Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris toros. Mostrar tots els missatges

dimecres, 7 de març del 2012

a.DOC: "ILP: HISTÒRIA D'UNA ABOLICIÓ"

Documental de producció pròpia sobre el moviment antitaurí a Catalunya i la ILP (Iniciativa legislativa popular) que va aconseguir l’abolició definitiva de les corrides de toros al nostre país.



Música: cetic
Locució: Karim Alami
Una producció de TVAnimalista

dimarts, 11 d’octubre del 2011

SENTÈNCIA FAVORABLE ALS ANTITAURINS

El judici celebrat el passat 30 de setembre de 2011, al Jutjat d'Instrucció nº 1 de Laredo pels fets esdevinguts en la protesta antitaurina autoritzada en el citat municipi el 30 d'agost de 2009, ha determinat que quatre de les cinc persones identificades pels agents són culpables de desordres públics, amenaces, furt i danys. La sentència els condemna a deu dies de localització permanent, dos mesos i deu dies de multa diària de deu euros, el que fa un total de 700€ cadascun, i l'obligació d'abonar 172,2 euros en concepte de material sostret i danyat als manifestants.

En català:


A la manifestació de 2009, un grup d'uns quaranta activistes de diversos col·lectius convocats per Huellas de Cantabria, es van desplaçar fins a Ampuero per a protestar pacíficament contra els encierros y corridas de les festes de la “Virgen Niña”. Allà van ser rebuts amb insults, agressions, robatoris i vexacions que van patir durant els 40 minuts que va durar la concentració. Huellas de Cantabria i els col·lectius presents, tant en la protesta com en el judici, es mostren satisfets per la condemna i la consideren útil per a poder seguir manifestant-se en el futur amb la seguretat que, aquests lamentables fets, no es tornaran a repetir. 

en español:


El juicio celebrado el pasado 30 de septiembre de 2011, en el Juzgado de Instrucción nº 1 de Laredo por los hechos acontecidos en la protesta antitaurina autorizada en el citado municipio el 30 de agosto de 2009, ha determinado que cuatro de las cinco personas identificadas por los agentes son culpables de alteración del orden público, amenazas, hurto y daños. La sentencia los condena a diez días de localización permanente, dos meses y diez días de multa diaria de diez euros, lo que hace un total de 700€ cada uno, y la obligación de abonar 172,2 euros en concepto de material sustraído y dañado a los manifestantes. En la manifestación de 2009, un grupo de unos cuarenta activistas de diversos colectivos convocados por Huellas Cantabria, se desplazaron hasta Ampuero para protestar pacíficamente contra los encierros y corridas de las fiestas de la “Virgen Niña”. Allí fueron recibidos con insultos, agresiones, robos y vejaciones que sufrieron durante los 40 minutos que duró la concentración. Huellas de Cantabria y los colectivos presentes, tanto en la protesta como en el juicio, se muestran satisfechos por la condena y la consideran útil para poder seguir manifestándose en el futuro con la seguridad que, estos lamentables hechos, no se volverán a repetir.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

VIOLÈNCIA TAURINA A FRANÇA

Prop d’un centenar d’activistes procedents de diferents llocs de França i Bèlgica es van reunir a Rodilhan (prop de Nimes) per protestar contra l’espectacle “Llavors de torero” que pretén normalitzar la cultura de la tortura i mort dels bous i vedells i formar a futures generacions en la tauromàquia.

En català:


El centenar d’activistes es va dividir en dos grups, el primer va desplegar pancartes demanant l’abolició de l’ús dels animals en festejos i el segon va formar un cercle al mig de la plaça, lligant-se entre ells amb cadenes per evitar que els fessin fora amb facilitat.

Llavors van començar els insults i les agressions per part del públic que fins i tot va carregar amb una violència extrema contra els activistes. Ruixats amb mànegues d’aigua, aguantant cops de puny, puntades de peu, bufetades, escopinades… fins i tot dues activistes van patir agressions sexuals i van ser mig despullades pels aficionats taurins que van arrencar-li la samarreta a una i a dues d’elles els van arribar a treure o a arrencar els sostenidors que els aficionats s’anaven passant com un trofeu de guerra.

Els activistes denuncien que, durant les agressions, també van ser víctimes de robatoris i que els van trencar càmeres fotogràfiques i de vídeo. De la mateixa manera, un periodista de France3 va ser expulsat de l’escena pels aficionats taurins que no volien que quedés constància del seu comportament.

L’acció va durar prop de 20 minuts durant els quals, en cap moment, la policia va intervenir per socórrer als activistes que van ser víctimes de l’odi del públic. Les persones que estaven encadenades van patir tot tipus d’agressions i finalment van ser arrossegades fora de la plaça, moments en que es van produir nous actes de violència aprofitant l’ús de la força bruta i que no van ser contestats pels activistes, que tenien la consigna de no respondre a cap tipus d’agressió.

Els organitzadors de la protesta no dubten a qualificar l’actuació del públic de bàrbara, tant per la violència que desencadenen contra els animals humans com contra els animals nohumans, es lamenten de l’odi, agressivitat i violència de les que van ser víctimes i , sobretot, de no haver pogut aturar la matança de sis vedells que van ser travessats amb tot tipus d’instruments tallants fins la seva mort.       

en español:


Cerca de cien activistas procedentes de diferentes lugares de Francia y Bélgica se reunieron en Rodilhan (cerca de Nimes) para protestar contra el espectáculo “Semillas de torero” que pretende normalizar la cultura de la tortura y muerte de los toros y terneros y formar a futuras generaciones en la tauromaquia.

El centenar de activistas se dividió en dos grupos, el primero desplegó pancartas pidiendo la abolición del uso de los animales en festejos y el segundo formó un círculo en medio de la plaza, atándose entre ellos con cadenas para evitar que los echaran con facilidad. Entonces empezaron los insultos y las agresiones por parte del público que incluso cargó con una violencia extrema contra los activistas. Usaron mangueras de agua contra ellos, aguantaron puñetazos, puntapiés, bofetadas, salivazos… incluso dos activistas sufrieron agresiones sexuales y fueron medio desnudadas por los aficionados taurinos que arrancaron la camiseta a una y a dos de ellas les sacaron e incluso arrancaron los sujetadores que luego se iban pasando como un trofeo de guerra.

Los activistas denuncian que, durante las agresiones, también fueron víctimas de robos y que les rompieron cámaras fotográficas y de vídeo. Del mismo modo, un periodista de France3 fue expulsado de la escena por los aficionados taurinos que no querían que quedara constancia de su comportamiento.

La acción duró cerca de 20 minutos durante los cuales, en ningún momento, la policía intervino para socorrer a los activistas que fueron víctimas del odio del público. Las personas que estaban encadenadas sufrieron todo tipos de agresiones y finalmente fueron arrastradas fuera de la plaza, momentos en que se produjeron nuevos actos de violencia aprovechando el uso de la fuerza bruta y que no fueron contestados en ningún momento por los activistas, que tenían la consigna de no responder a ningún tipo de agresión.

Los organizadores de la protesta no dudan en calificar la actuación del público de bárbara, tanto por la violencia que desencadenan contra los animales humanos como contra los animales nohumans, se lamentan del odio, agresividad y violencia de las que fueron víctimas y, sobre todo, de no haber podido parar la matanza de seis terneros que fueron atravesados por todo tipo de instrumentos cortantes hasta su muerte.             

dimarts, 27 de setembre del 2011

REPERCUSIÓ INTERNACIONAL DE L'ÚLTIMA CORRIDA

Recopilació de la notícia de la darrera corrida de toros de la Història de Catalunya. Anglaterra (BBC), França (TF1), Qatar (Aljazeera in English)


dilluns, 19 de setembre del 2011

SACEDÓN NO CELEBRARÀ MÉS CORREBOUS

L'alcalde de Sacedón, Francisco Pérez Torrecilla, comunica en un correu enviat a Igualdad Animal que el nou equip de govern ha decidit suprimir el tradicional encierro pel camp que es realitzava a la localitat.

En català:


en español:


Francisco Pérez Torrecilla fa al·lusió a la protesta realitzada per Igualdad Animal el passat any 2010, on els activistes de l’organització i un càmera de Telecinco van ser brutalment agredits quan diu: “Creo sinceramente que ya hemos pagado con creces la encerrona de los medios (tele5) del año 2010, y la salvaje respuesta que se produjo por parte de algunos (muy pocos) vecinos y visitantes a la tan innecesaria como astuta provocación de algunos activistas antitaurinos”.

I finalitza amb una petició expressa: “Creo que ya hemos cumplido sobradamente nuestra "penitencia" por la desagradable situación que se vivió hace un año, así que, por favor les pido que eliminen a Sacedón de su lista de pueblos maltratadores de animales”.

Igualdad Animal, que va desplegar una pancarta de 35 metres quadrats on es llegia “Tauromaquia abolición, derechos para todos los animales”, va interposar les denúncies corresponents per les agressions que van rebre els seus activistes, juntament amb un reporter i una redactora de Telecinco, atacats per una multitud que els va propinar cops de puny, puntades i pedrades i està a l'espera del judici per les agressions rebudes.

L'entitat defensora dels Drets Animals s'alegra d'aquesta decisió i espera que no sigui només una mera qüestió d'imatge, i desitja que s'avanci cap a la completa eliminació de qualsevol esdeveniment o festeig en el qual s'utilitzin animals no humans.            

dimarts, 13 de setembre del 2011

TORDESILLAS 2011

Tordesillas (Valladolid)

A les 11:05 del matí Afligido ha començat la seva marxa fins a arribar a terra de pinedes, lloc en el qual s’inicia oficialment el torneig.

A les 11:27 Óscar Bartolomé, alies el “Zamorano”, ha assassinat a Afligido i s’ha convertit, d’aquesta manera, en el campió de la festa tordesillana que ha costat 22 minuts d’agonia i mort a Afligido.

Una activista ha estat detinguda per la Guàrdia Civil en el transcurs del torneig. Pel que sembla, la dona, que vestia de negre, s’ha colat en el recorregut de l’esdeveniment taurí i amb un spray ha ruixat la cara a diversos participants, motiu pel qual ha etat arrestada per agents de la Benemérita, abans que la linxessin.

Dos homes han sofert ferides durant la celebració del festeig. Un d’ells ha patit una cornada superficial a la cama, mentre que l’altre s’ha fet un tall amb la seva pròpia llança.          

En català:



en español:



dilluns, 18 de juliol del 2011

TARGETA VERMELLA CONTRA LA VIOLÈNCIA

València. 16/07/2011

Amb motiu de l’inici de la Fira de Juliol taurina a València, on prop d’un centenar d’animals entre braus, vaquetes i vedells seran assassinats en només 9 dies, AnimaNaturalis ha organitzat una concentració per a mostrar la seva repulsa a les festes amb violència.

Els activistes, vestits de negre, van treure la “targeta vermella al maltractament animal” com a símbol universal de rebuig a la violència, al ritme de càntics en defensa dels animals i xiulets contra l’ús, maltractament i mort dels animals en una jornada on sis jònecs, qualificats com a “erales defectuosos”, van ser brutalment assassinats mentre els activistes reclamaven els seus drets bàsics a viure i no ser torturats i morts per a finalitats humanes.

En català:


en español:

Natalia Rizzo, portaveu d’AnimaNaturalis a València va remarcar que la seva intenció es fer que “aquesta lacra desapareixi del País Valencià” ja que no volen que se segueixin “malbaratant milions d’euros de l’erari públic en finançar la tortura d’aquests éssers” quan aquesta comunitat és la més endeutada de tot l’estat. També va apuntar que la finalitat d’aquests actes es que la societat valenciana es posicioni contra la tortura dels toros per “aconseguir l’abolició de la tauromàquia”ja que els animals, en aquest cas els toros, vedells i vaquetes “han de ser respectats en el seu dret a la vida i a no ser torturats i assassinats impunement, per al gaudi sense sentit d’una minoria taurina”.

Segons AnimaNaturalis, la gran majoria de la ciutadania, gairebé un 70%, es contraria a la tauromàquia o no se sent interessada, i en aquest 70% s’inclou gent de totes les comunitats autònomes, negant així la idea que uneix antitaurinisme amb cap ideologia política. Igualment, la tauromàquia es financia amb 565 milions d’euros de l’erari públic, sense comptar les ajudes als ramaders, cosa que suposa uns 50 euros obtinguts de la declaració de la renda de cada ciutadà espanyol.

L’organització no descarta tornar-se a manifestar durant aquesta fira i recórrer diversos pobles de la comunitat en protesta contra totes les activitats on s’utilitzin animals.

dimecres, 6 de juliol del 2011

EL PARLAMENT MANTÉ LA DATA DE L'ABOLICIÓ DE LES CORRIDES DE TOROS

El Parlament de Catalunya ha votat avui contra la proposta de Ciutadans i es manté en vigor la data de prohibició de les curses de braus a partir de l’1 de gener de 2012. Ciutadans ha acusat a la promotora de la ILP de rebaixar les pretensions abolicionistes de la tauromàquia pactant amb els partits i, Albert Ribera ha denunciat que hi ha un pacte amb els abolicionistes segons el qual primer es prohibirien les curses de braus i després els correbous.


També s'ha votat en contra de la proposta de moratòria fins al 2015 que proposava el PP gràcies als vots de CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA i Solidaritat. Rafael Luna, del PP ha afirmat que el seu partit portarà al programa que els toros siguin declarats BIC a tot l'estat.

El portaveu de CiU, Josep Rull, ha lamentat que PP i Ciutadans hagin volgut reobrir debats sobre els quals el Parlament ja s’havia pronunciat clarament el 28 de juliol de 2010.

Pel que fa a les indemnitzacions al sector taurí, Rull ha dit que están escoltant xifres “que els semblen una autèntica barbaritat” i més tenint en compte que la plaça no es tanca, només una de les activitats que s’hi celebren, ja que allà es realitzen moltes altres actuacions i espectacles dels que s’obté un guany econòmic.

dilluns, 4 de juliol del 2011

PROTESTES CONTRA LA TAUROMÀQUIA A PAMPLONA

Prop d’un centenar d’activistes han protestat contra les curses de braus i els encierros per Sanfermín a Pamplona, en un acte organitzat per AnimaNaturalis i Peta, per desè any consecutiu.

Versió en català:


Versión en español:


L’acció és un esdeveniment de ressò mundial que reclama l’abolició de la tauromàquia, que consisteix en la representació de l’agonia dels animals a qualsevol festa taurina i que demana la reflexió de la ciutadania sobre la victimització que suposa per al brau la participació en aquests espectacles.

Els festejos taurins compten cada vegada amb menys adeptes o persones que diuen sentir-se interessades ja que, segons les enquestes sobre l’afició als toros realitzats l’agost de 2008 per IG-Investiga, el 67% de la població espanyola manifesta no tenir cap interès en les festivitats taurines, i només el 9,7 hi està interessada.

