ha aconseguit amb el debat taurí, que en el nostre Parlament es parli per primer cop d'especisme i veganisme.
El Parlament de Catalunya no és animalista, com va dir Luís Corrales, però tampoc és ecologista i els partits que l'integren han sabut incorporar algunes sensibilitats ecologistes als seus idearis. Ara per primer cop també ho han fet amb l'animalisme.
Estem al principi d'una revolució incipient, que vol abandonar l'antropocentrisme i sense esquizofrènies morals ha obert un camí abolint el que moralment més ens molestava, la diversió més salvatge.

Quins Pebrots

dijous, 29 de juliol del 2010

"TAUROMÀQUIA: SIMBOLISME I HISTÒRIA"

Xerrada d'Helena Escoda, llicenciada en Història per la UAB. Els orígens, la simbologia i el debat actual sobre la tauromàquia.
El programa es va emetre el 27 de juliol, el dia anterior a la votació final de la ILP Prou, abolicionista de la tauromàquia a Catalunya

dilluns, 26 de juliol del 2010

MULTITUDINÀRIA MANIFESTACIÓ TAURINA A BARCELONA

Ahir a la tarda durant la darrera corrida abans de l'aprovació al Parlament de l'abolició dels toros a Catalunya, es va produir una multitudinària manifestació de 22 persones demanant poder continuar veient corridas de toros. El clams més escolat van ser el democràtic "¡toros sí, política no!", mentre murmuraven "Molts crits i moltes banderes, però desgraciadament som quatre gats" i el músic de l'orquestra de la plaça declarava desprès de tocar l'himne de Catalunya "Els Segadors": "Fa vuit anys que toco a la banda de música de la plaça i no l'haviem interpretat mai. Deu ser per això de la prohibició"

ESCALFANT MOTORS...

Publicat a l'Avui:

dijous, 22 de juliol del 2010

ACTE DE PRESENTACIÓ DE "L'ENGANY DE LA CORRIDA"

Acte de presentació del llibre de Jordi Portabella "L'Engany de la Corrida" amb pròleg de Salvador Alemany i publicat per l'editorial 3i4.

Van participar en l'acte, al Macba, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, l'advocada Magda Oranich, el director d'El Punt a Barcelona, Ferran Espada, i l'empresari Salvador Alemany (que ha fet el pròleg del llibre), entre altres persones.

L'acte arriba un parell de setmanes abans que el Parlament voti l'abolició de les corrides de toros.

1a part:



2a part:



PROGRAMA EMÈS: 18 DE JULIOL 2010.

TERCER PREMI NOBEL RECOLZA A PROU

Extret de Prou.cat

El premi Nobel John M. Coetzee i la professora Priscilla Cohn, vídua del filòsof Ferrater Mora, demanen al Parlament de Catalunya que votin a favor de l'abolició de les curses de braus.

Barcelona, En una carta dirigida al President del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest Benach, i a tots els diputats dels diferents grups polítics catalans, l'escriptor sud-africà Premi Nobel de Literatura, John M. Coetzee, i la vídua del Filòsof català Ferrater Mora, Prof. Priscila Cohn, sol·liciten al Parlament l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per l'abolició de les curses de braus, organitzada per la Plataforma PROU.

En l'escrit, Coetzee i Cohn es refereixen a l'argument utilitzat pels sectors taurins els qui basen la seva oposició a l'abolició en la consigna que s'han de respectar les llibertats individuals; en aquest sentit, es mostren categòrics: "tant per respecte a l'ètica com a ulls de la llei, la llibertat individual no significa que siguem lliures de tractar a altres éssers vius -siguin humans o no- com a nosaltres ens sembli".

La carta finalitza amb una apel·lació a respectar les diferents formes de vida animal, ja que "els espectacles de baralles a mort entre éssers humans i animals en captivitat, que les multituds del Coliseu romà trobaven tan fascinants, han arribat a prendre en els nostres dies un caire moralment sòrdid. Toros, cavalls, lleons, tigres: cap d'aquestes robustes i poderoses bèsties mostra cap tipus d'interès en els combats contra humans. En un món millor nosaltres respectaríem aquesta indiferència i els deixaríem que visquessin les seves vides en pau."

John M. Coetzee, nascut a Sud-àfrica però amb residència a Austràlia, ha dedicat la seva obra literària a la denúncia del racisme i a les violacions dels drets humans; en 2003 va rebre el Premi Nobel de Literatura.

