SENTÈNCIA FAVORABLE ALS ANTITAURINS

El judici celebrat el passat 30 de setembre de 2011, al Jutjat d'Instrucció nº 1 de Laredo pels fets esdevinguts en la protesta antitaurina autoritzada en el citat municipi el 30 d'agost de 2009, ha determinat que quatre de les cinc persones identificades pels agents són culpables de desordres públics, amenaces, furt i danys. La sentència els condemna a deu dies de localització permanent, dos mesos i deu dies de multa diària de deu euros, el que fa un total de 700€ cadascun, i l'obligació d'abonar 172,2 euros en concepte de material sostret i danyat als manifestants.

En català:

A la manifestació de 2009, un grup d'uns quaranta activistes de diversos col·lectius convocats per Huellas de Cantabria, es van desplaçar fins a Ampuero per a protestar pacíficament contra els encierros y corridas de les festes de la “Virgen Niña”. Allà van ser rebuts amb insults, agressions, robatoris i vexacions que van patir durant els 40 minuts que va durar la concentració. Huellas de Cantabria i els col·lectius presents, tant en la protesta com en el judici, es mostren satisfets per la condemna i la consideren útil per a poder seguir manifestant-se en el futur amb la seguretat que, aquests lamentables fets, no es tornaran a repetir. 

en español:

El juicio celebrado el pasado 30 de septiembre de 2011, en el Juzgado de Instrucción nº 1 de Laredo por los hechos acontecidos en la protesta antitaurina autorizada en el citado municipio el 30 de agosto de 2009, ha determinado que cuatro de las cinco personas identificadas por los agentes son culpables de alteración del orden público, amenazas, hurto y daños. La sentencia los condena a diez días de localización permanente, dos meses y diez días de multa diaria de diez euros, lo que hace un total de 700€ cada uno, y la obligación de abonar 172,2 euros en concepto de material sustraído y dañado a los manifestantes. En la manifestación de 2009, un grupo de unos cuarenta activistas de diversos colectivos convocados por Huellas Cantabria, se desplazaron hasta Ampuero para protestar pacíficamente contra los encierros y corridas de las fiestas de la “Virgen Niña”. Allí fueron recibidos con insultos, agresiones, robos y vejaciones que sufrieron durante los 40 minutos que duró la concentración. Huellas de Cantabria y los colectivos presentes, tanto en la protesta como en el juicio, se muestran satisfechos por la condena y la consideran útil para poder seguir manifestándose en el futuro con la seguridad que, estos lamentables hechos, no se volverán a repetir.

VIOLÈNCIA TAURINA A FRANÇA

Prop d’un centenar d’activistes procedents de diferents llocs de França i Bèlgica es van reunir a Rodilhan (prop de Nimes) per protestar contra l’espectacle “Llavors de torero” que pretén normalitzar la cultura de la tortura i mort dels bous i vedells i formar a futures generacions en la tauromàquia.

En català:

El centenar d’activistes es va dividir en dos grups, el primer va desplegar pancartes demanant l’abolició de l’ús dels animals en festejos i el segon va formar un cercle al mig de la plaça, lligant-se entre ells amb cadenes per evitar que els fessin fora amb facilitat.

Llavors van començar els insults i les agressions per part del públic que fins i tot va carregar amb una violència extrema contra els activistes. Ruixats amb mànegues d’aigua, aguantant cops de puny, puntades de peu, bufetades, escopinades… fins i tot dues activistes van patir agressions sexuals i van ser mig despullades pels aficionats taurins que van arrencar-li la samarreta a una i a dues d’elles els van arribar a treure o a arrencar els sostenidors que els aficionats s’anaven passant com un trofeu de guerra.

Els activistes denuncien que, durant les agressions, també van ser víctimes de robatoris i que els van trencar càmeres fotogràfiques i de vídeo. De la mateixa manera, un periodista de France3 va ser expulsat de l’escena pels aficionats taurins que no volien que quedés constància del seu comportament.

L’acció va durar prop de 20 minuts durant els quals, en cap moment, la policia va intervenir per socórrer als activistes que van ser víctimes de l’odi del públic. Les persones que estaven encadenades van patir tot tipus d’agressions i finalment van ser arrossegades fora de la plaça, moments en que es van produir nous actes de violència aprofitant l’ús de la força bruta i que no van ser contestats pels activistes, que tenien la consigna de no respondre a cap tipus d’agressió.

Els organitzadors de la protesta no dubten a qualificar l’actuació del públic de bàrbara, tant per la violència que desencadenen contra els animals humans com contra els animals nohumans, es lamenten de l’odi, agressivitat i violència de les que van ser víctimes i , sobretot, de no haver pogut aturar la matança de sis vedells que van ser travessats amb tot tipus d’instruments tallants fins la seva mort.       

en español:

Cerca de cien activistas procedentes de diferentes lugares de Francia y Bélgica se reunieron en Rodilhan (cerca de Nimes) para protestar contra el espectáculo “Semillas de torero” que pretende normalizar la cultura de la tortura y muerte de los toros y terneros y formar a futuras generaciones en la tauromaquia.

El centenar de activistas se dividió en dos grupos, el primero desplegó pancartas pidiendo la abolición del uso de los animales en festejos y el segundo formó un círculo en medio de la plaza, atándose entre ellos con cadenas para evitar que los echaran con facilidad. Entonces empezaron los insultos y las agresiones por parte del público que incluso cargó con una violencia extrema contra los activistas. Usaron mangueras de agua contra ellos, aguantaron puñetazos, puntapiés, bofetadas, salivazos… incluso dos activistas sufrieron agresiones sexuales y fueron medio desnudadas por los aficionados taurinos que arrancaron la camiseta a una y a dos de ellas les sacaron e incluso arrancaron los sujetadores que luego se iban pasando como un trofeo de guerra.

Los activistas denuncian que, durante las agresiones, también fueron víctimas de robos y que les rompieron cámaras fotográficas y de vídeo. Del mismo modo, un periodista de France3 fue expulsado de la escena por los aficionados taurinos que no querían que quedara constancia de su comportamiento.

La acción duró cerca de 20 minutos durante los cuales, en ningún momento, la policía intervino para socorrer a los activistas que fueron víctimas del odio del público. Las personas que estaban encadenadas sufrieron todo tipos de agresiones y finalmente fueron arrastradas fuera de la plaza, momentos en que se produjeron nuevos actos de violencia aprovechando el uso de la fuerza bruta y que no fueron contestados en ningún momento por los activistas, que tenían la consigna de no responder a ningún tipo de agresión.

Los organizadores de la protesta no dudan en calificar la actuación del público de bárbara, tanto por la violencia que desencadenan contra los animales humanos como contra los animales nohumans, se lamentan del odio, agresividad y violencia de las que fueron víctimas y, sobre todo, de no haber podido parar la matanza de seis terneros que fueron atravesados por todo tipo de instrumentos cortantes hasta su muerte.             

TVE CONSIDERA LA TAUROMÀQUIA "VIOLÈNCIA AMB ANIMALS"

ENTREVISTA A NÚRIA QUEROL A TOTSANTCUGAT

Núria Querol: “El més greu que et poden detectar és falta d’empatia”

Núria Querol (Metgessa de família. estudia els maltractaments domèstics) amb Josep Maria Vallès
Qui maltracta animals té tendència a maltractar persones i/o a l’inrevés?
Maltractar animals vol dir que estàs exercint un comportament de poder sobre un ser que no té la capacitat de defensar-se. I això ja diu molt de la teva manera de relacionar-te i de gestionar els problemes que tens, com la ira o les frustracions. També pot denotar una manca d’empatia, que és el pitjor i el més greu que et poden detectar. Ho veiem molt clar en els casos de violència domèstica: el maltratador, per fer xantatge a la dona, utilitza les seves fonts d’amor, com són els seus fills i els animals de companyia, i l’aïlla de l’exterior.

I aquesta és una estratègia premeditada o inconscient del maltractador?
Depèn dels casos, no podem generalitzar. N’hi ha que tenen un transtorn de personalitat o per dependència, però n’hi ha d’altres que són simplement sàdics i en què sí que es dóna la premeditació. Hi ha qui amenaça la dona de fer mal els fills o els animals, fins al punt que hi ha casos en què la dona ha marxat de casa i rep vídeos amb imatges on es veu com maltracta l’animal domèstic.

Fet que l’obliga a tonar a casa?
És el mateix que passa amb els rodamons. La seva font d’afecte és el gos i quan des de serveis socials li ofereixes la possibilitat d’anar a un alberg, el rodamón prefereix no anar-hi per no quedar-se sense el seu gos, perquè és el seu amic, el seu company, la seva ànima bessona. Hem d’entendre com són i funcionen les víctimes per ajudar-les de debò.

I una solució passa per la convivència de la víctima i la seva mascota.
Sí, a partir d’ara, quan detectem un cas com aquest, a través del Cau Amic i de la Fundació Altarriba s’oferirà un allotjament temporal per als animals. Està comprovat que una víctima recupera l’alegria i les ganes de viure si pot mantenir la relació amb el seu animal. És com quan introdueixes animals en una llar d’avis, la vida de la gent gran canvia, enraonen més, etc.

Per què augmenta any rere any la xifra de maltractaments a Sant Cugat?
Volem creure que la rao és perquè les dones denuncien més i s’atreveixen a explicar més el que pateixen. Tampoc no hem de fer alarmisme a Sant Cugat, simplement les dones estan perdent la por a denunciar a la Policia, o explicar-ho a DonaInformació o al CAP Sant Cugat.

Fins fa uns anys, el maltractador era generalment l’home, però darrerament són els fills qui maltracten els pares.
Sí, ho estem detectant també i la veritat és que se’t posen els pèls de punta. Els pares t’expliquen que el problema no és només l’agressió física, sinó la mala educació, la falta de respecte, els insults, i això és gravíssim. Hi ha una manca de valors en general per part dels joves, no de tots, és clar. N’hi ha que són fantàstics. Però d’altres estan com molt perduts i no saben per on tirar.

I per què estan perduts?
El context social no hi acompanya. Només escolten que hi ha crisi, que no hi ha esperança de feina... Són nens que estan absorbint coneixements i models i si els transmetem que aquest model és pessimista, que no val la pena lluitar... Ens hem d’esforçar per transmetre uns valors positius als joves i recuperar valors que s’han perdut, com l’esforç. Els pares sobreprotegeixen els fills i no se’ls fa cap bé. Estan aprenent que a la mínima que volen res els ho donem immediatament. S’ha perdut la cultura de l’esforç.

I entenc que si un fill veu que el seu pare o mare maltracta, té tots els números de creure que aquest és el comportament correcte.
Sí, és un factor de risc. Està aprenent com es relacionen els adults. Els nens, de vegades, no saben com expressar què els passa i si maltracten els seus animals domèstics o algun company de classe, per què no ho poden fer amb els pares.

Tu estimes els animals. Quants en tens a casa?
Dos gats que havien estat abandonats i maltractats. Pels meus horaris no seria responsable per part meva tenir altres animals a casa, com un gos. M’encanten, però he de ser conseqüent amb allò que penso. Sí que en tinc alguns d’apadrinats, com un ximpanzé de la Fundació Mona.

Circ amb animals o sense?
Al circ, animals humans. Els animals que actuen als circs són esclaus. Perquè facin el número davant del públic prèviament els han de maltractar a base de cops. És injustificable.

Animals al zoo, tampoc?
Tampoc. Els animals han d’estar en el seu hàbitat natural. Vaig anar a un safari a l’Àfrica i el guia em deia que la gent plora en veure i adonar-se que els animals han d’estar lliures, amb els de la seva espècie, etc.

Ens en sortirem amb les corrides de toros o com acabarà això?
Jo tinc l’esperança que s’acabaran abolint. Ara estem en la fase del joc polític, a l’estira-i-arronsa. Hi ha molts interessos, el govern central està pressionant molt sobretot el PSC. A mi, el que em sembla preciós, històric i un gran triomf de la societat catalana és que en tant poc temps recollíssim més de 180.000 signatures contra les corrides de toros. Pensa que l’Estat es gasta més de 500 milions d’euros anuals a promoure la festa taurina (torturar animals). Amb aquests diners públics podríem ajudar moltes dones maltractades.

RESPOSTA DE TVE A LES QUEIXES PER HAVER EMÈS DIBUXOS ANIMATS ANTITAURINS

Notícia extreta de EFE arran de l'emissió de la sèrie "Vipo Las aventuras del perro volador" amb contingut antitaurí:

El presidente de RTVE, Alberto Oliart, anunció hoy que durante este año el Consejo de Administración de la Corporación aprobará su propio código de autoregulación de contenidos dirigidos a niños y apostó por crear un 'Defensor de la Infancia', que actúe de forma similar al Defensor del Telespectador que ya existe, pero que se ocupe fundamentalmente de los contenidos infantiles.

Durante su comparecencia en la Comisión de Control Parlamentaria de RTVE en el Senado, Oliart aseguró que la televisión pública "cuida mucho" la protección de los menores y, por ello, ha decidido crear un código de autoregulación "más exigente y específico" que el Código de autorregulación sobre contenidos televisivos e infancia suscrito por el Gobierno y las televisiones privadas.

Asimismo, Oliart apostó por crear la figura del 'Defensor de la Infancia', un "órgano defensor de la infancia que recoja cualquier reclamación que pueda hacerse por los espectadores" para "detectar" cualquier infracción en los contenidos emitidos por algunos de los canales de TVE y dirigidos a niños.

En este sentido, el presidente de RTVE aseguró que un órgano de estas características serviría para evitar casos como el capítulo de la serie infantil 'Vipo, las aventuras del perro volador', emitido en Clan TV, con contenidos antitaurinos, según le reprochó el diputado del Grupo Popular Juan Manuel Albendea, que se quejó de la existencia de una "mano negra" en la Corporación que ideas antitaurinas.

Sobre el tema de las corridas de toros, que actualmente la cadena pública no emite, Oliart afirmó que los "derechos" son "muy elevados", "de lo más caro" que hay, y apuntó además que existe "un problema con el horario de protección a la infancia", ya que el horario de muchas corridas coincide con las franjas de protección de la infancia del Código de autorregulación sobre contenidos televisivos e infancia. No obstante, señaló que programas como 'Clarín' o Tendido cero' tratan en RNE y TVE sobre la tauramaquia.

Concretamente, respecto al capítulo de la serie 'Vipo, las aventuras del perro volador', Oliart señaló que en los programas infantiles "se busca una dulzura que efectivamente no es muy compatible con una corrida de toros" y afirmó que de no haber emitido ese capítulo, que la Corporación ya había comprado junto al resto de la serie, "sería censurar". Además, lamentó la polémica causada por un "detalle tan mínimo y tan poco importante".

"JOSÉ TOMÁS Y SU TALÓN SANGRIENTO"

Carta de Julio Ortega Fraile al director del diari 20 Minutos:

Hace falta ser hipócrita y calculador. El matador de toros José Tomás realizó una donación de 200.000 euros a trece ONGs catalanas bien rodeado de la prensa, para que a nadie se le escapase su "inmensa generosidad". Digamos en primer lugar que esa cantidad es la mitad de lo que le pagan por torear una tarde en La Monumental de Barcelona, así que el esfuerzo económico no es precisamente notable para su fabulosa cuenta corriente.

Y por otra parte, este hombre que se dedica a torturar y a matar toros para ganarse la vida, ha escogido esa ciudad para la entrega de ese dinero, precisamente porque en Cataluña está a punto de aprobarse una ILP, que prohibirá que allí vuelvan a celebrarse corridas de toros.

Y que todo esto no es más que una estrategia a la desesperada para tratar de frenar esa Iniciativa Legislativa Popular lo demuestran las declaraciones del propio torero, que no supo estar callado, algo muy normal en quien ha hecho de la violencia con seres más débiles su seña de identidad y, por lo tanto, dominado por instintos cavernarios.

José Tomás afirmó que "la dotación iría creciendo en función de las corridas que torease". Le faltó añadir que si salía adelante la ILP, las asociaciones catalanas se quedarían sin euritos. Qué vergüenza y qué asco da comprobar cómo algunos tratan de maquillar sus acciones miserables a golpe de talón, asegurándose de la presencia de los medios de comunicación. Un cheque teñido con la sangre de las docenas de inocentes que este señor tan sensible no tiene el menor reparo en martirizar y matar.

PILAR RAHOLA PARLA DEL TORERO J.T. AL PROGRAMA DE RISTO MEJIDE

Ahir Risto Mejide va convidar a la Pilar Rahola perquè parlès del torero J.T. en el seu programa G-20 de Telecinco, cadena que promou amb retransmisions i sèries i en els informatius, la taromàquia.

L'ASSOCIACIÓ DE PARLAMENTARIS ANIMALISTES LAMENTEN LA POSICIÓ DEL PSOE I DEL PP

L'Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals (APDDA) ha lamentat avui que el ple del Senat rebutgés ahir una moció per a retirar la categoria de Festa d'Interès Turístic Nacional i Internacional a aquells festejos en els quals es maltracti a animals. Segons APDDA, la iniciativa presentada pel grup Parlamentari de Entesa i defensada pel senador Josep Maria Esquerda era una "oportunitat perquè el Govern fes un gest gens costós cap a la sensibilització contra el maltractament animal", tal com explica en un comunicat. En concret, la moció demanava que es retirés aquesta categoria a totes aquelles festes en les quals es maltracti a animals i que van obtenir aquest rang abans de l'any 2006.

L'associació ha criticat al Grup Socialista per rebutjar aquesta iniciativa amb una actitud "poc valent" i "escudant-se en les competències autonòmiques" i ha afirmat que l'Executiu està a "anys llum" de la lluita contra el maltractament animal, malgrat que la incloïa en el seu programa electoral de les passades eleccions generals. També ha expressat la seva "estupor" davant les afirmacions del portaveu del Grup Socialista, Javier Sanz Carramiñana, qui, segons l'associació, va assegurar en una nota que no li semblava "raonable" modificar l'ordre reguladora de festa d'interès turístic "tret d'alguns casos de palès maltractament". APDDA ha declarat que li resulta "incomprensible" que no es detecti l'esmentat "palès maltractament" en festes com les del Toro de Còria i, especialment, el Toro de la Vega. Per això, els parlamentaris han demanat al Govern que "no s'amagui" darrere de la retòrica i que "comenci pels detalls més simbòlics, si pensa complir les seves promeses electorals referent al maltractament animal".

3.000 PERSONES PER UNA SARAGOSSA ANTITAURINA

Éxit total en la manifestació antitaurina de l'estat espanyol que tradicionalment convoca a més gent. Va transcòrrer sense incidents pels principals carrers de la capital aragonesa per acabar a la plaça d'Espanya on es van llegir el manifest següent:

Quienes firmamos este manifiesto abogamos por los derechos de los animales, por su respeto, por la abolición del sufrimiento y la crueldad al que son sometidos. Por esta razón no podemos sino rechazar las corridas de toros, donde la crueldad alcanza sus cotas más altas. Con motivo de las Fiestas del Pilar comienza la época de los ‘grandes festejos taurinos’, donde cada tarde mueren seis toros después de haber pasado por una terrible agonía. Son muchas las voces que exigen la abolición de las corridas de toros, y muchos los informes de veterinarios que explican el tremendo sufrimiento que tiene que aguantar el toro antes de morir. Como cada año se intentará llenar la plaza de toros de Zaragoza regalando entradas a los municipios de la provincia, un derroche de dinero que debería en estos tiempos de crisis utilizarse en otros fines, como sanidad, educación y por supuesto cultura.

Esta imagen de nuestro país que se exporta fuera de nuestras fronteras tampoco nos representa. Una imagen donde el espectáculo es la violencia. Orejas cortadas, caballos embestidos y toros arrastrados por la arena dejando un surco de sangre. Esa no es la imagen de un país que sin embargo avanza en otros aspectos.

Los abajo firmantes rechazamos la corridas de toros y abogamos por una sociedad donde el respeto a los animales sea motivo de fiesta, de orgullo y de identidad. Porque esta fiesta no es nuestra fiesta.


Zaragoza, 11 de octubre de 2009

---- FIRMADO -----

Angel Padilla (poeta), Patricia Esteban Erlés (escritora), Carlos Azagra (dibujante), Chema Lera (ilustrador y dibujante), Pepín Banzo – Comando Cucaracha (músico), Jesús Cifuentes – Celtas Cortos (músico), Reincidentes (grupo de rock), Luisa Miñana (escritora), Antonio Orihuela (poeta), Oscar Sipán (escritor, editor y cineasta), Enrique Falcón (poeta), Pilar Rahola (periodista), David Fernández Rivera (poeta), Violadores del Verso (grupo de hip-hop), Discográfica RAPSOLO, Jorge Riechmann (poeta), Víctor Juan Borroy (escritor), Grupo NADIE (músicos), Marta Navarro (escritora), Alberto García Teresa (escritor y crítico de ficción), Juan Kalvellido (dibujante), Mayte Martinez (atleta olímpica)

Interessant reflexió d'una usuària (Perrona) del foro animalista d'Amnistia Animal:

Como asistente a la Manifestación Anti-taurina del 2009 en Zaragoza

El consumidor es tan responsable como el que más en la producción de un producto. Si no existe demanda carece de toda lógica el manufacturar algo que no va a tener salida en el mercado. Cuando compramos carne, adquirimos una prenda con piel, si llenamos la cesta de la compra con huevos y leche estamos siendo participes de una industria cuya actividad es la esclavitud, tortura y asesinato de millones de animales en todo el mundo.

Consumir estos productos es tan necesario como el asistir a una corrida de toros o ir a una pelea de perros para divertirnos. Este es un argumento muy utilizado entre los que realizan lo primero pero rechazan contundentemente lo segundo, cuando la única diferencia entre ellos y los taurinos es la hipocresía. ¿Que crees que le pasa al cerdo que te comes?, ¿De donde piensas que sacan la leche que te bebes?, ¿Acaso los huevos salen del los árboles?

Ayer tuvo lugar en Zaragoza la ya tradicional manifestación anti-taurina que desde hace 7 años se viene celebrando el 11 de octubre. Se calcula que acudieron unos 1000 manifestantes a esta cita. Cifra, desde luego, nada desdeñable. Es curioso que muchos de los organizadores protesten tan enérgicamente contra la tauromaquia pero luego se vayan de tapas a comer pulpo, jamón serrano, pescadito rebozado... Realmente no se que les pasa por la cabeza a estas personas para protestar contra algo que ellos mismos fomentan, la explotación animal.

El veganismo no se centra en si un animal es tratado mejor o peor, en si se le tortura mas o menos, sino en el derecho que tiene todo animal no humano y humano a la vida, a la libertad. Pero para hacer mas hincapié en la in-coherencia de los que consumen productos de origen animal y se manifiestan contra los toros, hay que remarcar que la vida que lleva un toro es infinitamente mejor que la que les depara a los cerdos, a las gallinas, vacas y demás animales que gente como ellos sigue condenando a una vida de humillación y dolor. En un supuesto caso en el que tuviera que elegir entre la demolición de los mataderos o de una plaza de toros, entre las lecherías y los espectáculos taurinos, serian los toros los que perderían en la elección.

Solo hay que echar un vistazo a webs como http://www.mataderos.info, http://www.granjasdeesclavos.com para ver la vida que llevan los animales que son destinados a comida o vestimenta.

Tengo 33 años, no he sido vegano desde siempre, hubo un momento en que decidi dejar de ser participe de una industria de dolor y muerte. En cuanto empecé a conocer los argumentos del veganismo, la realidad que había tras mi plato de carne, detrás de mi vaso de leche, desde entonces me fue imposible seguir consumiendo estos alimentos. No todo el mundo conoce esta información, es labor de todos difundir y sensibilizar sobre este tema. Pero los que no tienen perdón son los que conociéndolo deciden ignorarlo, mirar a otro lado, aun peor son aquellos que aunque consumen este tipo de productos se creen que luchan por los animales organizando una manifestación anti-taurina. Haciéndoos veganos os aseguro que serias de mas utilidad para las vacas, cerdos, gallinas, etc.

En un debate sobre la tauromaquia con taurinos y/o toreros que responderíais si os dicen, ¿pero comes animales?, ¿llevas cuero?, ¿de donde crees que salen esos productos?. Es decir, yo no puedo torturar y asesinar a un animal, pero tu para comértelo si. ¿Cual es la diferencia?, ¿Por que tu si y yo no?.

¿ Adelantándome a vuestra respuesta, no se si la habrá, me atrevo a decir que no tendrías nada que argumentar sin riesgo de caer en la mas grande de las contradicciones, dejarías a una idea (veganismo), a un movimiento (liberación animal) en ridiculo, sembrarías una concepción de la gente que quiere ayudar a los ANIMALES, cuanto menos, de poca veracidad.

En España hay diversas organizaciones por los derechos de los animales que cuentan entre sus miembros con gente que consume productos de origen animal, a la vez también hay muchos veganos, personas que si se creen lo que dicen, gente cuyo compromiso va mas lejos de acariciar a un perro, de no ir a los toros, individuos cuyas convicciones son serias. Los diversos grupos tienen, cada uno, su forma de enfocar la lucha, no es el tema de este texto hablar de ello pero si pedir que se de una imagen seria sobre el movimiento en defensa de los animales, que no se cabida a explotadores de animales en grupos que buscan la libertad y respeto para nuestros hermanos los animales.

Fuera explotadores de los grupos por los derechos de los animales, si a la coherencia, no a la hipocresía. Si al respeto por los animales. No a los cómplices de la humillación, tortura y asesinato de millones de animales. Por el fin de la esclavitud.

"EL INMINENTE DECLIVE LABORAL DE JOSÉ TOMÁS"

Article de Julio Ortega Fraile publicat al diari on line El Librepensador

¿Qué vas a hacer dentro de muy poco tiempo, José Tomás, cuando se te reduzcan las posibilidades de que te contraten para matar?. Hasta ahora, toda España constituía para ti un inmenso patíbulo en el que podías ejercer impunemente de verdugo de inocentes a cambio de suculentas sumas de dinero; pero mira por dónde que llegan unos cuantos antitaurinos, de esos a los que tú temes más que a los cuernos del toro – a los animalistas no se les puede “afeitar”, ¿verdad? – y te encuentras con que son capaces de presentar una Iniciativa Legislativa Popular que va a conseguir que Cataluña, sea declarada zona libre de tortura y de muerte en las corridas. Y encima muchos miles de ciudadanos respaldan con su firma la propuesta.

Ya sabes lo que eso significa porque hasta los más brutos son capaces de percibir el peligro: no sólo que a partir de su aprobación La Monumental de Barcelona deje de ser un recinto, como si de un circo romano se tratase, en el que se celebren cruentos sacrificios de animales para llenar tu bolsillo, el de algunos ganaderos y también el de empresarios taurinos, así como para practicarle una transfusión de sangre ajena a esos aficionados incapaces de vivir sin ver como otros mueren después de un intenso sufrimiento. Si no que esto es el comienzo de un cerrar y abrir de puertas en todo el País, porque por cada una que se os clausure a ti y a tu cuadrilla en una Plaza, se abre otra a la justicia, a la compasión y sobre todo, a la razón. Contigo y con los tuyos, se va el olor de la muerte y entra el de la vida, mucho más sano para todos, empezando por los toros.

Tú, aún furibundo porque vas a quedarte sin muchos kilómetros cuadrados que sembrar de cadáveres, te consolarás pensando que son todavía abundantes los ruedos de España en los que situarte frente a un toro herido y disminuido por el picador y por algún otro previamente, en los que ensartarle el acero en las entrañas, y después de unos minutos de rendirle homenaje al sadismo, mientras el animal agoniza entre vómitos de sangre, pasearte orgulloso como sueles hacer, hinchando pecho, marcando paquetillo y mirando con ese aire petulante al tendido, mostrando arrogante las manchas rojas que en tu traje dejó el roce con el cuerpo de aquel que entre estertores, pagó con su vida el precio de una gloria tan mezquina como la que apeteces.

Pero en el fondo, sabes como yo, como muchos, que la cordura puede imponerse con tanta celeridad como la estupidez. Es cuestión de romper la inercia de una o de otra y a partir de ahí, su crecimiento se vuelve continuo e invulnerable. Después de muchos años de ruindad moral, en los que la saña con seres vivos cobró institucionalmente la categoría de arte y de cultura en el colmo de la perversión, la ILP de Cataluña marcará el comienzo de otro movimiento imparable, el del respeto hacia los inmolados una de las formas de maltrato mortal más extendida y cruel en nuestro País: la tauromaquia.

Empezamos por el Noreste José Tomás, y no dudes que acabaremos por el Suroeste pasando incluso por Galapagar, tu tierra natal. Porque ni es divertido, ni educativo, ni tiene el menor sentido o razón de ser, el que tú sigas cobrando por provocarle padecimiento a los toros y `porque los martirices hasta la muerte. Ese, el del rechazo a semejante brutalidad, es el sentimiento de la mayor parte de la Sociedad española, sólo hacía falta el cauce legal para expresarlo y convertirlo en realidad. En Cataluña esa herramienta existe y va a dar resultados, en el resto de las Comunidades es cuestión de tiempo, ya verás como no demasiado, porque ningún bien nacido puede admitir la licitud de un crimen y ya son demasiados los que habéis vivido de perpetrarlos.

Tal vez tenías que haber venido al mundo hace cien años, cuando en España los animales eran simples objetos al servicio del hombre, al igual que las mujeres, por cierto. Pero escogiste mala época para convertirte en matador, porque resulta que a día de hoy, el movimiento contra el maltrato animal es una fuerza incontenible y creciente, presente en todos los rincones del País y algo que ya no pasa desapercibido para los políticos, poco sensibles y bastante cobardes, pero no tan majaderos como para ignorar eternamente una demanda que está alcanzando tal magnitud. Y los animalistas gallegos, castellanos, andaluces o extremeños, los de todos los rincones de esta Nación, José Tomás, vemos en la ILP de Cataluña un ejemplo a seguir, así como una primera batalla ganada decisiva para triunfar en esta “guerra”, en la que, no lo olvides, los únicos que matan, los responsables de las víctimas, sois vosotros, los taurinos. Pero por poco tiempo sayón, tu declive laboral ha comenzado.

"LOS TOROS EN BARCELONA ¿PUNTO Y FINAL?"

Article publicat a "El Mundo" ahir 9/10/09:

La temporada taurina en Barcelona echó el telón el pasado día 27 de septiembre con una nueva tarde triunfal de José Tomás, que salió a hombros de una plaza abarrotada de aficionados. Todos felices, una auténtica fiesta. Pero, ¿se volverán a encender las luces de La Monumental la temporada que viene o el festejo del otro día pudo ser la última corrida de toros de la Historia de Barcelona?

Las aguas siempre han corrido turbias por el universo taurino catalán. Ahora, y una vez finalizada la temporada, llega la hora de la verdad. El pasado mes de mayo, la Plataforma Prou! (Basta!) recogió las 180.000 firmas necesarias para crear una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) para la abolición de la tauromaquia que debe ser votada próximamente en el Parlamento.

Sin fecha establecida para esta votación, el resultado de la ILP y por tanto, el futuro de los toros en Cataluña, está en manos de las fuerzas políticas. Mientras que el Partido Popular anunció que sus 14 diputados votarán en contra de la prohibición de las corridas, ERC (21 diputados) e ICV (12) declararon que apoyarán la medida, que para su aprobación requiere de 68 votos. Por tanto, la clave estará en los diputados de CiU (48 escaños) y PSC (37), que no se han manifestado y que tendrán total libertad de voto.

El debate sobre los toros en Barcelona y la figura de José Tomás como 'salvador' de las corridas traspasa fronteras y del probable fin de los toros en Cataluña se han querido hacer eco distintos corresponsales de países en los que no existe tradición por este espectáculo.

* Michael Kimmelman , 'The New York Times' (EEUU): "En los últimos tres decenios, la disminución de interés entre los jóvenes catalanes se ha combinado con la presión de los defensores de los derechos de los animales y de los nacionalistas catalanes a paralizar toreo en Cataluña. En las cuatro provincias de la región se han cerrado plazas de toros; Barcelona es la única que sigue activa". En el mismo artículo incluye la opinión del escritor Robert Elms, que asegura que "en un momento en que Europa es cada vez más grande y más multicultural, Barcelona es cada vez más pequeña y catalana".

* Marco Cicala, 'La Repubblica' (Italia): "En Cataluña, la corrida es desde hace tiempo percibida como un símbolo de la colonización cultural española. Los protoros catalanes, que desde hace tiempo consumen su pasión de forma cada vez más fatalista, sienten que el final del espectáculo se aproxima". En cuanto a José Tomás, Cicala dice que "tiene una relación muy especial con Barcelona: reapareció allí tras varios años de misteriosa retirada. Desde entonces, abre y cierra la temporada en La Monumental, y sale a hombros luciendo la bandera de Cataluña. Además, su apoderado también es catalán. Es como si el matador dijera que en esta bella y tolerante Cataluña las corridas también tienen derecho a sobrevivir".

* Graham Keeley, 'The Times' (Reino Unido): "Creo que la oposición hacia La Fiesta en Cataluña es una fabricación inventada por los nacionalistas. Hasta los años 60, la Fiesta fue muy popular en Barcelona. En cuanto a la figura de José Tomás, esta vista como un héroe por un lado y un demonio por el otro. Claro que la gente que le gusta los toros le admira y le ven como el salvador pero los que las quieren prohibir ven en Tomás como un elemento representativo de una barbaridad".

Críticas a los defensores

Uno de los artículos que han visto la luz fuera de nuestras fronteras, el publicado la pasada semana en 'The New York Times' y en el que se defendía la continuidad de las corridas de toros, ha provocado la reacción del Colectivo Emma, nacido en mayo de este año para defender a Cataluña de las críticas de la prensa extranjera.

Esta asociación ha calificado el artículo de "muy desafortunado", lamentando que el corresponsal del diario "sólo haya dado una visión de la historia, la de los partidarios de las corridas de toros". Desde Emma, además destacan que el rechazo a las corridas de toros "no se trata de una cuestión del nacionalismo catalán" sino simplemente que muchos catalanes quieren eliminar del país una "práctica vergonzosa, considerada repulsiva para muchos europeos".

"FIESTA O VERGÜENZA"

Carta al director de Joan Grimal i Molins a La Vanguardia, publicada avui mateix:

A diferencia de la crónica taurina de Paco March, esta carta pueden continuar leyéndola afines o no a la tauromaquia. Ciertamente, el fin de la fiesta está al caer. Siempre me ha sido difícil asociar fiesta a la vergüenza nacional. La fuerte emoción de matar o morir toca a su fin en Barcelona. La poética imagen de la espuma que choca contra las olas a la que usted hace referencia en realidad es la imagen del frío acero penetrando en carnes de un ser ajeno. Si algo me sabe mal de este fin de fiesta es que se tengan que prohibir por ley las matanzas públicas, mientras los aficionados a visionar la muerte ajena siguen sin ningún interés por modificar su capacidad de ética y compasión por cualquier otra vida ajena a la propia. Hace algo más de un siglo, en Barcelona, las matanzas públicas de personas también fueron prohibidas por ley porque público nunca les faltó. Tal vez deba usted meditar, Sr. March, el porqué del rechazo de su fiesta y de la vergüenza que despierta.

MANIFESTACIÓ ANTITAURINA A SARAGOSSA

La Plataforma Zaragoza Antitaurina (PACMA, Verds, Ecologistes, Animalistes del CHA, Amnistia Animal i d'altres associacions) convoca com cada any la macromanifestació antitaurina per les festes del Pilar a la capital aragonesa.

La cita és l'11 de octubre a las 16:30h i tindrà un recorregut que començarà amb una concentració a la Plaza del Portillo per desprès transcorrer pels carrers del centre de la ciutat. Acompanyaran a la manifestació una batukada i vàries performances.

Contacte: info@zaragozaantitaurina.org

El PACMA organitza un autobús des de Barcelona, consulteu el seu web per a saber detalls i número de comte corrent per a fer l'ingrès.

ERC I CiU PEL MALTRACTAMENT ANIMAL

Els correbous són cada estiu sinònim de festa a les Terres de l’Ebre. Però també de polèmica. I tot i l’elevat suport popular que tenen aquests actes en molts municipis del Baix Ebre i el Montsià, les protectores d’animals veuen la celebració com un maltractament dels bous, i cada estiu presenten denúncies contra els organitzadors per incompliment de la llei de protecció dels animals. En aquest context, ajuntaments com els de l’Aldea i Amposta han reclamat a la Generalitat que reconegui els correbous com a festa tradicional d’interès nacional.

El tema es debat als plens a iniciativa d’ERC, que també la portarà a Deltebre. “Volem que es faci difusió de la festa perquè deixi d’associar-se al maltractament”, explica Marta Cid, diputada i portaveu d’ERC a l’Ajuntament d’Amposta. Els defensors dels correbous asseguren que els que hi veuen un turment no coneixen les festes. Els últims tres anys, el Partit Antitaurí ha presentat 60 denúncies i totes han acabat arxivades.

Davant la reiteració de denúncies, el govern va aprovar fa quatre anys un manual de bones pràctiques sense caràcter legislatiu. Aquest estableix la presència d’un veterinari que certifica que l’animal no sofreix. A iniciativa de CiU, Amposta ha demanat que el manual esdevingui decret llei.

El cert és que ERC i CiU no s'atreveixen a a afrontar el tema ja que això els reportaria una pèrdua important de vots en aquesta zona del sud de Catalunya.

Segons declaracions de la Patrícia Gomà a QP! el maig de l'any passat això comportaria un greu conflicte territorial. Mentrestant es segueixen maltractant animals a les Terres de l'Ebre amb totes les varietats de tortura, bous ensogats, capllaçats, embolats i correbous.
D'altra banda CiU, segons paraules d'Albert Teixidó no garanteix el recolzament a una nova llei que aboleixi els correbous a Catalunya.

Vídeo (ACTYMA) d'un típic correbou de les Terres de L'Ebre:

ES CREARÀ UNA SUBCOMISSIÓ SOBRE PROTECCIÓ ANIMAL

En el marc de la bateria d'iniciatives presentades aquests dies, per part de membres de APDDA, contra el maltractament animal en festes populars, el diputat Joan Herrera ha defensat, en la Comissió de Medi ambient del Congrés dels Diputats, una Proposició No de Llei que demanava que s'establissin els mecanismes legals necessaris per a evitar situacions de maltractament animal en festes, com és el cas del recent Toro de la Vega, celebrat en Tordesillas (Valladolid), el passat 15 de setembre.

Com resultat del debat d'aquesta iniciativa, s'ha aprovat una esmena transaccional que estableix un compromís per a crear una subcomissió sobre protecció dels animals, en l'ampar d'aquesta Comissió i en el termini de sis mesos, que tindria com objectiu estudiar una regulació que harmonitzi les diferents lleis de les comunitats autònomes, sobre protecció animal. En aquest estudi participaria un grup d'alt nivell, format pel govern, Comunitats Autònomes, grups parlamentaris i agents socials representatius en aquest camp.

Herrera, en la seva defensa de la Proposició No de Llei, ha ratllat la festa del Toro de la Vega d'"acte salvatge" i "sàdica diversió". I ha lamentat que passin els anys i que, des de fora d'aquest país, vegin com es produeixen aquí festes com aquesta: "una de les majors bestialitats", ha puntualitzat. El diputat ha fet referència a la moció debatuda pel grup parlamentari de Entesa, en el Senat, la setmana passada, i que sol·licitava la retirada de la categoria de Festa d'Interès Turístic Nacional a aquelles festes en les quals es maltractés a animals i que van obtenir dit rang abans de l'any 2006. Herrera ha lamentat que aquesta fos "tombada", i ha demanat, per part del Govern, una "mínima sensibilitat amb el que és el maltractament animal". També ha afegit, referint-se al resultat del debat de la iniciativa d'avui, que serà la primera vegada que una comissió obligui al Govern lluitar contra el maltractament animal i que "estarà bé que es comenci a parlar de protecció animal, en un país en el qual es defensa tan poc als animals".
Al febrer d'aquest any Libera! va proposar a la APDDA que sol·licitès la creació de la comissió, a l'empar de la Comissió de Medi Ambient.

L'Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals' (APDDA), no té adscripció a cap tendència política concreta i està formada per parlamentaris i ex-parlamentaris (diputats i senadors), preocupats pel benestar animal.

Mentrestant a l'exterior diversos activistes d'Igualtat Animal s'han desplaçat al Congrés dels Diputats per a col·locar una placa commemorativa acompanyada d'una corona de flors en memòria de Moscatel (el toro assassinat en Tordesillas el 15 de Setembre d'aquest any i de la mort del qual van ser testimonis) així com de la resta de víctimes d'altres festejos. La placa contenia el text "Moscatel. Febrer 2005, Setembre 2009. En record de totes les víctimes de Tordesillas. Igualtat Animal". La policia va tractar d'impedir aquesta acció de protesta davant el Congrés, veient obligats a l'organització a dur la reivindicació als voltants on finalment van poder posar el ram i la placa commemorativa.

La Policia Nacional va impedir també al Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) manifestar-se davant el Congrés dels Diputats en contra de la festivitat de Toro de la Vega ja que estava prevista al mateix temps que el desenvolupament de la Sessió Plenària, encara que la formació creu que "al ser menys de 20 persones no hi ha cap llei que ho impedeixi".

PERE GIMFERRER: "PROHIBIR ELS TOROS, ÉS PROHIBIR TAMBÉ A PICASSO, MIRÓ I BARCELÓ"

Resposta de QP! punt per punt a l'entrevista que Pere Gimferrer, poeta i acadèmic (RAE), ha otorgat a La Razón:

LA RAZON: ¿Qué opina usted acerca de que quieran prohibir la Fiesta en Cataluña?
PERE GIMFERRER: Es un disparate. El argumento más evidente es que nadie está obligado a ir a los toros. Y luego habría que averiguar de qué estamos hablando.

QP! Per aquesta regla de tres hauriem de tornar a legalitzar el garrote vil i que l'execució sigui pública, això sí que hi vagi qui vulgui i qui no estigui d'acord amb la pena de mort que simplement no hi vagi.

LR: ¿Cuál es la cuestión de fondo?
PG: No está muy claro si el problema es la defensa de los animales o que entienden que es algo ajeno a Cataluña. Lo segundo es indefendible. Antes he nombrado a Alberti, a Hernández o a Lorca, pero podría hablar de Picasso, de Miró, de Dalí, de Barceló; hablo de pintores por dar continuidad al tema. ¿Hay que prohibirlo también? ¿Todo esto es ajeno a Cataluña? Entonces, tengo en mente las fotos de Miró toreando en una plaza. Digo Miró porque es uno de los representantes de la vanguardia del catalanismo cultural.

QP! Hi ha pintors catalans i no catalans que han reflectit les corrides de toros... i la guerra, i la gana i moltes injustícies. Que estiguem en contra de la guerra no vol dir que ho estiguem en contra de l'art. L'art és una recreació, no una realitat. Vostè ho hauria de saber.
Per tant l'abolició de la tauromàquia no comporta estripar els quadres de Miró o Dalí, és absurd.
Si tal i com vostè diu "lo segundo es indefendible", hem de presuposar que el primer argument (la defensa de l'animal) sí que és defendible. Gràcies per entendre la postura abolicionista.

LR: ¿Cree que hay una necesidad social de prohibir los toros?
PG: ¿Y entonces los que estábamos en la plaza? Y los que no estaban tampoco creo que estén afectados. Esto suponiendo que la argumentación sea sociocultural. Si lo que preocupa es el animal, entonces hay que prohibir también la cacería. A nadie se le obliga a ir a los toros y mucho menos a torear.

QP! La realitat social és la que reflecteixen totes les enquestes i els resultats no són opinables. En numeros rodons: 70% a favor de l'abolició dels toros i 30% en contra.
La plaça de toros no es va acabar d'omplir, hi havia unes 19.000 persones per veure a José Tomás, màxim exponent actual de la tauromàquia. Molta gent va venir de fora de Catalunya, ja que aquest torero per supersticions no entra a totes les places.
També va ser un acte de resistència assistir a la que possiblement serà la darrera corrida de toros.
D'altra banda 184.000 persones van signar per l'abolició a Catalunya. Aquests són els números.

De totes maneres, creu vostè necessari que hi hagi una movilització social massiva per garantir cadascún dels drets de les minories?
Si fos així per exemple els homosexuals (5% de la població) mai tindrien els mateixos drets que els heterosexuals perquè la societat no "ho demana".
Li recordo que percentualment el nombre de lectors de llibres a Espanya és una minoria i en canvi la indústria cultural gaudeix de molts beneficis, com ha de ser. Per cert, ja que vostè escriu poesia, sabrà que el nombre de lectors de poesia és una minoria dins d'una minoria.
Els estats han de vetllar i protegir els drets de no només de les majories, de tothom, i per què no fer-ho amb els que no tenen veu: els animals.

LR: El desenlace será este invierno en el Parlamento catalán. ¿Qué pueden hacer los ciudadanos mientras tanto?
PG: Manifestar su opinión en la medida de lo posible. A mí no me gusta el fútbol, por ejemplo, pero no por eso voy a pedir que lo prohiban. No se me pasa por la cabeza.

QP! No sigui demagog, el futbol no comporta ni tortura ni mort per a ningú. Les portes dels estadis són obertes.

LR: ¿Qué valores fundamentales defiende en la sociedad catalana?
PG: La idea de prohibir los toros contiene tres puntos que no puedo compartir: limita la libertad del que hace algo porque lo desea y no obliga a nadie a hacerlo. Encierra manifiestamente el desprecio a valores culturales catalanes y no catalanes, y tiene una idea errónea tanto del pasado como del español y del sentimiento de pertenencia. ¿Qué hacemos en Madrid en la Transición con la imagen de Bergamín y Alberti en Las Ventas? Alberti llegó a defender la independencia de Cataluña.

QP! Què té a dir sobre la llibertat de l'ésser viu, mamífer amb capacitat de sentir dolor, i del dret que té a no ser torturat? (Carta dels drets dels Animals, ONU).

Segons la UNESCO, màxima autoritat a nivell mundial en quan a Educació, Ciència i Cultura: "La tauromàquia és l'infame i comercialitzat art de torturar i matar animals en públic. Traumatitza als nens i als adults sensibles. Agrava l'estat dels neuròpates atrets per tals espectacles. Desnaturalitza la relació entre les persones i els animals. Constitueix un desafiament gravíssim a la moral, educació, ciència i la cultura."

LR: El antitaurino no es una figura nueva.
PG: Un antitaurino era Cernuda y era sevillano. No tiene que ver con Cataluña. Miró podía ser taurófilo y en cambio he encontrado gente contraria a la Fiesta en Córdoba. Los antitaurinos vienen de muy lejos, los podemos situar ya con Eugenio Noel, en la Generación del 98.

QP! Els abolicionistes (així ens definim) som animalistes, n'hi ha de dretes, independentistes, nacionalistes espanyols, apolítics, tota la diversitat que pugui imaginar.

Per això, per nosaltres, l'únic argument és el maltractament animal, qualsevol argument polític el desvinculem de la nostra lluita. La vida d'un ésser viu està per sobre de totes les polítiques.
Són els taurins que en mitjans de comunicació de fora de Catalunya intenten vincular partits nacionalistes o independentistes a la lluita abolicionista. També són els taurins qui posen determinades banderes i no unes altres a les seves reivindicacions tauròfiles.

Cultura era la lluita de gladiadors o l'actual ablació de clítoris a les nenes. Aquestes "cultures" haurien de ser superables per l'evolució natural a una societat més ética i justa per a tots els éssers.

Per cada personatge cultural pro-taurí en podem trobar un altre al que li repugna la tauromàquia. Li faré una llista d'il·lustres abolicionistes catalans i no catalans:

Pio Baroja, Antonio Machado, Miguel de Unamuno, Juan Ramón Jiménez, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo, Víctor Hugo, Manuel Vicent, Jacinto Benavente, Miguel Delibes, Justo Navarro, Ángel Padilla, Xavier Trias, Bryan Adams, Diari Público, Mediapro, Jaume Roures, Karmele Marchante, Estívaliz Sanz (CQC), Rossy de Palma, Maruja Torres, Dalai Lama, Paul McCartney, Alaska, Júlia Otero, Amparanoia, Sílvia Marsó, Fernando Tejero, David Delfín, Ana Sahun, Bruno Oro, Gerard Quintana, Josep Maria Terricabras, Jordi Tardà, Mathew Tree, Natxo Tarrés, Alicia Silverstone, Paca Gabaldón, Pamela Anderson, Amaral, Diari 20 Minutos, Chambao, Pilar Rahola, Lucía Etxebarría, Francisco Umbral, Ojos de Brujo, Toni Soler, Cristina Narbona, José Saramago, Sílvia Tortosa, Carlos Goñi, Joan Herrera, Josep Maldonado, Jordi Guillot, Col·legi d'Advocats de Barcelona, Espido Freire, Antonio Fraguas "Forges", José Luís Serrano, Marisol Ayuso, Magda Oranich, Gervasio Deferr, Javier Sábada, Melanie Olivares, Jordi Sabater i Pi, Jesús Mosterín, Salvador Pàniker, Fernando Delgado, Eduardo Reina, Ana Maria Ruiz Polvorosa, Maria Galindo, Ángel Mora, Javier Andreu, David Castillo, Pepe Viyuela, Paco León, Carmen Machi, Carlos Tarque, Ruth Toledano, Liberto Raval, Àngel Martín, Rosa Montero, Maria Eugenia Yagüe, Pilar Eyre, Jorge Javier Vázquez, Brigitte Bardot, Jean-Claude Van Damme, ...

CONTINUEM AL SEGLE XIX...

Nou article de Julio Ortega Fraile en el que es fa ressó de la notícia que el Ple del Senat ha rebutjat la moció presentada per Entesa Catalana de Progrès (ECP), amb tan sols 30 trenta vots a favor i l'oposició del PP i del PSOE, per la qual instava al Govern a revisar la normativa sobre declaració de Festes d'Interès Turístic Nacional o Internacional a aquelles que comportin maltractament a animals o persones, amb l'objectiu de "vetllar amb especial cura el respecte per animals i persones". El senador de la Entesa Josep Maria Esquerda va subratllar així que no es tracta de prohibir res a ningú, sinó de deixar de promocionar a l'empar de l'Estat el maltractament contra els animals i separar el maltractament animal de la tradició, a més de recollir en el Senat el sentiment social que reconeix la crueltat i el respecte als animals com una disfunció social.

"El Senado ante el maltrato de los animales"

Han vuelto a meter los pies en la prehistoria Señores del Gobierno, y lo han hecho de la mano de sus supuestos oponentes políticos, a los que sin embargo parece unirles el gusto patológico por la crueldad con los animales. No voy a introducir en el mismo saco de inductores al maltrato de seres vivos en festejos y tradiciones a todos sus representantes en el Senado, porque algunos creo que tuvieron que contener las náuseas al comprobar las inclinaciones de sus compañeros de Partido, pero lo que no admite discusión es que su Grupo, en el que tal vez habría que cambiar el significado actual de la última sigla de su acrónimo por el de “Especista”, tiene verdadero pavor a dar cualquier paso que represente conceder la razón a quien la tiene: todos los que exigen el fin de la tortura a los animales.

Están Ustedes mucho más cómodos así, les llega con quitar de las calles nombres asociados al Franquismo pero sin embargo, conservan uno de los indicadores de la España más atrasada y salvaje. Siento repugnancia por su cobardía o por su complicidad con estas acciones cargadas de sadismo y de brutalidad, y espero que su comportamiento les pase la factura correspondiente, porque no se puede confiar en unos estadistas que se niegan a erradicar el ensalzamiento de la violencia. De poco vale que digan buscar soluciones a la crisis o a los accidentes de tráfico, si por otra parte fallan en lo más elemental: en coadyuvar a que la ciudadanía considere el respeto ajeno y la protección a los más indefensos como valores fundamentales, eso si que sería el remedio contra otros muchos males sociales.

-

Después de esta vergonzosa sesión, su Orden Ministerial de 2006, en la que se prohibían las fiestas en las que se maltratasen a los animales, queda convertida en un monumento al oportunismo y bañada en sangre, porque es incontestable que a Ustedes les trae sin cuidado el sufrimiento de estas criaturas, cuando a pesar de ese paripé legal, siguen permitiendo la vigencia de aquellas cuyo origen es anterior a esa fecha. Si lo que pretendían con semejante decisión era contentar a los animalistas en busca de su voto se han equivocado por completo, porque estamos en contra de la tortura y de las condenas a muerte con independencia del día en el que se redactó el artículo que las ampara.

Les convendría tomar nota de sus “colegas” del PSC, que han demostrado una dignidad y una moralidad de la que Ustedes carecen. E imagino que suscriben por lo tanto las palabras del Senador conservador cuando indicó que “la definición de maltrato es opinable”. Aquí Caballeros - por mostrarles consideración atendiendo a razones de educación, que no de convencimiento - lo único discutible es su honestidad, porque les recuerdo como muchas veces se ha hecho ya, su promesa de elaborar una Ley de Protección Animal. Pasaron los mítines previos a las elecciones y su talante progresista se transformó en actitudes cavernarias.

Por eso me suscita una risa amarga cada vez que les escucho jactarse de cumplir algo que les gusta tanto nombrar: su “hoja de ruta”; en la que parece que se han saltado el párrafo referido al amparo de los animales y que alguno de sus asesores durante la campaña les aconsejó que incluyesen, porque “unos cuantos votillos ganaremos”. Lo cierto es que en su día, con aquella Norma, reconocieron que lo que padecen los animales en las tradiciones populares es agravio físico y psicológico y no otra cosa, y que el que le sigan otorgando legitimidad atendiendo a su antigüedad les convierte en mecenas de la brutalidad y en responsables de esas prácticas.

Si realmente, como alegó el Sr. Marqués, lo que le hacemos a los animales es susceptible de ser calificado de maltrato o no según interpretaciones, lo mismo les digo acerca de las violaciones o de la quema de bosques. Mientras para algunos de Ustedes la crueldad se pueda denominar arte o cultura, no tendrán la menor justificación moral para que ciertos individuos no puedan declarar que forzar sexualmente a una mujer es un acto de amor incontenible, o que dejar reducidas a cenizas cientos de hectáreas, no se trata realmente de un homenaje a uno de los elementos primarios: el fuego.

Que un torero, que se gana la vida matando, defienda su miserable ocupación es lamentable pero hasta cierto punto comprensible, atendiendo a su naturaleza agresiva y egoísta, pero resulta todavía más deleznable ver como Ustedes, que perciben su sueldo por “servir a la Sociedad”, se erigen en baluartes de esas tendencias criminales. Tanto si lo hacen por miedo como si es por placer, lo cierto es que se aprovechan de la ignorancia y de la indiferencia de la gente al respecto, pero no se confíen, cada día la información y el compromiso son mayores y por lo tanto, su notoria ruindad se hace también más patente.

Me gustaría disponer del poder para llevar a cabo una acción: la próxima vez que aparezcan en cualquier televisión proclamando lo modernos, lo avanzados y lo adelantados que somos en este País, mostrar inmediatamente después de su intervención las imágenes del feroz lancero que el pasado día 15, trataba de extraer su lanza del cuerpo sangrante de Moscatel, el Toro de la Vega de Tordesillas, escarbando con ello en sus ya tremendas heridas y todo con la intención de volver a ensartársela. Sería muy ilustrativo contemplar cómo se les helaba en ese instante su sonrisa ladina e hipócrita, teniendo que tragarse sus mentiras con un buen sorbo de la sangre del desdichado animal.

El verdadero interés turístico en España no está en contemplar como alancean, abrasan, atropellan, ahogan o mutilan a un toro, sino en observar a ejemplares de caminar erguido propios de la Edad de Piedra, disponiendo de carta de diputado.

Helena Escoda (antropòloga) ens dóna una visió global dins de la història de com una tradició tan cruel ha evolucionat fins al que és actualment, i sobretot de com els governants han permès i han prohibit puntualment els espectacles amb toros segons els interessos, com està succeïnt ara mateix amb el govern del PSOE i l'oposició del PP.
Aquest article ha estat publicat al web de l'associació animalista AnimaNaturalis:

Anàlisi de la tauromaquia des de les seves arrels.

Encara avui no hi ha acord per unanimitat sobre els orí­gens de la tauromaquia. La veritat és que, tant com la seva gènesi, com la seva arribada fins als nostres dies, es deuen a un cúmul de circumstàncies diverses. Des de la prehistòria paleolí­tica, l'ésser humà ha caçat toros. D'aquest fet, vam conservar varietat de pintures rupestres. El toro salvatge, el bos primigenius taurus, va ser domesticat en el perí­ode neolí­tic. Era utilitzat com animal de tir per a l'arada en les activitats agrí­cues i, en menor mesura, com recurs càrnic. Des de les nostres arrels prehistòriques, aquest animal ha estat dotat d'una complexa simbologi­a. Aquest rumiant, en diferents civilitzacions i cultures, ha simbolitzat la força, la virilitat, la capacitat per a engendrar, la fertilitat, la deïtata protectora de l'agricultura etc...

En els últims i decadents anys de l'Imperi Romà, tenim documentades les primeres notícies sobre la participació de toros en espectacles, la finalitat dels quals era oferir violència gratuïta. Aquestes pràctiques eren anomenades venerationes, lluites que animals lluitaven contra altres animals, homes lluitaven contra animals o homes i dones eren llançats a les feres com càstig deshonròs, en aquest moment les seves morts, es van convertir en una diversió per al poble. Aquests espectacles duraven hores i es vaig oferir­an en diverses modalitats.

Juli Cèsar va ser qui va introduir els toros d'Hispania en les venerationes que s'organitzaven en el Coliseu de Roma. Un conegut matador de toros va ser un tal Karpòfor. Ovidi descriu que usava una tela vermella per a cridar l'atenció de l'animal perquè envestís i després el matava armat amb una espasa i un escut. La majori­a d'aquests lluitadors, anomenats bestiarrii, eren condemnats, presoners de guerra, desertors de l'exèrcit, esclaus condemnats o voluntaris de classe humil, els quals es sentien atrets per la possibilitat de deixar la seva condició de miserables, ja que els combatents que podien sortir vius de les feres, eren aclamats pel poble i gaudien d'una gran popularitat.

Organitzar aquests espectacles comportava grans costos econòmics, en els quals participava moltíssima gent. Des dels caçadors que organitzaven expedicions per a capturar animals salvatges, fins als encarregats de fer publicitat de l'esdeveniment.

La finalitat polí­tica que perseguia era entretenir al poble, i especialment, a la gran massa de desocupats que hi havi­a a l'imperi decadent, que fins i tot van arribar a ser mantinguts pel propi Estat. D'aquesta manera, s'evitaven manifestacions per a reclamar drets polí­tics, el repartiment més just de la propietat i els disturbis en la ciutat. A l'emperador Neró li encantava baixar a la sorra de Coliseu a exhibir-se matant lleons. L'historiador Suetoni ens descriu que abans prenia la precaució de llimar-los les ungles i les dents, i afeblir-los sense donar-los ni aigua ni menjar i amb alguna substància aturdidora. El poble, que ignorava tals paranys, aclamava al seu emperador perquè podí­a matar lleons desarmat, fàcilment. Aquesta polí­tica es coneix com el pa i circ (panem et circenses).

En la Hispania romana, també van existir amfiteatres i circs, com els de Mérida, Tarragona, Itàlica o Saelices. A la capital de cada província s'organitzaven venationes com les de Roma, segons les seves possibilitats i recursos.

Durant el 206 a.C, sota el domini de Roma, va arribar a la Pení­nsula Ibèrica, el culte a Mitra. Entre els ritus cerimonials a aquest déu, vaig existir­ un que se sacrificava a un toro amb un punyal i es batejava al fidel amb la seva sang. Quan Roma va caure, es van formar diversos regnes independents. a l'Hispania es va formar el regne godo. Aquest va caure sota la conquesta dels àrabs, que va començar en 711. En 722, amb la victòria cristiana en la Batalla de Covadonga, i en 732, amb la victòria en la Batalla de Poitiers, va començar la Reconquesta, i la formació de nous regnes cristians.
Durant el perí­ode de formació dels regnes cristians, el primer espectacle taurí formalitzat que coneixem va tenir lloc en León, en 815, encara sota domini àrab, encara que els seus organitzadors eren cristians. El primer anunci públic d'una corrida, del com tenim constància, és el de la celebrada a Ávila, en motiu de la celebració de les noces de l'infant Sancho d'Estrada durant el 1080. També va haver una corrida el 1107 per a celebrar les noces d'un tal Blasco Muñoz, en la localitat de Batolla (Logroño). Per a celebrar la coronació d'Alfonso VII (1133), es van còrrer diversos toros, i a León al 1140, es va festejar de la mateixa manera les noces de la seva filla.

La tradició de còrrer als toros (aquesta és la forma que des del segle XIII trobem en els documents per a referir-s'a aquestes matances) s'executava per a festejar noces, coronacions, batejos, victòries en batalles, homenatges fúnebres, canonitzacions de sants etc... Qualsevol ocasió donava lloc a còrrer toros. Aquest entreteniment, solia ser practicat a cavall per la noblesa i imitat a peu pel poble pla. En llocs com a la Plaza Mayor de Valladolid i a partir de 1619 en la de Madrid o en el parc de Buen Retiro, es solien practicar tornejos medievals on cavallers s'enfrontaven entre si­, i més tard, es deixaven toros que si envestien eren atacats i morts amb llances o eren perseguits per una quadrilla de genets que els clavaven llances (jocs de toros i canyes). En aquests tornejos, la finalitat dels quals era embrutir al poble, es valorava el toreig a cavall, que per definició era com ho realitzaven els aristocràtics. L'acció auxiliar que podien fer els plebeus per a cridar l'atenció al toro, no va merèixer cap esment per part dels cronistes oficials. Cal tenir en compte, que en tots aquests espectacles medievals, es mataven toros, però també es van perdre moltes vides humanes.

En l'Edat Moderna, comencen aparèixer les crí­tiques més severes contra aquesta pràctica tan abominable. Les crí­tiqus es basen, sobretot, a causa de la gran quantitat de morts humanes que provocaven. Aquestes morts, no eren solament a causa de les envestides de toros, torejar generava baralles entre homes, que acabaven clavant-se les llances entre ells, així­, com morts degudes a devessalls per a assistir i poder veure de prop tals espectacles.

Durant el 1567, el Papa Pius V va emetre la bula De Salutatis Gregis Domici, en la qual es prohibien espectacles taurins, al ser qualificats com a «cosa del Dimoni, aliena al cristià, a causa de la gran quantitat de morts, ferits i lisiats que provoquen». L'Església amenaçava amb excomunicar als que desobeïssin al papa i en no enterrar en terra sagrada als que morissin en aquestes pràctiques. No obstant això, es va fer cas omís d'aquesta ordre papal, i per desgràcia, la seva vigència va daurar poc.

El Papa successor, Gregori XIII, amb la bula Nuper Siquidem, al 1575, es va consentir de nou còrrer als toros, ja que segons li havi­a informat el rei Felipe II, còrrer als toros era tan beneficiòs per als seus regnes. En realitat això no era així­, tot això era a causa de el seu propi vici i a les pressions que rebia per part de la cort. El poeta Francisco de Quevedo en la seva epí­stola Contra las costumbres presentes de los castellanos, dirigida al Comte-Duc Olivares, es mostra crí­tic contra la crueltat infligida a l'animal i per què aquestes matances descontrolades, tenien conseqüències nefastes per a l'agricultura.

Durant el 1700, va arribar A Espanya la dinasti­a borbònica, amb el rei Felipe V. En motiu de la seva arribada, es va festejar corrent a diversos toros. Felipe V, procedent d'una cort parisenca molt més avançada i refinada que la castellana, va considerar l'espectacle una festa bàrbara, cruel i de mal gust, que només donava malament exemple al poble. La noblesa castellana va poder accedir a uns nous usos i costums portats per Felipe V, i d'aquesta manera, els nobles van abandonar el toreig, considerat un costum castís i medieval, i va adoptar un comportament aburgesat i més refinat. Llavors, la plebe va continuar la festa a la seva manera, gairebé sempre sense cavalls, ja que resultava un animal massa costòs per a aquestes gents. A partir d'aquest moment va començar a configurar-se el toreig com avui ho coneixem, en el que el protagonista és un home que toreja a peu. Encara que la dinastia real va intentar acabar amb aquestes pràctiques, va haver de cedir i permetre-les a causa del fort arrelament entre els espanyols.

És durant el regnat de Carlos III (1759-1788) quan es comencen a construir les places de toros, l'antecedent arquitectònic dels quals és l'amfiteatre romà. No tots els espanyols veien amb bons ulls aquest desenvolupament de la tauromàquia, sobretot a partir de la construcció de les primeres places, les de Ronda, Sevilla, Olot...

El liberal José Picón en la seva obra Pan y Toros al·ludeix, directament, al caràcter embrutecedor que tenia el circ romà, ja que veia en aquesta actitud taurina una forma d'allunyar al poble de la cultura cí­vica i de la polí­tica. El cartell de toros més antic que coneixem data de 1763, per a promocionar la inauguració de la temporada a Sevilla. Al1771 va morir, agafat pel toro en la plaça, el primer torero de fama, el nom de la qual coneixem: José Cándido.
L'inventor de la corrida moderna va ser Joaquí­n Rodrí­guez Costillares (1743-1800), empleat de l'escorxador de Sevilla, com tota la seva família. Va organitzar les quadrilles de toreros, los tercios de la lidia, el toreo de capa i la verónica, va millorar l'ús de la muleta perquè es clavés millor en les carns, va inventar l'estocada i el volapié, així­ com va modificar el vestit de torejar. El primer tractat de tauromàquia va ser escrit al 1796, per José Delgado Guerra, un dexeple de Costillares.

Quan arriba el segle XIX, a tota Europa han començat a erradicar-se els costums en què es maltracten animals per a entretenir. No obstant això, a Espanya comença un nefast segle taurí. Ara, el torero que ha fet fama entre el poble, és rebut en les corts del rei com un heroi. El rei Fernando VII, l'últim rei absolutista, va tancar la Universitat i va obrir les escoles de tauromàquia, des d'on es va promocionar la tauromàquia que avui coneixem. Val a dir, que la tortura pública d'animals humans (bruixotes, heretges, delinqüents, etc...) i no humans era corrent en tota Europa fins al segle XVIII, i al XIX, es van suprimir. Per posar un exemple paral·lel a Anglaterra eren freqüents els bull-baitings, baralles entre gossos i toros o mutilació de toros per éssers humans. Aquestes pràctiques van ser prohibides el 1824 i el mateix any es va fundar The Royal Society for the Prevention of Cruelty to Animals. Anglaterra va ser el bressol de la Il·lustració, moviment que a Espanya gairebé no va existir. La Il·lustració no va ser tan sols un moviment polí­tico i intel·lectual, va anar també un moviment moral. Els il·lustrats sempre es van oposar a la tortura pública, com cosa degradant i embrutecedora, tant infligida a persones com a animals.

El segle XIX té innombrables exemples del que comportava la barbàrie taurina. La ciutat taurina per excel·lència, en aquell moment, va ser Barcelona, aquesta ha estat l'única ciutat del Món en tota la Història que ha mantingut tres places de toros actives alhora. Cal tenir en compte, que Barcelona esdevé taurina paral·lelament al seu procés industrialització. Barcelona va ser el motor industrial de l'Espanya del XIX, per tant, és on van viure­ la majorí­a d'obrers. Les condicions de vida de la classe obrera espanyola del XIX, estaven entre les pitjors d'Europa. Només a Rússia, l'esperança de vida era més baixa que a Espanya. Les vides dels homes i dones d'aquell moment eren bastant frustrants. A les fàbriques es treballen unes catorze hores, els habitatges dels treballadors no reunien les mínimes condicions de salubritat, en la ciutat industrial es podia trobar treball però també la pobresa es feia més visible i no es trobava millor qualitat de vida, podia ser l'escenari de les pitjors degradacions.
Com a mètodes d'evasió es consumien grans quantitats d'alcohol i s'anava als toros. El 1835, a la plaça de la Barceloneta, El Toril, van sortir sis toros mansos, és a dir, que no envestien i esbudellaven als cavalls. El públic indignat per "la dolenta qualitat de la corrida", va sortir al carrer arrossegant un toro i van anar a cremar convents i esglésies, amb la qual cosa, gran quantitat de patrimoni artí­stic i documents històrics de la ciutat, van desaparèixer.

La dita diu: Van sortir sis toros, tots sis dolents i aquesta fou la causa d'anar a cremar els convents. Si el toro era mans, i no complia les expectatives del públic amb ganes de veure sang, se li clavaven banderilles de foc amb pólvora, amb la qual cosa se li causava encara més sofriment. Aquesta pràctica es va prohibir en el segle XX, durant la dictadura de Primo de Rivera.

A principis del segle XX, la bravura del bestiar es media amb el número de cavalls que el toro esbudellava, els cossos dels quals no es retiraven de la plaça, sinó que allí­ vaig romanaven, com a part de l'espectacle. Cavalls morts i agonitzant esbudellats, era el reclam del públic, sempre irascible, que llançava al ruedo tot tipus d'objectes i animals, pràctica que es va prohibir, per a garantir la seguretat del torero.

En definitiva, com va afirmar Manuel Vicent, si el toreig és cultura, el canibalisme és gastronomi­a. Aquesta fiesta no ens fa millors, al contrari, perquè ens sociabiliza amb aquestes crueltats, fent-nos més indiferents respecte al sofriment aliè.

28/09/09 UNA DATA PER A LA HISTÒRIA

Ahir diumenge es va produir la que segurament serà la darrera corrida de toros de Catalunya. El Parlament de Catalunya votarà properament l'abolició o no de la tauromàquia, desprès que la Iniciativa Legislativa Popular Prou (prou.cat) recollís 180.000 signatures, més del triple del necessari legalment per tramitar la ILP.
Si els parlamentaris voten majoritàriament a favor, s'inclouran els toros dins de la llei de protecció d'animals, prohibint-ne els espectacles taurins dins de places.
Els correbous de les Terres de l'Ebre, no s'han pogut incloure per no comptar amb el recolzament polític necessari.
Tot i que la ILP ha tingut algunes crítiques per no incloure els toros dels embolats, ensogats i correbous en general del sud de Catalunya, el cert és que molt probablement aquesta iniciativa popular haurà aconseguit una fita històrica amb els drets dels animals a Catalunya.