La directora d’AnimaNaturalis a Espanya, Aïda Gascón, va afirmar durant la protesta: "Cada día disminuye más el apoyo popular a la tauromaquia y aumenta la conciencia acerca del sufrimiento de los animales. Las autoridades de Pamplona tienen la oportunidad de hacer historia y enterrar en el pasado este tipo de tradiciones... o por el contrario, seguir hundiéndonos en la vergüenza de una de las culturas más atrasadas de Europa".

dimecres, 22 de juny del 2011

AVAT EN CONTRA DE LA CANDIDATURA DE CÓRDOBA COM A CIUTAT EUROPEA DE LA CULTURA

L’AVAT, Asociación de Veterinarios Abolicionistas de la Tauromaquia, entitat integrada per una sèrie de professionals que treballen per la salut i el benestar animal, ha iniciat una campanya on es posiciona en contra de les candidatures espanyoles com a opcions per a ser ciutat europea de la cultura el 2016.



El motiu d’aquest posicionament és que, en totes les ciutats que opten a la candidatura, s’hi celebren espectacles que queden englobats dins del que es coneix com a “tauromàquia” i consideren que, si bé és un acte cultural en tant que transmet una sèrie de tradicions i rituals que representen una manifestació d’una part de la societat, és un tipus de cultura que resulta èticament insostenible en les societats actuals, i que no ha de ser promocionat per les institucions públiques.
Per a expressar la seva postura i argumentar-la han enviat una carta als membres del comitè de selecció, un informe tècnic veterinari i un recull gràfic de la celebració de la “Becerrada Homenaje a la Mujer Cordobesa” que va comptar amb el segell de l’ajuntament de Córdoba, l’Oficina Municipal de la Capitalidad i la Junta de Andalucía, per bé que més tard diguessin que s’havien desmarcat de la promoció i difusió d’aquest acte.

dimecres, 13 d’abril del 2011

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "COR DE BRAU"

Dimarts 12 es va presentar "Cor de Brau" la nova novel·la de Víctor Alexandre en la llibreria Proa de Barcelona. Va estar acompanyat per Anna Mulà, promotora de la Iniciativa Legislativa Popular per a l’abolició de las corrides de braus a Catalunya i de la doctora Núria Querol, fundadora del Grup per a l'Estudi de la Violència a Humans i Animals, membre de la Comissió per la Lluita contra la Violència Familiar i de Gènere de Sant Cugat i estudiosa de la relació entre el maltracte a animals i la violència domèstica.


La novel·la narra en clau d’humor l’abolició de les corrides de toros a Catalunya, a través d’una família ramadera que es veu afectada per la nova situació, alhora que mostra el rerefons polític i identitari dels arguments de les dues parts enfrontades, els protaurins i els abolicionistes. Per mitjà de personatges força dickensians, i situacions i diàlegs que recorden les comèdies teatrals de les acaballes del segle XIX, Cor de brau parla de valors universals i manifesta que el grau d’humanitat d’un poble es mesura pel respecte en amb què tracta els animals.

L’autor declara que amb aquest aquest llibre pretén dotar d’arguments les persones que defensen els drets dels pobles i els drets dels animals –de tots els pobles i de tots els animals– i per fer reflexionar aquelles persones que pensen que els animals i alguns humans estan al servei d’altres humans.

El llibre obre les portes a la reflexió sobre el tracte als animals més enllà de l’àmbit de l’entreteniment i insta als mitjans de comunicació a que es posin al servei de la ciutadania i informin d’allò que passa darrera dels murs de les granges, dels escorxadors, de les facultats de medicina i dels laboratoris, fent visible la tortura que s’infligeix cada dia a milions d’animals.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

"LA CULTURA DEL ERUCTO"

Article de Ruth Toledano publicat ahir a El País:

"Es lo mismo que igualar una melodía de Mozart con un eructo". No se podía haber expresado mejor que como lo ha hecho la portavoz de la Coordinadora de los Verdes de Madrid, Cristina García Moreno: el acuerdo para que las competencias de los toros sean traspasadas del Ministerio del Interior al Ministerio de Cultura "es un insulto a la verdadera cultura". Semejante acuerdo ha sido alcanzado entre el ministro del Interior, el autodenominado socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, y un grupo de hombres, autodenominados matadores, a quienes unos trajes y unas corbatas a todas luces falaces no servían ni para atenuar el sentido de la primera acepción de la palabra matador que recoge el diccionario de la RAE ("Que mata") ni para disimular el sentido de la tercera ("Muy feo, extravagante, de mal gusto"), hombres de esos que para las fotos con ministros se plantan muy tiesos ante la cámara, como si fueran hombres rectos y no matadores, y abren demasiado las piernas, haciendo gala de la chulería postural propia de los matadores y no de la presencia de hombres de una pieza que pretenden así. Generalmente, y para simular una formalidad imposible en un matador, se tapan la entrepierna con las manos enlazadas, a modo de concha protectora y como si se tratara de un gesto preventivo de terribles tormentos, acostumbrados como están a que a un individuo que agoniza a sus pies se le corte alegremente el rabo.

"Nos sentimos artistas", dice el matador Manzanares. Como si sentirse algo supusiera automáticamente la posesión de ese algo. Bien, matador Manzanares, tú podrás sentirte lo que quieras o puedas, pero entre lo que uno siente y lo que uno es existe en demasiadas ocasiones el abismo de un delirio: algunos locos se sienten Napoleón Bonaparte, y no lo son; algunos asesinos en serie se sienten dios, y tampoco, ¿verdad? De dios sabéis mucho los matadores, que siempre andáis besando medallitas, antes de entrar a matar, o elevando los ojos al cielo con unas orejas recién cortadas en la mano, unas orejas aún calientes, las orejas de un individuo que agoniza a tus pies. Así que como argumento no nos sirve, Manzanares. Y lo que tiene gracia (bemoles, dirían los de las piernas abiertas, aún desconociendo que la bemol tiene mucho más que ver con Mozart que con el descabello), lo que tiene maldita la gracia es que la impunidad de alguien frente al dolor que le inflige a otro dependa de un simple reflexivo: lo que él "se siente" permite que desprecie lo que el otro "siente".

En fin, delirados hay, como decíamos, en todas partes. Lo delirante es que se les dé bola, como quien dice. Máxime si se la da un ministro de Interior y, no digamos, una ministra de Cultura. Pero la deriva del Gobierno español es tal que hasta confunde a Mozart con un eructo. Después del espectáculo de patio también de luces que el partido autodenominado socialista nos ha dado en Madrid, Jiménez va, Gómez viene, y con la que le está cayendo encima al Ejecutivo, incluida la salva de fachas que se le han alzado a la chepa a Zapatero en la parada militar hispánica, no se les ocurre mejor idea para aportar algo de brillo a su maltrecha imagen que dedicarse a la gastroenteritis cultural: la práctica política del regüeldo. Porque "aunque la tortura se vista de seda, tortura se queda", como señala Marta Esteban, presidenta de la plataforma La Tortura No Es Cultura. Porque de seda se visten los matadores para que brille más el oro que la sangre, pero la de la arena se queda, espesa, derramada, y no hay brillos que la tapen sino areneros que la barren, y que no son precisamente modelos, aunque se vistan de Loewe o Armani, como Cayetano. Sánchez Dragó los representó muy bien en una reciente mascarada goyesca, que se llevó a cabo en la plaza de Ronda: fue barrendero de heces.

Todo esto tendría mucha gracia (no de la de los bemoles, sino de la otra, de la de reírnos mucho con determinadas pintas) si no fuera porque las heces que el Gobierno socialista considera cultura y que se barren en la arena proceden del terror y de la diarrea provocada por los sulfatos que les ponen a los toros en el agua para que salgan a la plaza débiles y desorientados. En la arena, las heces se mezclan con la sangre derramada. La sangre que el Gobierno socialista considera cultura y que se desborda de un cuerpo martirizado para ilustrar a los presentes en el arte de hacer sufrir. No tiene ninguna gracia: supone una involución en el desarrollo de este país. Pero además supone ignorar el sentir de una mayoría ciudadana que no necesita vestirse de comunión y abrirse de patas para defender la obviedad: que los toros y los caballos padecen indecibles sufrimientos físicos y psíquicos, que torturar a un animal, un herbívoro, hasta la muerte es un espectáculo indigno. Los antitaurinos no entendemos cuál es la razón para hacer este traspaso y muchos taurinos, tampoco.

A mí me da en la nariz (¡qué peste!) que es un empeño de la ministra de Cultura, que tiene que dar la cara ante esos amigos taurinos que ven en su mandato una oportunidad de oro y grana. ¿Qué se puede esperar de alguien que escribe: "Los picadores son mi personaje favorito en esta función. Florito, sí. Florito y sus cabestros"? Y Rubalcaba haciéndose la foto con los matadores. Una función, no, esto es un circo romano. Eructo va, eructo viene. Qué asco.

dijous, 23 de setembre del 2010

dilluns, 30 d’agost del 2010

"EL TORO TAMBIÉN TIENE DEBERES"

Elisabet Piñero o com li agrada que l'anomenin "la torero catalana", ha sigut entrevistada a La Vanguardia, compartint amb la resta dels mortals les seves més profundes reflexions:

"El toro no sufre, la adrenalina que segrega le empuja a luchar hasta las últimas consecuencias. ¿El toro de lidia para que sirve sino para morir en la plaza? te puedo asegurar que como animal doméstico no sirve. Sufre mucho más un padre parado que no puede dar de comer a sus hijos. Es cierto que os animales, como el toro, tienen derechos pero también tienen deberes"

Entrevista completa

divendres, 13 d’agost del 2010

PROU DESMENTEIX ORGANITZAR UNA ILP PER ABOLIR ELS CORREBOUS

Comunicat de la Plataforma PROU:

Queremos desmentir la información aparecida hoy en el diario el Periódico de Cataluña, en la que se afirma que la Plataforma PROU tiene pensado lanzar una ILP para prohibir los correbous, desconociendo las razones por las que se ha publicado la noticia de este modo.

Ante esto, y con el objetivo de evitar confusiones en la sociedad y el colectivo animalista, queremos manifestar que la Plataforma PROU ha sido creada para un objetivo específico y consensuado: el de presentar una ILP que aboliera las corridas de toros en Cataluña, objetivo que ha sido conseguido. La Plataforma PROU está formada por más de 150 organizaciones animalistas catalanas, y las decisiones importantes, como sería ésta, siempre han sido tomadas en asamblea democrática. En este momento, la Plataforma PROU se encuentra técnicamente diluida tras haber acabado su trabajo, aunque los integrantes de la misma continuaremos con nuestra labor activista en nuestras respectivas organizaciones.

Es importante aclarar que la postura oficial de la Plataforma PROU ha sido siempre de rechazo absoluto a los correbous, recordando que entre sus diferentes modalidades existen algunas muy crueles y donde los animales sufren, tal y como hemos indicado a lo largo de toda la campaña por la abolición de las corridas.
Del mismo modo, también queremos manifestar lo injusto que resulta leer que los animalistas “ahora” trabajarán contra los correbous, cuando existen al menos 6 organizaciones que en los últimos 5 años han interpuesto más de 100 denuncias por vía jurídica para provocar la prohibición, limitación o debilitamiento de determinados festejos populares que se hacen en Cataluña bajo el nombre de correbous, a la vez que se han realizado actos de protesta y manifestaciones en reiteradas ocasiones.

A la vez las organizaciones animalistas han trabajado, trabajan y trabajarán para que la sociedad avance en esta temática hacia una civilización de espectáculos sin crueldad, educando, sensibilizando, e informando a los ciudadanos acerca de los maltratos a los que son sometidos los animales usados para estos fines, y pidiendo que no se los apoye con la asistencia. Los correbous son una de las tantas formas de maltrato animal que existen, y hablar de que están “más alto en la agenda animalista” –como lo manifiesta El Periódico de Catalunya– es algo realmente complejo, cuando todavía se permiten los crueles circos con animales, no menos crueles que los correbous y también usados para divertir, o los espectáculos con delfines en los zoos, donde también hay sufrimiento. Debemos recordar que las organizaciones por los derechos de los animales no limitan su accionar al mundo del espectáculo, sino también en promocionar y gestionar las adopciones de animales de compañía, promocionar las dietas vegetarianas o la vestimenta sin contenido animal, entre otras muchas formas de luchar en contra del maltrato a los animales.

dijous, 5 d’agost del 2010

RESPOSTA A THE ECONOMIST

Resposta del col·lectiu Emma (intel·lectuals catalans) a la portada de The Economist que tenia per titular "Tauromàqua a Catalunya, la terra de les prohibicions"

Sir,

We strongly disagree with your treatment of the Catalan Parliament's decision to prohibit bullfighting in Catalonia ("The land of the ban", July 29th 2010). We find the title itself tendentious, and several other phrases appearing in the article (for example, 'What will Catalonia outlaw next?'; 'a taste for outlawing whatever irks them'; and 'spasm of intolerance') are inaccurate, offensive, and out of place in a publication of The Economist's caliber. As people who know Catalonia well, we fail to recognize in those expressions what we have always found to be a progressive, open-minded and welcoming society. We would expect The Economist to be able to offer its readers a more truthful account of the state of things in Catalonia today.

Signed

Víctor Alexandre, Writer and journalist
Iñaki Anasagasti, Member of the Spanish Senate
Helena Buffery, Lecturer at Birmingham and Cork Universities
Salvador Cardús i Ros, Dean, School of Political Science and Sociology, UAB, Barcelona
Eugeni Casanova, Author and journalist
Josep Cruanyes, Lawyer and President of Plataforma pel Dret a Decidir, Barcelona
Francesc de Dalmases i Thió, Director, Catalan International View
Susan M. DiGiacomo, Professor, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Henry Ettinghausen Emeritus Professor, University of Southampton.
Armand de Fluvià, Genealogist and heraldist, University Professor, Barcelona
August Gil Matamala, Lawyer
Montserrat Guibernau, Professor of Politics, Queen Mary (University of London)
José Luis de las Heras, Professor of History, Salamanca University
Cristina Lagé Manich, Espai Catalunya Topalekua
J.C. Major, Col.lectiu Emma, New York
Joan M. Minguet Batllori, Art History Professor, UAB, Barcelona
Pedro Morón de la Fuente, Journalist, Sant Boi de Llobregat
Oriol Pi-Sunyer, Emeritus Professor, University of Massachusetts at Amherst
Jordi Porta, Ex President of Òmnium Cultural, Barcelona
Francesc Ribera, Musician, Berga
Isabel-Clara Simó, Writer, Barcelona
Toni Strubell, Coordinator of the Comissió de la Dignitat, Girona
Víctor Terradellas i Maré, Editor, Catalan International View
Josep Maria Terricabras, Professor of Philosophy at Girona University, Girona
Colm Toíbín, Writer, Dublin
Quim Torra, Publisher and writer
Amèlia Trueta, Historian, Oxford

dilluns, 2 d’agost del 2010

CÀPSULES ESPECIAL ILP

En aquesta edició podreu veure en dues parts un ampli resum de la votació final de la ILP Prou al Parlament de Catalunya amb totes les declaracions de les parts implicades i notícies posteriors.

Entrevistes de producció pròpia amb Jordi Casamitjana (etòleg), Mercedes Cano (antropòloga), Magda Oranich (advocada), Anna Mulà (advocada), Núria Querol (metge i biòloga), Isabel Marcoux, i Jean Claude Laborde (anticorrida França) Dirk Verdonk (WSPA), Silvia Barrquero i Aïda Gascón (PACMA), Carla Cornellà (FAADA), Miguel Ángel Barrachina (No amb el meu vot), Carles Marco (PSC diu prou), Anna Banchs (PACMA Catalunya), ...

1a part:



2a part:



PROGRAMA EMÈS: 1 d'agost 2010.