Priscilla Cohn, vídua del filòsof català José Ferrater Mora, és professora emèrita de Filosofia per la Universitat Estatal de Pennsilvània (Estats Units), i Directora Associada de l'Oxford Centre for Animal Ethics.

El posicionament d'aquests destacats intel·lectuals internacionals deixa novament de manifest que la resta del món, aquell que rebutja el manteniment de les curses de braus, està pendent i alerta d'aquesta qüestió.

John M. Coetzee és el segon premi Nobel que es posiciona a favor de l'abolició de les curses de braus, després que el Dalai Lama ho fes fa amb prou feines dos mesos.

UNA BALENA ES TIRA EN PLANXA SOBRE UN YOT QUE LA MOLESTAVA

Extret de El País:

Que una ballena austral impulse su cuerpo por encima del agua para luego dejarse caer con todo su peso (más de 40 toneladas) no es inusual. Lo hacen a menudo y es algo que se puede observar en la península de El Cabo en invierno, cuando estos mamíferos emigran del Polo Sur hacia latitudes más templadas para criar a sus ballenatos e iniciar nuevos apareamientos.

Más inusual es que la ballena se impulse para luego dejarse caer sobre un yate, que es lo que sucedió el pasado domingo en la costa atlántica de Ciudad del Cabo.

Las autoridades marítimas investigan ahora la posibilidad de que la ballena hubiera sido acosada y perseguida por esta u otra embarcación que se encontraba en el área, cerca de Robben Island, conocida por ser la isla-prisión donde Nelson Mandela pasó parte de sus 27 años de encarcelamiento por el gobierno del apartheid.

De acuerdo con los testimonios de Paloma Werner y su compañero Ralph Mothes, los propietarios del barco afectado, habían pasado el día en el yate, de 10 metros de eslora, cuando avistaron la ballena, apagaron el motor y la estuvieron viendo durante hora a una distancia de unos 120 metros.

Aseguran que la ballena, sin más, se les acercó y saltó sobre ellos causando graves daños en mástil y techo. Sin embargo, las autoridades sudafricanas aseguran que disponen de testimonios de propietarios de otras embarcaciones que aseguran que la ballena fue perseguida y molestada por al menos dos barcos, uno de los cuales amagaba con embestirla.

dimarts, 20 de juliol del 2010

INFORMATIU ANIMALISTA DE DIUMENGE

EL PSC DONARÀ LLIBERTAT DE VOT EN LA VOTACIÓ FINAL DE LA ILP

3cat24.cat

El PSC donarà llibertat de vot als 37 parlamentaris en el projecte de llei per a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Una segona novetat és que no demanaran votació secreta com havien plantejat en un principi. La votació tindrà lloc el 28 de juliol en l'últim ple del curs. La petició de prohibir les corrides a Catalunya va entrar a la cambra com una iniciativa legislativa popular (ILP) i el suport de 180.000 signatures, i va ser admesa a tràmit amb el suport de 67 dels 135 membres del Parlament.


El vicesecretari dels socialistes, Miquel Iceta, justifica la llibertat de vot perquè no hi ha "cap document precongressual ni compromís" respecte a això. De fet, ha recordat Iceta, ja van donar llibertat de vot als diputats quan es va votar l'admissió a tràmit de la ILP que en demanava l'abolició i han decidit mantenir aquest posicionament en tot el tràmit del projecte. Sobre la petició de vot secret que ara han descartat, Iceta ha assegurat que "no ho consideren necessari. La gent té dret a saber què voten els seus electes".
Pel PSC, donar llibertat de vot al seu grup parlamentari no significa sentenciar les corrides de toros a Catalunya. CiU, amb 48 diputats, i el PSC, amb 37, són els que tindran el pes de la decisió. La Federació Nacionalista va votar majoritàriament prohibir els toros i va proposar una moratòria d'un any, fins a l'1 de gener del 2012, per l'entrada en vigor de la prohibició en cas que s'aprovi. Per la seva banda, el PSC defensava mantenir les curses de braus i plantejava aprovar un reglament taurí català que garanteixi que l'animal rebrà el tracte més digne possible.

dimarts, 13 de juliol del 2010

INFORMATIU ANIMALISTA CÀPSULES DE DIUMENGE

Informatiu de la TV Animalista emès diumenge 11 de juliol de 2010. Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com/.

En aquesta edició podreu veure la notícia de la presentació del llibre "L'Engany de la corrida" de Jordi Portabella amb la presència de personalitats de la cultura i de la societat civil que clamen per l'abolició de les corrides de toros. El pròxim diumenge (18 de juliol) TVAnimalista emetrà íntegrament aquest acte.



Watch live video from canal de tv animalista on Justin.tv

dissabte, 10 de juliol del 2010

"SALVAJADAS"

Article de Ruth Toledano publicat a El País:

Hace poco más de un mes, una España que parecía caerse de un guindo se llevaba, horrorizada, las manos a la cabeza ante el espectáculo atroz de una vaquilla (una niña, en términos bovinos: una ternera de un año y medio a dos años) que era brutalmente apaleada por una horda de bravucones, sádicos jovenzuelos cuyo ensañamiento con la aterrorizada vaquilla, con la niña, fue difundido por los medios de comunicación de todo el Estado: la vaquilla, la niña, incapaz de seguir en pie, pero acaso ansiando aún una remota salida de su infierno, acababa recostada cerca de la barrera de la plaza de toros de Alhaurín el Grande, un pueblo de Granada que celebraba así sus fiestas, y la cámara se acercaba hasta su cara, en la que, entre babas, lágrimas y sangre, quedaban patentes su dolor, su pánico, su soledad y su impotencia.

Ella era una de las seis vaquillas, una de las seis niñas, que en esta ocasión habían sido arrastradas, empujadas, obligadas a participar en tal orgía de crueldad. Una ocasión entre miles, pues la escena anterior se desarrollaba en Alhaurín el Grande como podía haberse desarrollado en uno de los tantos pueblos españoles que se solazan maltratando animales, maltratando vaquillas, maltratando niñas de la especie bovina. Y nada nuevo habría pasado, España no se llevaría las manos a la cabeza si Antonio Moreno, un activista de CACMA (Colectivo Andaluz Contra el Maltrato Animal) de cuyo nombre no quiero olvidarme, no hubiera tenido el estómago, la templanza, el empuje moral de colarse en semejante escenario con una cámara, simulando participar sin reparo de semejante diversión; nada habría cambiado si Antonio Moreno no hubiera tenido bien puesto lo que hay que tener para aguantar entre bestias (no las niñas, las vaquillas, no: los mozos, los machirulos, los machotes, los maltratadores consentidos), para asistir al martirio y para registrarlo hasta el final.

Gracias a este activista, a la vergüenza que puso en evidencia, Alhaurín el Grande prohibió la suelta de vaquillas en sus fiestas y España se cayó del guindo cuajado de salvajadas que son las fiestas populares inscritas en la tauromaquia, es decir, todas aquellas en las que se acosa y tortura hasta la extenuación y la muerte a vaquillas, becerros, novillos y toros. ¿Por qué España no se horrorizó antes, si en una gran mayoría de sus pueblos y localidades se practican crímenes como el descrito?

Por ejemplo, en el municipio madrileño de El Escorial. Entre el 30 de julio y el 3 de agosto (una fecha que ha resultado imposible determinar: ¿por qué una actividad que cuenta con el consentimiento del Ayuntamiento ha de recurrir a la ocultación?, ¿qué esconden?) se celebra, bajo el título de Fiesta de Mozos, Casados y Viudos y en honor de la Virgen de la Herrería (vírgenes y santos, cómo no), una becerrada popular cuya crueldad pone los pelos de punta a cualquiera que no sea un indeseable. De Youtube ha sido retirado un vídeo de la becerrada grabado el 3 de agosto de 2008: un becerro (es decir, un niño: una cría macho de vaca de entre uno y dos años), que se halla, pequeño, desconcertado, inocente, en mitad de la plaza de toros de San Lorenzo de El Escorial, es lidiado por varios vecinos del pueblo, todos ellos aficionados.

En imágenes sucesivas se ve a otros becerritos, a otros niños, pasando por la misma condena: banderillas, espadas y hasta una especie de lanzas o palos que acaban en punzón (quizá sean banderillas que parecen enormes frente a su escasa envergadura), le desgarran el cuerpo. Recibe estocadas en el lomo, en el cuello. El becerro, el niño, sangra por la espalda y por la boca, se tambalea, ni siquiera sabe cómo intentar defenderse. Y, en un colofón que espanta, cuando, exhausto, se desploma en la arena, los bárbaros, los torturadores, se abalanzan sobre él (otros se quedan alrededor, contemplando la escena con los brazos en jarras) y le apuntillan, una y otra vez, no atinan, le tiran del rabo, le sujetan las astas incipientes, insisten en hundir en su nuca un arma asesina que ni siquiera saben manejar. El becerrito, el niño, aún está vivo. Se ve cómo le tiemblan las patas, cómo sufre pequeñas convulsiones. ¿Se imaginan cómo será, de cerca, la expresión de su cara? ¿Se imaginan la súplica de sus ojos? ¿Se imaginan su respiración agónica, desesperada? ¿Acaso no les da pavor?

Todo esto lo consiente cada año el término municipal de El Escorial y se desarrolla en San Lorenzo de El Escorial, que por el hecho de tratarse de municipios distintos, aunque cómplices en su beneplácito, tratan de despistar a los ciudadanos que envían sus protestas, como ha pretendido el Ayuntamiento de San Lorenzo. Pero esos intentos de confundirnos no pueden ocultar su vergonzosa verdad.

La Federación de Protectoras de Animales de la Comunidad de Madrid (FAPAM), Ecologistas en Acción de Madrid y el mencionado CACMA han instado a los alcaldes de ambas localidades a que no permitan que se celebren de nuevo estas becerradas. No son las únicas: especialmente crueles son también las de Chinchón, Manzanares el Real o Los Molinos, como denuncia Matilde Cubilla, presidenta de FAPAM, que exige su prohibición. Mientras tanto, varios niños y niñas de la especie bovina son aún ignorantes del castigo que recibirán este verano por el simple hecho de existir en esta España que no acaba de horrorizarse del todo.

ENTREVISTA A NÚRIA QUEROL A TOTSANTCUGAT

Núria Querol: “El més greu que et poden detectar és falta d’empatia”
Núria Querol (Metgessa de família. estudia els maltractaments domèstics) amb Josep Maria Vallès
Qui maltracta animals té tendència a maltractar persones i/o a l’inrevés?
Maltractar animals vol dir que estàs exercint un comportament de poder sobre un ser que no té la capacitat de defensar-se. I això ja diu molt de la teva manera de relacionar-te i de gestionar els problemes que tens, com la ira o les frustracions. També pot denotar una manca d’empatia, que és el pitjor i el més greu que et poden detectar. Ho veiem molt clar en els casos de violència domèstica: el maltratador, per fer xantatge a la dona, utilitza les seves fonts d’amor, com són els seus fills i els animals de companyia, i l’aïlla de l’exterior.

I aquesta és una estratègia premeditada o inconscient del maltractador?
Depèn dels casos, no podem generalitzar. N’hi ha que tenen un transtorn de personalitat o per dependència, però n’hi ha d’altres que són simplement sàdics i en què sí que es dóna la premeditació. Hi ha qui amenaça la dona de fer mal els fills o els animals, fins al punt que hi ha casos en què la dona ha marxat de casa i rep vídeos amb imatges on es veu com maltracta l’animal domèstic.

Fet que l’obliga a tonar a casa?
És el mateix que passa amb els rodamons. La seva font d’afecte és el gos i quan des de serveis socials li ofereixes la possibilitat d’anar a un alberg, el rodamón prefereix no anar-hi per no quedar-se sense el seu gos, perquè és el seu amic, el seu company, la seva ànima bessona. Hem d’entendre com són i funcionen les víctimes per ajudar-les de debò.

I una solució passa per la convivència de la víctima i la seva mascota.
Sí, a partir d’ara, quan detectem un cas com aquest, a través del Cau Amic i de la Fundació Altarriba s’oferirà un allotjament temporal per als animals. Està comprovat que una víctima recupera l’alegria i les ganes de viure si pot mantenir la relació amb el seu animal. És com quan introdueixes animals en una llar d’avis, la vida de la gent gran canvia, enraonen més, etc.

Per què augmenta any rere any la xifra de maltractaments a Sant Cugat?
Volem creure que la rao és perquè les dones denuncien més i s’atreveixen a explicar més el que pateixen. Tampoc no hem de fer alarmisme a Sant Cugat, simplement les dones estan perdent la por a denunciar a la Policia, o explicar-ho a DonaInformació o al CAP Sant Cugat.

Fins fa uns anys, el maltractador era generalment l’home, però darrerament són els fills qui maltracten els pares.
Sí, ho estem detectant també i la veritat és que se’t posen els pèls de punta. Els pares t’expliquen que el problema no és només l’agressió física, sinó la mala educació, la falta de respecte, els insults, i això és gravíssim. Hi ha una manca de valors en general per part dels joves, no de tots, és clar. N’hi ha que són fantàstics. Però d’altres estan com molt perduts i no saben per on tirar.

I per què estan perduts?
El context social no hi acompanya. Només escolten que hi ha crisi, que no hi ha esperança de feina... Són nens que estan absorbint coneixements i models i si els transmetem que aquest model és pessimista, que no val la pena lluitar... Ens hem d’esforçar per transmetre uns valors positius als joves i recuperar valors que s’han perdut, com l’esforç. Els pares sobreprotegeixen els fills i no se’ls fa cap bé. Estan aprenent que a la mínima que volen res els ho donem immediatament. S’ha perdut la cultura de l’esforç.

I entenc que si un fill veu que el seu pare o mare maltracta, té tots els números de creure que aquest és el comportament correcte.
Sí, és un factor de risc. Està aprenent com es relacionen els adults. Els nens, de vegades, no saben com expressar què els passa i si maltracten els seus animals domèstics o algun company de classe, per què no ho poden fer amb els pares.

Tu estimes els animals. Quants en tens a casa?
Dos gats que havien estat abandonats i maltractats. Pels meus horaris no seria responsable per part meva tenir altres animals a casa, com un gos. M’encanten, però he de ser conseqüent amb allò que penso. Sí que en tinc alguns d’apadrinats, com un ximpanzé de la Fundació Mona.

Circ amb animals o sense?
Al circ, animals humans. Els animals que actuen als circs són esclaus. Perquè facin el número davant del públic prèviament els han de maltractar a base de cops. És injustificable.

Animals al zoo, tampoc?
Tampoc. Els animals han d’estar en el seu hàbitat natural. Vaig anar a un safari a l’Àfrica i el guia em deia que la gent plora en veure i adonar-se que els animals han d’estar lliures, amb els de la seva espècie, etc.

Ens en sortirem amb les corrides de toros o com acabarà això?
Jo tinc l’esperança que s’acabaran abolint. Ara estem en la fase del joc polític, a l’estira-i-arronsa. Hi ha molts interessos, el govern central està pressionant molt sobretot el PSC. A mi, el que em sembla preciós, històric i un gran triomf de la societat catalana és que en tant poc temps recollíssim més de 180.000 signatures contra les corrides de toros. Pensa que l’Estat es gasta més de 500 milions d’euros anuals a promoure la festa taurina (torturar animals). Amb aquests diners públics podríem ajudar moltes dones maltractades.

dimarts, 6 de juliol del 2010

CÀPSULES DE DIUMEGE PASSAT

Informatiu de la TV Animalista emès diumenge 4 de juliol de 2010. Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com.







dimecres, 23 de juny del 2010

EDICIÓ DEL DIUMENGE 20 DE L'INFORMATIU ANIMALISTA CÀPSULES

Informatiu de la TV Animalista emès diumenge 20 de juny de 2010.

En aquesta edició podreu veure una entrevista de producció pròpia a l'educador caní Jaime Vidal que va oferir una xerrada a les Cotxeres de Sants de Barcelona i que properament emetrem de manera íntegra.
Aquest educador basa el seu treball en l'aprenentatge per estímul positiu, al contrari que alguns educadors que tenen realities en televisió.

Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com.



dissabte, 19 de juny del 2010

PROPERA EMSSIÓ DE TVANIMALISTA

DIUMENGE 20 DE JUNY
DOMINGO 20 DE JUNIO

ESPECIAL DIA INTERNACIONAL DELS ELEFANTS EN CAPTIVITAT
ESPECIAL DIA INTERNACIONAL DE LOS ELEFANTES EN CAUTIVIDAD

19.30 h Infantil:
-
"Madagascar". Película
-
El Maravilloso Mundo de los Animales Disney. Los Elefantes
21.15 h Libera a Susi en Las Tardes de Pedro Riba
21.30 h 30 Minuts. La clínica dels elefants
21.55 h Cuina Vegana. Coca de Sant Joan
22.00 h Càpsules. Informatiu animalista
22.15 h Especial "elefants en captivitat"
-
Entrevista a Alejandra García de Libera a Susi
-
Roda de premsa amb JOYCE POOL a l'Ecocentre
-
El trasllat de Maggie, l'elefanta d'Alaska
-
"Shirley la Elefanta"
-
"Tu denuncies". Circs i Zoos
23.30 h CQC. Coria
23.45 h Càpsules. Redifusió
00.00 h Música amb V

dilluns, 7 de juny del 2010

CiU I ELS TOROS

Carta al director publicada al diari AVUI:

Segons van dir fa uns dies a les notícies, depèn de 14 vots (10 d'Unió i 4 de Convergència), que tiri endavant o no la prohibició de celebrar curses de braus a Catalunya. Doncs jo, si fos del Sr. Mas, em repensaria el fet de donar llibertat de vot als seus parlamentaris, que tot i que sembla molt democràtic, no és més que rentar-se'n les mans. No oblidin que d'aquestes 180.000 signatures recollides que s'han presentat al Parlament en contra de les curses n'hi ha moltes de gent que vota CiU i que tal com està en aquests moments el parc temàtic de la política al nostre país (Pretòria, Millet, etc.), som molts que potser valorarem més el vot d'acabar definitivament amb la barbàrie dels toros, que les promeses electorals que ens puguin fer. Si volem ser europeus de veritat, fem fora de Catalunya les curses de braus.

Teresa Vilanova

Sant Cugat del Vallès

dimecres, 2 de juny del 2010

LA ILP SUPERA EL DARRER TRÀMIT

La Comissió de Medi Ambient del Parlament ha aprovat l'informe de la ponència encarregada de la modificació de la llei de protecció dels animals. El debat es va obrir a través d'una iniciativa legislativa popular promoguda per la plataforma animalista Prou! i que demana la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Aquest informe inclou una esmena de CiU perquè l'abolició s'apliqui des de l'1 de gener del 2012. Aquest pas és el penúltim de la seva tramitació parlamentària. L'últim esglaó que queda perquè tiri endavant és un debat que tindrà lloc al Parlament de Catalunya el 9 de juny.

CÀPSULES, NOVA EDICIÓ DE L'INFORMATIU ANIMALISTA

Informatiu de la TV Animalista emès diumenge 30 de maig de 2010. Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com.







dilluns, 31 de maig del 2010

"PLEGARIA POR LOS TORITOS MÁRTIRES"

Extret del bloc de Maruja Torres:

De los periódicos, estos días:

“Lleno de no hay billetes. Uno cinqueño, bajo de hechuras, vacío por dentro. Otro con cara, pero encogido. Otro serio, muy buen toro. Otro en tipo, justo de poder, noble. Bien presentados, mansos de libro, sosos, deslucidos y sin clase; destacó el cuarto por su nobleza y el quinto en el tramo final. Cinqueños todos, la mayoría pasados, de amplias encornaduras, desiguales de lámina dentro de la seriedad. Mansos de carreta, el cuarto por el izquierdo, rajadito y noble, se dejó; el mejor fue el sexto por la izquierda, también. Grandón, suelto de carnes, noble, un punto informal”.

De los periódicos, estos días:

“Dos pinchazos, metisaca y pinchazo hondo tendido. En el quinto, cuatro pinchazos y descabello. Bajonazo. En el sexto, estocada y descabello. Casi entera baja, bajonazo, un descabello y el toro se echa. Bajonazo, estocada y un descabello. Tres pinchazos, media estocada y cinco descabellos. En el cuarto, dos pinchazos, estocada corta asada y dos descabellos. Media estocada tendida. En el quinto, pinchazo, media tendida y dos descabellos. Dos pinchazos, estocada atravesada que hace guardia y descabello. Pinchazo y estocada”.

De los periódicos, estos días:

“Silencio, aviso, palmas, pitos, silencio, palmas, pitos, aviso, petición de oreja y gran ovación”.

En aquellos tiempos, los degenerados iberos se reunían en torno a un círculo arenoso para deleitarse con el sacrificio lento, la tortura de unos hermosos toros a manos de cristianos. En la barrera, la hija de los Reyes, Elena de Borbón, que tanto lloró cuando vio a su hermano don Felipe pasear en Olimpia la bandera patria durante los Juegos, reía abiertamente de placer ante el espectáculo de la muerte en la tarde. El presidente de la asociación nacional de periodistas o escribas también aparecía satisfecho, así como la presidenta de la Centralidad, doña Esperanza Aguirre, que se hacía fotos con sus admiradores. Marichalar el Ex y Carmen M. Bordiu la Eterna respiraban el mismo aire, mientras las bestias mugían de dolor, empapadas de sangre. A un banquero se le dilataban de excitación las narices, como si se le hubieran pringado de tinta del Banco de España.

Ayer recibí una invitación repulsiva del embajador de Francia en Madrid. Para -lo pongo en francés porque su cursilería le hace justicia- hacerle el honor de “célébrer l’amitié taurine qui unit la France et l’Espagne”. Como no hay que dar puntada sin hilo, al pie del mensaje figuran palabras de agradecimiento dedicadas a los patrocinadores del evento, entre otros Alcampo, Caballero -¿Qué hay? ¡Toros muertos, eso es lo que hay!-, Mahou San Miguel, Pernod y un en fin, en fin.

¿Alguien sabe cómo se llamaban los toritos mártires, los toritos por cuyo sacrificio cruento no lloró ni siquiera la más llorona de nuestras infantas?

Este post requiere un homenaje a Julián Rafalko, que ama a los animales y vive con Jamona, deliciosa cerda, entre otras inocentes criaturas. En el vídeo, con Jamona, cuando era un bebé.



divendres, 28 de maig del 2010

PROGRAMACIÓ TVANIMALISTA.COM PER DIUMENGE

PROPERA EMISSIÓ:
DIUMENGE 30 DE MAIG

18.10 h Infantil:
-
"Volando Libre". Película
-
Bob el Manetes. "La Mixa i els ratolins de camp"
-
Ferdinando, el toro". Cortometraje antitautino. Disney (1938)
20.15 h Planetari Jane Goodall
21.55 h Menú vegà amb Defensanimal.org
22.00 h Càpsules. Informatiu animalista
22.10 h Plataforma Libera a Susi en Las Tardes de Pedro Riba de 25TV
22.41 h Especial vida de gos
-
Dossiers "Vida de Gos" Canal9
-
Tráfico de perros. Tele5
-
Campaña "Sacrificio Cero"
23.00 h Defensor del espectador. Toros en TVE
23.12 h "La estocada catalana" Informe semanal TVE
23.40 h "No amb el meu vot" Vídeo i entrevista
23.50 h Música amb V

dilluns, 24 de maig del 2010

CÀPSULES

Informatiu de la TV Animalista emès ahir 23 de maig de 2010:




Per veure la programació en directe i en diferit, accediu a través del web http://www.tvanimalista.com.

TARDES DE TOROS Y NOCHES DE LÁGRIMAS

Article de Julio Ortega Fraile publicat al seu bloc Fin del Maltrato Animal:

Nos disponíamos a cenar cuando llamaron a la puerta de casa. Allí estaba la policía para comunicarnos la detención de nuestro hijo, de diecinueve años, y de tres de sus amigos, como sospechosos del apuñalamiento de un muchacho. Posteriormente, se demostró que entre los cuatro habían acorralado a una víctima elegida al azar a la que insultaron y humillaron, según su testimonio con la intención de divertirse un poco, pero parece que el asunto se les fue de las manos y acabaron por darle varios navajazos para después salir huyendo, mientras el joven se desangraba tirado sobre la acera.

“¿Cómo es posible - nos preguntábamos atormentados su madre y yo - que nuestro hijo esté implicado en un crimen tan cobarde y espantoso?” Siempre fue un chico ejemplar, que cometió, por supuesto, alguna travesura inocente propia de la edad, pero nunca nada grave. Ocurrencias como cuando con nueve años y estando con unos compañeros de juegos, le partieron sin querer la columna vertebral a un gatito. O al celebrar, como es costumbre y yo mismo hice en su día, la Fiesta de los Quintos, en la que golpearon a una burra y le introdujeron un palo por la vagina provocándole la muerte. En fin, chiquilladas de mal gusto pero sin la mayor importancia. Jamás, que sepamos, fue un chaval pendenciero ni abusón.

En todo momento le enseñamos a emplear su tiempo de un modo sano y a participar en actos culturales y artísticos. De pequeño le llevábamos al circo para que contemplase a los animales ejecutar sus números bajo el látigo del domador. Desde muy niño me acompañó durante mis frecuentes jornadas cinegéticas y en cuanto cumplió la edad preceptiva, le regalé un rifle para que pudiéramos ir a cazar los dos juntos. Muchas fueron las tardes en las que disfrutamos de fascinantes corridas de toros. Incluso viajamos buscando las manifestaciones más relevantes del acervo cultural de nuestro País y así, en familia, presenciamos costumbres como el Toro Alanceado de Tordesillas o el Toro Júbilo de Medinaceli.

