Quatre activistes de l’Equip d’Investigacions d’Igualdad Animal han
documentat la matança ritual de xais celebrada a Melilla en motiu de la
denominada Festa del Sacrifici. La considerada Pasqua Musulmana és una
de les principals festivitats de l’Islam i compte amb el beneplàcit de
les autoritats locals de Ceuta i Melilla que, des del 2010, commemoren
oficialment.
En català:
En català:
Al voltant de les nou del matí milers de fidels es congreguen a
l’esplanada al costat del Terç de Melilla per a resar. Després de
finalitzar les pregàries, un dels fidels immobilitza i degolla un xai
que ha estat tot aquest temps lligat a un arbre proper. La seva mort
marca l’inici d’una sèrie de matances que tenen lloc als carrers de la
ciutat i patis interiors de les cases i que, en tot just una hora,
acaben amb la vida d’aproximadament 6.000 xais a Melilla, 6.000 a Ceuta i
gairebé set milions al Marroc.
Alguns musulmans opten per traslladar als xais a l’Escorxador Municipal on aquests són matats sota el ritu Halal. La sang dels xais arriba a tenyir de vermell alguns dels carrers de Melilla on els animals són immobilitzats i, després de ser orientats cap a la Meca, degollats amb un ganivet que els secciona la gola. Malgrat que alguns fidels han afirmat que d’aquesta manera els animals no pateixen, els investigadors d’Igualdad Animal han gravat en vídeo com aquests animals als quals es referien agonitzaven durant més de cinc minuts —alguns d’ells arribant fins i tot a aixecar-se a pesar d’haver rebut repetits i profunds talls al coll—. En algunes ocasions els xais han estat decapitats abans d’arribar a perdre la consciència.
Aquestes escenes se succeeixen mentre la resta d’animals contemplen atemorits la mort dels altres i sense poder fer res més que orinar-se o tractar, desesperada i inútilment, d’escapar.
Procedents d’explotacions ramaderes de Múrcia, Ciudad Real, Huelva, Extremadura, Màlaga o Sevilla, milers de xais viatgen des de la Península fins a les Ciutats Autònomes per a trobar un tràgic final; mentre que molts altres s’han quedat al camí aquest any; ja que segons han informat diversos mitjans de comunicació, centenars de xais han mort asfixiats durant el transport produït en els dies previs a aquesta festivitat.
El cap de família, que generalment és també l’encarregat de matar als animals, és un exemple aquests dies per als més petits. Els nens del barri —d’entre 4 i 12 anys— presents durant tota la matança, no mostren cap sensibilitat o empatia cap als animals ja que estan rebent una educació basada en la discriminació per espècie. Els activistes han vist com alguns d’aquests nens escopien als animals i jugaven amb els seus caps decapitats, en un clar aprenentatge cap a la insensibilització i la violència.
A la Península s’han matat, aproximadament, 350.000 xais durant aquesta festivitat, corroborant que els ritus religiosos no són més que una altra mostra del patiment que s’ocasiona als animals no humans en nom de la tradició.
Des d’Igualdad Animal rebutgen i denuncien la mort dels xais durant la celebració d’aquest ritu i esperen que aquestes imatges ajudin a posar-nos en el lloc dels animals. També creuen que és necessari un debat social en el qual comencem a qüestionar no només aquest tipus de tradicions, sinó tot ús i matança d’animals sota qualsevol excusa, creença o tradició, ja que milions d’animals són explotats i matats diàriament sota la seva empara.
El costum de menjar la carn de xai mata, aproximadament i només a l’estat espanyol, a 20 milions d’individus com els que han documentat els activistes.
en español:
Alguns musulmans opten per traslladar als xais a l’Escorxador Municipal on aquests són matats sota el ritu Halal. La sang dels xais arriba a tenyir de vermell alguns dels carrers de Melilla on els animals són immobilitzats i, després de ser orientats cap a la Meca, degollats amb un ganivet que els secciona la gola. Malgrat que alguns fidels han afirmat que d’aquesta manera els animals no pateixen, els investigadors d’Igualdad Animal han gravat en vídeo com aquests animals als quals es referien agonitzaven durant més de cinc minuts —alguns d’ells arribant fins i tot a aixecar-se a pesar d’haver rebut repetits i profunds talls al coll—. En algunes ocasions els xais han estat decapitats abans d’arribar a perdre la consciència.
Aquestes escenes se succeeixen mentre la resta d’animals contemplen atemorits la mort dels altres i sense poder fer res més que orinar-se o tractar, desesperada i inútilment, d’escapar.
Procedents d’explotacions ramaderes de Múrcia, Ciudad Real, Huelva, Extremadura, Màlaga o Sevilla, milers de xais viatgen des de la Península fins a les Ciutats Autònomes per a trobar un tràgic final; mentre que molts altres s’han quedat al camí aquest any; ja que segons han informat diversos mitjans de comunicació, centenars de xais han mort asfixiats durant el transport produït en els dies previs a aquesta festivitat.
El cap de família, que generalment és també l’encarregat de matar als animals, és un exemple aquests dies per als més petits. Els nens del barri —d’entre 4 i 12 anys— presents durant tota la matança, no mostren cap sensibilitat o empatia cap als animals ja que estan rebent una educació basada en la discriminació per espècie. Els activistes han vist com alguns d’aquests nens escopien als animals i jugaven amb els seus caps decapitats, en un clar aprenentatge cap a la insensibilització i la violència.
A la Península s’han matat, aproximadament, 350.000 xais durant aquesta festivitat, corroborant que els ritus religiosos no són més que una altra mostra del patiment que s’ocasiona als animals no humans en nom de la tradició.
Des d’Igualdad Animal rebutgen i denuncien la mort dels xais durant la celebració d’aquest ritu i esperen que aquestes imatges ajudin a posar-nos en el lloc dels animals. També creuen que és necessari un debat social en el qual comencem a qüestionar no només aquest tipus de tradicions, sinó tot ús i matança d’animals sota qualsevol excusa, creença o tradició, ja que milions d’animals són explotats i matats diàriament sota la seva empara.
El costum de menjar la carn de xai mata, aproximadament i només a l’estat espanyol, a 20 milions d’individus com els que han documentat els activistes.
en español:
Cuatro activistas del Equipo de Investigaciones de Igualdad Animal han documentado la matanza ritual de corderos celebrada en Melilla con motivo de la denominada Fiesta del Sacrificio. La considerada Pascua Musulmana es una de las principales festividades del Islam y cuenta con el beneplácito de las autoridades locales de Ceuta y Melilla que, desde el 2010, la conmemoran oficialmente.
Alrededor de las nueve de la mañana miles de fieles se congregan en la explanada junto al Tercio de Melilla para rezar. Tras finalizar las plegarias, uno de los fieles inmoviliza y degolla a un cordero que ha permanecido todo ese tiempo atado a un árbol cercano. Su muerte marca el inicio de una serie de matanzas que tienen lugar en las calles de la ciudad y patios interiores de las casas y que, en apenas una hora, terminan con la vida de aproximadamente 6.000 corderos en Melilla, otros tantos en Ceuta y casi siete millones en Marruecos.
Algunos musulmanes optan por trasladar a los corderos al Matadero Municipal donde éstos son matados bajo el rito Halal. La sangre de los corderos llega a teñir de rojo algunas de las calles de Melilla donde los animales son inmovilizados y, tras ser orientados
hacia la Meca, degollados con un cuchillo que les secciona la garganta. A pesar de que algunos fieles han afirmado que de este modo supuestamente los animales no sufren, los investigadores de Igualdad Animal han grabado en vídeo cómo esos mismos animales a los que se referían agonizaban durante más de cinco minutos —algunos de ellos llegando incluso a levantarse a pesar de haber recibido repetidos y profundos cortes en el cuello—. En algunas ocasiones los corderos han sido decapitados antes de llegar a perder la consciencia.
Estas escenas se suceden mientras los restantes animales contemplan atemorizados la muerte de otros y sin poder hacer otra cosa que orinarse o tratar, desesperada e inútilmente, de escapar.
Procedentes de explotaciones ganaderas de Murcia, Ciudad Real, Huelva, Extremadura, Málaga o Sevilla, miles de corderos viajan desde la
Península hasta las Ciudades Autónomas para encontrar un trágico final; mientras que otros muchos se han quedado en el camino este año; ya que según han informado diversos medios de comunicación, cientos de corderos han muerto asfixiados durante el transporte producido en los días previos a esta festividad.
El cabeza de familia, que generalmente es también el encargado de matar a los animales, es un ejemplo estos días para los más pequeños. Los niños del barrio —de entre 4 y 12 años— presentes durante toda la matanza, no muestran ninguna sensibilidad o empatía hacia los animales ya que están recibiendo una educación basada en la discriminación por especie. Los activistas han visto cómo algunos de estos niños escupían a los animales y jugaban con sus cabezas decapitadas, en un claro aprendizaje hacia la insensibilización y la violencia.
En la Península se han matado, aproximadamente, 350.000 corderos durante esta festividad, corroborando que los ritos religiosos no son más que otra muestra del sufrimiento que se ocasiona a los animales no humanos en nombre de la tradición.
Desde Igualdad Animal rechazan y denuncian la muerte de los corderos durante la celebración de este rito y esperan que estas imágenes ayuden a ponernos en el lugar de los animales. También creen que es necesario un debate social en el que empecemos a cuestionar no sólo este tipo de tradiciones, sino todo uso y matanza de animales bajo cualquier excusa, creencia o tradición, ya que millones de animales son explotados y matados diariamente bajo su amparo.
La costumbre de comer la carne de cordero mata, aproximadamente y sólo en el estado español, a 20 millones de individuos como los que han documentado los activistas.
Video: Igualdad Animal
Fotos: Jonás Amadeo Lucas para Igualdad Animal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada