Durant molts anys se'ns ha venut el pernil com un aliment saludable.
Frases com: "el greix del pernil ibèric produeix un efecte beneficiòs sobre el colesterol", "el seu greix és més cardiosaludable que totes les altres carns i fins i tot que les d'origen vegetal", "poderòs antioxidant", "efecte antienvelliment", "el seu consum diari d'aquest producte en quantitats elevades i temps prolongat no té cap efecte nociu", han sigut extretes de pàgines web que descriuen les bondats del pernil i que estàn fetes per la mateixa indústria càrnica, curiosament.
Doncs ara l'ONG WCRF (World Cancer Research Fundation) aconsella a partir de varis estudis científics disminuir la quantitat les carns processades (pernil, bacó, salsitxes, embotits, ...) ja que el consum diari d'aquests productes augmenten la probabilitat de desenvolupar càncer de còlon.
Aquests estudis tiren per terra un dels mites més extesos sobre l'alimentació. Els científics calculen que al voltant de 3.700 casos d'aquests tipus de càncer podrien prevenir-se a l'any al Regne Unit si cada ciutadà mengès 70 grams menys de carn processada a la setmana, el que equival a 3 lontxes de bacó.
La WCRF també ha aconsellat la introducció de fruites i verdures a la cartera dels petits escolars en comptes de l'entrepà d'embotit.
Enllaços a webs de la indústria càrnica d'on s'han extret les cites:
La Junta d'Andalusia ha imposat una sanció de 2.001 euros a l'home que va llançar una pava des del campanar de l'església del municipi de Cazalilla (Jaén) amb motiu dels festejos de San Blas d'aquest any. La resolució recull que el passat 3 de febrer es va poder observar a Francisco José C.L., veí de la citada localitat, mostrant a la vista de tots, l'animal pels finestrals del campanar de l'església de Santa María Magdalena i fent l'amago de llençar-la en diverses ocasions.
Després va alliberar a la pava pel costat esquerre des d'on va intentar volar fins a caure sobre la teulada del temple. La Conselleria d'Agricultura i Pesca fonamenta que el llançament de la pava constitueix una "infracció administrativa en matèria de Protecció dels Animals", segons la qual es condemna l'ús d'animals en festes o espectacles en els quals aquests puguin ser objecte de danys, sofriments, tractaments antinaturals, maltractaments o en els quals es pugui ferir la sensibilitat de l'espectador.
D'altra banda veïns de Port de Sagunt llancen alguns ànecs vius a l'aigua per a protestar per la prohibició de llançar ànecs vius durant la "Suelta de patos de Sagunto". En la porta de la Llotja del port les penyes van procedir a repartir els ànecs, mentre la gent congregada els rebia al crit de «ànecs sí». Va haver algun incident aïllat, ja que un grup de persones van forcejar mentre es feia el repartiment. Es van escoltar insults contra les associacions animalistes.
Davant de les darreres queixes dels lectors per l'estat actual del zoo, el director del Zoo de Barcelona, Miquel Trepat i Celis publica avui 18 d'agost a La Vanguardia la següent carta:
En respuesta a la foto del lector y la carta publicadas sobre el estado del zoo, me complace informarles que el Zoo de Barcelona ha iniciado un importante proceso de transformación con el objetivo de definir un nuevo modelo zoológico que genere un discurso coherente con la estrategia mundial de zoos y acuarios para la conservación, y que mantenga a la vez los vínculos emocionales entre los animales y la ciudad. La nueva concepción del Zoo de Barcelona se vertebra en dos instalaciones diferenciadas. Por un lado, el recinto de la Ciudadela, que se renovará integralmente, y por otro el futuroZoo Marino, que se está construyendo en la zona Fòrum.
Paralelamente a este proceso de mejora y de creación de nuevas infraestructuras, nos proponemos dar un nuevo impulso a las actuaciones educativas, de investigación y de conservación, pilares básicos en los que queremos asentar esta nueva etapa.
En definitiva, un zoo más grande, orientado al bienestar y enriquecimiento animal, basado en la generación de conocimiento y en la investigación aplicable a la preservación de hábitats y de especies amenazadas. Sensibilizado sobre la pérdida de biodiversidad, implicado en programas de conservación y reintroducción de especies y dirigido a todos los barceloneses y a un ocio familiar, creativo y enriquecedor.
En los próximos años nos proponemos actualizar y renovar las instalaciones de un zoo que cumple 117 años y que reclama un papel activo como instrumento público al servicio de la preservación de la biodiversidad.
Todo el equipo del zoo queremos que esta nueva etapa sea de agregación de puntos de vista que nos permitan definir, con todas las aportaciones, el mejor zoo posible. Por esto agradecemos sinceramente todos los comentarios y sugerencias que puedan hacérsenos, como los que recientemente hizo en estas mismas páginas C. Garcia Rodríguez.
Preguntes obertes i enviades al director del Zoo de Barcelona per QP! avui 18/08/09:
El senyor Miquel Trepat parla d'una nova concepció del Zoo basat en un nou impuls a actuacions educatives, investigació i conservació, Quines han sigut les prioritats fins al moment si no han sigut aquestes? i quin programa educatiu tenen previst amb el nou replantejament?
Donat que la inmensa majoria (més del 90%) dels animals dels zoos (espècies i subespècies) no estàn en perill d'extinció, quines seràn les noves incorporacions per garantir el zoo com a entitat reorientada en la conservació d'espècies?
En quant a investigació, quins estudis han fet fins al moment i en quines publicacions científiques han sigut publicats?quin és el programa d'investigacions en quan a investigació amb el nou reformulament del zoo?
creu vostè que un zoo és un entorn científicament vàlid per a estudiar el comportament animal?
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol per la mort de l'investigador Jordi Sabater Pi, descobridor del Floquet de Neu, i va afirmat que "Barcelona sabrà preservar el llegat del científic".
Segons una entrevista que va fer El Periódico, Sabater considerava que els zoològics tenen poca vida per davant. Com influirà el llegat de Sabater Pi en l'ampliació del zoo i l'obertura nou zoo marí a Barcelona?
Zara deixarà d'utilitzar dissenys del circ Ringling en els seus productes a partir d'aquest mes, després de rebre una informació facilitada pel col·lectiu Persones per l'Ètica en el Tracte d'Animals (PETA) en la qual s'informa d'un tracte cruel contra els animals. El director internacional de AnimaNaturalis, organització que treballa amb PETA a Espanya, Francisco Vásquez, va afirmar, en declaracions a Efe, que el citat circ "és el més gran d'Estats Units i és un dels que maltracta més i més contínuament els animals". Vásquez va indicar que, davant aquesta sospita, ambdues associacions van començar a contactar amb empreses que d'alguna manera promocionaven al circ Ringling. En el cas de Zara, va explicar que promocionaven a Ringling "amb la venda d'unes samarretes de promoció oficial de la seva gira", pel que van enviar a la signatura tèxtil gallega una carta i un vídeo gravat per PETA "en el qual es mostren clarament el maltractament que reben els elefants, sobretot, i els tigres". Va afegir que Zara ha respost comprometent-se "a no donar suport mai a l'abús animal" i també "a no usar la imatge d'aquest circ en cap dels seus productes".
Vídeo/denúncia de PETA :
Vásquez va assenyalar que aquest circ "està perseguit" ja que té diverses demandes formals a EUA davant el departament d'Agricultura i del servei de Pesca i Vida Salvatge, i va agregar que en set estats existeixen causes obertes per abusos als animals. En el cas dels elefants, el portaveu de AnimaNaturalis va explicar a Efe que en aquest circ s'empren garfios o barres d'acer i que els animals són copejats en parts com els genolls, la trompa o darrere de l'orella, "perquè són els llocs on tenen més terminacions nervioses", va dir. "Tant domadors com empleats del circ copegen aquí perquè es moguin, i hem vist que hi ha abús fins i tot per part de treballadors pel gust d'infringir el dolor, i això és el terrible" va assenyalar.
Vasquez va indicar que al tenir casos oberts a EUA i haver-se prohibit en altres països, el circ Ringling realitza gires per Itàlia o Espanya "en els quals les lleis de protecció animal són molts més febles", va subratllar. Va anunciar que aquest és el primer pas d'una campanya que engegaran a la fi d'agost amb l'enviament del vídeo en el qual es demostra el maltractament als ajuntaments de Màlaga, Sevilla, Madrid, Zaragoza i València, on el circ té programades actuacions.
També enviaran un dossier de més de 40 pàgines en les quals es recullen els casos oberts de maltractament animal que té aquest circ, "perquè les autoritats reflexionin sobre el que significa aquest circ i li retirin els permisos per a actuar en el seu municipi", va concloure.
El Circ ha publicat una nota de premsa al seu web en el que volen deixar clar que els seus animals no tenen problemes de salut i afirmen que el video de PETA està "editat de forma enganyosa". També publiquen un vídeo en el que anomenen el seu circ com a Centre per a la Conservació dels Elefants.
Repercusió en la televisió d'EUA :
Campanya per a que L'Escala sigui declarada com Ciutat Lliure de Circs amb Animals
D'altra banda Libera! comença la campanya per circs sense animals a L'Escala (Girona). El dia 16 d'agost, al voltant de les 17:00hs, una elefanta del Circo Americano que està en aquests dies instal·lat a L'Escala (Girona) va escapar i va començar a caminar en direcció a la ciutat. La intervenció de la policia i del "entrenador" d'elefants del circ, va fer que als pocs minuts l'elefanta estigués de retorn en el seu petit recinte.
Aquesta elefanta forma part d'un grup d'elefantes asiàtiques, un total de 6, que són utilitzades en l'espectacle circense del Circo Americano. Totes elles han nascut en estat salvatge, i són víctimes dels maltractaments habituals aplicats en els circs sobre els animals salvatges. Per això des Libera! estan treballant perquè L'Escala sigui declarada com Ciutat Lliure de Circs amb Animals, informant als regidors de l'Ajuntament sobre el tracte cruel que reben els animals en circs.
El següent vídeo és el resultat de dos anys d'investigació en granges espanyoles per part de la Fundació FAADA, exponent el que la indústria de l'alimentació no vol que vegi la societat: com es críen els animals destiants al consum humà en condicions industrials, sense oferir-los cap possibilitat de portar a terme cap dels seus comportaments naturals més basics, i sense la més mínima consideració cap a ell com a éssers capaços de sentir i patir.
Animal Visuals ha desenvolupat una animació interactiva que ens pot aproximar el que pot sentir una gallina ponedora durant casi tota la seva vida. I diem casi perquè només sortiran de la gàbia tar-les a l'escorxador si sobreviuen a aquestes condicions tan dures. La traducció a l'espanyol del fitxer flash l'ha realitzat l'ong Libera!.
Cada any són assassinades a Espanya 51 milions de gallines que viuen tancades fins que la seva explotació resulta rendible econòmicament, moment en el qual seran també assassinades: 47 milions d'elles són emprades perquè posin ous que després són robats, i la vida d'altres 4 milions és dirigida a la cria de pollastres (xifres que ascendeixen en la Unió Europea fins a 367 milions i 33 milions, respectivament).
Cada gallina posa prop de 180 ous a l'any (en alguns casos més), pel que la producció i consum de cada ou suposa el tancament d'aproximadament dos dies per a una gallina. Dos dies més privada de llibertat, dos dies menys de vida. En tota la Unió Europea 97.200.000.000 ous són destinats a la indústria de l'alimentació.
Mentre que les gallines són animals fortament territorials quan viuen en llibertat, establint-se relacions de jerarquia entre si, aquests instints són anul·lats a l'estar empresonats en granges. Això duu a aquests animals a sofrir un gran estrès psicològic, una conducta que en molts casos deriva en atacs i fins i tot canibalisme. Amb el objetiu d'evitar això, se les amputa part del bec de les gallines, una mica permès per la legislació vigent.
Explotacions de cria "ecològica"
Es consideren explotacions de cria "ecològica" d'aus a aquelles que compleixen amb les condicions assenyalades pel reglament (CEE) 2092/91. del Consell de la Unió Europea. Les gallines ponedores tenen assignada per a viure una superfície de 6 metres quadrats en la zona coberta, i 4 metres quadrats a l'aire lliure. Per la seva banda, els pollastres tenen assignats 10 i 4 metres quadrats, respectivament.
En aquestes explotacions es projecta llum artificial sobre les gallines ponedores perquè siguin més productives econòmicament. Aquestes aus tenen una major llibertat de moviment que en les explotacions convencionals. No obstant això, també en els sistemes de cria "ecològica" existeix explotació i sofriment, doncs els animals estan privats de diversos interessos: viure en llibertat, establir relacions socials conforme a les seves necessitats com espècie, tenir fills...
Totes aquestes són formes d'explotació que generen sofriment als animals, i que no poden justificar-se ni defensar-se. Aquests sistemes d'explotació contribuïxen a perpetuar l'ús i consum d'aus, doncs molta gent pensa que aquests animals han tingut unes condicions de vida dignes, la qual cosa no és cert.
Explotacions de cria convencional
Les explotacions de cria convencional són aquelles que no compleixen amb les condicions del Reglament (CEE) 2092/91. del Consell de la Unió Europea. Poden dividir-se en els següents grups:
- Explotacions de selecció: dedicades a la producció d'ous destinats a incubació, amb l'objectiu que neixin més aus que seran destinades a la cria.
- Explotacions de "multiplicació": on viuen les gallines destinades a la cria, les quals tenen fills destinats ser consumits per humans, gossos, gats i altres animals.
- Explotacions de recria o criaders d' "aus de cria": on viuen tancades les aus que són emprades per a criar, abans que es reprodueixin.
- Explotacions de recría o criaders d' "aus d'explotació": on viuen tancats els pollastres destinades al consum.
- Explotacions de "producció": on viuen tancats els pollastres abans de ser matats amb destinació a la indústria de l'alimentació.
- Incubadores: explotacions on eclosionen els ous i neixen els pollastres. Els animals poden ser mutilats.
En explotacions on hi ha aus destinades a la cria, viuen entre 4,7 i 6,3 aus per metre quadrat, en funció del sistema de refrigeració existent.
L'explotació de gallines ponedoras es regula pel reial decret 3/2002, de 11 de gener, amb l'excepció dels establiments de menys de 350 gallines ponedoras i d'establiments de criatura de gallines ponedoras reproductores, llocs aquests últims on és d'aplicació el Reial decret 348/2000, de 10 de març. En el primer cas, les gallines viuen en gàbies de 550 metres quadrats i 45 centrímetres d'alçada, amb una inclinació de fins al 14%. L'espai del menjador assignat a cada gallina és de 10 centímetres. Les gallines sofrixen un cicle de llum artificial de 24 hores ininterrompudes, a través de la qual cosa es busca alterar el seu cicle biològic, una mesura que duu a moltes gallines a emmalaltir. Algunes d'aquestes explotacions provoquen la "muda forçada" de les gallines quan el seu ritme de producció d'ous descendeix: se'ls deixa a les fosques sense menjar ni beure durant unes dues setmanes, fent que mudin o canviïn les plomes i perdin una quarta part del seu pes normal, el que altera els seus cicles biològics i fa que comenci un altre nou cicle de posada d'ous per a allargar la productivitat i vida "útil" d'aquests animals. Aproximadament el 10% de les gallines moren durant aquest temps per fam i deshidratació.
Els pollastres mascle, unes altres víctimes del consum d'ous.
Els ous que habitualment es mengen no estan fecundats pel que no naixeran pollets. Són l'ovulació de les gallines (la seva menstruació). No obstant això, i com cal mantenir la producció d'ous, cal que altres ous sí siguin fecundats perquè puguem seguir tenint gallines que posin al seu torn ous. Quan l'ou eclosiona, i igual que succeïx amb els humans, el pollet nounat pot ser mascle o femella. Diversos operaris denominats "sexadors" s'encarregaran de determinar el sexe del pollet i seleccionar a les femelles perquè siguin criades -per a posar ous- i descartar als mascles. Els mascles, atès que no posen ous ni engreixen prou per a ser econòmicament rendibles -els pollastres criats per a carn són de la raça broiler que engreixen ràpidament-, són llançats en contenidors o sacs on s'aixafen uns a uns altres. Molts moren aixafats i altres asfixiats pel pes dels altres que són llançats constantment sobre ells. Alguns fins i tot surten de l'ou enmig dels cadàvers. Tots ells juntament amb les seves peles seran posteriorment triturats (molts segueixen vius fins a aquest moment) i utilitzats com abonament.
El consum d'ous comporta la mort de les gallines que han posat aquests ous (cada any sólament a Espanya més de 100 milions de gallines són enviades a l'escorxador després de ser explotades durant aproximadament un any) així com la mort dels pollets mascle (35 milions a Anglaterra).
Per cada gallina que està avui dia sent utilitzada per a posar ous, es podria dir que hi ha hagut altre pollet mascle (el seu germà) que va acabar com si fos escombraries en un contenidor.
El PACMA (Partit Antitaurí i contra el Maltractament Animal) va instar ahir al consistori de Galápagos a suspendre els «encierros» en el camp que té previst realitzar els dies 21 i 23 d'agost, en els quals s'utilitzen vehicles tot-terreny amb els toros, ja que «poden donar lloc que el municipi s'enfronti al pagament d'elevades sancions». A més va advertir que en anys anteriors es van produir situacions de risc per a veïns de la zona.
L'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, ha mostrat el seu condol per la mort de l'investigador Jordi Sabater Pi, descobridor del Floquet de Neu, i ha afirmat en un comunicat que "Barcelona sabrà preservar el llegat del científic".
Segons una entrevista que va fer El Periódico, Sabater era vegetarià per respecte als animals, i considera que els zoològics tenen poca vida per davant. Esperem que Jordi Hereu, un dels màxims càrrecs de BSM (Barcelona Serveis Municipals), empresa municipal que controla el zoo, sigui conseqüent amb les seves paraules.
Sabater Pi, de 87 anys, va iniciar el seu aprenentatge en etologia i antropologia de manera autodidacta durant la seva estada a Guinea Equatorial entre el 1940 i el 1969. Gran il·lustrador i observador de primats, va ser en aquell país on va començar les investigacions que el van portar a ser considerat una de les primeres autoritats mundials en l'estudi de primats en estat natural.
En la secció La Contra de La Vanguardia del dimecres 5 d'agost, es va publicar una entrevista realitzada per Víctor Amela al veterinari en cap del Zoo de Barcelona. Des de l'associació GEHVA (Grupo para el Estudio de la Violencia Hacia Humanos y Animales) i a través del seu bloc es dóna una resposta en forma de carta oberta:
Estimados amigos de La Contra,
Les escribo en relación a la entrevista al Sr. Hugo Fernández, veterinario jefe del Zoo de Barcelona (publicada el 5 de agosto de 2009). Resulta preocupante que, cuando pensamos que hemos superado la concepción cartesiana de la naturaleza, el mismo veterinario jefe de una institución como el Zoo cuestione la felicidad o la legitimidad del derecho a la libertad de otros animales.
Por definición, el Zoo es ya algo obsoleto que no tiene justificación en la actualidad, ya que resulta de mayor valor educativo la observación de los animales en sus hábitats (mediante webcams, por ejemplo) que enjaulados y privados de las mínimas condiciones que sus requerimientos naturales exigen. Pongamos por ejemplo a los elefantes: animales extraordinariamente sociales, con complejas relaciones de grupo y que recorren centenares de kilómetros en libertad que se ven transportados a minúsculas instalaciones sin relación grupal, desarrollando comportamientos estereotípicos para aliviar la ansiedad y la depresión que les causa un cruel confinamiento para nuestro placer visual. La conservación de especies no tiene sentido si no se invierte en la raíz del problema (como es el tráfico de especies, o la destrucción de los hábitats)...criar animales en un zoo para conservar una especie es como parar una hemorragia con una tirita.
De todos modos, centrándonos únicamente en el concepto de especie, se corre el peligro de olvidarnos del animal como sujeto individual con intereses propios y experiencias vitales únicas. Las tendencias en etología van abandonando el estudio de los animales como objetos y se les confiere una identidad, una personalidad única y unas capacidades cognitivas y emocionales que nos sorprenden a medida que se desvelan nuevos estudios.: desde el sentido de la justicia en primates, a la empatía en ratones, la resolución de problemas en cuervos, el establecimiento de lazos afectivos interespecíficos, o la importancia del juego como factor de cohesión social, de diversión y de compasión por el más débil.
Quizá estoy más de acuerdo de lo que quisiera en que los ejemplares más exóticos del Zoo son los bípedos que pagan la entrada, pero entonces sugeriría dejar de tratar a los otros animales como esclavos a nuestra disposición e instalar las taquillas en las Ramblas para la observación del homo “supuestamente” sapiens en libertad. Las críticas a la cosificación de los animales y a la creencia de que podemos disponer de éllos como bienes sería demasiado extensa, aunque la resume magistralmente Alice Walker, autora de “El Color Púrpura”, quien afirmaba que los animales no están hechos para los humanos, del mismo modo que las mujeres no están hechas para el hombre o los negros para los blancos.
En la secció La Contra de La Vanguardia del dimecres 5 d'agost, es va publicar una entrevista realitzada per Víctor Amela al veterinari en cap del Zoo de Barcelona.
En aquesta entrevista es presenta amb la següent frase "Em dedico al benestar dels animals" i davant de la pregunta del Víctor Amela: "Són feliços els animals al zoo?", el veterinari en cap respon: "Es tracta de facilitar el seu benestar: el de la felicitat és cosa d'humans, i antropomorfizar a un animal és erroni. ".
Aquest senyor desconeix que el benestar i felicitat són dos conceptes correlacionats. Donada la falta de rigor científic d'aquest veterinari en les seves declaracions, des de LIBERA! es va enviar la següent carta a La Vanguardia en la qual fan diverses puntualitzacions:
"Ens dirigim a Vostès a fi de sol·licitar-los dret a rèplica per les declaracions abocades en La Contra (publicada el 5 d'agost de 2009) pel sr. Hugo Fernández, veterinari cap del Zoo de Barcelona. El dret a rèplica ve sustentat en la base que la nostra organització difon material científic sobre biologia i etologia, així com d'altres branques vinculades al món animal, treballs científics els resultats dels quals pel que sembla posa en dubte el Sr. Fernández.
El Sr. Fernández afirma que sentiments com "felicitat" o "llibertat" són antropomorfizacions, és a dir, nega als animals tota la gamma d'emocions que científicament s'ha comprovat que posseïxen. Això és especialment alarmant, ja que se suposa que un cap veterinari d'una institució com ho és el Zoo de Barcelona, no hauria de negar el que la ciència ha demostrat ja amb escreix.
Els animals no expressen les emocions com l'expressem els animals humans, així com un elefant no expressa les emocions com ho fa un gos, un orangután, un dofí o un gat. Cada espècie té les seves especials característiques etològiques que fa que cadascuna desenvolupi comportaments i expressions comportamentales úniques per a cadascuna d'elles. Afirmar que un animal no sent felicitat només perquè l'expressa de forma diferent a com ho fem els humans, és d'una gravetat que ens omple de preocupació, donada la quantitat d'animals que el Sr. Fernández té al seu càrrec. Els animals no són com en les pel·lícules de Disney, però per descomptat que senten emocions, tal com ho reflecteixen estudis científics realitzats sobre diferents espècies per científics de la talla de la Dra. Jane Goodall, la Dra. Joyce Poole, la Dra. Cynthia Moss, el Dr. Mark Beckoff (aquest últim, autor del llibre La Vida Emocional dels Animals, editat en el nostre país per Fundació Altarriba), entre molts altres experts que estudien el comportament i que treballen en la conservació dels animals en el seu hàbitat natural.
Ens ha causat un profund estupor que qui té tants animals al seu càrrec, negui les evidències perfectament documentades i avalades per la comunitat científica internacional, atès que articles d'aquests experts sobre les emocions dels animals s'han publicat en revistes com Nature o Science, així com també en innombrable quantitat de llibres d'estudi per a estudiants universitaris i sobre divulgació científica. Aquestes emocions són vitals per als animals: d'elles depèn la seva supervivència. Si un animal fos incapaç de sentir por, seria incapaç de córrer per a posar-se a salvo de depredadors.
Acceptar que senten por és més fàcil per a certs sectors que busquen la cosificació de l'animal com forma de perpetuar una empresa determinada (siguin zoos, circs, botigues de venda, caça, etc.), que admetre que no té basamento científic afirmar que NOMÉS poden sentir UN tipus d'emoció (en aquest cas la por). Els animals en general (amb les particularitats que caracteritzen a cada espècie) posseïxen un ampli ventall d'emocions i la capacitat d'expressar-les. La negació de les emocions en els animals, duu indefectiblement a negar que tinguin necessitats (un sofà o una taula no tenen emocions? per tant no tenen necessitats). Les emocions en els animals són l'expressió de les seves necessitats. I ens estranya enormement que un professional de la veterinària posi en dubte aquest tipus de capacitat del regne animal, al més pur estil de la filosofia de Descartes (filòsof per a qui els animals eren objectes purament mecànics: que un animal emeti un so de dolor al rebre un cop, és comparat per aquest filòsof al soroll que s'escolta quan per exemple un rellotge cau al sòl).
Així mateix, vam convidar al Sr. Fernández que llegeixi la Llei 22/2003 de 4 de juliol sobre protecció dels animals de Catalunya, en les quals es reconeix de forma legal la capacitat de sofrir tant en el plànol físic com psíquic per part dels animals, sentiments que pel que sembla el Sr. Hernández nega o simplement ignora. La desinformació sobre els avanços de la ciència i del contingut de les lleis de la nostra Comunitat Autònoma demostrada pel sr. Fernández, així com el desconeixement que els centenars d'animals que estan al seu càrrec tenen la capacitat de sentir i sofrir, ens fan témer el pitjor per a tots ells. Per altra banda, també podem entendre que el Sr. Fernández negui la capacitat de sentir felicitat que posseïxen els animals: no existeixen animals feliços en els zoos; allí poden estar millor o pitjor, però no feliços. Al veure'ls cada dia, s'ha creat per a si mateix, i el que és més greu, per a transmetre a la societat, una imatge absolutament distorsionada sobre el comportament animal. La mateixa que es duen els nens que visiten aquest zoo o qualsevol altre. És un tipus d'educació esquizofrènica, en la qual es pretén crear empatia cap als animals i conscienciació sobre la seva conservació, a costa que mostrem als nostres nens animals que NO es comporten de forma natural atès que estan en cautivitat el que els impedeix desenvolupar tot el catàleg d'emocions, actituds i comportament naturals, comprometent en molts casos a la població d'animals salvatges que encara es troben en el seu hàbitat natural. "
