PERE GIMFERRER: "PROHIBIR ELS TOROS, ÉS PROHIBIR TAMBÉ A PICASSO, MIRÓ I BARCELÓ"

Resposta de QP! punt per punt a l'entrevista que Pere Gimferrer, poeta i acadèmic (RAE), ha otorgat a La Razón:

LA RAZON: ¿Qué opina usted acerca de que quieran prohibir la Fiesta en Cataluña?
PERE GIMFERRER: Es un disparate. El argumento más evidente es que nadie está obligado a ir a los toros. Y luego habría que averiguar de qué estamos hablando.

QP! Per aquesta regla de tres hauriem de tornar a legalitzar el garrote vil i que l'execució sigui pública, això sí que hi vagi qui vulgui i qui no estigui d'acord amb la pena de mort que simplement no hi vagi.

LR: ¿Cuál es la cuestión de fondo?
PG: No está muy claro si el problema es la defensa de los animales o que entienden que es algo ajeno a Cataluña. Lo segundo es indefendible. Antes he nombrado a Alberti, a Hernández o a Lorca, pero podría hablar de Picasso, de Miró, de Dalí, de Barceló; hablo de pintores por dar continuidad al tema. ¿Hay que prohibirlo también? ¿Todo esto es ajeno a Cataluña? Entonces, tengo en mente las fotos de Miró toreando en una plaza. Digo Miró porque es uno de los representantes de la vanguardia del catalanismo cultural.

QP! Hi ha pintors catalans i no catalans que han reflectit les corrides de toros... i la guerra, i la gana i moltes injustícies. Que estiguem en contra de la guerra no vol dir que ho estiguem en contra de l'art. L'art és una recreació, no una realitat. Vostè ho hauria de saber.
Per tant l'abolició de la tauromàquia no comporta estripar els quadres de Miró o Dalí, és absurd.
Si tal i com vostè diu "lo segundo es indefendible", hem de presuposar que el primer argument (la defensa de l'animal) sí que és defendible. Gràcies per entendre la postura abolicionista.

LR: ¿Cree que hay una necesidad social de prohibir los toros?
PG: ¿Y entonces los que estábamos en la plaza? Y los que no estaban tampoco creo que estén afectados. Esto suponiendo que la argumentación sea sociocultural. Si lo que preocupa es el animal, entonces hay que prohibir también la cacería. A nadie se le obliga a ir a los toros y mucho menos a torear.

QP! La realitat social és la que reflecteixen totes les enquestes i els resultats no són opinables. En numeros rodons: 70% a favor de l'abolició dels toros i 30% en contra.
La plaça de toros no es va acabar d'omplir, hi havia unes 19.000 persones per veure a José Tomás, màxim exponent actual de la tauromàquia. Molta gent va venir de fora de Catalunya, ja que aquest torero per supersticions no entra a totes les places.
També va ser un acte de resistència assistir a la que possiblement serà la darrera corrida de toros.
D'altra banda 184.000 persones van signar per l'abolició a Catalunya. Aquests són els números.

De totes maneres, creu vostè necessari que hi hagi una movilització social massiva per garantir cadascún dels drets de les minories?
Si fos així per exemple els homosexuals (5% de la població) mai tindrien els mateixos drets que els heterosexuals perquè la societat no "ho demana".
Li recordo que percentualment el nombre de lectors de llibres a Espanya és una minoria i en canvi la indústria cultural gaudeix de molts beneficis, com ha de ser. Per cert, ja que vostè escriu poesia, sabrà que el nombre de lectors de poesia és una minoria dins d'una minoria.
Els estats han de vetllar i protegir els drets de no només de les majories, de tothom, i per què no fer-ho amb els que no tenen veu: els animals.

LR: El desenlace será este invierno en el Parlamento catalán. ¿Qué pueden hacer los ciudadanos mientras tanto?
PG: Manifestar su opinión en la medida de lo posible. A mí no me gusta el fútbol, por ejemplo, pero no por eso voy a pedir que lo prohiban. No se me pasa por la cabeza.

QP! No sigui demagog, el futbol no comporta ni tortura ni mort per a ningú. Les portes dels estadis són obertes.

LR: ¿Qué valores fundamentales defiende en la sociedad catalana?
PG: La idea de prohibir los toros contiene tres puntos que no puedo compartir: limita la libertad del que hace algo porque lo desea y no obliga a nadie a hacerlo. Encierra manifiestamente el desprecio a valores culturales catalanes y no catalanes, y tiene una idea errónea tanto del pasado como del español y del sentimiento de pertenencia. ¿Qué hacemos en Madrid en la Transición con la imagen de Bergamín y Alberti en Las Ventas? Alberti llegó a defender la independencia de Cataluña.

QP! Què té a dir sobre la llibertat de l'ésser viu, mamífer amb capacitat de sentir dolor, i del dret que té a no ser torturat? (Carta dels drets dels Animals, ONU).

Segons la UNESCO, màxima autoritat a nivell mundial en quan a Educació, Ciència i Cultura: "La tauromàquia és l'infame i comercialitzat art de torturar i matar animals en públic. Traumatitza als nens i als adults sensibles. Agrava l'estat dels neuròpates atrets per tals espectacles. Desnaturalitza la relació entre les persones i els animals. Constitueix un desafiament gravíssim a la moral, educació, ciència i la cultura."

LR: El antitaurino no es una figura nueva.
PG: Un antitaurino era Cernuda y era sevillano. No tiene que ver con Cataluña. Miró podía ser taurófilo y en cambio he encontrado gente contraria a la Fiesta en Córdoba. Los antitaurinos vienen de muy lejos, los podemos situar ya con Eugenio Noel, en la Generación del 98.

QP! Els abolicionistes (així ens definim) som animalistes, n'hi ha de dretes, independentistes, nacionalistes espanyols, apolítics, tota la diversitat que pugui imaginar.

Per això, per nosaltres, l'únic argument és el maltractament animal, qualsevol argument polític el desvinculem de la nostra lluita. La vida d'un ésser viu està per sobre de totes les polítiques.
Són els taurins que en mitjans de comunicació de fora de Catalunya intenten vincular partits nacionalistes o independentistes a la lluita abolicionista. També són els taurins qui posen determinades banderes i no unes altres a les seves reivindicacions tauròfiles.

Cultura era la lluita de gladiadors o l'actual ablació de clítoris a les nenes. Aquestes "cultures" haurien de ser superables per l'evolució natural a una societat més ética i justa per a tots els éssers.

Per cada personatge cultural pro-taurí en podem trobar un altre al que li repugna la tauromàquia. Li faré una llista d'il·lustres abolicionistes catalans i no catalans:

Pio Baroja, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Juan Ramón Jiménez, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Víctor Hugo, Manuel Vicent, Jacinto Benavente, Miguel Delibes, Justo Navarro, Ángel Padilla, Xavier Trias, Bryan Adams, Diari Público, Mediapro, Jaume Roures, Karmele Marchante, Estívaliz Sanz (CQC), Rossy de Palma, Maruja Torres, Dalai Lama, Paul McCartney, Alaska, Júlia Otero, Amparanoia, Sílvia Marsó, Fernando Tejero, David Delfín, Ana Sahun, Bruno Oro, Gerard Quintana, Josep Maria Terricabras, Jordi Tardà, Mathew Tree, Natxo Tarrés, Alicia Silverstone, Paca Gabaldón, Pamela Anderson, Amaral, Diari 20 Minutos, Chambao, Pilar Rahola, Lucía Etxebarría, Francisco Umbral, Ojos de Brujo, Toni Soler, Cristina Narbona, José Saramago, Sílvia Tortosa, Carlos Goñi, Joan Herrera, Josep Maldonado, Jordi Guillot, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Espido Freire, Antonio Fraguas "Forges", José Luís Serrano, Marisol Ayuso, Magda Oranich, Gervasio Deferr, Javier Sábada, Melanie Olivares, Jordi Sabater i Pi, Jesús Mosterín, Salvador Pàniker, Fernando Delgado, Eduardo Reina, Ana Maria Ruiz Polvorosa, Maria Galindo, Ángel Mora, Javier Andreu, David Castillo, Pepe Viyuela, Paco León, Carmen Machi, Carlos Tarque, Ruth Toledano, Liberto Raval, Àngel Martín, Rosa Montero, Maria Eugenia Yagüe, Pilar Eyre, Jorge Javier Vázquez, Brigitte Bardot, Jean-Claude Van Damme, ...