Com és habitual, quan periodistes o activistes volen documentar o 
denunciar les activitats de les festes populars on s'usa a altres 
animals, la protagonista acaba sent la mateixa, la violència, però no 
solament contra els animals, sinó també contra les persones.
Sacedón, Tordesillas i ara El Puig. Aquest últim un poble valencià que 
ha saltat recentment a la fama per les seves tradicionals festes en 
honor a San Pere Nolasc, on històricament s'utilitzaven rates, conills o
 coloms, ficades en olles que eren colpejades per quintos que després es
 dedicaven a patejar, colpejar, trepitjar, llençar i rebentar als 
animals o menjar-se'ls en una paella, depenent de l'espècie a la qual 
pertanyés l'animal.
Fins a mitjans dels noranta, la tradició ordenava ficar rosegadors i 
conills vius als perols, i una vegada trencada l'olla de fang, i amb 
l'animal a terra, atrapar-lo i llançar-lo contra el públic o els balcons
 i vivendes de la plaça. El 1996, la Generalitat ordenà a l'ajuntament 
prohibir l'acte per contravenir la llei de protecció dels animals, així 
la festa consistiria ara a matar als animals abans de ficar-los a les 
olles. Els rosegadors es busquen als voltants del poble o fins i tot es 
compren en botigues d'animals, es maten i els mantenen congelats fins 
que arriba el dia de la celebració en honor al sant.
Les declaracions dels habitants del poble mostren que l’especisme no 
resisteix la informació científica ni al pensament racional, ja que 
només la tradició o l'això “s'ha fet tota la vida” són els arguments que
 transmeten per a defensar la seva festa, igual que els taurins fan amb 
la seva. Segons aquestes persones, els pollastres i els conills no 
pateixen perquè serveixen per a fer la paella i les rates són éssers que
 es poden matar perquè són nocives per als nostres interessos, o fins i 
tot afirmen que són les rates les que donen morbo a la festa, ja que 
sense la seva participació, vives o mortes, la gent no es reuniria per a
 festejar.
Sorprèn també que els perols estiguin plens de llaminadures, ja que les 
persones que els colpegen amb un pal semblen ja massa grans per a 
barallar-se per uns caramels.
La 'trencà dels perols' d'aquesta edició es va iniciar al crit de: 
«Volem rates! Volem rates!», per part dels veïns i, de cop i volta, va 
començar el llançament d'un rosegador, mort, entre la gent que 
participava en aquesta celebració. En aquest moment, quan les 
periodistes del periòdic Levante van voler cobrir-ho gràficament, va 
començar la batussa.
La fotògrafa va aconseguir fer diverses fotos, però aviat es va trobar 
que diversos assistents s'interposaven i la increpaven. Poc a poc la 
multitud va començar a envoltar a ambdues treballadores, entre crits i 
insults com: «Marxeu a la vostra puta casa» o «veniu aquí a fotre'ns». 
Poc després, algú entre l'aldarull va arrencar violentament de les mans 
la càmera de la reportera. L'instrument de treball, valorat en uns 6.000
 euros, va desaparèixer per més de mitja hora i va ser recuperat 
instants abans que un grup de xavals la destrossessin, segons la persona
 que la va rescatar, però amb les imatges esborrades.
Aquesta tibant situació es va perllongar fins que dos festers van treure
 de la plaça a ambdues reporteres. Els fets van ser emesos pels 
informatius de Canal 9, que va difondre l'agressió en el seu telediari 
de la nit. En les imatges s'observa com la torba de desenes de persones 
ataquen i envolten a les treballadores, les quals, després d'aquestes 
agressions, van ser dutes a un carreró.
Una vegada allà, la fotògrafa va demanar auxili al 112. Als voltants 
havia efectius de la Policia Local, però no van intervenir fins que no 
va arribar la Guàrdia Civil. A més de robar-li la càmera, la fotògrafa 
havia rebut un cop de puny a l'esquena, estirades del cabell, empentes i
 tocaments.
La fotògrafa va relatar: «Vaig sentir ràbia i impotència. Estava 
incrèdula per tot el que ens estaven fent. Estaven com bojos». A més, a 
la redactora del mateix periòdic li van prendre la llibreta i la hi van 
trencar a trossos: «Com si trencant-me la llibreta anés a oblidar el que
 ha passat allà», va assenyalar.
Al final, van haver de sortir amb furgó policial perquè l'hostilitat cap
 a elles no va cessar en cap moment. Després d'abandonar el poble, van 
acudir a la caserna de la Benemèrita a Puçol, on van interposar la 
denúncia. Mentre, l'alcalde d’El Puig, José Miguel Tolosa, va declarar 
al diari Levante que no havia vist els fets, malgrat que es trobava en 
un balcó de la plaça, com corroboren les imatges emeses Canal 9 .
Aquesta tradició ha indignat a associacions com al Partit Animalista o 
AnimaNaturalis, que durant els dies previs a aquesta celebració es van 
dedicar a denunciar aquesta pràctica. Natalia Rizzo, sotsdirectora 
d’AnimaNaturalis, va estar al Puig gravant imatges d'aquest festeig per a
 documentar la denúncia que pretenen realitzar.
Aquesta serà una de les denúncies que interposaran, ja que l'Associació 
de periodistes gràfics de la Comunitat Valenciana ha assegurat que 
demanaran responsabilitats a l'Ajuntament del Puig i a la Policia Local 
per haver "permès aquesta actuació i no haver actuat".
Des del Partit Animalista estan treballant en la denúncia de la qual ja 
van advertir al consistori, fent-lo responsable de tot el succeït, ja 
que no es van posar mitjans per a impedir les agressions a les 
periodistes ni es va evitar que es cometessin actes il·legals com 
llançar rates ja que, segons el Partit Animalista “És hora de comprendre
 que, tant si es van matar abans com durant el festeig, els altres 
animals no mereixen morir perquè uns pocs celebrin una tarda de festa”.   
en español:
Como es habitual, cuando periodistas o activistas quieren documentar o 
denunciar las actividades de las fiestas populares donde se usa a otros 
animales, la protagonista acaba siendo la misma, la violencia, pero no 
solo contra los animales, sino también contra las personas.
Sacedón, Tordesillas y ahora El Puig. Este último un pueblo valenciano 
que ha saltado recientemente a la fama por sus tradicionales fiestas en 
honor a San Pere Nolasc, donde históricamente se utilizaban ratas, 
conejos o palomas, metidas en ollas que eran golpeadas por quintos que 
luego se dedicaban a patear, golpear, pisar, tirar y reventar a los 
animales o comérselos en una paella, dependiendo de la especie a la que 
perteneciera el animal.
Hasta mediados de los noventa, la tradición mandaba meter roedores y 
conejos vivos en los perols, y una vez rota la olla de barro, y con el 
animal en el suelo, atraparlo y lanzarlo contra el público o los 
balcones y viviendas de la plaza. En 1996, la Generalitat mandó al 
ayuntamiento prohibir el acto por contravenir la ley de protección de 
los animales, así la fiesta consistiría ahora en matar a los animales 
antes de meterlos en las ollas. Los roedores se buscan en los 
alrededores del pueblo o incluso se compran en tiendas de animales, se 
matan y los mantienen congelados hasta que llega el día de la 
celebración en honor al santo.
Las declaraciones de los habitantes del pueblo muestran que el especismo
 no resiste la información científica ni al pensamiento racional, ya que
 sólo la tradición o el “esto se ha hecho toda la vida” son los 
argumentos que transmiten para defender su fiesta, igual que los 
taurinos hacen con la suya.
Según estas personas, los pollos y los conejos no sufren pq sirven para 
hacer la paella y las ratas son seres que se pueden matar porque son 
dañinas para nuestros intereses, o incluso afirman que son las ratas las
 que dan morbo a la fiesta, ya que sin su participación, vivas o 
muertas, la gente no se reuniría para festejar.
Sorprende también que los peroles estén llenos de golosinas, ya que las 
personas que los atizan con un palo parecen ya demasiado mayores para 
pelearse por unos caramelos.
La 'trencà dels perols' de esta edición se inició al grito de: 
«¡Queremos ratas! ¡Queremos ratas!», por parte de los vecinos y, de 
repente, comenzó el lanzamiento de un roedor, muerto, entre la gente que
 participaba en esta celebración. En ese momento, cuando las periodistas
 del periódico Levante quisieron cubrirlo gráficamente, empezó la 
trifulca.
La fotógrafa consiguió hacer varias fotos, pero pronto se encontró con 
que varios asistentes se interponían y la increpaban. Poco a poco la 
multitud comenzó a rodear a ambas trabajadoras, entre gritos e insultos 
como: «Iros a vuestra puta casa» o «venís aquí a jodernos».
Poco después, alguien entre el barullo arrancó violentamente de las 
manos la cámara de la reportera. El instrumento de trabajo, valorado en 
unos 6.000 euros, desapareció por más de media hora y fue recuperado 
instantes antes de que un grupo de chavales la destrozaran, según la 
persona que la rescató, pero con las imágenes borradas.
Esta tensa situación se prolongó hasta que dos festeros sacaron de la 
plaza a ambas reporteras. Los hechos fueron emitidos por los 
informativos de Canal 9, que difundió la agresión en su telediario de la
 noche. En las imágenes se observa cómo la turba de decenas de personas 
atacan y rodean a las trabajadoras, las cuales, tras estas agresiones, 
fueron llevadas a un callejón.
Una vez allí, la fotógrafa pidió auxilio al 112. En los aledaños había 
efectivos de la Policía Local, pero no intervinieron hasta que no llegó 
la Guardia Civil. Además de robarle la cámara, la fotógrafa había 
recibido un puñetazo por la espalda, estirones de pelo, empujones y 
tocamientos.
La fotógrafa relató: «Sentí rabia e impotencia. Estaba incrédula por 
todo lo que nos estaban haciendo. Estaban como locos». Además, a la 
redactora del mismo periódico le quitaron la libreta y se la rompieron 
en pedazos: «Como si rompiéndome la libreta fuera a olvidar lo que ha 
ocurrido allí», señaló.
Al final, tuvieron que salir con furgón policial porque la hostilidad 
hacia ellas no cesó en ningún momento. Tras abandonar el pueblo, 
acudieron al cuartel de la Benemérita en Puçol, donde interpusieron la 
denuncia.
Mientras, el alcalde de El Puig, José Miguel Tolosa, declaró al diario 
Levante que no había visto los hechos, a pesar de que se encontraba en 
un balcón de la plaza, como corroboran las imágenes emitidas Canal 9.
Esta tradición ha indignado a asociaciones como al Partido Animalista o 
AnimaNaturalis, que durante los días previos a esta celebración se 
dedicaron a denunciar una práctica. Natalia Rizzo, subdirectora de 
AnimaNaturalis, estuvo en El Puig grabando imágenes de este festejo para
 documentar la denuncia que pretenden realizar.
Esta será una de las denuncias que interpondrán, ya que la Asociación de
 periodistas gráficos de la Comunidad Valenciana ha asegurado que 
pedirán responsabilidades al Ayuntamiento de El Puig y a la Policía 
Local por haber "permitido esta actuación y no haber actuado".
Desde el Partido Animalista están trabajando en la denuncia de la que ya
 advirtieron al consistorio, haciéndolo responsable de todo lo sucedido,
 ya que no se pusieron medios para impedir las agresiones a las 
periodistas ni se evitó que se cometieran actos ilegales como lanzar 
ratas ya que, según el Partido Animalista “Es hora de comprender que, 
tanto si se mataron antes como durante el festejo, los demás animales no
 merecen morir para que unos pocos celebren una tarde de fiesta”.