PIEL CONTRA PIEL

Interessant capítol del programa de TVE "El Escarabajo Verde" dedicat a la indústria pelletera i els moviments animalistes representats per Igualdad Animal, Animanaturalis i Equanimal. El programa no ha pogut aconseguir l'opinió de cap associació de pelleters però sí d'un criador de visons de Girona.

Article de Libera!:

Pells: glamour o crueltat?

La indústria de la moda ha creat una imatge de glamour, elegància i sofisticació al voltant de les pells, ja que pretenen vendre-les com article de luxe. En la prehistòria paleolítica, en les regions el clima de les quals era més fred, l'ésser humà utilitzava pells per a protegir-se de les inclemències climàtiques. Aquestes pells s'aprofitaven dels animals que eren caçats per a obtenir recursos cárnics, grasses, ossos per a crear eines, etc. A partir de l'època Neolítica, es van començar a desenvolupar les primeres manufactures tèxtils a força de fibres vegetals, les quals van aportar notables avantatges, sobretot per qüestions higièniques en la prevenció d'infeccions.

En l'actualitat la vestimenta confeccionada amb pells està més relacionada amb la indústria de la moda i no amb les inclemències climàtiques. Curiosament, a Europa els països que generen més demanda d'abrics de pell són Espanya, Itàlia i Grècia, els quals gaudeixen en gran part del seu territori dels climes més calids d'Europa. La indústria de la moda ha creat una imatge de glamour, elegància i sofisticació al voltant de les pells, ja que pretenen vendre-les com article de luxe. Contradictòriament, malgrat la sofisticació aparent, vestir amb pells és el més primari, propi dels homes i dones del Paleolític, ja que per aquell temps encara no havien desenvolupat alternatives millors.

Fa algunes dècades la concepció que la societat tenia de les pells era encara més accentuada, ja que estaven a l'abast de menys persones i per això eren un símbol d'alt estatus social. Actualment el que sí està a l'abast de tota la societat és la informació, per la qual cosa dur abric de pell ha de ser considerat un símptoma de frivolitat, vanitat i sobretot d'ignorància.

La indústria d'explotació, criatura i matança d'animals per les seves pells és una de les més cruels. Cada any, més de 40 milions d'animals (una població equivalent a la de tot l'Estat espanyol) són brutalment assassinats per aquest capritx i ganes d'ostentar. Les formes de criatura i de matança d'animals són extremadament cruels.

CRIANÇA

Els animals criats amb l'única finalitat d'arrencar-los la pell viuen confinats en gàbies de la seva mateixa grandària, on no poden exercir els comportaments propis de les seves espècies. Aquesta vida desnaturalizada els causa un greu estrès, que provoca comportaments anormals, com la automutilació o el canibalisme. La majoria de granges pelleteres es troben a Noruega, Rússia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda, i des de fa alguns anys també a Xina, país que no disposa de cap tipus de llei de protecció animal. El fet que es trobin situades en regions de clima molt fred no és casualitat, ja que el clima fred és el que provoca que els animals desenvolupin un pelatge més dens. A Espanya (primer consumidor de pells a Europa) la majoria de granges pelleteres de troben a Galícia.

ELS MÈTODES DE MATANÇA

Els mètodes amb els quals es mata als animals són extremadament cruels, ja que es pretén no danyar les pells perquè la seva cotització en el mercat sigui el més alta possible. Per a no danyar la pell, s'empren diferents mètodes, que sovint l'única cosa que aconsegueixen és deixar a l'animal inconscient. Els més generalitzats són l'electrocució anal i/o bucal, el trencament de coll o l'asfíxia. Desgraciadament, tal com han demostrat diverses investigacions, als animals se'ls arrenca la pell estant encara vius i fins i tot completament conscients. Aquesta pràctica és habitual, ja que per a no danyar la pell cal arrencar-la amb la sang encara en calenta, doncs una vegada que l'animal ha mort, la sang comença a refredar-se ràpidament i a coagularse, el que dificultaria notablement l'extracció de la pell, amb la qual cosa podria trencar-se. Una vegada escorxats, agonitzant, els animals es convertiran en menjar per als seus propis congèneres.

Veure vídeo gravat en càmera oculta en una granja pelletera de Xina (aquestes imatges poden ferir la sensibilitat):

COM IDENTIFICAR LES PELLS

Actualment, existeixen alternatives sintètiques elaborades amb poliéster que aconsegueixen imitacions gairebé perfectes de la pell natural. Gràcies a la divulgació de la informació ha augmentat la consciència col·lectiva respecte a l'ús de pells. Per això, la demanda de l'abric de pell clàssic ha baixat, especialment entre els més joves. Per a no baixar les vendes, la indústria pelletera ha inventat noves estratègies per a donar sortida als seus productes, i per aquesta raó moltes persones duen pells sense ser conscients d'això, ja que els preus baixos induïxen al consumidor a pensar que no està comprant pell natural. En l'actualitat la majoria de pells es troben en els retocs i guarniments dels abrics, sobretot en colls, punys i caputxes d'abrics elaborats en la seva majoria amb teixits sintètics. Malgrat que la llei obliga a etiquetar tots els productes indicant tota la seva composició, desafortunadament la informació de les etiquetes no sempre és fiable o no està completa, especialment quan el país d'origen del producte és la Xina. Per raons econòmiques, Xina s'ha convertit en un dels majors proveïdors de productes tèxtils i de pells a nivell mundial, i els seus clients principals són els Estats Units i la Unió Europea. En països asiàtics és comú utilitzar gats i gossos com menjar. Per això també s'utilitzen les seves pells per a elaborar adorns per a abrics, joguines, ninots, etc.

Malgrat les restriccions legals que prohibeixen l'entrada d'aquest tipus de productes en la Unió Europea, la falsificació d'etiquetes i la falta de control poden ser la causa que aquest tipus de productes hagin arribat a les nostres llars. Altre tipus de pell que podem trobar com adorn en abrics, guants o bufandes a preus populars és la pell de conill. Aquest tipus de pell és la més comuna en marques de roba juvenil i els seus preus són assequibles. Les etiquetes no sempre proporcionen informació fiable. Si observes reflexos amb la llum i un suau moviment del pelatge quan passes la mà per damunt, probablement estiguis tocant pell natural. Si no pots estar segur, no ho compris. Si observes productes sense etiquetar pots informar-nos (Liberaong.org), ja que suposa una vulneració de la llei. El nostre equip d'advocats analitzarà el cas i estudiarà la possibilitat d'emprendre accions legals.

LES XIFRES

Per a elaborar un sol abric de pell, es necessiten els següents nombres d'animals:

12-15 Linxs

10-15 Llops/Coyotes

15-20 Guineus

60-80 Visons

27-30 Mapatxes

10-12 Castors

60-100 Esquirols

120- 150 Xinxilles

QUÈ POTS FER SI DISPOSES D'UN ARTICLE DE PELL?

Si tens algun article de pell adquirit abans que fossis conscient de la injustícia de les pells, fes-lo arribar a un refugi d'animals, on ho puguin usar per a mantenir a les criatures calentes. En aquest cas, és el millor que pots fer.

Darrera campanya de PETA amb la col·laboració de l'activista Pamela Anderson. Aquesta campanya ha estat censurada en diversos mitjans per mostrar cossos nus: