VISIÓ ESPECISTA DE L'ALLIBERACIÓ DE VISONS DE DIUMENGE

Vídeo de la notícia emès avui a TV3. La visió especista de la situació ens ha fet afegir alguns comentaris...

CAVALLS ABANDONATS

La crisi econòmica fa que els nous rics, que van comprar cavalls per ostentació, abandonin els animals en qualsevol lloc. L'associació andalusa CYD Santa María de Málaga està desbordada amb tants animals i la Junta de Andalucía no els ajuda.

20.000 VISONS ALLIBERATS

Una granja de visons de Montouto a Galícia ha estat assaltada aquesta matinada per animalistes i han alliberat a 20.000 individus que estaven tancats en gàbies per a poder ser electrocutats buco-analment o gasejats, en unes sis setmanes, per destinar les seves pells a la indústria de la pell.
Alguns visons han sigut vistos a la carretesa AC-542 i malauradament s'han caçat varies desenes de visons que han sigut tornats a la granja. Els altres individus gaudeixen de llibertat després d'haver estat tancats tota la vida en gàbies de 40x50x40 cm.
Els mitjans s'han fet ressó de la bona notícia però des d'un punt especista. Com sempre Telecinco s'ha mostrat catastrofista a més a més.

LES DIETES VEGETARIANES SÓN COMPLETAMENT SALUDABLES

"Les dietes vegetarianes adequadament planificades han demostrat ser saludables, nutricionalment adequades, i beneficioses en la prevenció i el tractament de la certes malalties. Les dietes vegetarianes són apropiades per a totes les etapes del cicle de vida."

Aquestes són les conclusions a les que arriba un nou informe de l'associació de professionals de la nutrició més important del món, la ADA (American Dietetic Association). Aquest informe corrobora també altres informes que la mateixa ADA, de l'associació canadenca (DC) i d'altres associacion internacionals que ja havien arribat a les mateixes conclusions.

En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeixia també la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirmen que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescents, i promouen un creixement normal.

Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"

Debat TV3: "Nens vegetarians als menjadors escolars"

S'ESTRENA UN DOCUMENTAL TAURÍ PAGAT AMB FONS PÚBLICS

El proper dia 23, s'estrena a Viena un documental sobre les dificultats que està vivint la tauromàquia. El documental està relatat des del punt de vista d'un grup de joves aprenents de toreros i mostra punts crítics cap a la tauromàquia però respresentats de forma negativa cap als verdaders protagonistes del documental que són els joves aprenents de matador.

El documental està finançat per organismes públics europeus i televisions públiques com l'espanyola TVE o la austríaca ORF. Hi participen membres de l'escola de toreig de Madrid i els toreros S.C. i J.T. entre d'altres.

QP! >> El trailer està penjat al servidor de vídeo Vimeo, i hi ha l'opció de "flag this video" per si creieu que mostra imatges violentes. Si el servidor rep suficients demandes retiraran el trailer.

"JOSÉ TOMÁS Y SU TALÓN SANGRIENTO"

Carta de Julio Ortega Fraile al director del diari 20 Minutos:

Hace falta ser hipócrita y calculador. El matador de toros José Tomás realizó una donación de 200.000 euros a trece ONGs catalanas bien rodeado de la prensa, para que a nadie se le escapase su "inmensa generosidad". Digamos en primer lugar que esa cantidad es la mitad de lo que le pagan por torear una tarde en La Monumental de Barcelona, así que el esfuerzo económico no es precisamente notable para su fabulosa cuenta corriente.

Y por otra parte, este hombre que se dedica a torturar y a matar toros para ganarse la vida, ha escogido esa ciudad para la entrega de ese dinero, precisamente porque en Cataluña está a punto de aprobarse una ILP, que prohibirá que allí vuelvan a celebrarse corridas de toros.

Y que todo esto no es más que una estrategia a la desesperada para tratar de frenar esa Iniciativa Legislativa Popular lo demuestran las declaraciones del propio torero, que no supo estar callado, algo muy normal en quien ha hecho de la violencia con seres más débiles su seña de identidad y, por lo tanto, dominado por instintos cavernarios.

José Tomás afirmó que "la dotación iría creciendo en función de las corridas que torease". Le faltó añadir que si salía adelante la ILP, las asociaciones catalanas se quedarían sin euritos. Qué vergüenza y qué asco da comprobar cómo algunos tratan de maquillar sus acciones miserables a golpe de talón, asegurándose de la presencia de los medios de comunicación. Un cheque teñido con la sangre de las docenas de inocentes que este señor tan sensible no tiene el menor reparo en martirizar y matar.

PILAR RAHOLA PARLA DEL TORERO J.T. AL PROGRAMA DE RISTO MEJIDE

Ahir Risto Mejide va convidar a la Pilar Rahola perquè parlès del torero J.T. en el seu programa G-20 de Telecinco, cadena que promou amb retransmisions i sèries i en els informatius, la taromàquia.

PROHIBIDA L'EXHIBICIÓ D'ANIMALS SALVATGES ALS CIRCS PORTUGUESOS

Els circs portuguesos no podran exhibir en poc temps animals salvatges, com tigres, lleons, elefants o micos, la compra dels quals i reproducció han estat prohibides, segons un decret del Ministeri del Medi ambient que va entrar en vigor aquest dimarts.

El text, que ha desencadenat una forta polèmica, precisa la llista d'espècies concernides per la prohibició, entre els quals es troben els simis, els óssos, felins (excepte els gats), elefants, serps i estruços. Els posseïdors d'aquest tipus d'animals tenen un termini de 90 dies per a registrar-los i queda "prohibida la seva reproducció, així com l'adquisició de nous exemplars".

"Això no té sentit", va opinar Victor Hugo Cardinali, director del circ que duu el seu nom. "Sobre la compra, no dic res, però sobre la reproducció què volen que faci: que separi als animals, que els castri? És això el dret dels animals?", va protestar Cardinali en declaracions a la ràdio TSF. "El legislador va oblidar fer fabricar preservatius per als tigres", va comentar amb ironia altre director de circ, Miguel Chen.

Vídeo del CACMA (Col·lectiu Andalús Contra el Maltractactament Animal)

MÉS DE 2.000 CONILLS MATATS A COPS PER UNA REVENGA LABORAL

Diversos desconeguts han matat a cops a aproximadament 2.380 conills en una granja de la localitat guipuscoana de Urnieta, segons ha informat el Departament Basc d'Interior, es creu que el motiu de l'atac ha estat per venjança. D'entre els 2.380 conills que van ser matats en la granja de José Ignacio Ezeiza, 280 eren conilles que estaven destinades a ser explotades per a reproducció. «Qui ha actuat d'aquesta manera sabia a la perfecció el gravíssim dany que estava fent al posar fi a la vida d'aquestes gairebé tres-centes conilles», precisa l'empresari propietari de la granja referint-se al dany econòmic que li ha suposat la pèrdua d'aquests animals, ja que les conilles anaven a substituir a altres femelles reproductores quan aquestes deixessin de ser productives. «Els van matar un a un, propinant-los cops contra terra i les gàbies. Els van fracturar la columna. Així es dedueix de les exploracions que ha realitzat un veterinari sobre diversos dels exemplars. Alguns conills no van arribar a morir, van quedar malferits perquè el cop no va ser prou precís. A aquests els hem hagut de sacrificar nosaltres», va relatar ahir l'amo de l'explotació. Els fets van succeir en la matinada del passat diumenge, quan els agressors, pel que sembla diverses persones, van entrar per una finestra a la granja, situada en el barri Goiburu de Urnieta. La policia basca ha iniciat una investigació per a determinar la identitat dels autors d'aquests fets i detenir-los.

Nota d'Igualdad Animal: La mort d'aquests conills a les mans de qui van assaltar la granja ha estat dramàtica, però no hem d'oblidar que també terrible hagués estat la seva mort en la inevitable destinació de tots els animals explotats per a consum humà, l'escorxador. Els conills són animals delicats que s'espanten facilment i a qui les condicions en una granja, el transport a l'escorxador i veure a altres conills morir els desespera terriblement, podem imaginar quant sofriment ha ocasionat l'assalt a aquesta granja i el seu assassinat a cops, però no hem d'oblidar el terrible patiment que experimenten igualment en les granges i escorxadors, molts conills a l'arribar als escorxadors es donen la volta espantats per a no haver de veure l'horrible imatge dels seus companys que són assassinats.

L'ASSOCIACIÓ DE PARLAMENTARIS ANIMALISTES LAMENTEN LA POSICIÓ DEL PSOE I DEL PP

L'Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals (APDDA) ha lamentat avui que el ple del Senat rebutgés ahir una moció per a retirar la categoria de Festa d'Interès Turístic Nacional i Internacional a aquells festejos en els quals es maltracti a animals. Segons APDDA, la iniciativa presentada pel grup Parlamentari de Entesa i defensada pel senador Josep Maria Esquerda era una "oportunitat perquè el Govern fes un gest gens costós cap a la sensibilització contra el maltractament animal", tal com explica en un comunicat. En concret, la moció demanava que es retirés aquesta categoria a totes aquelles festes en les quals es maltracti a animals i que van obtenir aquest rang abans de l'any 2006.

L'associació ha criticat al Grup Socialista per rebutjar aquesta iniciativa amb una actitud "poc valent" i "escudant-se en les competències autonòmiques" i ha afirmat que l'Executiu està a "anys llum" de la lluita contra el maltractament animal, malgrat que la incloïa en el seu programa electoral de les passades eleccions generals. També ha expressat la seva "estupor" davant les afirmacions del portaveu del Grup Socialista, Javier Sanz Carramiñana, qui, segons l'associació, va assegurar en una nota que no li semblava "raonable" modificar l'ordre reguladora de festa d'interès turístic "tret d'alguns casos de palès maltractament". APDDA ha declarat que li resulta "incomprensible" que no es detecti l'esmentat "palès maltractament" en festes com les del Toro de Còria i, especialment, el Toro de la Vega. Per això, els parlamentaris han demanat al Govern que "no s'amagui" darrere de la retòrica i que "comenci pels detalls més simbòlics, si pensa complir les seves promeses electorals referent al maltractament animal".

ELS AGENTS RURALS RESPONEN A LES PROTECTORES

Continua el debat a Els Matins de TV3 sobre els métodes dels Agents Rurals i Medi Ambient de la Generalitat:

3.000 PERSONES PER UNA SARAGOSSA ANTITAURINA

Éxit total en la manifestació antitaurina de l'estat espanyol que tradicionalment convoca a més gent. Va transcòrrer sense incidents pels principals carrers de la capital aragonesa per acabar a la plaça d'Espanya on es van llegir el manifest següent:

Quienes firmamos este manifiesto abogamos por los derechos de los animales, por su respeto, por la abolición del sufrimiento y la crueldad al que son sometidos. Por esta razón no podemos sino rechazar las corridas de toros, donde la crueldad alcanza sus cotas más altas. Con motivo de las Fiestas del Pilar comienza la época de los ‘grandes festejos taurinos’, donde cada tarde mueren seis toros después de haber pasado por una terrible agonía. Son muchas las voces que exigen la abolición de las corridas de toros, y muchos los informes de veterinarios que explican el tremendo sufrimiento que tiene que aguantar el toro antes de morir. Como cada año se intentará llenar la plaza de toros de Zaragoza regalando entradas a los municipios de la provincia, un derroche de dinero que debería en estos tiempos de crisis utilizarse en otros fines, como sanidad, educación y por supuesto cultura.

Esta imagen de nuestro país que se exporta fuera de nuestras fronteras tampoco nos representa. Una imagen donde el espectáculo es la violencia. Orejas cortadas, caballos embestidos y toros arrastrados por la arena dejando un surco de sangre. Esa no es la imagen de un país que sin embargo avanza en otros aspectos.

Los abajo firmantes rechazamos la corridas de toros y abogamos por una sociedad donde el respeto a los animales sea motivo de fiesta, de orgullo y de identidad. Porque esta fiesta no es nuestra fiesta.


Zaragoza, 11 de octubre de 2009

---- FIRMADO -----

Angel Padilla (poeta), Patricia Esteban Erlés (escritora), Carlos Azagra (dibujante), Chema Lera (ilustrador y dibujante), Pepín Banzo – Comando Cucaracha (músico), Jesús Cifuentes – Celtas Cortos (músico), Reincidentes (grupo de rock), Luisa Miñana (escritora), Antonio Orihuela (poeta), Oscar Sipán (escritor, editor y cineasta), Enrique Falcón (poeta), Pilar Rahola (periodista), David Fernández Rivera (poeta), Violadores del Verso (grupo de hip-hop), Discográfica RAPSOLO, Jorge Riechmann (poeta), Víctor Juan Borroy (escritor), Grupo NADIE (músicos), Marta Navarro (escritora), Alberto García Teresa (escritor y crítico de ficción), Juan Kalvellido (dibujante), Mayte Martinez (atleta olímpica)

Interessant reflexió d'una usuària (Perrona) del foro animalista d'Amnistia Animal:

Como asistente a la Manifestación Anti-taurina del 2009 en Zaragoza

El consumidor es tan responsable como el que más en la producción de un producto. Si no existe demanda carece de toda lógica el manufacturar algo que no va a tener salida en el mercado. Cuando compramos carne, adquirimos una prenda con piel, si llenamos la cesta de la compra con huevos y leche estamos siendo participes de una industria cuya actividad es la esclavitud, tortura y asesinato de millones de animales en todo el mundo.

Consumir estos productos es tan necesario como el asistir a una corrida de toros o ir a una pelea de perros para divertirnos. Este es un argumento muy utilizado entre los que realizan lo primero pero rechazan contundentemente lo segundo, cuando la única diferencia entre ellos y los taurinos es la hipocresía. ¿Que crees que le pasa al cerdo que te comes?, ¿De donde piensas que sacan la leche que te bebes?, ¿Acaso los huevos salen del los árboles?

Ayer tuvo lugar en Zaragoza la ya tradicional manifestación anti-taurina que desde hace 7 años se viene celebrando el 11 de octubre. Se calcula que acudieron unos 1000 manifestantes a esta cita. Cifra, desde luego, nada desdeñable. Es curioso que muchos de los organizadores protesten tan enérgicamente contra la tauromaquia pero luego se vayan de tapas a comer pulpo, jamón serrano, pescadito rebozado... Realmente no se que les pasa por la cabeza a estas personas para protestar contra algo que ellos mismos fomentan, la explotación animal.

El veganismo no se centra en si un animal es tratado mejor o peor, en si se le tortura mas o menos, sino en el derecho que tiene todo animal no humano y humano a la vida, a la libertad. Pero para hacer mas hincapié en la in-coherencia de los que consumen productos de origen animal y se manifiestan contra los toros, hay que remarcar que la vida que lleva un toro es infinitamente mejor que la que les depara a los cerdos, a las gallinas, vacas y demás animales que gente como ellos sigue condenando a una vida de humillación y dolor. En un supuesto caso en el que tuviera que elegir entre la demolición de los mataderos o de una plaza de toros, entre las lecherías y los espectáculos taurinos, serian los toros los que perderían en la elección.

Solo hay que echar un vistazo a webs como http://www.mataderos.info, http://www.granjasdeesclavos.com para ver la vida que llevan los animales que son destinados a comida o vestimenta.

Tengo 33 años, no he sido vegano desde siempre, hubo un momento en que decidi dejar de ser participe de una industria de dolor y muerte. En cuanto empecé a conocer los argumentos del veganismo, la realidad que había tras mi plato de carne, detrás de mi vaso de leche, desde entonces me fue imposible seguir consumiendo estos alimentos. No todo el mundo conoce esta información, es labor de todos difundir y sensibilizar sobre este tema. Pero los que no tienen perdón son los que conociéndolo deciden ignorarlo, mirar a otro lado, aun peor son aquellos que aunque consumen este tipo de productos se creen que luchan por los animales organizando una manifestación anti-taurina. Haciéndoos veganos os aseguro que serias de mas utilidad para las vacas, cerdos, gallinas, etc.

En un debate sobre la tauromaquia con taurinos y/o toreros que responderíais si os dicen, ¿pero comes animales?, ¿llevas cuero?, ¿de donde crees que salen esos productos?. Es decir, yo no puedo torturar y asesinar a un animal, pero tu para comértelo si. ¿Cual es la diferencia?, ¿Por que tu si y yo no?.

¿ Adelantándome a vuestra respuesta, no se si la habrá, me atrevo a decir que no tendrías nada que argumentar sin riesgo de caer en la mas grande de las contradicciones, dejarías a una idea (veganismo), a un movimiento (liberación animal) en ridiculo, sembrarías una concepción de la gente que quiere ayudar a los ANIMALES, cuanto menos, de poca veracidad.

En España hay diversas organizaciones por los derechos de los animales que cuentan entre sus miembros con gente que consume productos de origen animal, a la vez también hay muchos veganos, personas que si se creen lo que dicen, gente cuyo compromiso va mas lejos de acariciar a un perro, de no ir a los toros, individuos cuyas convicciones son serias. Los diversos grupos tienen, cada uno, su forma de enfocar la lucha, no es el tema de este texto hablar de ello pero si pedir que se de una imagen seria sobre el movimiento en defensa de los animales, que no se cabida a explotadores de animales en grupos que buscan la libertad y respeto para nuestros hermanos los animales.

Fuera explotadores de los grupos por los derechos de los animales, si a la coherencia, no a la hipocresía. Si al respeto por los animales. No a los cómplices de la humillación, tortura y asesinato de millones de animales. Por el fin de la esclavitud.

"ADIÓS, SCOOBY-DOO"

Article de Cristina Pérez Capdet de l'associació animalista Libera!:

No podía haber sido de otra manera. Nuestros agentes rurales, esas lumbreras que suelen extraviarse cuando van a rescatar, dicen, a algún animal maltratado, se han cargado a Scooby-Doo. Al fin y al cabo, no era una leona no, pero casi, porque pertenecía a la peligrosa raza Gran Danés. Si te conocen o les caes bien, estas fieras te dejan perdido a lametones, te tiran de espaldas con sus abrazos y estresan a los niños de puro rodar con ellos por el suelo. En este caso, el perro-leona, al que los mismos rurales, según el periódico 20 MINUTOS, llamaron Scooby-Doo por su parecido al personaje animado, había actuado de forma alarmante. Al ser visto por algunos paseantes, pasó de largo lo más lejos posible, sin saludarlos. Y luego, al aproximarse a una granja llena de animales vivos, optó por sacar dos pollos muertos del container y comérselos, toda una falta de respeto a los fallecidos. Un salvaje el animal, o “asalvajado”, como lo calificaron los pistoleros del uniforme lechuga. Y es que, aunque el adjetivo correcto es “asilvestrado”, pues en Catalunya no tenemos selva, el primero mola más, que suena a perro malo, muy malo, merecedor de lo que se le venía encima. De hecho, nuestras áreas forestales están llenas de scooby-doos, lassies, y hasta de doráimons y silvestres, temibles bandoleros que un día tuvieron un hogar y que de vez en cuando se abalanzan contra la ristra de chorizos de algún excursionista y la secuestran. Suelen hacerlo para no morir de hambre, los muy sinvergüenzas, porque de hambre o de soledad es de lo que acaban muriendo casi todos. Excepto los pocos que tienen la oportunidad de ser rescatados; a esos ahora los muelen a tiros. Y es que los dardos anestésicos iban a tardar demasiado en hacer efecto y, como admitió el portavoz de los agentes rurales sin que se le cayera el morro, se nos venía encima el puente del Pilar. O sea, despacha al bicho, Manel, que si no, nos quedamos sin vacaciones.

ACTUALITZACIÓ 19:00h >> Resposta d'ACTYMA (Associació Contra la Tortura i el Maltractament Animal) a l'escrit de Critina Pérez de Libera!:

Excelente escrito de Cristina!, un escrito contundente, firme y de repulsa sobre unos hechos que no tienen perdón. Para todas aquellas asociaciones, que conjuntamente a Cristina, han puesto “el grito al cielo” sobre este tema, sólo he de pedirles una cosa: ¡reflexión!

Los agentes rurales sólo son unos asalariados que cumplen con su cometido desde el Departament de Medi Ambient de las Terres de l’Ebre, Victor Gimeno i Sanz , Delegado Territorial y Parlamentario Catalán por la formación de ICV (INICIATIVA PER CATALUÑA VERDS) http://www.iniciativa.cat/ , es el que ha dado el permiso de ejecución de este Perro, acogiéndose en el Real Decreto Legislativo 2/2008 en el articulo 19.2 , donde este Departament le da derecho a sacrificar a estos perros abandonados con la excusa de que son salvajes y peligrosos, y con cualquier contratiempo, como que: “se nos echaba encima el puente del Pilar” , muchos pensarán que era por las vacaciones, pero no, esta gente de ICV “padece” por los cazadores, no por las vacaciones, esta gente (ICV) que tanto se han llenado la boca algunos diciendo de que son “animalistas” , padecen por el inicio de la caza del día 11 de Octubre, vaya, para ser mas precisos, se preocupan por los cazadores , no por los perros abandonados,… y esta gente que se hacen llamar VERDS (comunistas disfrazados) apoyan la caza a muerte, y si reciben una solicitud de caza “por daños” a la agricultura, no dudan, ni parpadean, en permitir una batida extraordinaria para cazar cualquier animal, dando crédito a que algún demente crea que un animal este provocando daños, sin investigación previa y sin un informe de los Agentes Rurales…

Sepan que este pasado día 11 de octubre Victor Gimeno cumplió años, no duden en felicitarle sttebre.dmah@gencat.cat , como tampoco dudemos en felicitar a esas Asociaciones que pidieron el voto por esta formación (ICV), un voto, que les “da alas” para seguir haciendo barbaries como esta…

El PACMA ya denunció en el 7/12/ 2005 y en el 29/04/2006 hechos como los acontecidos, en otra batida de perros en el Montmell (Tarragona) http://www.pacma.es/pdfs/memorias/474d399a7c0fc_memoria_2006.pdf
Josep LLuïs Pau i Roigé también de( ICV) permitió que a tiro limpio se despejara una manada de perros en le Montmell… los mataron todos.

En fin Pilarin , xD!!! Reflexionemos y prescindamos de escuchar a todas estas Asociaciones “serias” con mucho “criterio” que desde sus sedes, nos piden el voto por ICV-IU

Reciban un cordial Saludo
Lluís Altès i Vendrell

"ODA POR UN PERRO MUERTO"

Article de Pilar Rahola publicat a La Vanguardia el dia 10/10/09:

La histeria colectiva está perfectamente definida en los estudios de sociología y, como aseguraba Arthur Schopenhauer, no tiende a decrecer en el devenir de la humanidad, sino muy al contrario. En esta era de comunicación global, las histerias viajan por las autopistas de la información a la misma velocidad que lo hacen los miedos atávicos, y no hay razonamiento que las frene.. También es de este gran filósofo alemán –cumbre del idealismo pesimista– una triste frase que nos define perfectamente: "El hombre ha hecho de la Tierra un infierno para los animales". Si Schopenhauer, pues, hubiera deambulado estos días por La Sènia –y perdonen la osada ucronía–, probablemente habría aunado ambos pensamientos, porque resulta claro que La Sènia ha vivido una esperpéntica histeria colectiva, y resulta claro, también, que ha sido un infierno para un pobre animal. Lo que ha ocurrido con el dogo abandonado, que intentaba sobrevivir con cadáveres de pollo tirados en una granja, y que después de una brutal cacería ha sido abatido, merecería una medalla al mérito de la imbecilidad. Y, por supuesto, un plus meritorio a la crueldad. El conseller Baltasar debe de sentirse orgulloso de haber tirado 100.000 euros, con profusión de helicópteros y un dispositivo de decenas de personas, para conseguir matar a un pobre animal indefenso, en mal estado y cuyo único delito –a falta de ningún indicio de agresión, no olvidemos que los dogos son muy pacíficos– era intentar sobrevivir después de sufrir abandono. Un hito en su carrera política. Suerte que dirige Medi Ambient, porque dirige un ministerio y envía al ejército. Ahora todo son silencios, como el sonoro silencio que nos han dado en Els matins de Cuní, cuando hemos pedido explicaciones, y hemos recibido un buen portazo. Cosa que me resulta comprensible, porque ¿cómo puede explicar Francesc Baltasar que tire miles de euros de dinero público, se apunte a una histeria colectiva basada en simples rumores y, en lugar de recoger a un pobre animal abandonado, y ofrecerle una segunda oportunidad, decida simplemente matarlo? ¿Podían disparar un dardo para dormirlo? Sí, podían, como podían haber entregado el animal a las protectoras, que lo habrían curado, lo habrían alimentado y, quizás, lo habrían hecho algo feliz. Pero este país, a veces, se esfuerza por ser triste, feo, salvaje y notoriamente incompetente. Así que, aplausos, Baltasar, has conseguido conquistar Perejil con la Armada Invencible.

