ELS ESCORXADORS BURLEN L'OBLIGACIÓ D'ATORDIR EL BESTIAR ABANS DE DEGOLLAR-LO

Especial de 3 pàgines publicat ahir divendres 29/10/2010 a El Periódico:

L'ABOLICIÓ SUPERA EL DARRER PAS

Notícia publicada a El Periódico d'avui:

"ELS TAURINS EMBRUTEN EL DEBAT AL COMPARAR ELS RIVALS AMB HITLER"

Publicat avui a El Periódico:

Fins ara, el debat havia estat bastant civilitzat, distant, moderat. Allunyat dels crits, insults i fins i tot alguns cops que es produeixen al carrer en les poques tardes de glòria –la presència de José Tomás– a la plaça de toros de la Monumental de Barcelona, quan se solen encarar manifestants antitaurins i aficionats a la festa brava. La presentació ahir d’un manifest en contra de la prohibició dels toros –la tramitació de la iniciativa legislativa popular (ILP) per abolir les corrides a Catalunya es votarà demà al Parlament– seguia aquesta línia fins que alguns dels seus promotors van respondre al que consideren un atac amb «una virulència, un dogmatisme i un fonamentalisme» exagerats.

SUPERIORITAT MORAL / Luis Corrales, coordinador de la Plataforma per a la Promoció i Difusió de la Festa, es va mostrar molest amb el «pensament únic» que promouen els antitaurins, que qualifiquen la festa d’«espectacle de la mort». Segons Corrales, «la superioritat moral que uns creuen tenir sobre altres recorda els temps de Hitler».
Poc abans, el científic Jaume Josa tampoc es va tallar en les crítiques als antitaurins i va vaticinar conseqüències dramàtiques si el Parlament aprova debatre una llei que prohibeixi les corrides. «Si aconsegueixen prohibir els toros, aniran a buscar la prohibició de proves científiques amb animals, gràcies a les quals alguns dels mateixos antitaurins són vius. Se’ls ha de tancar la porta».
Des de la Plataforma Prou, impulsora de la ILP gràcies a 180.000 firmes reunides en contra de la festa, van lamentar que «es compari amb Hitler un grup de persones que promouen una iniciativa legal i democràtica», segons el seu portaveu, Leonardo Anselmo. «S’ha de tenir una mica més de sensibilitat», va afegir.

LLIBERTAT D’ELECCIÓ / Molt més moderat que les paraules pronunciades va ser l’escrit que es va presentar, el Manifest de la Mercè per la Llibertat. Està firmat no només per persones amants de la tauromàquia, sinó també per escriptors, actors, cantants, bastants veterinaris, nombrosos empresaris i molts advocats que no solen acudir a la plaça però que s’oposen a la prohibició com «un tros de llibertat que perdríem tots». Miquel Barceló, Calixto Bieito, Jordi Évole (el Follonero), Pere Gimferrer (l’autor del text), Mercedes Milá, Kiko Veneno, Josep Maria Pou i Jaume Sisa són alguns dels 283 firmants. Aquest últim va defensar ahir «la llibertat de la gent d’anar als toros, encara que jo mateix no hi vaig mai».
L’escriptora Natàlia Molero va comparar la prohibició amb l’època franquista, en què no es podien veure segons quines pel·lícules a Espanya. «Els meus pares van ser dels que feien llargues cues a Perpinyà per veure L’últim tango a París i jo hauré d’anar a França a veure toros».
Els antitaurins van contestar al manifest amb una declaració de suport de l’actor britànic Ricky Gervais, l’últim famós adherit a la campanya Prou! «¿Quin és el plaer de veure un animal ferit fins a la mort?», es pregunta el protagonista de la telesèrie The Office.

