Article de Francesc Pané, ex Diputat del Parlament Català per Iniciativa per Catalunya Verds i que després de la votació de la ILP Prou va fer-se vegetarià.Per aquestes carreteres de Déu, he vist camions plens de pollastres que eren duts a l'escorxador. Amuntegats, sorpresos, suats, el vent de la velocitat se'ls enduu plomes i plomall. L'aire les diposita, desmaiades, damunt l'asfalt: una blancor tènue contra la foscor artificiosa de la carretera. Els penjaran per les potes en una cadena infinita; i un disc afilat els separarà el cap del cos.Per aquests camins de Déu, he vist camions plens de porcs que són duts a l'escorxador. Amuntegats, el cor en un esglai, colpejant-se els uns als altres en l'espessor de cossos, el vent de la velocitat els refresca la pell tibant i rosa. Deixen un rastre de fremta i de gemecs que s'esbarria i es perd en el buit immens del dia. Què saben ells del ganivet al final del passadís!He vist, per aquestes carreteres de Déu, camions farcits de vedells: uns ulls rodons i negres, d'una innocència que arrenca la tendresa i la pietat. Van camí de l'escorxador. El vent els fa ballar la placa de plàstic que duen encastada a l'orella. Diuen que els maten sense atuir-los prèviament. Potser també ho fan amb els corders... Diuen que això és a causa que hi ha una enorme demanda de carn sacrificada amb la consciència viva de la víctima, perquè, així, a causa del dolor, s'esforça a sobreviure al coltell que la degolla i buida millor la sang de les artèries.He vist la fam dels pobres dissenyant canyes en els seus braços i en les seves cames, arpes en el costellam. Uns ulls grans, foscos de ninetes, perduts en un nord inexistent.Hi ha una crueltat innata en el cor humà. La crueltat de la cobdícia, que no té estreps però té regnes: hom la condueix sempre més enllà, més a la banda dreta del sentiment. La banda dreta de l'ànima és immune a l'esglai de la sang vessada, és insensible al dolor de la carn i al desempar de la banda esquerra de l'esperit.
"El toro no sufre, la adrenalina que segrega le empuja a luchar hasta las últimas consecuencias. ¿El toro de lidia para que sirve sino para morir en la plaza? te puedo asegurar que como animal doméstico no sirve. Sufre mucho más un padre parado que no puede dar de comer a sus hijos. Es cierto que os animales, como el toro, tienen derechos pero también tienen deberes"
Comunicat de la Plataforma PROU:
Queremos desmentir la información aparecida hoy en el diario el Periódico de Cataluña, en la que se afirma que la Plataforma PROU tiene pensado lanzar una ILP para prohibir los correbous, desconociendo las razones por las que se ha publicado la noticia de este modo.
Ante esto, y con el objetivo de evitar confusiones en la sociedad y el colectivo animalista, queremos manifestar que la Plataforma PROU ha sido creada para un objetivo específico y consensuado: el de presentar una ILP que aboliera las corridas de toros en Cataluña, objetivo que ha sido conseguido. La Plataforma PROU está formada por más de 150 organizaciones animalistas catalanas, y las decisiones importantes, como sería ésta, siempre han sido tomadas en asamblea democrática. En este momento, la Plataforma PROU se encuentra técnicamente diluida tras haber acabado su trabajo, aunque los integrantes de la misma continuaremos con nuestra labor activista en nuestras respectivas organizaciones.
Es importante aclarar que la postura oficial de la Plataforma PROU ha sido siempre de rechazo absoluto a los correbous, recordando que entre sus diferentes modalidades existen algunas muy crueles y donde los animales sufren, tal y como hemos indicado a lo largo de toda la campaña por la abolición de las corridas.
Del mismo modo, también queremos manifestar lo injusto que resulta leer que los animalistas “ahora” trabajarán contra los correbous, cuando existen al menos 6 organizaciones que en los últimos 5 años han interpuesto más de 100 denuncias por vía jurídica para provocar la prohibición, limitación o debilitamiento de determinados festejos populares que se hacen en Cataluña bajo el nombre de correbous, a la vez que se han realizado actos de protesta y manifestaciones en reiteradas ocasiones.
