dimarts, 31 de gener del 2012

VIOLÈNCIA A EL PUIG | VIOLENCIA EN EL PUIG

Com és habitual, quan periodistes o activistes volen documentar o denunciar les activitats de les festes populars on s'usa a altres animals, la protagonista acaba sent la mateixa, la violència, però no solament contra els animals, sinó també contra les persones.




Sacedón, Tordesillas i ara El Puig. Aquest últim un poble valencià que ha saltat recentment a la fama per les seves tradicionals festes en honor a San Pere Nolasc, on històricament s'utilitzaven rates, conills o coloms, ficades en olles que eren colpejades per quintos que després es dedicaven a patejar, colpejar, trepitjar, llençar i rebentar als animals o menjar-se'ls en una paella, depenent de l'espècie a la qual pertanyés l'animal.

Fins a mitjans dels noranta, la tradició ordenava ficar rosegadors i conills vius als perols, i una vegada trencada l'olla de fang, i amb l'animal a terra, atrapar-lo i llançar-lo contra el públic o els balcons i vivendes de la plaça. El 1996, la Generalitat ordenà a l'ajuntament prohibir l'acte per contravenir la llei de protecció dels animals, així la festa consistiria ara a matar als animals abans de ficar-los a les olles. Els rosegadors es busquen als voltants del poble o fins i tot es compren en botigues d'animals, es maten i els mantenen congelats fins que arriba el dia de la celebració en honor al sant.

Les declaracions dels habitants del poble mostren que l’especisme no resisteix la informació científica ni al pensament racional, ja que només la tradició o l'això “s'ha fet tota la vida” són els arguments que transmeten per a defensar la seva festa, igual que els taurins fan amb la seva. Segons aquestes persones, els pollastres i els conills no pateixen perquè serveixen per a fer la paella i les rates són éssers que es poden matar perquè són nocives per als nostres interessos, o fins i tot afirmen que són les rates les que donen morbo a la festa, ja que sense la seva participació, vives o mortes, la gent no es reuniria per a festejar.

Sorprèn també que els perols estiguin plens de llaminadures, ja que les persones que els colpegen amb un pal semblen ja massa grans per a barallar-se per uns caramels.

La 'trencà dels perols' d'aquesta edició es va iniciar al crit de: «Volem rates! Volem rates!», per part dels veïns i, de cop i volta, va començar el llançament d'un rosegador, mort, entre la gent que participava en aquesta celebració. En aquest moment, quan les periodistes del periòdic Levante van voler cobrir-ho gràficament, va començar la batussa.

La fotògrafa va aconseguir fer diverses fotos, però aviat es va trobar que diversos assistents s'interposaven i la increpaven. Poc a poc la multitud va començar a envoltar a ambdues treballadores, entre crits i insults com: «Marxeu a la vostra puta casa» o «veniu aquí a fotre'ns». Poc després, algú entre l'aldarull va arrencar violentament de les mans la càmera de la reportera. L'instrument de treball, valorat en uns 6.000 euros, va desaparèixer per més de mitja hora i va ser recuperat instants abans que un grup de xavals la destrossessin, segons la persona que la va rescatar, però amb les imatges esborrades.

Aquesta tibant situació es va perllongar fins que dos festers van treure de la plaça a ambdues reporteres. Els fets van ser emesos pels informatius de Canal 9, que va difondre l'agressió en el seu telediari de la nit. En les imatges s'observa com la torba de desenes de persones ataquen i envolten a les treballadores, les quals, després d'aquestes agressions, van ser dutes a un carreró.

Una vegada allà, la fotògrafa va demanar auxili al 112. Als voltants havia efectius de la Policia Local, però no van intervenir fins que no va arribar la Guàrdia Civil. A més de robar-li la càmera, la fotògrafa havia rebut un cop de puny a l'esquena, estirades del cabell, empentes i tocaments.

La fotògrafa va relatar: «Vaig sentir ràbia i impotència. Estava incrèdula per tot el que ens estaven fent. Estaven com bojos». A més, a la redactora del mateix periòdic li van prendre la llibreta i la hi van trencar a trossos: «Com si trencant-me la llibreta anés a oblidar el que ha passat allà», va assenyalar.

Al final, van haver de sortir amb furgó policial perquè l'hostilitat cap a elles no va cessar en cap moment. Després d'abandonar el poble, van acudir a la caserna de la Benemèrita a Puçol, on van interposar la denúncia. Mentre, l'alcalde d’El Puig, José Miguel Tolosa, va declarar al diari Levante que no havia vist els fets, malgrat que es trobava en un balcó de la plaça, com corroboren les imatges emeses Canal 9 .

Aquesta tradició ha indignat a associacions com al Partit Animalista o AnimaNaturalis, que durant els dies previs a aquesta celebració es van dedicar a denunciar aquesta pràctica. Natalia Rizzo, sotsdirectora d’AnimaNaturalis, va estar al Puig gravant imatges d'aquest festeig per a documentar la denúncia que pretenen realitzar.

Aquesta serà una de les denúncies que interposaran, ja que l'Associació de periodistes gràfics de la Comunitat Valenciana ha assegurat que demanaran responsabilitats a l'Ajuntament del Puig i a la Policia Local per haver "permès aquesta actuació i no haver actuat".

Des del Partit Animalista estan treballant en la denúncia de la qual ja van advertir al consistori, fent-lo responsable de tot el succeït, ja que no es van posar mitjans per a impedir les agressions a les periodistes ni es va evitar que es cometessin actes il·legals com llançar rates ja que, segons el Partit Animalista “És hora de comprendre que, tant si es van matar abans com durant el festeig, els altres animals no mereixen morir perquè uns pocs celebrin una tarda de festa”.   



en español:




Como es habitual, cuando periodistas o activistas quieren documentar o denunciar las actividades de las fiestas populares donde se usa a otros animales, la protagonista acaba siendo la misma, la violencia, pero no solo contra los animales, sino también contra las personas.