Han sido años dedicados a educarle con esmero, a inculcarle consideración ante los valores tradicionales y respeto por los derechos del ser humano, alentándole a formar parte de celebraciones y festejos con los demás miembros de la comunidad. Tratamos de ser para él un modelo de conducta, un referente ético y moral. Pensábamos que lo habíamos logrado sin embargo, no asumió la integridad que le transmitimos.

No comprendemos qué pudo fallar y por qué nuestro hijo, decidió de pronto e inexplicablemente hacer uso de la violencia, sabiendo lo mucho que la detestamos. No podemos entenderlo, no cuando tanto nos hemos esforzado en hacerle ver que la libertad y la vida son bienes inviolables…

Nada de lo anterior nos ha ocurrido realmente, pero describe una historia mil veces repetida que normalmente no se cuenta, porque se prefiere ignorar la relación existente entre ciertas conductas.

divendres, 21 de maig del 2010

PROGRAMACIÓ DIUMENGE 23 MAIG

20.28 h Infantil:
Bob el Manetes. "Els talpets del corronet"
Wallace & Gromitt, La maledicció de les verdures

22.00 h Càpsules. Informatiu animalista

20.20 h "Veus per l'abolició". Concert homenatge als fedataris de la ILP Prou, amb entrevistes, parlaments i música.

22.41 h Especial Investigació Igualdad Animal
Entrevistes Igualdad animal a Tele5 i CNN+
"Granjas de cerdos". Documental d'investigació
Declaraciones del veterinari Antonio Rodríguez sobre el documental
Testimoni d'una granja catalana

23.50 h Càpsules. Informatiu animalista. (R)

00.10 h "Todo Tiende" Ojos de Brujo. Actuació sala Bikini (R)

LES CORRIDES PODEN QUEDAR SENTENCIADES AL JULIOL

Notícia publicada avui a l'Avui:

Les corrides de toros a Catalunya poden quedar sentenciades al mes de juliol, amb una moratòria tècnica d'un any i mig per negociar les indemnitzacions, segons es desprèn de la reunió ahir de la ponència que debat la ILP antitaurina. Ha quedat descartat que la votació quedi ajornada fins a la pròxima legislatura, encara que amb tota probabilitat el Partit Popular portarà la prohibició de les corrides al Consell de Garanties Estatutàries.

Els partits van constatar ahir que ja no hi ha més marge de negociació. PSC, PP i Ciutadans sortiran en defensa dels toros, i la majoria de CiU, així com ERC i ICV votaran la supressió amb la moratòria d'un any i mig, que té el suport dels promotors de la ILP.

El Parlament celebrarà només una altra reunió de la ponència, i el redactat de la reforma sobre la prohibició dels toros s'aprovarà en comissió el 2 de juny. A partir d'aquí passarà al ple, tot i que s'haurà d'esperar el dictamen del Consell de Garanties.

Tot fa pensar que la ILP antitaurina es votarà en el darrer ple abans de les vacances parlamentàries, el 14 i 15 de juliol, en una jornada que es preveu històrica i amb gran ressò internacional. Tot i que CiU donarà llibertat de vot, i per tant hi ha un grau d'incògnita sobre el resultat final, en medis parlamentaris es dóna per fet que els partidaris de la ILP tenen a hores d'ara una majoria d'uns setanta diputats.

El diputat de CiU Josep Rull considera que "la votació serà ajustada", i ha criticat la intenció del PP de portar la ILP al Consell de Garanties. I, per la seva banda, el socialista David Pérez, reconegut protaurí, ha indicat que "no hi ha hagut possibilitat d'acostament".

Esperpèntica fotografia de las Ferias de San Isidro a Madrid publicada avui a El País amb la següent ressenya:

"Cuando se abrió la puerta de
cuadrillas, se armó la tremolina
en la plaza; y todo, porque Serafín
Marín, natural de la localidad
barcelonesa de Montcada y
Reixac, apareció envuelto en la
senyera, a modo de capote de paseo,
y tocado con la barretina en
lugar de la montera. Una parte
de los tendidos aplaudió con ardor,
mientras otra se sintió ofendida
y lo abroncó sonoramente."