A la vez las organizaciones animalistas han trabajado, trabajan y trabajarán para que la sociedad avance en esta temática hacia una civilización de espectáculos sin crueldad, educando, sensibilizando, e informando a los ciudadanos acerca de los maltratos a los que son sometidos los animales usados para estos fines, y pidiendo que no se los apoye con la asistencia. Los correbous son una de las tantas formas de maltrato animal que existen, y hablar de que están “más alto en la agenda animalista” –como lo manifiesta El Periódico de Catalunya– es algo realmente complejo, cuando todavía se permiten los crueles circos con animales, no menos crueles que los correbous y también usados para divertir, o los espectáculos con delfines en los zoos, donde también hay sufrimiento. Debemos recordar que las organizaciones por los derechos de los animales no limitan su accionar al mundo del espectáculo, sino también en promocionar y gestionar las adopciones de animales de compañía, promocionar las dietas vegetarianas o la vestimenta sin contenido animal, entre otras muchas formas de luchar en contra del maltrato a los animales.
Sir,
We strongly disagree with your treatment of the Catalan Parliament's decision to prohibit bullfighting in Catalonia ("The land of the ban", July 29th 2010). We find the title itself tendentious, and several other phrases appearing in the article (for example, 'What will Catalonia outlaw next?'; 'a taste for outlawing whatever irks them'; and 'spasm of intolerance') are inaccurate, offensive, and out of place in a publication of The Economist's caliber. As people who know Catalonia well, we fail to recognize in those expressions what we have always found to be a progressive, open-minded and welcoming society. We would expect The Economist to be able to offer its readers a more truthful account of the state of things in Catalonia today.
Signed
Víctor Alexandre, Writer and journalist
Iñaki Anasagasti, Member of the Spanish Senate
Helena Buffery, Lecturer at Birmingham and Cork Universities
Salvador Cardús i Ros, Dean, School of Political Science and Sociology, UAB, Barcelona
Eugeni Casanova, Author and journalist
Josep Cruanyes, Lawyer and President of Plataforma pel Dret a Decidir, Barcelona
Francesc de Dalmases i Thió, Director, Catalan International View
Susan M. DiGiacomo, Professor, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona
Henry Ettinghausen Emeritus Professor, University of Southampton.
Armand de Fluvià, Genealogist and heraldist, University Professor, Barcelona
August Gil Matamala, Lawyer
Montserrat Guibernau, Professor of Politics, Queen Mary (University of London)
José Luis de las Heras, Professor of History, Salamanca University
Cristina Lagé Manich, Espai Catalunya Topalekua
J.C. Major, Col.lectiu Emma, New York
Joan M. Minguet Batllori, Art History Professor, UAB, Barcelona
Pedro Morón de la Fuente, Journalist, Sant Boi de Llobregat
Oriol Pi-Sunyer, Emeritus Professor, University of Massachusetts at Amherst
Jordi Porta, Ex President of Òmnium Cultural, Barcelona
Francesc Ribera, Musician, Berga
Isabel-Clara Simó, Writer, Barcelona
Toni Strubell, Coordinator of the Comissió de la Dignitat, Girona
Víctor Terradellas i Maré, Editor, Catalan International View
Josep Maria Terricabras, Professor of Philosophy at Girona University, Girona
Colm Toíbín, Writer, Dublin
Quim Torra, Publisher and writer
Amèlia Trueta, Historian, Oxford
En aquesta edició podreu veure en dues parts un ampli resum de la votació final de la ILP Prou al Parlament de Catalunya amb totes les declaracions de les parts implicades i notícies posteriors.
Ahir a la tarda durant la darrera corrida abans de l'aprovació al Parlament de l'abolició dels toros a Catalunya, es va produir una multitudinària manifestació de 22 persones demanant poder continuar veient corridas de toros. El clams més escolat van ser el democràtic "¡toros sí, política no!", mentre murmuraven "Molts crits i moltes banderes, però desgraciadament som quatre gats" i el músic de l'orquestra de la plaça declarava desprès de tocar l'himne de Catalunya "Els Segadors": "Fa vuit anys que toco a la banda de música de la plaça i no l'haviem interpretat mai. Deu ser per això de la prohibició"
Acte de presentació del llibre de Jordi Portabella "L'Engany de la Corrida" amb pròleg de Salvador Alemany i publicat per l'editorial 3i4.
El premi Nobel John M. Coetzee i la professora Priscilla Cohn, vídua del filòsof Ferrater Mora, demanen al Parlament de Catalunya que votin a favor de l'abolició de les curses de braus.
Barcelona, En una carta dirigida al President del Parlament de Catalunya, Sr. Ernest Benach, i a tots els diputats dels diferents grups polítics catalans, l'escriptor sud-africà Premi Nobel de Literatura, John M. Coetzee, i la vídua del Filòsof català Ferrater Mora, Prof. Priscila Cohn, sol·liciten al Parlament l'aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular per l'abolició de les curses de braus, organitzada per la Plataforma PROU.
En l'escrit, Coetzee i Cohn es refereixen a l'argument utilitzat pels sectors taurins els qui basen la seva oposició a l'abolició en la consigna que s'han de respectar les llibertats individuals; en aquest sentit, es mostren categòrics: "tant per respecte a l'ètica com a ulls de la llei, la llibertat individual no significa que siguem lliures de tractar a altres éssers vius -siguin humans o no- com a nosaltres ens sembli".
La carta finalitza amb una apel·lació a respectar les diferents formes de vida animal, ja que "els espectacles de baralles a mort entre éssers humans i animals en captivitat, que les multituds del Coliseu romà trobaven tan fascinants, han arribat a prendre en els nostres dies un caire moralment sòrdid. Toros, cavalls, lleons, tigres: cap d'aquestes robustes i poderoses bèsties mostra cap tipus d'interès en els combats contra humans. En un món millor nosaltres respectaríem aquesta indiferència i els deixaríem que visquessin les seves vides en pau."
John M. Coetzee, nascut a Sud-àfrica però amb residència a Austràlia, ha dedicat la seva obra literària a la denúncia del racisme i a les violacions dels drets humans; en 2003 va rebre el Premi Nobel de Literatura.
Priscilla Cohn, vídua del filòsof català José Ferrater Mora, és professora emèrita de Filosofia per la Universitat Estatal de Pennsilvània (Estats Units), i Directora Associada de l'Oxford Centre for Animal Ethics.
El posicionament d'aquests destacats intel·lectuals internacionals deixa novament de manifest que la resta del món, aquell que rebutja el manteniment de les curses de braus, està pendent i alerta d'aquesta qüestió.
John M. Coetzee és el segon premi Nobel que es posiciona a favor de l'abolició de les curses de braus, després que el Dalai Lama ho fes fa amb prou feines dos mesos.
El PSC donarà llibertat de vot als 37 parlamentaris en el projecte de llei per a la prohibició de les corrides de toros a Catalunya. Una segona novetat és que no demanaran votació secreta com havien plantejat en un principi. La votació tindrà lloc el 28 de juliol en l'últim ple del curs. La petició de prohibir les corrides a Catalunya va entrar a la cambra com una iniciativa legislativa popular (ILP) i el suport de 180.000 signatures, i va ser admesa a tràmit amb el suport de 67 dels 135 membres del Parlament.
El vicesecretari dels socialistes, Miquel Iceta, justifica la llibertat de vot perquè no hi ha "cap document precongressual ni compromís" respecte a això. De fet, ha recordat Iceta, ja van donar llibertat de vot als diputats quan es va votar l'admissió a tràmit de la ILP que en demanava l'abolició i han decidit mantenir aquest posicionament en tot el tràmit del projecte. Sobre la petició de vot secret que ara han descartat, Iceta ha assegurat que "no ho consideren necessari. La gent té dret a saber què voten els seus electes".Pel PSC, donar llibertat de vot al seu grup parlamentari no significa sentenciar les corrides de toros a Catalunya. CiU, amb 48 diputats, i el PSC, amb 37, són els que tindran el pes de la decisió. La Federació Nacionalista va votar majoritàriament prohibir els toros i va proposar una moratòria d'un any, fins a l'1 de gener del 2012, per l'entrada en vigor de la prohibició en cas que s'aprovi. Per la seva banda, el PSC defensava mantenir les curses de braus i plantejava aprovar un reglament taurí català que garanteixi que l'animal rebrà el tracte més digne possible.
Núria Querol (Metgessa de família. estudia els maltractaments domèstics) amb Josep Maria Vallès
Qui maltracta animals té tendència a maltractar persones i/o a l’inrevés?
Maltractar animals vol dir que estàs exercint un comportament de poder sobre un ser que no té la capacitat de defensar-se. I això ja diu molt de la teva manera de relacionar-te i de gestionar els problemes que tens, com la ira o les frustracions. També pot denotar una manca d’empatia, que és el pitjor i el més greu que et poden detectar. Ho veiem molt clar en els casos de violència domèstica: el maltratador, per fer xantatge a la dona, utilitza les seves fonts d’amor, com són els seus fills i els animals de companyia, i l’aïlla de l’exterior.
I aquesta és una estratègia premeditada o inconscient del maltractador?
Depèn dels casos, no podem generalitzar. N’hi ha que tenen un transtorn de personalitat o per dependència, però n’hi ha d’altres que són simplement sàdics i en què sí que es dóna la premeditació. Hi ha qui amenaça la dona de fer mal els fills o els animals, fins al punt que hi ha casos en què la dona ha marxat de casa i rep vídeos amb imatges on es veu com maltracta l’animal domèstic.
Fet que l’obliga a tonar a casa?
És el mateix que passa amb els rodamons. La seva font d’afecte és el gos i quan des de serveis socials li ofereixes la possibilitat d’anar a un alberg, el rodamón prefereix no anar-hi per no quedar-se sense el seu gos, perquè és el seu amic, el seu company, la seva ànima bessona. Hem d’entendre com són i funcionen les víctimes per ajudar-les de debò.
I una solució passa per la convivència de la víctima i la seva mascota.
Sí, a partir d’ara, quan detectem un cas com aquest, a través del Cau Amic i de la Fundació Altarriba s’oferirà un allotjament temporal per als animals. Està comprovat que una víctima recupera l’alegria i les ganes de viure si pot mantenir la relació amb el seu animal. És com quan introdueixes animals en una llar d’avis, la vida de la gent gran canvia, enraonen més, etc.
Per què augmenta any rere any la xifra de maltractaments a Sant Cugat?
Volem creure que la rao és perquè les dones denuncien més i s’atreveixen a explicar més el que pateixen. Tampoc no hem de fer alarmisme a Sant Cugat, simplement les dones estan perdent la por a denunciar a la Policia, o explicar-ho a DonaInformació o al CAP Sant Cugat.
Fins fa uns anys, el maltractador era generalment l’home, però darrerament són els fills qui maltracten els pares.
Sí, ho estem detectant també i la veritat és que se’t posen els pèls de punta. Els pares t’expliquen que el problema no és només l’agressió física, sinó la mala educació, la falta de respecte, els insults, i això és gravíssim. Hi ha una manca de valors en general per part dels joves, no de tots, és clar. N’hi ha que són fantàstics. Però d’altres estan com molt perduts i no saben per on tirar.
I per què estan perduts?
El context social no hi acompanya. Només escolten que hi ha crisi, que no hi ha esperança de feina... Són nens que estan absorbint coneixements i models i si els transmetem que aquest model és pessimista, que no val la pena lluitar... Ens hem d’esforçar per transmetre uns valors positius als joves i recuperar valors que s’han perdut, com l’esforç. Els pares sobreprotegeixen els fills i no se’ls fa cap bé. Estan aprenent que a la mínima que volen res els ho donem immediatament. S’ha perdut la cultura de l’esforç.
I entenc que si un fill veu que el seu pare o mare maltracta, té tots els números de creure que aquest és el comportament correcte.
Sí, és un factor de risc. Està aprenent com es relacionen els adults. Els nens, de vegades, no saben com expressar què els passa i si maltracten els seus animals domèstics o algun company de classe, per què no ho poden fer amb els pares.
Tu estimes els animals. Quants en tens a casa?
Dos gats que havien estat abandonats i maltractats. Pels meus horaris no seria responsable per part meva tenir altres animals a casa, com un gos. M’encanten, però he de ser conseqüent amb allò que penso. Sí que en tinc alguns d’apadrinats, com un ximpanzé de la Fundació Mona.
Circ amb animals o sense?
Al circ, animals humans. Els animals que actuen als circs són esclaus. Perquè facin el número davant del públic prèviament els han de maltractar a base de cops. És injustificable.
Animals al zoo, tampoc?
Tampoc. Els animals han d’estar en el seu hàbitat natural. Vaig anar a un safari a l’Àfrica i el guia em deia que la gent plora en veure i adonar-se que els animals han d’estar lliures, amb els de la seva espècie, etc.
Ens en sortirem amb les corrides de toros o com acabarà això?
Jo tinc l’esperança que s’acabaran abolint. Ara estem en la fase del joc polític, a l’estira-i-arronsa. Hi ha molts interessos, el govern central està pressionant molt sobretot el PSC. A mi, el que em sembla preciós, històric i un gran triomf de la societat catalana és que en tant poc temps recollíssim més de 180.000 signatures contra les corrides de toros. Pensa que l’Estat es gasta més de 500 milions d’euros anuals a promoure la festa taurina (torturar animals). Amb aquests diners públics podríem ajudar moltes dones maltractades.
