Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maltractament. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris maltractament. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de febrer del 2012

XERRADA DE NÚRIA QUEROL SOBRE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I ELS ANIMALS


Sota el títol “Tracte animal, Tracte just?”, el grup ecologista de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Skamot Verd, ha organitzat una jornada de reflexió sobre l’especisme i l’ús dels animals no humans, amb un cinefòrum que ha comptat amb la projecció d’un resum d’Earthlings, ponències d’experts en matèria de Drets Animals i Medi Ambient i la participació del públic assistent.






Posteriorment han realitzat un debat amb la participació de Salvador Pueyo, ecòleg i membre del grup “Entesa pel decreixement” i Núria Querol, doctora i fundadora del Grup d’Estudis de la violència envers Humans i Animals.
La Núria Querol ha parlat de la violència en general i de la relació de la violència domèstica amb els altres animals, i el Salvador Pueyo ha explicat les raons ecològiques per adoptar una dieta vegana, sense judicis ètics cap el consum d’animals no humans, mostrant dades i estadístiques sobre com els països més rics són els més grans consumidors de carn i com és necessari canviar aquest sistema si volem afavorir l’ecologia.
En el debat posterior s’ha tractat el tema de com resoldre les interaccions entre individus d’espècies autòctones i al·lòctones quan aquests interactuen al medi, i s’han pogut resoldre molts dubtes fonamentats en l’especisme.
Aquestes jornades demostren que és de vital importància que les idees antiespecistes entrin a les facultats per a solucionar qüestions de forma ètica i igualitària, ja que tots els professionals que sortiran formats des d’aquests centres són els que transmetran les seves valoracions d’experts en materies concretes a la societat. Així, és fonamental que tot tipus de professionals que poden haver de resoldre qüestions relacionades en la interacció entre humans i altres animals, des de pediatres fins a biòlegs, tinguin la informació necessària per emetre judicis argumentats i ètics.


VOSE:



Bajo el título “Trato animal, Trato justo?”, el grupo ecologista de la facultad de Biología de la Universitat de Barcelona, Skamot Verd, ha organizado una jornada de reflexión sobre el especismo y el uso de los animales no humanos, con un cine fórum que ha contado con la proyección de un resumen d’Earthlings, ponencias de expertos en materia de Derechos Animales y Medio ambiente y la participación del público asistente.


Posteriormente han realizado un debate con la participación de Salvador Pueyo, ecólogo y miembro del grupo “Entesa pel decreixement” y Núria Querol, doctora y fundadora del Grupo d’Estudios de la violencia hacia Humanos y Animales.
Núria Querol ha hablado de la violencia en general y de la relación de la violencia doméstica con los otros animales, y Salvador Pueyo ha explicado las razones ecológicas para adoptar una dieta vegana, sin juicios éticos hacia el consumo de animales no humanos, mostrando datos y estadísticas sobre cómo los países más ricos son los más grandes consumidores de carne y cómo es necesario cambiar este sistema si queremos favorecer la ecología.
En el debate posterior se ha tratado el tema de cómo resolver las interacciones entre individuos de especies autóctonas y alóctonas cuando estos interactúan en el medi, y se han podido resolver muchas dudas fundamentadas en el especismo.
Estas jornadas demuestran que es de vital importancia que las ideas antiespecistas entren en las facultades para solucionar cuestiones de forma ética e igualitaria, puesto que todos los profesionales que saldrán formatos desde estos centros son los que transmitirán sus valoraciones como expertos en materias concretas a la sociedad. Así, es fundamental que todo tipo de profesionales que pueden resolver cuestiones relacionadas en la interacción entre humanos y otros animales, desde pediatras hasta biólogos, tengan la información necesaria para emitir juicios argumentados y éticos.



dissabte, 4 de febrer del 2012

CAVALLS A LA MAR A ADEJE (TENERIFE)

Més de 30.000 persones, arribades de nombrosos llocs de Tenerife, van celebrar la festivitat de Sant Sebastià a la zona de L’Enramada a La Caleta, obligant als cavalls i altres animals a entrar al mar.
Segons els participants i organitzadors, aquesta festa combina “l’amor pels animals amb la superació personal i la veneració al sant del municipi”.
Els cavalls, carregant als seus lloms als animals humans, són dirigits des de l’església en processó fins al mar, lloc on els genets han de mostrar la seva habilitat a l’hora de sotmetre al cavall per endinsar-se en un lloc on no volen estar.





Aquesta tradició obliga també a altres animals a assistir acompanyant als humans que van de festa, bous, vaques, ovelles i gossos que poden arribar a sumar més de 50 individus que participen, amb major o menor grat, en una celebració catòlica que no és del seu credo.
Com és tradicional també, quan la figura del sant arriba a la riba i reverència el mar, tots els fidels humans es persignen amb aigua marina.
PACMA denuncia que els genets obliguen als cavalls a endinsar-se en el mar encara que els animals es resisteixen, atacats per l’estrès i el pànic que els produeix la situació. Els animals són esperonats i empesos per aconseguir que es fiquin a l’aigua i, en aquesta edició, això ha suposat moments de tensió per a un dels cavalls que es va veure obligat a endinsar-se en l’aigua, quan aquest es va quedar atrapat i va haver de ser assistit per a poder-lo rescatar de tal situació.
Les festes, amb individus que no volen participar en elles, són una forma habitual de maltractament en moltes celebracions patronals i de calendari catòlic a Espanya.


en español:




Más de 30.000 personas, llegadas de numerosos lugares de Tenerife, celebraron la festividad de San Sebastián en la zona de La Enramada en La Caleta, obligando a los caballos y otros animales a entrar en el mar.
Según los participantes y organizadores, esta fiesta combina “el amor por los animales con la superación personal y la veneración al santo del municipio”.
Los caballos, cargando a sus lomos a los animales humanos, son dirigidos desde la iglesia en procesión hasta el mar, lugar donde los jinetes deben mostrar su habilidad a la hora de someter al caballo a adentrarse en un lugar donde no quieren estar.


Esta tradición obliga también a otros animales a asistir acompañando a los humanos que van de fiesta, bueyes, vacas, ovejas y perros que pueden llegar a sumar más de 50 individuos que deben participan, con mayor o menor agrado, en una celebración católica que no es de su credo.
Como es tradicional también, cuando la figura del santo alcanza la orilla y lo reverencia, todos los fieles humanos se persignan con agua marina.

PACMA denuncia que los jinetes obligan a los caballos a adentrarse en el mar aunque los animales se resisten, atacados por el estrés y el pánico que les produce la situación. Los animales son azuzados y empujados para lograr que se metan en el agua y, en esta edición, esto supuso momentos de tensión para uno de los caballos que se vio obligado a adentrarse en el agua, cuando éste se quedó atrapado y tuvo que ser asistido para poderlo rescatar de tal situación.
Las fiestas, con individuos que no quieren participar en ellas, son una forma habitual de maltrato en muchas celebraciones patronales y de calendario católico en España.

Fuentes: PACMA, El Dia.es y El DIgital Sur

dimarts, 31 de gener del 2012

VIOLÈNCIA A EL PUIG | VIOLENCIA EN EL PUIG

Com és habitual, quan periodistes o activistes volen documentar o denunciar les activitats de les festes populars on s'usa a altres animals, la protagonista acaba sent la mateixa, la violència, però no solament contra els animals, sinó també contra les persones.




Sacedón, Tordesillas i ara El Puig. Aquest últim un poble valencià que ha saltat recentment a la fama per les seves tradicionals festes en honor a San Pere Nolasc, on històricament s'utilitzaven rates, conills o coloms, ficades en olles que eren colpejades per quintos que després es dedicaven a patejar, colpejar, trepitjar, llençar i rebentar als animals o menjar-se'ls en una paella, depenent de l'espècie a la qual pertanyés l'animal.

Fins a mitjans dels noranta, la tradició ordenava ficar rosegadors i conills vius als perols, i una vegada trencada l'olla de fang, i amb l'animal a terra, atrapar-lo i llançar-lo contra el públic o els balcons i vivendes de la plaça. El 1996, la Generalitat ordenà a l'ajuntament prohibir l'acte per contravenir la llei de protecció dels animals, així la festa consistiria ara a matar als animals abans de ficar-los a les olles. Els rosegadors es busquen als voltants del poble o fins i tot es compren en botigues d'animals, es maten i els mantenen congelats fins que arriba el dia de la celebració en honor al sant.

Les declaracions dels habitants del poble mostren que l’especisme no resisteix la informació científica ni al pensament racional, ja que només la tradició o l'això “s'ha fet tota la vida” són els arguments que transmeten per a defensar la seva festa, igual que els taurins fan amb la seva. Segons aquestes persones, els pollastres i els conills no pateixen perquè serveixen per a fer la paella i les rates són éssers que es poden matar perquè són nocives per als nostres interessos, o fins i tot afirmen que són les rates les que donen morbo a la festa, ja que sense la seva participació, vives o mortes, la gent no es reuniria per a festejar.

Sorprèn també que els perols estiguin plens de llaminadures, ja que les persones que els colpegen amb un pal semblen ja massa grans per a barallar-se per uns caramels.

La 'trencà dels perols' d'aquesta edició es va iniciar al crit de: «Volem rates! Volem rates!», per part dels veïns i, de cop i volta, va començar el llançament d'un rosegador, mort, entre la gent que participava en aquesta celebració. En aquest moment, quan les periodistes del periòdic Levante van voler cobrir-ho gràficament, va començar la batussa.

La fotògrafa va aconseguir fer diverses fotos, però aviat es va trobar que diversos assistents s'interposaven i la increpaven. Poc a poc la multitud va començar a envoltar a ambdues treballadores, entre crits i insults com: «Marxeu a la vostra puta casa» o «veniu aquí a fotre'ns». Poc després, algú entre l'aldarull va arrencar violentament de les mans la càmera de la reportera. L'instrument de treball, valorat en uns 6.000 euros, va desaparèixer per més de mitja hora i va ser recuperat instants abans que un grup de xavals la destrossessin, segons la persona que la va rescatar, però amb les imatges esborrades.

Aquesta tibant situació es va perllongar fins que dos festers van treure de la plaça a ambdues reporteres. Els fets van ser emesos pels informatius de Canal 9, que va difondre l'agressió en el seu telediari de la nit. En les imatges s'observa com la torba de desenes de persones ataquen i envolten a les treballadores, les quals, després d'aquestes agressions, van ser dutes a un carreró.

Una vegada allà, la fotògrafa va demanar auxili al 112. Als voltants havia efectius de la Policia Local, però no van intervenir fins que no va arribar la Guàrdia Civil. A més de robar-li la càmera, la fotògrafa havia rebut un cop de puny a l'esquena, estirades del cabell, empentes i tocaments.

La fotògrafa va relatar: «Vaig sentir ràbia i impotència. Estava incrèdula per tot el que ens estaven fent. Estaven com bojos». A més, a la redactora del mateix periòdic li van prendre la llibreta i la hi van trencar a trossos: «Com si trencant-me la llibreta anés a oblidar el que ha passat allà», va assenyalar.

Al final, van haver de sortir amb furgó policial perquè l'hostilitat cap a elles no va cessar en cap moment. Després d'abandonar el poble, van acudir a la caserna de la Benemèrita a Puçol, on van interposar la denúncia. Mentre, l'alcalde d’El Puig, José Miguel Tolosa, va declarar al diari Levante que no havia vist els fets, malgrat que es trobava en un balcó de la plaça, com corroboren les imatges emeses Canal 9 .

Aquesta tradició ha indignat a associacions com al Partit Animalista o AnimaNaturalis, que durant els dies previs a aquesta celebració es van dedicar a denunciar aquesta pràctica. Natalia Rizzo, sotsdirectora d’AnimaNaturalis, va estar al Puig gravant imatges d'aquest festeig per a documentar la denúncia que pretenen realitzar.

Aquesta serà una de les denúncies que interposaran, ja que l'Associació de periodistes gràfics de la Comunitat Valenciana ha assegurat que demanaran responsabilitats a l'Ajuntament del Puig i a la Policia Local per haver "permès aquesta actuació i no haver actuat".

Des del Partit Animalista estan treballant en la denúncia de la qual ja van advertir al consistori, fent-lo responsable de tot el succeït, ja que no es van posar mitjans per a impedir les agressions a les periodistes ni es va evitar que es cometessin actes il·legals com llançar rates ja que, segons el Partit Animalista “És hora de comprendre que, tant si es van matar abans com durant el festeig, els altres animals no mereixen morir perquè uns pocs celebrin una tarda de festa”.   



en español:




Como es habitual, cuando periodistas o activistas quieren documentar o denunciar las actividades de las fiestas populares donde se usa a otros animales, la protagonista acaba siendo la misma, la violencia, pero no solo contra los animales, sino también contra las personas.

Sacedón, Tordesillas y ahora El Puig. Este último un pueblo valenciano que ha saltado recientemente a la fama por sus tradicionales fiestas en honor a San Pere Nolasc, donde históricamente se utilizaban ratas, conejos o palomas, metidas en ollas que eran golpeadas por quintos que luego se dedicaban a patear, golpear, pisar, tirar y reventar a los animales o comérselos en una paella, dependiendo de la especie a la que perteneciera el animal.

Hasta mediados de los noventa, la tradición mandaba meter roedores y conejos vivos en los perols, y una vez rota la olla de barro, y con el animal en el suelo, atraparlo y lanzarlo contra el público o los balcones y viviendas de la plaza. En 1996, la Generalitat mandó al ayuntamiento prohibir el acto por contravenir la ley de protección de los animales, así la fiesta consistiría ahora en matar a los animales antes de meterlos en las ollas. Los roedores se buscan en los alrededores del pueblo o incluso se compran en tiendas de animales, se matan y los mantienen congelados hasta que llega el día de la celebración en honor al santo.

Las declaraciones de los habitantes del pueblo muestran que el especismo no resiste la información científica ni al pensamiento racional, ya que sólo la tradición o el “esto se ha hecho toda la vida” son los argumentos que transmiten para defender su fiesta, igual que los taurinos hacen con la suya.

Según estas personas, los pollos y los conejos no sufren pq sirven para hacer la paella y las ratas son seres que se pueden matar porque son dañinas para nuestros intereses, o incluso afirman que son las ratas las que dan morbo a la fiesta, ya que sin su participación, vivas o muertas, la gente no se reuniría para festejar.

Sorprende también que los peroles estén llenos de golosinas, ya que las personas que los atizan con un palo parecen ya demasiado mayores para pelearse por unos caramelos.

La 'trencà dels perols' de esta edición se inició al grito de: «¡Queremos ratas! ¡Queremos ratas!», por parte de los vecinos y, de repente, comenzó el lanzamiento de un roedor, muerto, entre la gente que participaba en esta celebración. En ese momento, cuando las periodistas del periódico Levante quisieron cubrirlo gráficamente, empezó la trifulca.

La fotógrafa consiguió hacer varias fotos, pero pronto se encontró con que varios asistentes se interponían y la increpaban. Poco a poco la multitud comenzó a rodear a ambas trabajadoras, entre gritos e insultos como: «Iros a vuestra puta casa» o «venís aquí a jodernos».

Poco después, alguien entre el barullo arrancó violentamente de las manos la cámara de la reportera. El instrumento de trabajo, valorado en unos 6.000 euros, desapareció por más de media hora y fue recuperado instantes antes de que un grupo de chavales la destrozaran, según la persona que la rescató, pero con las imágenes borradas.

Esta tensa situación se prolongó hasta que dos festeros sacaron de la plaza a ambas reporteras. Los hechos fueron emitidos por los informativos de Canal 9, que difundió la agresión en su telediario de la noche. En las imágenes se observa cómo la turba de decenas de personas atacan y rodean a las trabajadoras, las cuales, tras estas agresiones, fueron llevadas a un callejón.

Una vez allí, la fotógrafa pidió auxilio al 112. En los aledaños había efectivos de la Policía Local, pero no intervinieron hasta que no llegó la Guardia Civil. Además de robarle la cámara, la fotógrafa había recibido un puñetazo por la espalda, estirones de pelo, empujones y tocamientos.

La fotógrafa relató: «Sentí rabia e impotencia. Estaba incrédula por todo lo que nos estaban haciendo. Estaban como locos». Además, a la redactora del mismo periódico le quitaron la libreta y se la rompieron en pedazos: «Como si rompiéndome la libreta fuera a olvidar lo que ha ocurrido allí», señaló.

Al final, tuvieron que salir con furgón policial porque la hostilidad hacia ellas no cesó en ningún momento. Tras abandonar el pueblo, acudieron al cuartel de la Benemérita en Puçol, donde interpusieron la denuncia.
Mientras, el alcalde de El Puig, José Miguel Tolosa, declaró al diario Levante que no había visto los hechos, a pesar de que se encontraba en un balcón de la plaza, como corroboran las imágenes emitidas Canal 9.

Esta tradición ha indignado a asociaciones como al Partido Animalista o AnimaNaturalis, que durante los días previos a esta celebración se dedicaron a denunciar una práctica. Natalia Rizzo, subdirectora de AnimaNaturalis, estuvo en El Puig grabando imágenes de este festejo para documentar la denuncia que pretenden realizar.

Esta será una de las denuncias que interpondrán, ya que la Asociación de periodistas gráficos de la Comunidad Valenciana ha asegurado que pedirán responsabilidades al Ayuntamiento de El Puig y a la Policía Local por haber "permitido esta actuación y no haber actuado".

Desde el Partido Animalista están trabajando en la denuncia de la que ya advirtieron al consistorio, haciéndolo responsable de todo lo sucedido, ya que no se pusieron medios para impedir las agresiones a las periodistas ni se evitó que se cometieran actos ilegales como lanzar ratas ya que, según el Partido Animalista “Es hora de comprender que, tanto si se mataron antes como durante el festejo, los demás animales no merecen morir para que unos pocos celebren una tarde de fiesta”.             

dimecres, 22 de juny del 2011

AVAT EN CONTRA DE LA CANDIDATURA DE CÓRDOBA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA

L’AVAT, Asociación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia, entitat integrada per una sèrie de professionals que treballen per la salut i el benestar animal, ha iniciat una campanya on es posiciona en contra de les candidatures espanyoles com a opcions per a ser ciutat europea de la cultura el 2016.



El motiu d’aquest posicionament és que, en totes les ciutats que opten a la candidatura, s’hi celebren espectacles que queden englobats dins del que es coneix com a “tauromàquia” i consideren que, si bé és un acte cultural en tant que transmet una sèrie de tradicions i rituals que representen una manifestació d’una part de la societat, és un tipus de cultura que resulta èticament insostenible en les societats actuals, i que no ha de ser promocionat per les institucions públiques.
Per a expressar la seva postura i argumentar-la han enviat una carta als membres del comitè de selecció, un informe tècnic veterinari i un recull gràfic de la celebració de la “Becerrada Homenaje a la Mujer Cordobesa” que va comptar amb el segell de l’ajuntament de Córdoba, l’Oficina Municipal de la Capitalidad i la Junta de Andalucía, per bé que més tard diguessin que s’havien desmarcat de la promoció i difusió d’aquest acte.

dijous, 26 de maig del 2011

ANIMANATURALIS PROTESTA PELS CIRCS AMB ANIMALS

Activistes d'Animanaturalis i depenentes d'una botiga de cosmètica s'han despullat pintades de tigre per demanar la fi de l'ús d'animals en els circs.


L'acció ha tingut lloc en el nou centre comercial Les Arenes, antiga plaça de toros de Barcelona i l'han desenvolupat les mateixes empleades de la tenda, que actualment dóna tots els diners recaptats de les vendes d'una crema corporal a la campanya d'AnimaNaturalis per aconseguir que els circs deixin d'usar i exhibir animals en els seus espectacles.

Aquesta acció s'ha realitzat a Madrid, a València i ara a Barcelona com a tancament de campanya. Són cada dia més ciutats i països que prohibeixen l'ús d'animals en espectacles.

A Barcelona ja no es permet l'ús d'animals salvatges en els circs des de fa anys. Però encara hi ha molts pobles de Catalunya que sí els permeten, i amb aquesta protesta volen demanar al Parlament de Catalunya que consideri la possibilitat de prohibir aquest tipus de circs en tot el territori, doncs maltracten als animals en entrenaments i funcions, i els obliguen a viure una vida precària i en un estat de captivitat extrema. Aquests animals sofreixen un entrenament tortuòs, són confinats per a tota la vida en petites gàbies i se'ls obliga a viatjar i viure en camions i remolcs.

dimarts, 29 de març del 2011

MANIFESTACIONS EN CONTRA DEL MALTRACTE ANIMAL

Un total de 57 ciutats d'arreu de l'estat espanyol s'han manifestat en contra del maltractament animal i per demanar l'enduriment del Codi Penal pel que respecta als animals de companyia, així com per aconseguir l'adhesió d'Espanya al conveni europeu de protecció d'animals domèstics.



Algunes entitats de defensa dels drets dels animals no han signat el manifest ja que, el conveni europeu contempla, entre altres coses, la possibilitat que les administracions estatals decideixin reduir el número d’animals assilvestrats mitjançant la captura i mort d’aquests. El conveni permetria aquestes accions quan l’administració ho consideri inevitable dins del marc de programes de control de malalties i també quan el número d’animals abandonats representi un problema per a l’administració. També deixa clar que ha de ser de forma que no els causi dolor, patiment o angoixa, però no especifica quin és el mètode que permet acabar amb la vida de cap individu per motivacions administratives sense que al individu al qui se li pren la vida li causi angoixa.

A Barcelona, la manifestació ha concentrat prop d'un miler de persones i en el comunicat que s'ha llegit al final de l'acte, les organitzadores han assegurat que cap ciutadà espanyol ha ingressat a presó per un delicte de maltractament animal, destacant que les conductes contra els animals sovint no són denunciades, controlades ni jutjades amb la gravetat que mereixen.

A Madrid, Ruth Toledano ha llegit el manifest final de l'acte destacant el cas d'Schnauzi, el gos que va ser torturat fins la mort pel seu maltractador i que ha estat el detonant de les concentracions i el símbol de repulsa de la societat contra la crueltat cap als animals. La periodista ha definit l'origen del maltractament en la cosificació dels individus d'altres espècies, en la falta d'empatía i compassió i en la manca de respecte al diferent, trets que són comuns a la violència sexista, a la xenofòbia i a l’especisme.

dilluns, 24 de maig del 2010

TARDES DE TOROS Y NOCHES DE LÁGRIMAS

Article de Julio Ortega Fraile publicat al seu bloc Fin del Maltrato Animal:

Nos disponíamos a cenar cuando llamaron a la puerta de casa. Allí estaba la policía para comunicarnos la detención de nuestro hijo, de diecinueve años, y de tres de sus amigos, como sospechosos del apuñalamiento de un muchacho. Posteriormente, se demostró que entre los cuatro habían acorralado a una víctima elegida al azar a la que insultaron y humillaron, según su testimonio con la intención de divertirse un poco, pero parece que el asunto se les fue de las manos y acabaron por darle varios navajazos para después salir huyendo, mientras el joven se desangraba tirado sobre la acera.

“¿Cómo es posible - nos preguntábamos atormentados su madre y yo - que nuestro hijo esté implicado en un crimen tan cobarde y espantoso?” Siempre fue un chico ejemplar, que cometió, por supuesto, alguna travesura inocente propia de la edad, pero nunca nada grave. Ocurrencias como cuando con nueve años y estando con unos compañeros de juegos, le partieron sin querer la columna vertebral a un gatito. O al celebrar, como es costumbre y yo mismo hice en su día, la Fiesta de los Quintos, en la que golpearon a una burra y le introdujeron un palo por la vagina provocándole la muerte. En fin, chiquilladas de mal gusto pero sin la mayor importancia. Jamás, que sepamos, fue un chaval pendenciero ni abusón.

En todo momento le enseñamos a emplear su tiempo de un modo sano y a participar en actos culturales y artísticos. De pequeño le llevábamos al circo para que contemplase a los animales ejecutar sus números bajo el látigo del domador. Desde muy niño me acompañó durante mis frecuentes jornadas cinegéticas y en cuanto cumplió la edad preceptiva, le regalé un rifle para que pudiéramos ir a cazar los dos juntos. Muchas fueron las tardes en las que disfrutamos de fascinantes corridas de toros. Incluso viajamos buscando las manifestaciones más relevantes del acervo cultural de nuestro País y así, en familia, presenciamos costumbres como el Toro Alanceado de Tordesillas o el Toro Júbilo de Medinaceli.

Han sido años dedicados a educarle con esmero, a inculcarle consideración ante los valores tradicionales y respeto por los derechos del ser humano, alentándole a formar parte de celebraciones y festejos con los demás miembros de la comunidad. Tratamos de ser para él un modelo de conducta, un referente ético y moral. Pensábamos que lo habíamos logrado sin embargo, no asumió la integridad que le transmitimos.

No comprendemos qué pudo fallar y por qué nuestro hijo, decidió de pronto e inexplicablemente hacer uso de la violencia, sabiendo lo mucho que la detestamos. No podemos entenderlo, no cuando tanto nos hemos esforzado en hacerle ver que la libertad y la vida son bienes inviolables…

Nada de lo anterior nos ha ocurrido realmente, pero describe una historia mil veces repetida que normalmente no se cuenta, porque se prefiere ignorar la relación existente entre ciertas conductas.

dilluns, 28 de desembre del 2009

LES VEUS DISCORDANTS DEL PSC S'ORGANITZEN

Militants del Partit dels Socialistes de Catalunya s'estan començant a organitzar davant de l'obligatorietat d'acatar la disciplina de partit per a votar en contra a la reforma de la llei de protecció animal que demana la ILP Prou. Per a aquest efecte han creat un web on els militants o càrrecs del PSC poden signar.
Les joventuts socialistes ja van posicionar-se a favor de la iniciativa legislativa popular que vol abolir la tauromàquia a Catalunya.

dimecres, 23 de desembre del 2009

FELICITACIÓ A L'ALCALDE DE BARCELONA

Model de felicitació de Nadal facilitada per Maribel Álvarez:

Estimat Sr. Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona.

Vull agrair-li el detall d'haver-me enviat recentment per correu una Felicitació de Nadal. En aquesta em diu vostè que "junts, fer realitat els nostres somnis. Amb esforç I generositat, amb l'orgull que els barcelonins I li barcelonines sentim per la nostra ciutat ho aconseguirem. "

Señor Hereu, el meu somni per al 2010 és la prohibició de les corrides de toros. Amb gran il•lusió he participat en la campanya de la Plataforma Prou! per abolir aquesta barbaritat, desig que sé que comparteixo amb els 180.000 signants de l'ILP així com amb la gran majoria dels ciutadans de Catalunya, segons assenyalen les enquestes (81% segons enquesta Gallup).

Tanmateix, amb gran sorpresa i indignació he sabut que vostè està en contra d'aquesta prohibició. Sr. Hereu, on és l'orgull de viure en una ciutat on encara està permès torturar un animal fins a la mort? I per què es consent clavar a un animal una llança, banderilles i una espasa fins que mor ofegat a la seva pròpia sang?

Per aquest motiu, li torno amb tristesa la Targeta Nadalenca que vostè m'ha enviat, ja que considero que en la mateixa sol s'han escrit paraules buides.

Bon Nadal I feliç 2010 a tothom, inclosos els animals.

Es pot enviar mitjançant el web de l'Ajuntament: http://www.bcn.es/alcalde/ca/contacte.htm o a través del correu postal:

Excm. Sr. Jordi Hereu i Boher
Alcalde de Barcelona
Pl. Sant Jaume, 1
08002 Barcelona

dimarts, 15 de desembre del 2009

TAN SOLS 2 MESOS PEL NOI QUE VA CREMAR VIU UN GOS

El tribunal de menors de Perpinyà ha condemnat a només dos mesos de presó un noi de 17 anys que va cremar viu un gos abandonat al poble d'Espirà de l'Aglí, al Rosselló. Els fets van passar el mes d'agost, quan el noi va ruixar amb gasolina l'animal i després el va cremar viu. El judici s'ha fet a porta tancada però una vintena de persones, membres i amics de la Societat Protectora dels Animals, que s'ha personat en la causa, s'han manifestat durant tres hores davant el tribunal per reclamar una sentència exemplar.

Al setembre, el tribunal de Perpinyà també va condemnar una noia de 22 anys a 6 mesos de presó per complicitat en el cas. El gos, anomenat Mambo, es recupera a poc a poc de les greus cremades que va patir en el 70% del cos.

TOROS I MODEL PRODUCTIU

Article d'opinió de Josep Oliver Alonso, Catedràtic d’Economia Aplicada de la UAB, publicada a El Periódico:

Pròximament, el Parlament de Catalunya decidirà al voltant de la proposta popular de supressió de les corrides de toros. Llastimosament, els partits majoritaris han donat llibertat de vot, como si es tractés d’una qüestió de consciència. No ho crec. Al contrari, estic convençut que hi ha raons morals, filosòfiques, científiques i econòmiques per suprimir aquest terrible espectacle.
Respecte a la moralitat, penso que d’aquí unes dècades es considerarà el martiri d’aquests animals amb tota mena d’instruments tallants, i la seva mort posterior, com una cosa molt allunyada dels cànons de la moral. Tan lluny com contemplem avui dia els cruels jocs romans o la crema d’heretges. En els dos casos, famílies senceres passaven el dia contemplant l’ajusticiament (en el cas de la Inquisició) o, simplement, la mort d’altres persones (al circ romà) com un passatemps més. Era, igual que avui, la tradició. Però amb les tradicions bàrbares s’hi ha de trencar. Fins i tot a la Gran Bretanya, on la persecució i mort de la guineu era una activitat tradicional, amb ampli suport social i econòmicament més rendible que la cria de toros, han estat prou raonables per suprimir aquella carnisseria. Moralment no crec que ningú pugui defensar avui que es pugui disfrutar amb el patiment de qualsevol animal.

¿Quina és la coartada íntima d’aquesta crueltat? La raó última de la seva persistència cal trobar-la en la concepció, directament vinculada al cristianisme i reforçada per la il·lustració, de l’home com a mesura de totes les coses. De l’ésser humà com una cosa radicalment diferent de la resta del món animal. De fet, la Bíblia ja estableix al Gènesi que Déu concedeix a l’home els animals i les bèsties per al seu ús i gaudi. Aquesta concepció estava directament vinculada a la lluita de les religions que procedeixen del judaisme per imposar-se a un entorn religiós en què els animals tenien una consideració especial. I en tenim un bon exemple. Com explica Sivertsen en el seu treball relatiu a la relació entre fenòmens naturals i l’Èxode (The Parting of the Sea), que recomano emfàticament, part dels problemes entre el poble jueu i els egipcis procedien de l’horror que inspiraven a aquests últims els sacrificis de cabres i ovelles que el judaisme practicava. No n’hi havia per menys: alguns dels déus egipcis tenien aquella representació animal. Altres aproximacions religioses tampoc han generat aquesta separació radical entre homes i animals. El gran emperador indi Asoka (304-232 aC), que va abraçar el budisme, va legislar contra el maltractament dels animals i va establir per a ells els primers refugis coneguts. I les seves reflexions encara escrites als seus obeliscos (Al meu regne cap ésser viu serà sacrificat o ofert en sacrifici) ressonen a través dels segles.
Però no tot el suport ideològic o filosòfic procedeix de l’àmbit religiós. La il·lustració i el seu hereu, el marxisme, també van contribuir a aquesta visió de l’ésser humà com el fi últim de la història, l’aparició de l’ésser pensant, establint una distinció entre homes i animals que només Darwin va ser capaç de posar en dubte. Avui, l’emergència del neodarwinisme, i els treballs d’E.O. Wilson (Sociobiology, the new synthesis), Richard Dawkins (The selfish gene) i altres autors, com Robert Trivers o Steven Pinker, han ajudat a comprendre que el trànsit del món animal a l’humà és molt subtil, i que en aquell és possible trobar-hi rastres d’allò que considerem específicament humà, com l’amor, la generositat o l’altruisme. Des d’aquest punt de vista, el manteniment de la festa és, senzillament, un anacronisme basat en concepcions científiques que ja estan superades. Un senyal d’ignorància.

Finalment, aquest debat no està tan allunyat del necessari canvi de model productiu, i de les condicions que l’han d’afavorir, tan urgent avui. La nostra societat afronta un futur incert. Podem fer allò que convé, i continuar millorant el nostre benestar. O, per contra, podem equivocar-nos, no efectuar les reformes necessàries, i estancar-nos. Entre les bases ideològiques de les transformacions necessàries destaca la d’un estat mental diferent, en què el nyap, l’escaqueig, el petit (o no tan petit) frau (fiscal o d’un altre tipus) han de ser substituïts pel rigor, la disciplina, la feina ben feta i la constant insatisfacció per millorar. Aquesta concepció està a anys llum del que significa la festa dels toros, que expressa un passat del qual les joves generacions s’allunyen cada vegada més. La Catalunya desitjada, amb projecció a la resta del món, és la de l’àrea de biomedicina de Barcelona, o la de la marca universitària que s’impulsa, per exemple. Els toros són el passat i, per tant, també són una rèmora. Perquè el futur que ens espera també es construeix trencant amb tradicions que ens mantenen ancorats a un passat al qual no volem tornar, espero que el Parlament estigui a l’altura dels temps. Em sentiria més orgullós del meu país. I aquest orgull, també, és un actiu ciutadà.

dilluns, 2 de novembre del 2009

59 SEGONS: "CATALUNYA I ELS TOROS"

Debat en quatre parts sobre la propera abolició a Catalunya, hi participen Pilar Rahola, Fernández Sánchez Dragó, Luis Herrero, Ángel Expósito (ABC) entre d'altres:







dimarts, 20 d’octubre del 2009

dilluns, 19 d’octubre del 2009

20.000 VISONS ALLIBERATS

Una granja de visons de Montouto a Galícia ha estat assaltada aquesta matinada per animalistes i han alliberat a 20.000 individus que estaven tancats en gàbies per a poder ser electrocutats buco-analment o gasejats, en unes sis setmanes, per destinar les seves pells a la indústria de la pell.
Alguns visons han sigut vistos a la carretesa AC-542 i malauradament s'han caçat varies desenes de visons que han sigut tornats a la granja. Els altres individus gaudeixen de llibertat després d'haver estat tancats tota la vida en gàbies de 40x50x40 cm.
Els mitjans s'han fet ressó de la bona notícia però des d'un punt especista. Com sempre Telecinco s'ha mostrat catastrofista a més a més.

dijous, 15 d’octubre del 2009

PILAR RAHOLA PARLA DEL TORERO J.T. AL PROGRAMA DE RISTO MEJIDE

Ahir Risto Mejide va convidar a la Pilar Rahola perquè parlès del torero J.T. en el seu programa G-20 de Telecinco, cadena que promou amb retransmisions i sèries i en els informatius, la taromàquia.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

PROHIBIDA L'EXHIBICIÓ D'ANIMALS SALVATGES ALS CIRCS PORTUGUESOS

Els circs portuguesos no podran exhibir en poc temps animals salvatges, com tigres, lleons, elefants o micos, la compra dels quals i reproducció han estat prohibides, segons un decret del Ministeri del Medi ambient que va entrar en vigor aquest dimarts.

El text, que ha desencadenat una forta polèmica, precisa la llista d'espècies concernides per la prohibició, entre els quals es troben els simis, els óssos, felins (excepte els gats), elefants, serps i estruços. Els posseïdors d'aquest tipus d'animals tenen un termini de 90 dies per a registrar-los i queda "prohibida la seva reproducció, així com l'adquisició de nous exemplars".

"Això no té sentit", va opinar Victor Hugo Cardinali, director del circ que duu el seu nom. "Sobre la compra, no dic res, però sobre la reproducció què volen que faci: que separi als animals, que els castri? És això el dret dels animals?", va protestar Cardinali en declaracions a la ràdio TSF. "El legislador va oblidar fer fabricar preservatius per als tigres", va comentar amb ironia altre director de circ, Miguel Chen.

Vídeo del CACMA (Col·lectiu Andalús Contra el Maltractactament Animal)

MÉS DE 2.000 CONILLS MATATS A COPS PER UNA REVENGA LABORAL


Diversos desconeguts han matat a cops a aproximadament 2.380 conills en una granja de la localitat guipuscoana de Urnieta, segons ha informat el Departament Basc d'Interior, es creu que el motiu de l'atac ha estat per venjança. D'entre els 2.380 conills que van ser matats en la granja de José Ignacio Ezeiza, 280 eren conilles que estaven destinades a ser explotades per a reproducció. «Qui ha actuat d'aquesta manera sabia a la perfecció el gravíssim dany que estava fent al posar fi a la vida d'aquestes gairebé tres-centes conilles», precisa l'empresari propietari de la granja referint-se al dany econòmic que li ha suposat la pèrdua d'aquests animals, ja que les conilles anaven a substituir a altres femelles reproductores quan aquestes deixessin de ser productives. «Els van matar un a un, propinant-los cops contra terra i les gàbies. Els van fracturar la columna. Així es dedueix de les exploracions que ha realitzat un veterinari sobre diversos dels exemplars. Alguns conills no van arribar a morir, van quedar malferits perquè el cop no va ser prou precís. A aquests els hem hagut de sacrificar nosaltres», va relatar ahir l'amo de l'explotació. Els fets van succeir en la matinada del passat diumenge, quan els agressors, pel que sembla diverses persones, van entrar per una finestra a la granja, situada en el barri Goiburu de Urnieta. La policia basca ha iniciat una investigació per a determinar la identitat dels autors d'aquests fets i detenir-los.

Nota d'Igualdad Animal: La mort d'aquests conills a les mans de qui van assaltar la granja ha estat dramàtica, però no hem d'oblidar que també terrible hagués estat la seva mort en la inevitable destinació de tots els animals explotats per a consum humà, l'escorxador. Els conills són animals delicats que s'espanten facilment i a qui les condicions en una granja, el transport a l'escorxador i veure a altres conills morir els desespera terriblement, podem imaginar quant sofriment ha ocasionat l'assalt a aquesta granja i el seu assassinat a cops, però no hem d'oblidar el terrible patiment que experimenten igualment en les granges i escorxadors, molts conills a l'arribar als escorxadors es donen la volta espantats per a no haver de veure l'horrible imatge dels seus companys que són assassinats.