CERCLE PORCÍ

Article de Juli Capella publicat ahir a El Periódico

Hola. Sóc un porc, oink. Visc a La Gloria, que no és precisament la glòria. A Veracruz, Mèxic. Però la meva porca mare era ianqui, de San Diego, Califòrnia. Visc en una granja gegant, som milers de porcs fregant-nos mútuament la cansalada. Amb prou feines ens podem moure ni veure el sol. Enxampem tota mena de malalties, donada la nostra tendència natural a esbargir- nos, en un amuntegament no sols inhumà, sinó inanimal. Cada dia vénen individus que ens aboquen un pútrid ranxo carregat de vitamines, hormones i antibiòtics, perquè no la dinyem abans d'engreixar-nos. Són productes d'empreses quí- miques i farmacèutiques com Roche, Bayer, Pfizer, Novartis, Merck, Glaxo...
Però tot ha sortit de mare, i crec que vaig infectar un granger que l'hi va passar a un xaval i aquest al seu torn... ¡vinga pandèmia! Ara el problema el teniu també els primats superiors. Però aneu per mal camí. Perquè les mateixes companyies farmacèutiques que ens han emmalaltit amb les seves potingues són les que ara diuen que ens curaran amb antigripals. Ja han fabricat milions de dosis per xutar-vos a tort i a dret. Aquests de les farmacèutiques són molt espavilats, perquè fan dues vegades negoci. Ens tenen a tots amb l'ai al cor, ja siguem espècies del regne animal: un servidor, pollastres hormonats o salmons de piscifactoria, o del regne vegetal: tomàquets o soja transgènica. Ja no hi ha bestiola que no depengui dels seus productes, que sempre fan el mateix: curar-nos per després emmalaltir-nos, i així successivament. Així ho veig i així els ho he explicat, que sóc porc, però no burro. Adéu, crec que em toca sacrifici d'aquí poquet. ¡Sort, oink!

VIOLÈNCIA DINS I FORA DE LA PLAÇA DE TOROS

Carta publicada per Lluís Villacorta Montero al Periódico de Catalunya el 08/09/08:

He llegit una entrevista amb Noam Chomsky a Le Monde Diplomatique. Entre altres joies, diu: "Algunes de les coses que avui consideram aberrants eren legítimes i normals no fa gaire temps: l'esclavitud, la falta de drets de la dona, el treball infantil i la tortura d'animals". Faig referència a aquesta entrevista per denunciar una greu agressió que que vam patir una altra persona i jo per part d'un grup d'aficionats als toros el 24 d'agost, davant de la plaça Monumental de Barcelona. Els Mossos d'Esquadra van arribar aviat, però tot i així vam haver de ser ingressats a l'Hospital del Mar. M'adreço a aquest sector d'aficionats per fer-los saber que continuarem manifestant-nos davant la Monumental cada vegada que hi hagi una corrida.
I també em dirigeixo als dirigents polítics per fer-los saber que la declaració de la Lliga Internacional dels Drets dels Animals del setembre del 1977, aprovada per l'ONU, diu el següent: "Article 1: tots els animals neixen iguals i tenen els mateixos drets (...) Article 3: cap animal serà sotmès a maltractaments ni a actes cruels (...) Article 10: cap animal serà explotat per a l'esbarjo de l'home; les exhibicions d'animals i els espectacles que se serveixen d'animals són incompatibles amb la dignitat de l'animal (...) Article 14: els organismes de protecció dels animals han d'estar representats en l'àmbit governamental; els drets de l'animal han de ser defensats per la llei com ho són els drets humans".
Espero que en aquest nou curs polític s'aprovi la llei dels drets i de la dignitat dels animals.

CATALUNYA GASTA MÉS DE 50 MILIONS L'ANY PER L'ABANDONAMENT D'ANIMALS

Extret de l'edició de El Periòdico de Catalunya el 26/8/2008:

Catalunya paga molt cara l'actitud irresponsable de la gent que abandona els seus animals domèstics. Tant com més de 50 milions d'euros anuals. O, el que és el mateix, més de 137.000 euros diaris. Aquesta és la despesa pública que un estudi del Departament de Medi Ambient calcula que s'inverteix només en el manteniment dels prop de 7.200 gossos, gats i, ara també, fures que s'allotgen als 111 centres d'acollida catalans. L'1 de gener del 2007 va entrar en vigor a Catalunya l'article de la llei de protecció d'animals que prohibeix sacrificar les bèsties abandonades o extraviades i no recuperades, una norma que, malgrat reflectir més sensibilitat social, provoca que els costos que representa el captiveri comencin a ser insostenibles per a alguns ajuntaments.
L'any passat van ingressar als centres catalans 22.801 animals de companyia. D'aquests, 11.740 van ser adoptats i només 4.261 van poder ser retornats als seus propietaris, cosa que evidencia que, fins i tot sent una obligació, molts propietaris no identifiquen els seus animals amb el xip reglamentari.
Malgrat les dificultats dels ens locals per adaptar-se a la llei que veta l'eutanàsia i els dos anys de pròrroga per aplicar-la, des que va entrar en vigor, la xifra de sacrificis ha baixat un 48%. Encara que això podria significar un augment de la població a mantenir, les entrades a les gosseres s'han reduït aproximadament en un 19% en dos anys, cosa que sembla indicar que hi ha més conscienciació per part dels propietaris. Aquest descens no evita, no obstant, que la majoria de centres d'acollida estiguin saturats, perquè, al no poder sacrificar els animals, les estades es prolonguen.

DESPESA SENSE FRE
Precisament, l'overbooking dels refugis és el que està provocant que la situació es torni insostenible per a l'economia d'alguns ajuntaments catalans. La saturació que hi ha als centres d'acollida dels consells comarcals i de les protectores obliga els consistoris a buscar alternatives per complir amb el servei. D'aquesta necessitat se n'aprofiten, segons denuncien les protectores, empreses amb ànim de lucre que es dediquen a emmagatzemar els animals cobrant un tant per dia. Com que els animals no poden ser sacrificats i aquests centres privats no fomenten l'adopció, els ajuntaments dupliquen cada any el nombre d'animals a mantenir i les despeses es disparen.
Catalunya és l'única comunitat autònoma que disposa d'aquesta llei proteccionista. Actualment, 69 municipis catalans, que representen el 7% del total del territori, disposen d'una pròrroga per seguir sacrificant, perquè en el moment de l'entrada en vigor de la normativa no disposaven dels mecanismes necessaris per assumir-la. A partir de l'1 de gener del 2009, el sacrifici estarà completament prohibit tret d'excepcions per malalties o conductes violentes.
"Han volgut aplicar una llei sense haver proporcionat les mesures per evitar el problema. Ara hem de treballar sobre les conseqüències en una autonomia on hi ha més abandonaments que adopcions", afirma Isabel Navarra, tresorera de la Societat Protectora d'Animals de Mataró (Maresme), un dels centres d'acollida de referència a Catalunya. Navarra defensa que ha faltat una política forta d'implantació del xip als animals de companyia, un sistema d'identificació que ha evidenciat la seva eficàcia, ja que menys de l'1% de les mascotes censades són abandonades.
Una aposta forta per l'esterilització de gossos i gats respectant l'edat adequada per a la intervenció és una altra de les mesures que la proteccionista apunta. També adverteix de la desinformació que tenen els ciutadans. "Abans d'aplicar la llei haurien d'haver fet campanyes d'identificació i esterilització massives", afirma Navarra.
Amb l'objectiu de reduir el nombre d'abandonaments, el 27 de juliol del 2006 el Parlament va aprovar una llei, que encara no ha entrat en vigor, que obligarà a esterilitzar tots els animals de companyia que siguin objecte de comercialització o transacció. Tota la comunitat veterinària s'oposa a la mesura, una postura manifestada amb una esmena a la llei. Els professionals diuen que no són contraris a esterilitzar com a mètode de control de la reproducció, sinó de l'esterilització obligatòria i generalitzada en animals joves.

OPERACIÓ DE RISC Maria Pifarré, vocal de la junta de govern del Col.legi Oficial de Veterinaris de Barcelona, adverteix que són molts els riscos i els efectes secundaris de la intervenció quirúrgica. "No es pot penalitzar els animals per la falta d'educació i sensibilitat de la nostra societat", diu Pifarré, que afegeix que aquesta mesura perjudicarà criadors i aficionats a les exposicions de gossos de raça. Els veterinaris aposten per la identificació obligatòria, la penalització greu de l'abandonament i un control policial efectiu. "És la policia qui ha de multar els propietaris irresponsables", afirma la veterinària.
Navarra, la protectora de la qual entrega tots els animals esterilitzats, considera que els alts costos de la intervenció en les consultes veterinàries són una barrera perquè els propietaris decideixin eradicar el risc d'una reproducció no desitjada de les seves bèsties. "Les diferències de preus estan en les garanties. Jo no estic disposada a assumir riscos i utilitzo les màximes tecnologies, anestèsia amb gasos i els millors analgèsics, i això té un preu", afirma Piferrer, que alaba "la gran feina" que fan les protectores i els veterinaris, que, malgrat les diferències, "lluiten per una causa comuna".