Permitan un apunte final para el pobre perro. No me imagino lo que habrá sufrido en sus últimas semanas de vida. Un brutal abandono, el desconcierto, el hambre, la sed, el lento deterioro del cuerpo, una cacería con decenas de personas, el miedo brutal y, finalmente, la muerte gratuita. Así, sin más, castigado por el único delito de haber nacido perro en un mundo de cafres.

"EL INMINENTE DECLIVE LABORAL DE JOSÉ TOMÁS"

Article de Julio Ortega Fraile publicat al diari on line El Librepensador

¿Qué vas a hacer dentro de muy poco tiempo, José Tomás, cuando se te reduzcan las posibilidades de que te contraten para matar?. Hasta ahora, toda España constituía para ti un inmenso patíbulo en el que podías ejercer impunemente de verdugo de inocentes a cambio de suculentas sumas de dinero; pero mira por dónde que llegan unos cuantos antitaurinos, de esos a los que tú temes más que a los cuernos del toro – a los animalistas no se les puede “afeitar”, ¿verdad? – y te encuentras con que son capaces de presentar una Iniciativa Legislativa Popular que va a conseguir que Cataluña, sea declarada zona libre de tortura y de muerte en las corridas. Y encima muchos miles de ciudadanos respaldan con su firma la propuesta.

Ya sabes lo que eso significa porque hasta los más brutos son capaces de percibir el peligro: no sólo que a partir de su aprobación La Monumental de Barcelona deje de ser un recinto, como si de un circo romano se tratase, en el que se celebren cruentos sacrificios de animales para llenar tu bolsillo, el de algunos ganaderos y también el de empresarios taurinos, así como para practicarle una transfusión de sangre ajena a esos aficionados incapaces de vivir sin ver como otros mueren después de un intenso sufrimiento. Si no que esto es el comienzo de un cerrar y abrir de puertas en todo el País, porque por cada una que se os clausure a ti y a tu cuadrilla en una Plaza, se abre otra a la justicia, a la compasión y sobre todo, a la razón. Contigo y con los tuyos, se va el olor de la muerte y entra el de la vida, mucho más sano para todos, empezando por los toros.

Tú, aún furibundo porque vas a quedarte sin muchos kilómetros cuadrados que sembrar de cadáveres, te consolarás pensando que son todavía abundantes los ruedos de España en los que situarte frente a un toro herido y disminuido por el picador y por algún otro previamente, en los que ensartarle el acero en las entrañas, y después de unos minutos de rendirle homenaje al sadismo, mientras el animal agoniza entre vómitos de sangre, pasearte orgulloso como sueles hacer, hinchando pecho, marcando paquetillo y mirando con ese aire petulante al tendido, mostrando arrogante las manchas rojas que en tu traje dejó el roce con el cuerpo de aquel que entre estertores, pagó con su vida el precio de una gloria tan mezquina como la que apeteces.

Pero en el fondo, sabes como yo, como muchos, que la cordura puede imponerse con tanta celeridad como la estupidez. Es cuestión de romper la inercia de una o de otra y a partir de ahí, su crecimiento se vuelve continuo e invulnerable. Después de muchos años de ruindad moral, en los que la saña con seres vivos cobró institucionalmente la categoría de arte y de cultura en el colmo de la perversión, la ILP de Cataluña marcará el comienzo de otro movimiento imparable, el del respeto hacia los inmolados una de las formas de maltrato mortal más extendida y cruel en nuestro País: la tauromaquia.

Empezamos por el Noreste José Tomás, y no dudes que acabaremos por el Suroeste pasando incluso por Galapagar, tu tierra natal. Porque ni es divertido, ni educativo, ni tiene el menor sentido o razón de ser, el que tú sigas cobrando por provocarle padecimiento a los toros y `porque los martirices hasta la muerte. Ese, el del rechazo a semejante brutalidad, es el sentimiento de la mayor parte de la Sociedad española, sólo hacía falta el cauce legal para expresarlo y convertirlo en realidad. En Cataluña esa herramienta existe y va a dar resultados, en el resto de las Comunidades es cuestión de tiempo, ya verás como no demasiado, porque ningún bien nacido puede admitir la licitud de un crimen y ya son demasiados los que habéis vivido de perpetrarlos.

Tal vez tenías que haber venido al mundo hace cien años, cuando en España los animales eran simples objetos al servicio del hombre, al igual que las mujeres, por cierto. Pero escogiste mala época para convertirte en matador, porque resulta que a día de hoy, el movimiento contra el maltrato animal es una fuerza incontenible y creciente, presente en todos los rincones del País y algo que ya no pasa desapercibido para los políticos, poco sensibles y bastante cobardes, pero no tan majaderos como para ignorar eternamente una demanda que está alcanzando tal magnitud. Y los animalistas gallegos, castellanos, andaluces o extremeños, los de todos los rincones de esta Nación, José Tomás, vemos en la ILP de Cataluña un ejemplo a seguir, así como una primera batalla ganada decisiva para triunfar en esta “guerra”, en la que, no lo olvides, los únicos que matan, los responsables de las víctimas, sois vosotros, los taurinos. Pero por poco tiempo sayón, tu declive laboral ha comenzado.

"UNA SOLIDARIDAD BAÑADA DE SANGRE"

Article de Javier Montilla publicat al diari on line El Librepensador:

Leo, entre una mezcla de estupor e indignación, que el aclamado torero José Tomás ha hecho entrega de 200.000 euros a trece asociaciones catalanas sin ánimo de lucro que ayudan a los más desfavorecidos, gracias a la corrida benéfica que celebró recientemente en Barcelona. Entre los agraciados se encuentran Payasos Sin Fronteras, Pare Manel y Down Lleida.

Podría empezar diciendo que no es ético recibir fondos para tales nobles causas con billetes manchados de sangre, de sangre de un animal que ha sido torturado. Y claro sería tachado de reaccionario y de blasfemo. Pero lo siento, la ética no entiende de fronteras, de banderas, ni de especies. Y no es ético torturar vilmente a seis animales y beneficiarse de ello, aunque sea sin ánimo de lucro.

Pero, además, detrás de este supuesto acto caritativo, se esconde un autobombo de la tauromaquia que rezuma pedantería. Por supuesto, que en tiempos de crisis económica y de valores, hay que hacer promoción de un negocio. No nos engañemos. No es fácil presentar la muerte como arte. Pero si el requisito para hacerlo es la matanza de un animal, y los organizadores son los titiriteros de la maldad, todo vale. Y si encima son quienes se lucran fomentando la diversión a costa de la vida de un animal también vale todo. Pero además necesitan justificar y enfocar la atención de los consumidores y usuarios en la supuesta utilidad de su negocio apoyando obras de interés social. Por ejemplo, a través de una corrida de beneficencia, como es el caso de Tomás. Un acto aberrante e ignominioso que, sin embargo, puede servir de reclamo para tranquilizar algunas conciencias. Sobretodo, si el baño de sangre beneficia supuestamente a un asilo de ancianos, las hermanitas de los pobres, una asociación que ayuda a los niños con síndrome de Down como la Down Lleida. O, también, a instituciones como la Asociación Española Contra el Cáncer o la Cruz Roja, que también entró a formar parte del negocio taurino hace algunos años con la explotación del servicio de alquiler de almohadillas en La Maestranza de Sevilla.

Lo llamarán solidaridad. Pero es una carnicería impresentable que amenaza con ahogar con sangre, incluso, a aquellos que recibirán el dinero. Claro. Es más fácil manipular con el baño de lágrimas y la pena. Porque disfrazarlo de solidario es menos sangriento. ¡Qué falacia!

Está claro que la presentación de la Fundación José Tomás a bombo y platillo en Barcelona no es casual. Hay acciones solidarias en donde reina la superficilidad, la pura chulería de alguien que se cree el Mesías de la tauromaquia y la pura vanidad. Y el resultado es la muerte de un animal noble que no era necesario que muriese. La solidaridad, como yo la entiendo, no requiere de preguntas, pero la belleza del altruismo no se puede basar en la sangre gratuita y maliciosa. Esta solidaridad mal entendida por parte de José Tomás y sus acólitos, amén de sus terminales mediáticas, puede ser muy glamourosa y un lavado de cara importante. Pero para mí es maldad. Y la maldad siempre es indigna.

"LOS TOROS EN BARCELONA ¿PUNTO Y FINAL?"

Article publicat a "El Mundo" ahir 9/10/09:

La temporada taurina en Barcelona echó el telón el pasado día 27 de septiembre con una nueva tarde triunfal de José Tomás, que salió a hombros de una plaza abarrotada de aficionados. Todos felices, una auténtica fiesta. Pero, ¿se volverán a encender las luces de La Monumental la temporada que viene o el festejo del otro día pudo ser la última corrida de toros de la Historia de Barcelona?

Las aguas siempre han corrido turbias por el universo taurino catalán. Ahora, y una vez finalizada la temporada, llega la hora de la verdad. El pasado mes de mayo, la Plataforma Prou! (Basta!) recogió las 180.000 firmas necesarias para crear una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para la abolición de la tauromaquia que debe ser votada próximamente en el Parlamento.

Sin fecha establecida para esta votación, el resultado de la ILP y por tanto, el futuro de los toros en Cataluña, está en manos de las fuerzas políticas. Mientras que el Partido Popular anunció que sus 14 diputados votarán en contra de la prohibición de las corridas, ERC (21 diputados) e ICV (12) declararon que apoyarán la medida, que para su aprobación requiere de 68 votos. Por tanto, la clave estará en los diputados de CiU (48 escaños) y PSC (37), que no se han manifestado y que tendrán total libertad de voto.

El debate sobre los toros en Barcelona y la figura de José Tomás como 'salvador' de las corridas traspasa fronteras y del probable fin de los toros en Cataluña se han querido hacer eco distintos corresponsales de países en los que no existe tradición por este espectáculo.

* Michael Kimmelman , 'The New York Times' (EEUU): "En los últimos tres decenios, la disminución de interés entre los jóvenes catalanes se ha combinado con la presión de los defensores de los derechos de los animales y de los nacionalistas catalanes a paralizar toreo en Cataluña. En las cuatro provincias de la región se han cerrado plazas de toros; Barcelona es la única que sigue activa". En el mismo artículo incluye la opinión del escritor Robert Elms, que asegura que "en un momento en que Europa es cada vez más grande y más multicultural, Barcelona es cada vez más pequeña y catalana".

* Marco Cicala, 'La Repubblica' (Italia): "En Cataluña, la corrida es desde hace tiempo percibida como un símbolo de la colonización cultural española. Los protoros catalanes, que desde hace tiempo consumen su pasión de forma cada vez más fatalista, sienten que el final del espectáculo se aproxima". En cuanto a José Tomás, Cicala dice que "tiene una relación muy especial con Barcelona: reapareció allí tras varios años de misteriosa retirada. Desde entonces, abre y cierra la temporada en La Monumental, y sale a hombros luciendo la bandera de Cataluña. Además, su apoderado también es catalán. Es como si el matador dijera que en esta bella y tolerante Cataluña las corridas también tienen derecho a sobrevivir".

* Graham Keeley, 'The Times' (Reino Unido): "Creo que la oposición hacia La Fiesta en Cataluña es una fabricación inventada por los nacionalistas. Hasta los años 60, la Fiesta fue muy popular en Barcelona. En cuanto a la figura de José Tomás, esta vista como un héroe por un lado y un demonio por el otro. Claro que la gente que le gusta los toros le admira y le ven como el salvador pero los que las quieren prohibir ven en Tomás como un elemento representativo de una barbaridad".

Críticas a los defensores

Uno de los artículos que han visto la luz fuera de nuestras fronteras, el publicado la pasada semana en 'The New York Times' y en el que se defendía la continuidad de las corridas de toros, ha provocado la reacción del Colectivo Emma, nacido en mayo de este año para defender a Cataluña de las críticas de la prensa extranjera.

Esta asociación ha calificado el artículo de "muy desafortunado", lamentando que el corresponsal del diario "sólo haya dado una visión de la historia, la de los partidarios de las corridas de toros". Desde Emma, además destacan que el rechazo a las corridas de toros "no se trata de una cuestión del nacionalismo catalán" sino simplemente que muchos catalanes quieren eliminar del país una "práctica vergonzosa, considerada repulsiva para muchos europeos".

LES PROTECTORES DEMANEN RESPONSABILITATS A MEDI AMBIENT

Comunicat protectores:

Més de 150 entitats protectores d´animals de Catalunya denuncien la mala gestió del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya per la mort del gos de La Sènia.
Les entitats catalanes protectores d´animals denunciem l´actuació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, que ha acabat amb la vida d´un gos al municipi de la Sènia infringint els protocols, i obviant l´ajuda oferta per nombroses entitats per capturar l´animal amb vida.
Segons les informacions que van arribar des d´un principi, es confirmà que l´animal no era perillós, doncs sobrevivia alimentant-se d´animals morts d´una granja, i no havia mostrat cap indici d´agressivitat: només es tractava d´un altre gos abandonat.
Diàriament, les protectores recollim animals en aquest estat i en pitjors condicions de forma totalment anònima, i sense que existeixi cap perill ni representi cap despesa a l´Administració pública..
Un cop confirmat que no es tractava d´un exemplar de gran felí calia només fer la captura d´un gos abandonat, però el Departament de Medi Ambient va gestionar la situació de la pitjor manera possible, infringint la seva pròpia legislació de protecció animal i acabant per abatre l´animal de forma absolutament injustificada. Sabien que no representava cap perill per les persones doncs no estava enmig d´una autopista ni tan sols d´un nucli urbà i, tot i així, el van disparar a matar.
Les declaracions del Cos d´Agents Rurals que va actuar són absolutament vergonyoses, doncs reconeixen que no el van sedar –ja que començava a enfosquir- i, per tal que no desaparegués i haver de continuar amb la cerca, van decidir acabar amb ell aquella mateixa nit.

Les protectores exigim a la Conselleria de Medi Ambient una investigació rigorosa i honesta dels fets esdevinguts depurant totes les responsabilitats.
La desídia del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya no es pot mesurar només amb aquests fets sinó amb la falta d´interès i sensibilitat per solucionar l´enorme problema que les entitats protectores i molts ciutadans anònims estem suportant, a més dels propis animals, que són qui més ho pateixen. Les sancions que s´imposen per abandonament i maltractament son irrisòries; el poc control sobre la cria i la transacció d´animals, la falta d´ajuda econòmica vers les protectores i la impunitat de nombrosos membres del col·lectiu dels caçadors que mantenen els seus animals en pèssimes condicions vulnerant la Llei amb el beneplàcit de l´Administració, fan que la situació sigui insostenible..
Per tot això reiterem es depurin les responsabilitats tant dels tècnics responsables de l´actuació com de la Direcció General de Medi Natural amb la finalitat d´evitar futures incompetències i negligències.
Comissió Interlocutora de Protectores d´Animals de Catalunya en representació de las entitats protectores catalanes.

Fundació Altarriba – Sra. Yolanda Vallbuena Tel.: 934120073
FAADA (Fundació per l´Adopció, Apadrinament i Defensa dels Animals) – Sra. Carla Cornella Tel.: 934639670 – 649 435 668
CAADC Moianés – Sra. Alba Jornet : Tel..: 665 638 800
Coordinadora i Assessora de Protectores d'Animals. Sra. Susana Pajerols Tel.: 600 607 992

"MEDI AMBIENT GASTA 100.000€ PER MATAR UN ANIMAL INDEFENS"

Debat del programa Els Matins de TV3, hi participen Yolanda Valbuena d'Altarriba i Pilar Rahola.

OPTEN PER MATAR EL GOS SALVATGE EN COMPTES D'ANESTESSIAR-LO

Finalment ha estat abatut a trets l'animal que buscaven els últims tres dies a la Sénia, al Montsià, i que no era una lleona, com semblava, sinó un gos assalvatjat de grans dimensions. El dispositiu de recerca ha tingut el final que molts no desitjaven, que ha estat la mort de l'animal. Els agents rurals han intentat fer-lo entrar en unes gàbies especial per capturar-lo, però no ho han aconseguit. Han estudiat anestesiar-lo amb dards, però s'ha descartat perquè com que era de nit s'ha considerat una operació perillosa, de manera que han optat per matar-lo. El gos assalvatjat hauria fet confondre els veïns de la zona per la "gran semblança física amb una lleona".

QP! >> No cal la mateixa punteria per disparar un tret mortal que un dard somnífer?

"FIESTA O VERGÜENZA"

Carta al director de Joan Grimal i Molins a La Vanguardia, publicada avui mateix:

A diferencia de la crónica taurina de Paco March, esta carta pueden continuar leyéndola afines o no a la tauromaquia. Ciertamente, el fin de la fiesta está al caer. Siempre me ha sido difícil asociar fiesta a la vergüenza nacional. La fuerte emoción de matar o morir toca a su fin en Barcelona. La poética imagen de la espuma que choca contra las olas a la que usted hace referencia en realidad es la imagen del frío acero penetrando en carnes de un ser ajeno. Si algo me sabe mal de este fin de fiesta es que se tengan que prohibir por ley las matanzas públicas, mientras los aficionados a visionar la muerte ajena siguen sin ningún interés por modificar su capacidad de ética y compasión por cualquier otra vida ajena a la propia. Hace algo más de un siglo, en Barcelona, las matanzas públicas de personas también fueron prohibidas por ley porque público nunca les faltó. Tal vez deba usted meditar, Sr. March, el porqué del rechazo de su fiesta y de la vergüenza que despierta.

CONTINUEN LES PROTESTES A MATARÓ PEL CIRCO ITALIANO

Text: TotMataró.cat

Una proposta de la CUP demanava a l’ajuntament la prohibició dels espectacles amb animals. La idea neixia d’un grup de ciutadans que van lluir pancartes a la sala, preocupats pels drets dels animals exhibits al Circo Italiano. El consistori va decidir retirar la proposta de cara a tractar-la en profunditat entre tots els grups.

Mentre aquesta proposta està sent estudiada per l'equip consistorial, els activistes de Libera! i de la Protectora de Mataró s'han dedicat al treball de conscienciació ciutadana. El passat cap de setmana, dissabte i diumenge, van estar enfront del circ repartint informació i per alguns carrers del poble.
Aquest cap de setmana i dia 12 es repetiran les protestes. També haurà protestes en el Parc Vallès de Terrassa.

D'altra banda Animanaturalis convoca una protesta a Mataró per demà dijous a les 17h. davant de l'Ajuntament de Mataró (C/Riera 48). S'entregarà informació sobre el maltractament als animals en aquest tipus de circs, a tots els assistents.
Per a més informació podeu contactar amb Aïda Gascón, mail: aidag@animanaturalis.org Tfn: 615640379.

En El Maresme, els municipis de Vilassar de Mar, Vilassar de Dalt i Cabrera de Mar ja contemplen ordenances municipals que no permeten aquest tipus de vexacions als animals, i a Catalunya, Barcelona, Lleida o Tortosa, tampoc permeten aquestes atrocitats.

QP! >> Seria interessant aunar esforços entre associacions pel bè dels animals segrestats al Circo Italiano i no convocar als activistes en hores i dies diferents depenent de qui ho convoca. No s'hauria de perdre de vista l'objectiu final pel qual es treballa tant.

EL ZOO DE BARCELONA HA AGREUJAT LA SITUACIÓ DE LES DUES ELEFANTES

Text: liberaasusi.org

Hi ha ocasions en què 1 + 1 no és igual a 2.

Això és el que està succeint en el Zoo de Barcelona des de l'arribada de la Yoyo, suposadament per a unir-se amb la Susi i així trencar amb l'estat de solitud d'ambdues elefantes. El fet és que la Yoyo roman sola en un recinte mentre la Susi fa el propi en el recinte contigu, però ambdues no estan juntes i, segons els experts, pot ser que aquesta unió mai es produeixi.

Des que el passat 10 de juny la Yoyo arribés al Zoo de Barcelona des de l'Aqualeón, no s'han produït contactes entre les dues elefantes. Complicant encara més la situació, es van fer obres en el recinte de la Susi ampliant-lo en 600m2. És a dir: de 1.000m2 es van passar a 1.600m2. Al no poder unir a ambdues elefantes, el recinte ha quedat dividit en dos per les comportes de ferro que, suposadament, algun dia s'obririen perquè Susi i Yoyo estiguessin juntes.

Al no poder fer-lo, i segons els experts que ens van acompanyar a veure-les és molt dubtòs que alguna vegada succeeixi, ambdues elefantes han quedat en una situació encara pitjor a la qual sofrien abans de les obres, ja que ara la Susi es troba en uns 600m2 aproximadament (400m2 menys que els quals tenia a principis d'aquest any), i Yoyo en els metres restants.

La Yoyo, a més, no conta amb cap tipus d'ombra, i l'única palmera que hi ha plantada en el seu recinte no només no dóna ombra, sinó que està barrada impedint que l'elefanta pugui desenvolupar comportaments naturals com el fregar-se contra el tronc. S'ha optat en aquest cas, per prevaler la protecció de la palmera abans que el benestar de la Yoyo.

La Susi manté els mateixos moviments estereotipats que va començar a manifestar en els primers mesos de 2009, però és la Yoyo qui demostra més neurosi, movent violentament la seva trompa i balancejant el seu cap dalt i baix; la Yoyo, a més, menja la seva pròpia femta (coprofagia). Podeu comprovar aquests fets en els videos que hem penjat en www.liberaasusi.org, videos que van ser enregistrats la passada setmana.

Aquest nivell de danys en la salut psicològica de la Yoyo podria ser el motiu pel qual les elefantes no podrien compartir recinte ni ara ni en el futur. Així mateix, els experts consultats pels membres de la campanya, es mostren preocupats per l'estat de salut de la Yoyo derivats dels seus problemes de pell, atès que el tipus de tractament que el Zoo de Barcelona està aplicant a la Yoyo podria no ser el més adequat, ja que l'indicat seria sotmetre-la a banys d'immersió en aigua temperada, mentre que el Zoo es limita a "dutxar-la" diàriament amb una mànega.

Per altra banda, els nostres experts també han mostrat preocupació per l'estat de salut de les dues elefantes que presenten a primera vista el abdomen inflat, amb aspecte de sofrir algun tipus de trastorn intestinal probablement causat pel menjar que se'ls proveïx; els elefants en cautivitat s'han d'alimentar amb heno d'alta qualitat, i és possible que aquesta no sigui la dieta que el Zoo de Barcelona estigui proporcionant als dos animals.

Mentre experts de la talla de Joyce Poole (de Elephants Voices, www.elephantvoices.org) o Dame Daphne Sheldrick (de The David Sheldrick Wildlife Trust, www.sheldrickwildlifetrust.org), han intentat en va que l'Ajuntament de Barcelona escoltés els seus precs de traslladar a les elefantes a un lloc en el qual puguin viure amb dignitat i en companyia d'altres elefants, tal com ho necessiten els animals d'aquesta espècie, el Zoo de Chapultepec (Mèxic DF) ha traslladat la setmana passada a la Maggie, una solitària elefanta, a un altre zoo en el qual podrà viure en companyia d'una altra elefanta i en millors condicions. Però a més, després d'aquest trasllat, ha descatalogat l'espècie de la col·lecció del Zoo per motius ètics.

Per tot això, vam demanar novament a l'Ajuntament de Barcelona i al Zoo d'aquesta ciutat que reconsiderin el trasllat de la Susi i la Yoyo a un zoo d'estil safari que està disposat a rebre-les, instal·lacions en la qual podran integrar-se a una manada ja existent amb l'ajuda de professionals experts en el tracte d'elefants.

Més informació:

Contactes a Barcelona:

Alejandra García | 607.264.849 | ale@liberaong.org
Carla Cornella | 934.639.670 / 649.435.668 | carla@faada.org

Contactes al Regne Unit:

Daniel Turner | daniel@bornfree.org.uk

Videos Susi:

Març 2008: http://liberaasusi.org/video.php?id=8
Abril 2009 (I): http://liberaasusi.org/video.php?id=9
Abril 2009 (II): http://liberaasusi.org/video.php?id=10

Videos Yoyo:

Setembre 2009 estereotipias: http://liberaasusi.org/video.php?id=11
Setembre 2009 estereotipias i coprofagia: http://liberaasusi.org/video.php?id=12

MANIFESTACIÓ ANTITAURINA A SARAGOSSA

La Plataforma Zaragoza Antitaurina (PACMA, Verds, Ecologistes, Animalistes del CHA, Amnistia Animal i d'altres associacions) convoca com cada any la macromanifestació antitaurina per les festes del Pilar a la capital aragonesa.

La cita és l'11 de octubre a las 16:30h i tindrà un recorregut que començarà amb una concentració a la Plaza del Portillo per desprès transcorrer pels carrers del centre de la ciutat. Acompanyaran a la manifestació una batukada i vàries performances.

Contacte: info@zaragozaantitaurina.org

El PACMA organitza un autobús des de Barcelona, consulteu el seu web per a saber detalls i número de comte corrent per a fer l'ingrès.

ENTREVISTA A JOSÉ ENRIQUE ZALDÍVAR (AVAT)

El diari electrònic El Librepensador publica una àmplia entrevista al veterinari i membre de l'associació AVAT (Associació de Veterinaris per l'Abolició de la Tauromàquia), de la qual en reproduim la primera part de la que parla de la politització del moviment abolicionista:

El Librepensador: ¿No cree Sr. Zaldívar, que el posicionarse como abolicionista de la tauromaquia es políticamente incorrecto en este país?

José Enrique Zaldívar: No creo que sea políticamente incorrecto, aunque evidentemente dependerá de en qué ambientes te manifiestes como tal. En la actualidad se está llevando el debate a un terreno que no me agrada. Los taurinos nos están acusando de que, un movimiento que en el fondo lo único que busca es el respeto a la vida de un animal, el toro de lidia, está siendo manipulado y manejado por algunas tendencias nacionalistas. Argumentan que el único fin que se persigue es acabar con una tradición española o por decirlo de otra manera con un símbolo patrio. Cuando me inicié en la militancia abolicionista con la creación de AVAT, hubo quién me comentó, a raíz de mi comparecencia en el Parlamento Europeo de Bruselas, que tuviera mucho cuidado con mis compañeros de viaje, en clara referencia a lo que he comentado anteriormente. La verdad es que, el gran paso que se puede dar si se consigue una votación favorable a la iniciativa de PROU en el Parlamento Catalán, va a reabrir este debate. Yo quiero dejar claro, que desde nuestra asociación estamos en contra de cualquier espectáculo taurino, por lo que, en el hipotético caso de que se consiga la abolición de las corridas de toros en la Comunidad Autónoma de Cataluña, exigiremos que el siguiente paso sea acabar con los Bous al Carrer en todas las poblaciones catalanas. Para mí no tendría ningún sentido acabar con una manifestación taurina, la lidia, y mantener las otras. Algo parecido puede ocurrir en Galicia, en caso de que se pusiera en marcha una iniciativa similar, y se mantuviera la tradición de rapa das bestas, aunque ésta no tenga nada que ver con el tema que estamos tratando. No creo que se sea menos español, asunto que en mi caso tiene escasa relevancia, por militar en el lado antitaurino, aunque no voy a negar que la tauromaquia esté rodeada de un halo de nacionalismo rancio y patriotero.

Entrevista completa: El Librepensador
AVAT (Associació de Veterinaris per l'Abolició de la Tauromàquia)
Bloc José Enrique Zaldívar: Blog Veterinario

L'ESCALA ES DECLARA MUNICIPI LLIURE DE CIRCS AMB ANIMALS SALVATGES

El ple de l’Ajuntament de l’Escala ha aprovat una moció en què es declara el municipi com a localitat lliure de circs amb animals salvatges.

La decisió s’ha precipitat després que aquest estiu un elefant d’un circ s’escapés i caminés durant uns minuts per una de les avingudes més transitades del municipi. Aquest, però, no ha estat l’element determinant, ja que el consistori ja estava avaluant la idoneitat de mantenir un tipus d’espectacle que requereix que els animals salvatges hagin d’adquirir conductes que no els són pròpies.

“Podríem haver denegat futurs permisos i ja està, però ens ha semblat més adient fer una declaració d’intencions que vagi més enllà, fent-ho en format de moció i manifestant que no ens agrada el que comporta l’utilització d’aquests animals salvatges”, apunta l’alcalde de l’Escala, Estanislau Puig.

En aquest sentit, la moció posa en dubte que els llargs transports i la captivitat que han de suportar els animals sigui el més adient i remarca que, a més, “els circs amb animals salvatges no ofereixen una educació mediambintal apropiada, promovent una visió tergiversada i falsa dels animals”.

A més, apunta el fet que “la presència d’animals salvatges a la via pública pot suposar un risc per a la salut pública, tant pel seu comportament imprevisible com per la prossible transmissió de malalties”.

Per tot això, l’Ajuntament es declara contrari a l’exhibició d’animals salvatges en circs o en altres activitats que es trobin de manera permanent o temporal al municipi i no es permetrà l’entrada de cap instal·lació que en porti, encara que no participin en l’espectacle, “com a forma de garantir la seguretat ciutadana de possibles escapades”.

EN CONTRA DE L'EXPERIMENTACIÓ ANIMAL A VALÈNCIA

Vuit joves activistes es van despullar aquest diumenge a la Plaça dels Pinazos de València per a reivindicar que existeixen "productes alternatius" a aquells que utilitzen proves de "crueltat extrema" en la fabricació de productes cosmètics i higiene. Les activistes van escenificar en un acte que "dutxar-se al matí pot ser còmplice de la mort de milers d'animals". Les joves van simbolitzar en la via pública "l'assassinat d'animals" amb la utilització "de sang a manera de xampú", una sang que provenia d'un conjunt de conills fabricats en cartró, situats al voltant d'elles, segons va explicar la coordinadora valenciana de AnimaNaturalis, Elisa Arteaga.

La coordinadora de l'ONG va informar que el principal objectiu de l'acte és "cridar l'atenció del públic perquè prefereixi els productes no provats en animals, per a fomentar aquesta pràctica ètica i responsable amb la vida de tots els éssers sensibles". Per això, un altre grup de 15 joves van repartir fullets informatius als curiosos que van observar la performance. En aquest sentit, Arteaga va assenyalar que cada any moren al voltant de deu milions d'animals en aquest tipus de proves només a Europa, malgrat que "no existeix cap necessitat de seguir fent-lo ni llei que ho obligui".

Les proves més comunes són el Test Draize, on s'apliquen substàncies químiques en els ulls d'animals conscients, la majoria d'ells conills. La irritació pot ser tan extrema que desenvolupen úlceres i es queden cecs. "El test es deté quan mor el 50% d'uns 200 animals necessaris per a realitzar una prova", va destacar la coordinadora.

"Existeixen centenars d'alternatives a l'experimentació en animals, i fins i tot la Comunitat Europea s'ha dedicat a homologar aquestes tècniques per a provar la seva fiabilitat i promoure el seu ús", va explicar Elisa Arteaga. No obstant això, va denunciar que "algunes empreses prefereixen usar animals perquè les seves vides són barates".

"TOROS AL PARLAMENT"

Carta al director publicada ahir a El Periòdico i divendres a l'Avui:

Cada vegada és més a prop el dia en què la iniciativa legislativa popular (ILP) per demanar l’abolició de les corrides de toros a Catalunya entrarà al Parlament per ser votada. És clar que aquest és un tema que no depèn d’ideologies polítiques, sinó de sentiments. Per una banda hi ha els que no podem suportar veure patir un animal, i per l’altra, els que no senten aquest dolor i defensen les corrides argumentant la tradició, el valor del torero i l’estètica de l’espectacle. Per tant, la qüestió és basar-ho en l’ètica.
Vivim en un país on es fa una festa del maltractament dels animals. Festes que són proclamades, a més a més, d’interès turístic. Catalunya hauria de fer un pas endavant i demostrar a la resta del país que la societat i el progrés exigeixen canvis. Som molts els que sentim vergonya i patiment per aquest tipus de tradicions, en què també incloc els correbous. Senyors diputats, donin un exemple de coherència, de valors i de sentit cívic, i votin a favor de l’abolició.