Sacedón, Tordesillas y ahora El Puig. Este último un pueblo valenciano que ha saltado recientemente a la fama por sus tradicionales fiestas en honor a San Pere Nolasc, donde históricamente se utilizaban ratas, conejos o palomas, metidas en ollas que eran golpeadas por quintos que luego se dedicaban a patear, golpear, pisar, tirar y reventar a los animales o comérselos en una paella, dependiendo de la especie a la que perteneciera el animal.

Hasta mediados de los noventa, la tradición mandaba meter roedores y conejos vivos en los perols, y una vez rota la olla de barro, y con el animal en el suelo, atraparlo y lanzarlo contra el público o los balcones y viviendas de la plaza. En 1996, la Generalitat mandó al ayuntamiento prohibir el acto por contravenir la ley de protección de los animales, así la fiesta consistiría ahora en matar a los animales antes de meterlos en las ollas. Los roedores se buscan en los alrededores del pueblo o incluso se compran en tiendas de animales, se matan y los mantienen congelados hasta que llega el día de la celebración en honor al santo.

Las declaraciones de los habitantes del pueblo muestran que el especismo no resiste la información científica ni al pensamiento racional, ya que sólo la tradición o el “esto se ha hecho toda la vida” son los argumentos que transmiten para defender su fiesta, igual que los taurinos hacen con la suya.

Según estas personas, los pollos y los conejos no sufren pq sirven para hacer la paella y las ratas son seres que se pueden matar porque son dañinas para nuestros intereses, o incluso afirman que son las ratas las que dan morbo a la fiesta, ya que sin su participación, vivas o muertas, la gente no se reuniría para festejar.

Sorprende también que los peroles estén llenos de golosinas, ya que las personas que los atizan con un palo parecen ya demasiado mayores para pelearse por unos caramelos.

La 'trencà dels perols' de esta edición se inició al grito de: «¡Queremos ratas! ¡Queremos ratas!», por parte de los vecinos y, de repente, comenzó el lanzamiento de un roedor, muerto, entre la gente que participaba en esta celebración. En ese momento, cuando las periodistas del periódico Levante quisieron cubrirlo gráficamente, empezó la trifulca.

La fotógrafa consiguió hacer varias fotos, pero pronto se encontró con que varios asistentes se interponían y la increpaban. Poco a poco la multitud comenzó a rodear a ambas trabajadoras, entre gritos e insultos como: «Iros a vuestra puta casa» o «venís aquí a jodernos».

Poco después, alguien entre el barullo arrancó violentamente de las manos la cámara de la reportera. El instrumento de trabajo, valorado en unos 6.000 euros, desapareció por más de media hora y fue recuperado instantes antes de que un grupo de chavales la destrozaran, según la persona que la rescató, pero con las imágenes borradas.

Esta tensa situación se prolongó hasta que dos festeros sacaron de la plaza a ambas reporteras. Los hechos fueron emitidos por los informativos de Canal 9, que difundió la agresión en su telediario de la noche. En las imágenes se observa cómo la turba de decenas de personas atacan y rodean a las trabajadoras, las cuales, tras estas agresiones, fueron llevadas a un callejón.

Una vez allí, la fotógrafa pidió auxilio al 112. En los aledaños había efectivos de la Policía Local, pero no intervinieron hasta que no llegó la Guardia Civil. Además de robarle la cámara, la fotógrafa había recibido un puñetazo por la espalda, estirones de pelo, empujones y tocamientos.

La fotógrafa relató: «Sentí rabia e impotencia. Estaba incrédula por todo lo que nos estaban haciendo. Estaban como locos». Además, a la redactora del mismo periódico le quitaron la libreta y se la rompieron en pedazos: «Como si rompiéndome la libreta fuera a olvidar lo que ha ocurrido allí», señaló.

Al final, tuvieron que salir con furgón policial porque la hostilidad hacia ellas no cesó en ningún momento. Tras abandonar el pueblo, acudieron al cuartel de la Benemérita en Puçol, donde interpusieron la denuncia.
Mientras, el alcalde de El Puig, José Miguel Tolosa, declaró al diario Levante que no había visto los hechos, a pesar de que se encontraba en un balcón de la plaza, como corroboran las imágenes emitidas Canal 9.

Esta tradición ha indignado a asociaciones como al Partido Animalista o AnimaNaturalis, que durante los días previos a esta celebración se dedicaron a denunciar una práctica. Natalia Rizzo, subdirectora de AnimaNaturalis, estuvo en El Puig grabando imágenes de este festejo para documentar la denuncia que pretenden realizar.

Esta será una de las denuncias que interpondrán, ya que la Asociación de periodistas gráficos de la Comunidad Valenciana ha asegurado que pedirán responsabilidades al Ayuntamiento de El Puig y a la Policía Local por haber "permitido esta actuación y no haber actuado".

Desde el Partido Animalista están trabajando en la denuncia de la que ya advirtieron al consistorio, haciéndolo responsable de todo lo sucedido, ya que no se pusieron medios para impedir las agresiones a las periodistas ni se evitó que se cometieran actos ilegales como lanzar ratas ya que, según el Partido Animalista “Es hora de comprender que, tanto si se mataron antes como durante el festejo, los demás animales no merecen morir para que unos pocos celebren una tarde de fiesta”.             

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada