MATANÇA DE XAIS

Quatre activistes de l’Equip d’Investigacions d’Igualdad Animal han documentat la matança ritual de xais celebrada a Melilla en motiu de la denominada Festa del Sacrifici. La considerada Pasqua Musulmana és una de les principals festivitats de l’Islam i compte amb el beneplàcit de les autoritats locals de Ceuta i Melilla que, des del 2010, commemoren oficialment.

En català:

Al voltant de les nou del matí milers de fidels es congreguen a l’esplanada al costat del Terç de Melilla per a resar. Després de finalitzar les pregàries, un dels fidels immobilitza i degolla un xai que ha estat tot aquest temps lligat a un arbre proper. La seva mort marca l’inici d’una sèrie de matances que tenen lloc als carrers de la ciutat i patis interiors de les cases i que, en tot just una hora, acaben amb la vida d’aproximadament 6.000 xais a Melilla, 6.000 a Ceuta i gairebé set milions al Marroc.

Alguns musulmans opten per traslladar als xais a l’Escorxador Municipal on aquests són matats sota el ritu Halal. La sang dels xais arriba a tenyir de vermell alguns dels carrers de Melilla on els animals són immobilitzats i, després de ser orientats cap a la Meca, degollats amb un ganivet que els secciona la gola. Malgrat que alguns fidels han afirmat que d’aquesta manera els animals no pateixen, els investigadors d’Igualdad Animal han gravat en vídeo com aquests animals als quals es referien agonitzaven durant més de cinc minuts —alguns d’ells arribant fins i tot a aixecar-se a pesar d’haver rebut repetits i profunds talls al coll—. En algunes ocasions els xais han estat decapitats abans d’arribar a perdre la consciència.
Aquestes escenes se succeeixen mentre la resta d’animals contemplen atemorits la mort dels altres i sense poder fer res més que orinar-se o tractar, desesperada i inútilment, d’escapar.
Procedents d’explotacions ramaderes de Múrcia, Ciudad Real, Huelva, Extremadura, Màlaga o Sevilla, milers de xais viatgen des de la Península fins a les Ciutats Autònomes per a trobar un tràgic final; mentre que molts altres s’han quedat al camí aquest any; ja que segons han informat diversos mitjans de comunicació, centenars de xais han mort asfixiats durant el transport produït en els dies previs a aquesta festivitat.
El cap de família, que generalment és també l’encarregat de matar als animals, és un exemple aquests dies per als més petits. Els nens del barri —d’entre 4 i 12 anys— presents durant tota la matança, no mostren cap sensibilitat o empatia cap als animals ja que estan rebent una educació basada en la discriminació per espècie. Els activistes han vist com alguns d’aquests nens escopien als animals i jugaven amb els seus caps decapitats, en un clar aprenentatge cap a la insensibilització i la violència.
A la Península s’han matat, aproximadament, 350.000 xais durant aquesta festivitat, corroborant que els ritus religiosos no són més que una altra mostra del patiment que s’ocasiona als animals no humans en nom de la tradició.
Des d’Igualdad Animal rebutgen i denuncien la mort dels xais durant la celebració d’aquest ritu i esperen que aquestes imatges ajudin a posar-nos en el lloc dels animals. També creuen que és necessari un debat social en el qual comencem a qüestionar no només aquest tipus de tradicions, sinó tot ús i matança d’animals sota qualsevol excusa, creença o tradició, ja que milions d’animals són explotats i matats diàriament sota la seva empara.
El costum de menjar la carn de xai mata, aproximadament i només a l’estat espanyol, a 20 milions d’individus com els que han documentat els activistes.  

en español:

Cuatro activistas del Equipo de Investigaciones de Igualdad Animal han documentado la matanza ritual de corderos celebrada en Melilla con motivo de la  denominada Fiesta del Sacrificio. La considerada Pascua Musulmana es una de las principales festividades del Islam y cuenta con el beneplácito de las autoridades locales de Ceuta y Melilla que, desde el 2010, la conmemoran oficialmente.
Alrededor de las nueve de la mañana miles de fieles se congregan en la explanada junto al Tercio de Melilla para rezar. Tras finalizar las plegarias, uno de los fieles inmoviliza y degolla a un cordero que ha permanecido todo ese tiempo atado a un árbol cercano. Su muerte marca el inicio de una serie de matanzas que tienen lugar en las calles de la ciudad y patios interiores de las casas y que, en apenas una hora, terminan con la vida de aproximadamente 6.000 corderos en Melilla, otros tantos en Ceuta y casi siete millones en Marruecos.


Algunos musulmanes optan por trasladar a los corderos al Matadero Municipal donde éstos son matados bajo el rito Halal. La sangre de los corderos llega a teñir de rojo algunas de las calles de Melilla donde los animales son inmovilizados y, tras ser orientados
hacia la Meca, degollados con un cuchillo que les secciona la garganta. A pesar de que algunos fieles han afirmado que de este modo  supuestamente los animales no sufren, los investigadores de Igualdad Animal han grabado en vídeo cómo esos mismos animales a los que se referían agonizaban durante más de cinco minutos —algunos de ellos llegando incluso a levantarse a pesar de haber recibido repetidos y profundos cortes en el cuello—. En algunas ocasiones los corderos han sido decapitados antes de llegar a perder la consciencia.
Estas escenas se suceden mientras los restantes animales contemplan atemorizados la muerte de otros y sin poder hacer otra cosa que orinarse o tratar, desesperada e inútilmente, de escapar.
Procedentes de explotaciones ganaderas de Murcia, Ciudad Real, Huelva, Extremadura, Málaga o Sevilla, miles de corderos viajan desde la
Península hasta las Ciudades Autónomas para encontrar un trágico final; mientras que otros muchos se han quedado en el camino este año;  ya que según han informado diversos medios de comunicación, cientos de corderos han muerto asfixiados durante el transporte producido en los días previos a esta festividad.
El cabeza de familia, que generalmente es también el encargado de matar a los animales, es un ejemplo estos días para los más pequeños. Los niños del barrio —de entre 4 y 12 años— presentes durante toda la matanza, no muestran ninguna sensibilidad o empatía hacia los animales ya que están recibiendo una educación basada en la discriminación por especie. Los activistas han visto cómo algunos de estos niños escupían a los animales y jugaban con sus cabezas decapitadas, en un claro aprendizaje hacia la insensibilización y la violencia.
En la Península se han matado, aproximadamente, 350.000 corderos durante esta festividad, corroborando que los ritos religiosos no son más que otra muestra del sufrimiento que se ocasiona a los animales no humanos en nombre de la tradición.
Desde Igualdad Animal rechazan y denuncian la muerte de los corderos durante la celebración de este rito y esperan que estas imágenes ayuden a ponernos en el lugar de los animales. También creen que es necesario un debate social en el que empecemos a cuestionar no sólo este tipo de tradiciones, sino todo uso y matanza de animales bajo cualquier excusa, creencia o tradición, ya que millones de animales son explotados y matados diariamente bajo su amparo.
La costumbre de comer la carne de cordero mata, aproximadamente y sólo en el estado español, a 20 millones de individuos como los que han documentado los activistas.

Video: Igualdad Animal
Fotos: Jonás Amadeo Lucas para Igualdad Animal

"ANIMALS D'ESCORXADOR"

Article de Francesc Pané, ex Diputat del Parlament Català per Iniciativa per Catalunya Verds i que després de la votació de la ILP Prou va fer-se vegetarià.

Per aquestes carreteres de Déu, he vist camions plens de pollastres que eren duts a l'escorxador. Amuntegats, sorpresos, suats, el vent de la velocitat se'ls enduu plomes i plomall. L'aire les diposita, desmaiades, damunt l'asfalt: una blancor tènue contra la foscor artificiosa de la carretera. Els penjaran per les potes en una cadena infinita; i un disc afilat els separarà el cap del cos.

Per aquests camins de Déu, he vist camions plens de porcs que són duts a l'escorxador. Amuntegats, el cor en un esglai, colpejant-se els uns als altres en l'espessor de cossos, el vent de la velocitat els refresca la pell tibant i rosa. Deixen un rastre de fremta i de gemecs que s'esbarria i es perd en el buit immens del dia. Què saben ells del ganivet al final del passadís!

He vist, per aquestes carreteres de Déu, camions farcits de vedells: uns ulls rodons i negres, d'una innocència que arrenca la tendresa i la pietat. Van camí de l'escorxador. El vent els fa ballar la placa de plàstic que duen encastada a l'orella. Diuen que els maten sense atuir-los prèviament. Potser també ho fan amb els corders... Diuen que això és a causa que hi ha una enorme demanda de carn sacrificada amb la consciència viva de la víctima, perquè, així, a causa del dolor, s'esforça a sobreviure al coltell que la degolla i buida millor la sang de les artèries.

He vist la fam dels pobres dissenyant canyes en els seus braços i en les seves cames, arpes en el costellam. Uns ulls grans, foscos de ninetes, perduts en un nord inexistent.

Hi ha una crueltat innata en el cor humà. La crueltat de la cobdícia, que no té estreps però té regnes: hom la condueix sempre més enllà, més a la banda dreta del sentiment. La banda dreta de l'ànima és immune a l'esglai de la sang vessada, és insensible al dolor de la carn i al desempar de la banda esquerra de l'esperit.

ELS ESCORXADORS BURLEN L'OBLIGACIÓ D'ATORDIR EL BESTIAR ABANS DE DEGOLLAR-LO

Especial de 3 pàgines publicat ahir divendres 29/10/2010 a El Periódico:

PROGRAMACIÓ TEMÀTICA DE LA TVA PER DIMARTS. "UN MAR SENSE PEIXOS"

Programes pel dimarts de la TVAnimalista, nit temàtica "Un Mar sense peixos" ("The end of the line") en la que emetrem aquest documental a les 22.40h pel primer canal (tvanimalista.com).

Dos anys de treball i de gravacions per tots els mars i oceans del món –des de l’estret de Gibraltar fins a les costes del Senegal i Alaska, passant pel mercat del peix de Tòquio– és el que va necessitar l’equip liderat pel director Rupert Murray per demostrar que la sobrepesca als oceans provoca canvis dramàtics en la biodiversitat marina i, com a conseqüència, en la nostra vida.

Algunes espècies ja estan en perill d’extinció, com és el cas de la tonyina vermella –per l’enorme demanda que en genera el sushi– o del bacallà. I si aquesta tendència continua, a mitjans del segle moltes espècies comestibles poden extingir-se, fet que provocaria la fam a molts llocs del món. L’esperança: una regulació efectiva de la indústria i la protecció de certes àrees dels oceans. Aquestes són les úniques solucions que podrien ser adoptades per intentar revertir aquesta tendència, conjuntament amb l’activisme i la presa de consciència dels consumidors.

Estrenat al Festival de Sundance, un dels més prestigiosos del món, la pel•lícula està fent la volta al món i ha generat una campanya que demana de manera activa canvis en el sistema de producció per posar fre a un possible daltabaix en la cadena alimentària.

20.00 h	"THE COVE"
-	Reportatge Cinema3 de El33
-	Reportatge La Cartellera de BTV
-	Notícia estrena The Cove al Japó, alderulls.
-	"THE COVE", el documental.
21.40 h	Dufinari del Zoo de Barcelona
21.41 h	Entrevista íntegra a Ramon Cardeña. Sea Shepherd Society
21.57 h	Piratas Ecológicos. Capítol 1
22.42 h	"The end of the line" (Un mar sense peixos)

MÉS DE 2.000 CONILLS MATATS A COPS PER UNA REVENGA LABORAL

Diversos desconeguts han matat a cops a aproximadament 2.380 conills en una granja de la localitat guipuscoana de Urnieta, segons ha informat el Departament Basc d'Interior, es creu que el motiu de l'atac ha estat per venjança. D'entre els 2.380 conills que van ser matats en la granja de José Ignacio Ezeiza, 280 eren conilles que estaven destinades a ser explotades per a reproducció. «Qui ha actuat d'aquesta manera sabia a la perfecció el gravíssim dany que estava fent al posar fi a la vida d'aquestes gairebé tres-centes conilles», precisa l'empresari propietari de la granja referint-se al dany econòmic que li ha suposat la pèrdua d'aquests animals, ja que les conilles anaven a substituir a altres femelles reproductores quan aquestes deixessin de ser productives. «Els van matar un a un, propinant-los cops contra terra i les gàbies. Els van fracturar la columna. Així es dedueix de les exploracions que ha realitzat un veterinari sobre diversos dels exemplars. Alguns conills no van arribar a morir, van quedar malferits perquè el cop no va ser prou precís. A aquests els hem hagut de sacrificar nosaltres», va relatar ahir l'amo de l'explotació. Els fets van succeir en la matinada del passat diumenge, quan els agressors, pel que sembla diverses persones, van entrar per una finestra a la granja, situada en el barri Goiburu de Urnieta. La policia basca ha iniciat una investigació per a determinar la identitat dels autors d'aquests fets i detenir-los.

Nota d'Igualdad Animal: La mort d'aquests conills a les mans de qui van assaltar la granja ha estat dramàtica, però no hem d'oblidar que també terrible hagués estat la seva mort en la inevitable destinació de tots els animals explotats per a consum humà, l'escorxador. Els conills són animals delicats que s'espanten facilment i a qui les condicions en una granja, el transport a l'escorxador i veure a altres conills morir els desespera terriblement, podem imaginar quant sofriment ha ocasionat l'assalt a aquesta granja i el seu assassinat a cops, però no hem d'oblidar el terrible patiment que experimenten igualment en les granges i escorxadors, molts conills a l'arribar als escorxadors es donen la volta espantats per a no haver de veure l'horrible imatge dels seus companys que són assassinats.

28/09/09 UNA DATA PER A LA HISTÒRIA

Ahir diumenge es va produir la que segurament serà la darrera corrida de toros de Catalunya. El Parlament de Catalunya votarà properament l'abolició o no de la tauromàquia, desprès que la Iniciativa Legislativa Popular Prou (prou.cat) recollís 180.000 signatures, més del triple del necessari legalment per tramitar la ILP.
Si els parlamentaris voten majoritàriament a favor, s'inclouran els toros dins de la llei de protecció d'animals, prohibint-ne els espectacles taurins dins de places.
Els correbous de les Terres de l'Ebre, no s'han pogut incloure per no comptar amb el recolzament polític necessari.
Tot i que la ILP ha tingut algunes crítiques per no incloure els toros dels embolats, ensogats i correbous en general del sud de Catalunya, el cert és que molt probablement aquesta iniciativa popular haurà aconseguit una fita històrica amb els drets dels animals a Catalunya.

MALTRATO ANIMAL

Carta al director al diari El País del dia 28/09/09:

PSOE y PP votan en el mismo sentido para rechazar la moción que pretendía penalizar, no suprimir, las fiestas en las que se produce maltrato animal.
Sorprende que todavía no se hayan desterrado estas formas de diversión que denigran a quienes las practican y a aquellos que, pudiéndolas prohibir, las permiten. Sorprende el resultado de la votación, pero no tanto.
Ningún partido político ha tenido jamás voluntad alguna de cambiar esta situación, por temor a una pérdida de votos. La relación, la consideración y el trato que una parte de los ciudadanos de este país manifiestan hacia los animales es algo que merecería la atención de los políticos, al igual que la merecen la violencia de género, la violencia en las aulas, la violencia en las fiestas populares, etcétera.
El salvajismo y la crueldad en las fiestas populares se fomentan desde los ayuntamientos con la excusa de la tradición.
Estos mismos subvencionan espectáculos, disfrazados de acontecimientos artísticos, tan brutales y anacrónicos como las corridas de toros, que sin dichas ayudas públicas languidecerían y acabarían por desaparecer.
Los gobiernos, estatales, autonómicos y municipales, tienen la inexcusable obligación de tomar decisiones que acaben con estas prácticas de violencia gratuita.
Un partido progresista, como así se define el PSOE, no puede estar de brazos cruzados.
Este país necesita algo más que un cambio del modelo productivo: necesita un cambio en la sensibilidad de muchos de sus ciudadanos.—

Alberto Pérez Argüelles.
Boadilla del Monte, Madrid.

Comentari QP! >> També podriem afegir a la llista alguns mitjans de comunicació com El País que a la vegada que publica aquesta carta al director, en la seva pàgina 40 del mateix fa la crònica habitual de la tortura i mort de 6 toros ahir tarda a La Monumental de Barcelona.
Telecinco es fa ressó de totes els esdeveniments taurins en els seus informatius i realitza sèries de pseudo-mítics toreros morts. D'altra banda desprecia el moviment antitaurí, minimitzant-lo com podeu comprovar en el següent vídeo:

ARXIVEN LA CAUSA DEL MATAGATS DEL PP

El Jutge ha decidit arxivar la causa al·legant que la mort dels gats era fruit d'una cacera sense que hagués acarnissament. Al febrer de 2008 van sortir a la llum unes fotografies escandaloses d'un jove mostrant com trofeus cossos morts de gats. Es tractava de Jaime Ferrero, llavors candidat del PP a l'Ajuntament de Talavera de la Reina en les eleccions municipals i membre de les Noves Generacions del PP en aquesta localitat toledana, al que, des de llavors, se li coneix com el "matagatos de Talavera" o el "matagatos del PP". Al costat del seu company Juan Carlos Vázquez, aquests joves van organitzar una matança de gats indefensos, fotografiant-se després amb els cadàvers agafats amb ambdues mans i exhibint un ampli somriure.

Posteriorment, els joves van penjar les imatges en Internet per a presumir de la seva "feta". El seu comportament va ser titllat d'immoral i impropi d'una persona pertanyent a un partit polític i candidat a unes eleccions municipals i els mitjans de comunicació i la societat en general van condemnar la seva actitud sàdica i cruel.

La mateixa visió van tenir els responsables del Partit Popular que van expulsar als dos protagonistes de les imatges de les seves files, en el que va constituir un rebuig contundent del seu comportament. Denúncia Segons va denunciar Amnistia Animal aquests fets constituïxen un delicte tipificat en l'article 337 del Codi Penal, que es refereix al maltractament d'animals domèstics. Per això, aquest organisme va sol·licitar que s'apliqués el citat article, que preveu condemnes d'entre tres mesos i un any per a aquest tipus de delictes. "La nostra sorpresa ha estat majúscula quan la Procuradora ens notifica que el jutge que atén en el cas va dictar el passat 11 de setembre un acte que disposa el sobreseïment i arxiu de l'actuació, al·legant que els gats van ser caçats i que d'això es dedueix que no va haver acarnissament", assenyala AA en un comunicat, que ha interposat el corresponent recurs d'apel·lació, manifestant que la passivitat a l'hora d'aplicar la llei està fent que "individus com aquests puguin desenvolupar conductes violentes amb total impunitat".

Text: Diari Público

BECERRADES D'ALGEMESÍ

Una Jonegada és un festeig taurí en el què participen jònecs (becerros en castellà) de menys de dos anys i en el què pot participar qualsevol persona no professional.

Les penyes festeres compren, a una subhasta, cadafals (sectors de la graderia) de la plaça quadrada desmuntable d’Algemesí. Això dóna dret a un grup de joves, que mai han torejat, a matar un petit jònec, un animal vivaç i ingenu al límit de l’edat legal.

Cada any es maten unes joneguetes, durant els dos dies de becerrades. Les toregen. Les claven banderilles amb arpons d’acer de 8 cm. o qualsevol altre estri més casolà i a l'abast dels aficionats com forquilles i ganivets, mentre intenten fugir desesperadament, emetent crits descarnadors.

En alguns casos, són travessades més de 20 vegades amb una espasa de 80 cm., amb la gent rient i cridant. Amb banderilles clavades a les potes, el pit, el coll i la resta del seu cos, finalment, l’animal cau a terra on, si és necessari, és rematat pel matancer.

Es permet i promociona la presència de menors d’edat a la plaça, que s’habituen a conviure amb la tortura i a relacionar-la amb la festa, seguint l’exemple dels adults, que es disfressen com a un carnaval.

El Col·lectiu Folgança vol fer festa sense tortura i mort, i molt menys si es tracta de petits animals aterroritzats, que criden de dolor entre rialles de la gent i rius d'alcohol, davant de menors d'edat.

Creuen que s'hauria de consultar al poble si vol continuar amb aquest espectacle on no hi cap ni la més elemental compassió, on les generacions futures aprenen a banalitzar la violència de manera gratuïta. Volen seguir el camí de la ciutat de Paterna on ja no es realitzaran mai més festejos taurins per volutant popular.

El Col·lectiu Folgança organitza una manifestació per al dissabte 14 de setembre a les 16:30, a les que s'adhereixen entre d'altres associacions i partits polítics: Libera!, Animanaturalis i PACMA. El punt de trobada és a l'encreuament del c/Muntanya i St. Josep de Calasanç.
Trobareu més informació al bloc del col·lectiu: becerradesalgemesi.blogspot.com

JOAN HERRERA DEMANA L'ABOLICIÓ DEL TORO DE LA VEGA

A l'empar de l'establert en l'article 185 i següents del Reglament del Congrés dels Diputats, el diputat adscrit al Grup Parlamentari de Esquerra Republicana - Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds formula la següent pregunta dirigida al Govern, per a la seva resposta escrita.

Ahir es va repetir, un any més, el lamentable espectacle del Toro de la Vega, que sota l'escut del que alguns criden "tradicions", permet que més de cent "lanceros" acorralin a l'animal pel camp clavant-li llances, fins que regalimant sang i acribillat, cau sense força, moment que se suposa li donen la puntilla. Es tracta d'una tortura lenta, vociferant, en definitiva una sàdica diversió, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional.

Fins a quan permetrem el maltractament animal en el nostre país?

Palau del Congrès dels Diputats. Madrid, 16 de setembre de 2009.

Joan Herrera Torres

Mapa del maltractament animal. (diari Público)

EL QUÈ SENTEN LES GALLINES PONEDORES

Animal Visuals ha desenvolupat una animació interactiva que ens pot aproximar el que pot sentir una gallina ponedora durant casi tota la seva vida. I diem casi perquè només sortiran de la gàbia tar-les a l'escorxador si sobreviuen a aquestes condicions tan dures. La traducció a l'espanyol del fitxer flash l'ha realitzat l'ong Libera!.

Cada any són assassinades a Espanya 51 milions de gallines que viuen tancades fins que la seva explotació resulta rendible econòmicament, moment en el qual seran també assassinades: 47 milions d'elles són emprades perquè posin ous que després són robats, i la vida d'altres 4 milions és dirigida a la cria de pollastres (xifres que ascendeixen en la Unió Europea fins a 367 milions i 33 milions, respectivament).

Cada gallina posa prop de 180 ous a l'any (en alguns casos més), pel que la producció i consum de cada ou suposa el tancament d'aproximadament dos dies per a una gallina. Dos dies més privada de llibertat, dos dies menys de vida. En tota la Unió Europea 97.200.000.000 ous són destinats a la indústria de l'alimentació.

Mentre que les gallines són animals fortament territorials quan viuen en llibertat, establint-se relacions de jerarquia entre si, aquests instints són anul·lats a l'estar empresonats en granges. Això duu a aquests animals a sofrir un gran estrès psicològic, una conducta que en molts casos deriva en atacs i fins i tot canibalisme. Amb el objetiu d'evitar això, se les amputa part del bec de les gallines, una mica permès per la legislació vigent.

Explotacions de cria "ecològica"

Es consideren explotacions de cria "ecològica" d'aus a aquelles que compleixen amb les condicions assenyalades pel reglament (CEE) 2092/91. del Consell de la Unió Europea. Les gallines ponedores tenen assignada per a viure una superfície de 6 metres quadrats en la zona coberta, i 4 metres quadrats a l'aire lliure. Per la seva banda, els pollastres tenen assignats 10 i 4 metres quadrats, respectivament.

En aquestes explotacions es projecta llum artificial sobre les gallines ponedores perquè siguin més productives econòmicament. Aquestes aus tenen una major llibertat de moviment que en les explotacions convencionals. No obstant això, també en els sistemes de cria "ecològica" existeix explotació i sofriment, doncs els animals estan privats de diversos interessos: viure en llibertat, establir relacions socials conforme a les seves necessitats com espècie, tenir fills...

Totes aquestes són formes d'explotació que generen sofriment als animals, i que no poden justificar-se ni defensar-se. Aquests sistemes d'explotació contribuïxen a perpetuar l'ús i consum d'aus, doncs molta gent pensa que aquests animals han tingut unes condicions de vida dignes, la qual cosa no és cert.

Explotacions de cria convencional

Les explotacions de cria convencional són aquelles que no compleixen amb les condicions del Reglament (CEE) 2092/91. del Consell de la Unió Europea. Poden dividir-se en els següents grups:

- Explotacions de selecció: dedicades a la producció d'ous destinats a incubació, amb l'objectiu que neixin més aus que seran destinades a la cria.

- Explotacions de "multiplicació": on viuen les gallines destinades a la cria, les quals tenen fills destinats ser consumits per humans, gossos, gats i altres animals.

- Explotacions de recria o criaders d' "aus de cria": on viuen tancades les aus que són emprades per a criar, abans que es reprodueixin.

- Explotacions de recría o criaders d' "aus d'explotació": on viuen tancats els pollastres destinades al consum.

- Explotacions de "producció": on viuen tancats els pollastres abans de ser matats amb destinació a la indústria de l'alimentació.

- Incubadores: explotacions on eclosionen els ous i neixen els pollastres. Els animals poden ser mutilats.

En explotacions on hi ha aus destinades a la cria, viuen entre 4,7 i 6,3 aus per metre quadrat, en funció del sistema de refrigeració existent.

L'explotació de gallines ponedoras es regula pel reial decret 3/2002, de 11 de gener, amb l'excepció dels establiments de menys de 350 gallines ponedoras i d'establiments de criatura de gallines ponedoras reproductores, llocs aquests últims on és d'aplicació el Reial decret 348/2000, de 10 de març. En el primer cas, les gallines viuen en gàbies de 550 metres quadrats i 45 centrímetres d'alçada, amb una inclinació de fins al 14%. L'espai del menjador assignat a cada gallina és de 10 centímetres. Les gallines sofrixen un cicle de llum artificial de 24 hores ininterrompudes, a través de la qual cosa es busca alterar el seu cicle biològic, una mesura que duu a moltes gallines a emmalaltir. Algunes d'aquestes explotacions provoquen la "muda forçada" de les gallines quan el seu ritme de producció d'ous descendeix: se'ls deixa a les fosques sense menjar ni beure durant unes dues setmanes, fent que mudin o canviïn les plomes i perdin una quarta part del seu pes normal, el que altera els seus cicles biològics i fa que comenci un altre nou cicle de posada d'ous per a allargar la productivitat i vida "útil" d'aquests animals. Aproximadament el 10% de les gallines moren durant aquest temps per fam i deshidratació.

Els pollastres mascle, unes altres víctimes del consum d'ous.

Els ous que habitualment es mengen no estan fecundats pel que no naixeran pollets. Són l'ovulació de les gallines (la seva menstruació). No obstant això, i com cal mantenir la producció d'ous, cal que altres ous sí siguin fecundats perquè puguem seguir tenint gallines que posin al seu torn ous. Quan l'ou eclosiona, i igual que succeïx amb els humans, el pollet nounat pot ser mascle o femella. Diversos operaris denominats "sexadors" s'encarregaran de determinar el sexe del pollet i seleccionar a les femelles perquè siguin criades -per a posar ous- i descartar als mascles. Els mascles, atès que no posen ous ni engreixen prou per a ser econòmicament rendibles -els pollastres criats per a carn són de la raça broiler que engreixen ràpidament-, són llançats en contenidors o sacs on s'aixafen uns a uns altres. Molts moren aixafats i altres asfixiats pel pes dels altres que són llançats constantment sobre ells. Alguns fins i tot surten de l'ou enmig dels cadàvers. Tots ells juntament amb les seves peles seran posteriorment triturats (molts segueixen vius fins a aquest moment) i utilitzats com abonament.

El consum d'ous comporta la mort de les gallines que han posat aquests ous (cada any sólament a Espanya més de 100 milions de gallines són enviades a l'escorxador després de ser explotades durant aproximadament un any) així com la mort dels pollets mascle (35 milions a Anglaterra).

Per cada gallina que està avui dia sent utilitzada per a posar ous, es podria dir que hi ha hagut altre pollet mascle (el seu germà) que va acabar com si fos escombraries en un contenidor.

Text: Igualdad Animal, traducció: QP!

EUROPA PROHIBIRÀ ELS DERIVATS DE FOCA

Notícia publicada el 23/04/09 al diari Público:

El mercado de pieles y productos cosméticos derivados de las focas tiene los días contados en la Unión Europea. Una modificación en la ley comunitaria introducirá la prohibición total de la venta de estos productos dentro de la UE, con excepción para las poblaciones inuit del norte de Europa. Los 27 Gobiernos se oponían hasta ahora a la prohibición, reclamada desde el Parlamento Europeo, e insistían en permitir la venta de productos obtenidos a través de la "caza humanitaria"; es decir, el atontamiento de las crías de estos animales antes de hacerse con sus pieles y aceites. Los 27 recibieron también presiones de Canadá, principal potencia mundial en la caza de focas, y de Noruega, uno de los países líderes en la transformación de pieles.

"Estamos muy satisfechos por la prohibición", aseguró a Público Alberto Díez Michelena, de la Asociación Nacional para la Defensa de los Animales. "España ha cambiado su posición y la nueva mayoría europea manda un mensaje claro a Canadá", aseguró. Sin embargo, algunos detalles siguen enfrentando al Parlamento Europeo y a los 27 Gobiernos. Ambas partes siguen sin acuerdo en cuanto a la prohibición del tránsito portuario o aéreo de los productos a través de la UE, así como sobre la posibilidad de incluir una excepción a la comercialización de la caza minoritaria, practicada en estados comunitarios del norte.

Canadá ha expresado su "fuerte oposición" a la prohibición general por el "impacto económico grave para muchos ciudadanos de Canadá" que viven de la caza de focas, según el ministro consejero de la Embajada de Canadá en España, Stuart Savage.

BERMEJO DIMITEIX

El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va anunciar ahir en una roda de premsa sorpresa que ha dimitit del càrrec. Bermejo, que ha estat prop de dos anys al capdavant del Ministeri, abandona la cartera de Justícia després de la polèmica sobre la cacera en què va coincidir amb el jutge Baltasar Garzón i que es va produir a Andalusia, on no tenia llicència per caçar. A més, Bermejo havia afrontat el passat 18 de febrer una vaga de jutges a tot l'Estat.
Política apart, en una entrevista a la revista "Jara y Sedal", bíblia de la comunitat cinegètica va declarar una entrevista les següents afirmacions:

"Yo cazo en los terrenos en los que conseguir una perdiz es un premio [...] que luego desplumo personalmente, la eviscero".

"Hay desconocimiento por parte del ciudadano de las grandes urbes sobre lo que es la naturaleza, la que existe, salvaje, incómoda, llena de animalitos".

"Hay gente que vive la caza como integración en la naturaleza en la dimensión predadora del hombre, y hay quien vive la caza como acto social; hay quien la vive como anécdota en su vida... en el millón y pico de licencias que hay tiene que haber de todo"

"Si acudes a cazar a terrenos que todavía quedan inaccessibles, te encuentras piezas que responden a ese res nullius y serán del que las cace".

QP! Dimiteix el ministre de justícia que considera alguns éssers vius com a "piezas" i dedica les seves estones lliures per matar animals indefensos a traició com a divertiment. Quin concepte de la jústicia pot tenir un ésser així?

La caça o activitat cinegética és l'acte mitjançant el qual es mata en el seu habitat a animals salvatges que no pertanyen a la nostra espècie animal. Els caçadors dels països desenvolupats es diverteixen matant animals d'altres espècies, és un fet que demostra la seva total manca d'empatia cap al dolor de les seves víctimes.
També és un fet constatable que al caçador li agraden les armes i usar-les. Els animals que no pertanyen a la nostra espècie són individus que també tenen la capacitat de sofrir i l'interès de gaudir de la seva vida. Aquesta capacitat és l'única característica rellevant perquè un individu sigui considerat moralment i respectat atès que indica que es pot veure afectat pels nostres actes. No existeix cap argument mínimament coherent que pugui establir que els seus interessos puguin ser infravalorats per la nostra espècie homo sapiens. El criteri d'espècie (especisme) és un criteri arbitrari, i per tant injust, així com ho és el criteri de raça, sexe, intel·ligència o nacionalitat.

A continuació podeu veure les opinions a favor de la caça i la rèplica d'Equanimal, en un reportatge d'ETB.

CACERÍA

Article publicat a El País el dia 15/02/09 per Manuel Vicent:

Un ministro de Justicia de cualquier país, de cualquier ideología, con una escopeta o con un rifle de mira telescópica en la mano, apuntando a un ciervo, a un muflón, a un guarro, a un conejo o a una perdiz es una imagen que le deja a uno desarmado. Si encima ese ministro de Justicia es socialista y se deja fotografiar rodilla en tierra agarrado con orgullo a las cuernas de un venado, que exhibe un balazo en la frente, entonces esa estampa resulta tan grosera que no da otra opción que la de salir corriendo en dirección contraria. Juntos, el ministro Bermejo y el juez Garzón han participado en varias cacerías. Puede que lucieran abrigos con fuelles en las axilas y una pluma en el sombrero, que desayunaran migas con chorizo en compadreo con el resto de la cuadrilla, que entonaran a coro la salve de los monteros antes de la matanza. Basta con este pavoneo para merecer la repulsa de gran parte de los ciudadanos, más allá de que trataran o no de apañar algún mejunje judicial entre animales muertos o de que ofrecieran, como membrillos, una baza política a la derecha. Hay que imaginar al ministro de Justicia con el rifle cargado, bien apalancado en el puesto ante un venado, que se ha destapado entre unos arbustos. A través de la mira telescópica vislumbra en primer plano por un instante sus ojos de terciopelo, su belleza, su inocencia y, no obstante, frente a esa armonía de la naturaleza no duda en apretar el gatillo. Entre gran alborozo recibe la felicitación de los secretarios por ese tiro tan certero y luego marca la culata de la pieza ensangrentada con sus iniciales. No posee un espíritu muy fino el ministro Bermejo si no es no es capaz de percibir que los ciervos que mata, miran antes la boca de su rifle llorando. Hay que imaginar también al juez Garzón ajusticiando con propia mano a unos venados, que han sido cebados entre alambradas sólo para que después unos señoritos de pelo ensortijado se den el gustazo de llenarles de plomo la barriga. El ministro Bermejo y el juez Garzón, juntos o por separado, no deberían matar animales, porque el oficio tan delicado de hacer justicia no encaja en una afición tan violenta y antiestética. Es como ver al ministro de Sanidad totalmente borracho. Ése y no otro es el escándalo.

LES AUTORITATS ISLANDESES PERMETEN L'INCREMENT DE BALENES CAÇADES

Notícia extreta del diari Público el 29/01/09

Les autoritats islandeses han autoritzat a partir de 2009 la pesca de 150 exemplars anuals de rorcual comú i altres punts de rorcual aliblanc durant els pròxims cinc anys, va informar l'emissora Ràdio d'Islàndia. La quota permesa l'any passat era de 9 rorcuals comuns i 40 aliblancs.

El ministre sortint de Pesca, Einar Gudfinnsson, va justificar la decisió apel·lant a les recomanacions de l'Institut d'Investigacions Marines d'Islàndia. El president d'Islàndia, Olafur Ragnar Grimson, ha encarregat a l'Aliança socialdemòcrata la formació d'un Govern de minoria amb el Moviment d'Esquerra Verda fins a les eleccions anticipades del pròxim 9 de maig.

El Moviment d'Esquerra Verda s'oposa a la caça de balenes, pel que és possible que l'augment de la quota aprovat per Gudfinnsson sigui revocat dintre d'uns dies per un hipotètic Govern d'esquerres. Islàndia va acabar en 2006 amb 20 anys de prohibició de caça comercial de balenes al permetre la captura de 30 rorcuals aliblancs i 9 rorcuals comuns. Les autoritats d'aquest país nòrdic van apel·lar llavors a l'escàs impacte ecològic, la necessitat d'aprofitar els recursos marins i la falta d'un acord internacional per a justificar la mesura.

UNES 100 PERSONES PARTICIPEN A "SIN PIEL" 2009

Un centenar de persones es van despullar ahir a la Plaça del Rei per a protestar contra la indústria pelletera. Els activistes es van despullar i tacar de sang (tint vegetal) per simular les condicions de vida, tortura i mort dels animals que es necessiten per a confeccionar un sol abric.
Per a un sol abric de pell de guineu es necessiten 20 individus, per a un de pell de conill 60, 70 per a un de visó i entre 120 i 300 animals per a un de xinxilla.
El 85% de la producció europea de pell és originària d'animals criats en granges on estàn tancats en diminutes gàbies i són electrificats per electrocució anal o genital per a no danyar la qualitat de la pell, amb el que els produeix una aturada cardíaca mentre estàn encara conscients.
En ocasions les pells s'arranquen mentre els animals encara estan vius.

FELIÇ THANKSGIVING DAY PER ALS GALLS DINDIS TAMBÉ

Més dels 72 milions dels gairebé 270 milions de galls dindis matats per a menjar tots els anys als EUA es maten per a àpats com avui, el Thanksgiving Day (Dia d'Acció de Gràcies.) Aquest any, just abans de les vacances de Thanksgiving, PETA dirigia una clandestina investigació que durava més de dos mesos a les granges de factoria d'Aviagen Turkeys, Inc., la companyia que s'autoproclama com la més important del món.

Mentre treballava en una cadena d'Aviagen la factoria a West Virginia, l'investigador de PETA va documentar que els treballadors torturaven, mutilaven, i mataven de manera delictiva galls dindis. Aquests són just alguns dels delictes documentats en el següent vídeo de PETA:

MENYSPREU PELS CARNISSERS QUE OFEREIXEN UN ESPECTACLE DE CRUEL TORTURA ANIMAL

Article publicat per Don Mullan a Irishtimes el dissabte 16 d'agost de 2008. Traducció QP!

La novel·la d'Ernest Hemingway, 'The Sun Also Rises ' ("Fiesta") va portar el toreig espanyol a una audiència global. Don Mullan no va trobar res de coratjós o edificant sobre una visita recent a la plaça de toros.

Un conjunt de nou músics tocava música de "fiesta" en directe mentre el drama es desenvolupava. El magnífic animal corria sota la llum del capvespre, alleugerit per ser lliure del trasnport que l'havia empresonat juntament amb unes cinc altres potents bèsties, abans del seus darrers 20 minuts de vida a Barcelona.

L'escena era la plaça de toros La Monumental, construda el 1914, a un passeig de 10 minuts des de l'obra mestra inacabada d'Antoni Gaudí, La Sagrada Família . Eren les 6.30 de la tarda de diumenge 3 d'agost, i estava de vacances vuit dies a Espanya. Vaig decidir marxar i veure una "corrida de toros", erròniament suposant que l'esdeveniment, que presentaria sis braus en total, constaria de competicions d'igual a igual entre brau i matador.

Em vaig sorprendre de descobrir que la plaça estava plena tan sols a la meitat de l'aforament, una indicació del suport que es redueix a Catalunya i per tot Espanya per a aquest "esport" nacional, que depen bàsicament dels estrangers curiosos que volen veure "cultura espanyola".

A fora de, un contingent de manifestants, un d'ells vestit de roba blanca tacada de vermell, estava dret davant de les tres cues a les taquilles de venda de tíquets.

A la plaça, el brau reduïa la velocitat desprès de la sortida i semblava momentàniament desorientat ja que el cercle desconegut no oferia cap possibilitat d'escapatòria. Una veu des de la part més ombrívola de la plaça volia cridar la seva atenció. El brau es va aturar, clarament confós, abans de girar-se per encarar-se amb el seu adversari i cedir al seu instint per carregar.

Hi havia elements de bravesa i gràcia en el moviment dels dos ajudants de matador que acompanyaven el matador principal. El seu paper, presumptament, és permetre el seu mestre determinar la força del brau mentre l'agullonen per fer un nombre de voltes i passis amb les seves capees morades.

La multitud s'animava al veure com un ajudant feia que el brau girés i passès una mitja dotzena de cops per a centrar-se a atacar.

Al so de clarins ressonants, els ajudants retirats darrere dels taulons de fusta de seguretat, que distreuen l'atenció del brau mentre fan aparició uns altres ajudants i dos picadors amb llances pujats a cavall cobert amb un pesat arnès. L'atenció del brau es va dirigir cap als seus nous adversaris. Avaluava la situació abans de carregar contra un cap i llavors un altre.

De seguida els ajudants va fer girar el brau per encarar-lo a un genet i cavall. Responent l'acció de les seves regnes, el cavall involuntàriament es movia cap al brau, que carregava contra ell. La bèstia xocava amb l'arnès del cavall i el cavall mostrava angoixa, la força impressionant del brau amenaçava de bolcar-lo.

Mentrestant el picador anava fent uns quants talls a sobre de les espatlles del brau, provocant agitació dolorosa i dibuixant la primera sang. Això és el primer de tres actes en el drama que està pensat per ferir i esgotar els forts músculs de coll i espatlla del brau, fent que el seu cap caigui.

Després d'un minut o una cosa així, els ajudants apartaven el brau del cavall, girant-lo d'una manera i llavors de l'altre amb els seus fantasmes morats, abans de tornar-lo a col·locar per a encarar-lo un segon cop amb un cavall i picador.

La sang fluïa lliurement avall per l'abric brillant del brau mentre els músics feien sonar la retirada dels "cavaliers" i el començament del segon acte. Dos banderilleros emergits, portant cada un banderillas que, als meus ulls, semblaven arpons disfressats.

La seva tasca era saltar i clavar-lo dues banderilles en el mateix lloc on el brau ja s'havia travessat, prop de la seva espinada. Això es repetia tres vegades, ocasionant sis arpons que penjaven del brau.

Si l'arpó d'un banderillero es desplaçava era ridiculitzat pels espectadors catalans, augmentant la seva determinació de provocar una ferida més profunda a la segona cursa.

En aquest moment era clar que el brau estava atordit i ple de dolor. La sang estava caient lliurement sota del seu coll que cedia. El podria clarament veure convulsant-se, sacsejava tota l'estona la seva esquena en un intent va de treure's els arpons, i amb aquest moviement li provocava lesions més grans a causa dels ganxos dissenyats per no moure's.

La crida final dels musics anunciava la seva retirada i el començament del tercer acte, l'aparició del matador principal que amagava una espasa a la seva capa vermella.

Aquí teniem l'"heroi" del vespre, vestit amb un trajo conegut com "el Traje de Luces".

Durant sis o set minuts jugava amb l'animal que agonitzava. La multitud s'animava mentre agullonava el brau per carregar. De vegades es posava un metre o dos des del cap de l'animal soscavat. La multitud estava estàtica, especialment quan es posava al davant i despectivament tocava la banya dreta del brau. El públic animava i aplaudia més fort quan el matador es girava i arrogantment gallejava al voltant.

El moment més apreciat era quan l'espasa emergia de darrere el cap. Va intercanviar l'espasa per l'espasa mortal, una arma afilada i més letal, mentre els ajudants distreien al brau. Llavors el matador estava dret i fitava com si hagués domesticat la bèstia. La realitat era molt menys elegant: estava jugant amb una criatura dolorosament ferida.

L'agressió final arribava quan el matador distreia el brau amb la seva capa i es llançava endavant, submergint l'espasa d'un metre de llarg al brau, aspirant tallar la seva aorta i accelerar mort. En els sis assassinats que presenciava, la mort instantània no ocorria.

Un dels braus, després de ser torejat completament, va començar a sagnar profusament des de la seva boca i nas. La sang queia en torrents durant els darrers minuts de la seva vida, els seus crits van ser perfectament audibles abans que les seves potes del davant es dobleguessin i el seu cos es col·lapsés d'esgotament en una bassa de sang.

L'últim dels sis braus va ser desafiant fins al final. Després de que li haguèssin clavat l'espasa mortal, els ajudants es van dirigir a accelerar la seva mort.

A hores d'ara no era ja capaç de ser torejat. Tot el que podria fer era moure el seu cap tormentat mentre el seu cos estava ple de líquid vermell.

El matador indicava als seus ajudants que abandonèssin la plaça. Es movia amb moviments que evocaven un ballarí. I amb un gran gest des del seu davant va posicionar-se per matar al brau.

El públic català va voler que matès el brau, per un etern minut el brau i el matador van estar encarats desafiants.

El brau descansava el seu cap a la terra, descansant durant 20 o 30 segons abans que col·lapsés. Llavors va desencadenar una cascada d'animació, música, aplaudiments i fiesta.

Una vegada que el cos havia estat tret per dos cavalls i la sang netejada de la terra, el matador i els ajudants rebien rams de flors, barrets i mocadors.

Molts eren als seus peus, animant-se i aplaudint. Seia sentint-me malalt i culpable haver en mirar un espectacle tan atroç.

Mentre matador Pedro Gutiérrez Lorenzo, "El Capea", i els seus ajudants feien cabrioles, sentia complet menyspreu. Veia, no herois, sinó carnissers covards que havien creat una il·lusió de teatre on la realitat havia estat una exhibició sorprenentment cruel de massacre i tortura animal.

Vergonya hauria de sentir la Coca-Cola per ser patrocinadors oficials a tal "diversió" horrible. Vergonya hauria de sentir jo per donar suport amb el meu euro turístic.

Don Mullan és periodista i autor de documentals com Bloody Sunday.

LA CARN CLONADA INCREMENTA EL PATIMENT ANIMAL

Mentre els científics treballen per demostrar que la clonació animal per a l'alimentació no comporta cap risc per a la salut humana i Brusel·les està pendent per a legislar el consum d'aquests productes, els estudis revelen que un elevadíssim porcentatge de vaques, cabres i porcs duplicats amb ingenyeria genètica presenten malformacions fins a un 80% dels casos. Com que només els animals sans poden arribar a la cadena alimentària, s'hauràn de matar la resta.

La AESA (Autoritat Europea per a la Salut Alimentària) ha alertat que encara que hi ha pocs estudis fets, s'inclinarien per assegurar que no hi ha cap risc per a la salut humana.

QP! Faltaria saber si els arguments étics tenen més pes en el negoci de la indústria alimentària, cosa bastant improbable.

DIUMENGES DE CAÇOLADES A LA MONUMENTAL

Des de fa dos diumenges, hi ha hagut un canvi substancial en les protestes davant de la plaça de toros de La Monumental (BCN). Fins ara la consigna era: manifestació presencial i silenciosa, i des del dia 22 de juny ja no és silenciosa, el soroll provocat pels xiulets i estris de cuina traspassa els murs de la plaça i es fa sentir pels turistes i aficionats que assisteixen a la corrida de torn.
En aquest reportatge podeu veure els fets ocorreguts els darrers dos diumenges de corrida, apart de l'habitual com nens entrant a la plaça, turistes plorosos que surten als cinc minuts, aficionats maleducats i alguns alcoholitzats també es pot veure com en sortir el torero a les espatlles, els aficionats intenten agredir als activistes i fins i tot robar-los les bosses.