Lali Llobet Sales
Barcelona

NOMÉS SOBREVIURÀ UNA PARADA D'ANIMALS A LES RAMBLES DE BARCELONA

Les deu parades que venen ocells de la Rambla de Barcelona hauran de tancar, i se'n farà una de nova que compleixi la legislació catalana i l'ordenança de protecció dels animals, segons fonts de la regidoria de Ciutat Vella. La nova parada tindrà 40 metres quadrats i estarà en mans del propietari de quatre de les actuals parades d'ocells. Aquest és l'únic propietari que ha volgut continuar amb el negoci de venda d'animals. El projecte ha estat auditat per l'Agència de Salut Pública, que ha insistit que la seva idoneïtat dependrà "de l'ús que se'n faci". Les altres parades hauran de canviar d'activitat.

La decisió arriba després d'un any de feina de la Mesa Interdepartamental de la Rambla, que pretén fer el passeig més transitable, i per l'obligació de complir l'última moratòria que s'esgota el 22 de desembre per fer que els llocs compleixin la llei i l'ordenança.

La parada s'ha dissenyat a partir de l'estudi del Col·legi de Veterinaris, i l'Agència de Salut Pública (ASPB) ha auditat les seves característiques perquè compleixi la llei. La venda d'animals es podrà mantenir sempre que la seva gestió "sigui correcta", ha afirmat la regidora en un acte organitzat per l'Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla.

El canvi se segellarà amb un conveni entre els venedors, el mercat de la Boqueria -on fa 150 anys venien els ocellaires- i el Districte. El debat sobre la conversió dels ocellaires que no continuïn, i que tindran noves parades al passeig, es farà amb la Boqueria. Entre les opcions figura vendre productes de Denominació d'Origen.

Si les parades d'ocells i les de flors figuren en la segona posició del millor de la Rambla, segons els barcelonins, les estàtues humanes també estan destacades en el rànquing, que lideren l'ambient i la gent. El 83,1% està d'acord que hi hagi estàtues, suport que per a les parades d'ocells baixa al 66,2%.

Aquesta decisió s'ha produit desprès que multitut de campanyes de pressió per part de les associacions animalistes destapèssin les penoses condicions en les que vivien els animals.

El més sonat va ser una tancada en gàbies de varis activistes de la Plataforma Rambles Étiques (Libera! i FAADA) durant 36 hores i la investigació de les escombraries en que es van trobar animals morts i alguns vius que ja no servien per comerciar.

Vídeo de la investigació que deixa al descobert el despreci pels animals dels paradistes:

Comentari QP! >> Que quedi una sola parada no és garantia que les males maneres no es perpetuin. Comerciar amb animals és un acte éticament reprobable. Esperem que l'administració obligui a aquest comerç a complir rigurosament la llei i encoratgem a les associacions animalistes a continuar fent la feina ben feta i que dóna resultats. Felicitats!

ERC I CiU PEL MALTRACTAMENT ANIMAL

Els correbous són cada estiu sinònim de festa a les Terres de l’Ebre. Però també de polèmica. I tot i l’elevat suport popular que tenen aquests actes en molts municipis del Baix Ebre i el Montsià, les protectores d’animals veuen la celebració com un maltractament dels bous, i cada estiu presenten denúncies contra els organitzadors per incompliment de la llei de protecció dels animals. En aquest context, ajuntaments com els de l’Aldea i Amposta han reclamat a la Generalitat que reconegui els correbous com a festa tradicional d’interès nacional.

El tema es debat als plens a iniciativa d’ERC, que també la portarà a Deltebre. “Volem que es faci difusió de la festa perquè deixi d’associar-se al maltractament”, explica Marta Cid, diputada i portaveu d’ERC a l’Ajuntament d’Amposta. Els defensors dels correbous asseguren que els que hi veuen un turment no coneixen les festes. Els últims tres anys, el Partit Antitaurí ha presentat 60 denúncies i totes han acabat arxivades.

Davant la reiteració de denúncies, el govern va aprovar fa quatre anys un manual de bones pràctiques sense caràcter legislatiu. Aquest estableix la presència d’un veterinari que certifica que l’animal no sofreix. A iniciativa de CiU, Amposta ha demanat que el manual esdevingui decret llei.

El cert és que ERC i CiU no s'atreveixen a a afrontar el tema ja que això els reportaria una pèrdua important de vots en aquesta zona del sud de Catalunya.

Segons declaracions de la Patrícia Gomà a QP! el maig de l'any passat això comportaria un greu conflicte territorial. Mentrestant es segueixen maltractant animals a les Terres de l'Ebre amb totes les varietats de tortura, bous ensogats, capllaçats, embolats i correbous.
D'altra banda CiU, segons paraules d'Albert Teixidó no garanteix el recolzament a una nova llei que aboleixi els correbous a Catalunya.

Vídeo (ACTYMA) d'un típic correbou de les Terres de L'Ebre:

DIA INTERNACIONAL DEL VEGETARIANISME

Traducció al castellà del documental "Vegan. For the People. For the Planet. For the Animals", en el què ens expliquen els tres grans motius pels quals una vida vegana acabaria amb la gana al tercer món, acabaria amb els problemes de medi ambient i seria més justa pels animals.

ES CREARÀ UNA SUBCOMISSIÓ SOBRE PROTECCIÓ ANIMAL

En el marc de la bateria d'iniciatives presentades aquests dies, per part de membres de APDDA, contra el maltractament animal en festes populars, el diputat Joan Herrera ha defensat, en la Comissió de Medi ambient del Congrés dels Diputats, una Proposició No de Llei que demanava que s'establissin els mecanismes legals necessaris per a evitar situacions de maltractament animal en festes, com és el cas del recent Toro de la Vega, celebrat en Tordesillas (Valladolid), el passat 15 de setembre.

Com resultat del debat d'aquesta iniciativa, s'ha aprovat una esmena transaccional que estableix un compromís per a crear una subcomissió sobre protecció dels animals, en l'ampar d'aquesta Comissió i en el termini de sis mesos, que tindria com objectiu estudiar una regulació que harmonitzi les diferents lleis de les comunitats autònomes, sobre protecció animal. En aquest estudi participaria un grup d'alt nivell, format pel govern, Comunitats Autònomes, grups parlamentaris i agents socials representatius en aquest camp.

Herrera, en la seva defensa de la Proposició No de Llei, ha ratllat la festa del Toro de la Vega d'"acte salvatge" i "sàdica diversió". I ha lamentat que passin els anys i que, des de fora d'aquest país, vegin com es produeixen aquí festes com aquesta: "una de les majors bestialitats", ha puntualitzat. El diputat ha fet referència a la moció debatuda pel grup parlamentari de Entesa, en el Senat, la setmana passada, i que sol·licitava la retirada de la categoria de Festa d'Interès Turístic Nacional a aquelles festes en les quals es maltractés a animals i que van obtenir dit rang abans de l'any 2006. Herrera ha lamentat que aquesta fos "tombada", i ha demanat, per part del Govern, una "mínima sensibilitat amb el que és el maltractament animal". També ha afegit, referint-se al resultat del debat de la iniciativa d'avui, que serà la primera vegada que una comissió obligui al Govern lluitar contra el maltractament animal i que "estarà bé que es comenci a parlar de protecció animal, en un país en el qual es defensa tan poc als animals".
Al febrer d'aquest any Libera! va proposar a la APDDA que sol·licitès la creació de la comissió, a l'empar de la Comissió de Medi Ambient.

L'Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals' (APDDA), no té adscripció a cap tendència política concreta i està formada per parlamentaris i ex-parlamentaris (diputats i senadors), preocupats pel benestar animal.

Mentrestant a l'exterior diversos activistes d'Igualtat Animal s'han desplaçat al Congrés dels Diputats per a col·locar una placa commemorativa acompanyada d'una corona de flors en memòria de Moscatel (el toro assassinat en Tordesillas el 15 de Setembre d'aquest any i de la mort del qual van ser testimonis) així com de la resta de víctimes d'altres festejos. La placa contenia el text "Moscatel. Febrer 2005, Setembre 2009. En record de totes les víctimes de Tordesillas. Igualtat Animal". La policia va tractar d'impedir aquesta acció de protesta davant el Congrés, veient obligats a l'organització a dur la reivindicació als voltants on finalment van poder posar el ram i la placa commemorativa.

La Policia Nacional va impedir també al Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) manifestar-se davant el Congrés dels Diputats en contra de la festivitat de Toro de la Vega ja que estava prevista al mateix temps que el desenvolupament de la Sessió Plenària, encara que la formació creu que "al ser menys de 20 persones no hi ha cap llei que ho impedeixi".