Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris animals. Mostrar tots els missatges

divendres, 24 de febrer del 2012

XERRADA DE NÚRIA QUEROL SOBRE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA I ELS ANIMALS


Sota el títol “Tracte animal, Tracte just?”, el grup ecologista de la facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, Skamot Verd, ha organitzat una jornada de reflexió sobre l’especisme i l’ús dels animals no humans, amb un cinefòrum que ha comptat amb la projecció d’un resum d’Earthlings, ponències d’experts en matèria de Drets Animals i Medi Ambient i la participació del públic assistent.






Posteriorment han realitzat un debat amb la participació de Salvador Pueyo, ecòleg i membre del grup “Entesa pel decreixement” i Núria Querol, doctora i fundadora del Grup d’Estudis de la violència envers Humans i Animals.
La Núria Querol ha parlat de la violència en general i de la relació de la violència domèstica amb els altres animals, i el Salvador Pueyo ha explicat les raons ecològiques per adoptar una dieta vegana, sense judicis ètics cap el consum d’animals no humans, mostrant dades i estadístiques sobre com els països més rics són els més grans consumidors de carn i com és necessari canviar aquest sistema si volem afavorir l’ecologia.
En el debat posterior s’ha tractat el tema de com resoldre les interaccions entre individus d’espècies autòctones i al·lòctones quan aquests interactuen al medi, i s’han pogut resoldre molts dubtes fonamentats en l’especisme.
Aquestes jornades demostren que és de vital importància que les idees antiespecistes entrin a les facultats per a solucionar qüestions de forma ètica i igualitària, ja que tots els professionals que sortiran formats des d’aquests centres són els que transmetran les seves valoracions d’experts en materies concretes a la societat. Així, és fonamental que tot tipus de professionals que poden haver de resoldre qüestions relacionades en la interacció entre humans i altres animals, des de pediatres fins a biòlegs, tinguin la informació necessària per emetre judicis argumentats i ètics.


VOSE:



Bajo el título “Trato animal, Trato justo?”, el grupo ecologista de la facultad de Biología de la Universitat de Barcelona, Skamot Verd, ha organizado una jornada de reflexión sobre el especismo y el uso de los animales no humanos, con un cine fórum que ha contado con la proyección de un resumen d’Earthlings, ponencias de expertos en materia de Derechos Animales y Medio ambiente y la participación del público asistente.


Posteriormente han realizado un debate con la participación de Salvador Pueyo, ecólogo y miembro del grupo “Entesa pel decreixement” y Núria Querol, doctora y fundadora del Grupo d’Estudios de la violencia hacia Humanos y Animales.
Núria Querol ha hablado de la violencia en general y de la relación de la violencia doméstica con los otros animales, y Salvador Pueyo ha explicado las razones ecológicas para adoptar una dieta vegana, sin juicios éticos hacia el consumo de animales no humanos, mostrando datos y estadísticas sobre cómo los países más ricos son los más grandes consumidores de carne y cómo es necesario cambiar este sistema si queremos favorecer la ecología.
En el debate posterior se ha tratado el tema de cómo resolver las interacciones entre individuos de especies autóctonas y alóctonas cuando estos interactúan en el medi, y se han podido resolver muchas dudas fundamentadas en el especismo.
Estas jornadas demuestran que es de vital importancia que las ideas antiespecistas entren en las facultades para solucionar cuestiones de forma ética e igualitaria, puesto que todos los profesionales que saldrán formatos desde estos centros son los que transmitirán sus valoraciones como expertos en materias concretas a la sociedad. Así, es fundamental que todo tipo de profesionales que pueden resolver cuestiones relacionadas en la interacción entre humanos y otros animales, desde pediatras hasta biólogos, tengan la información necesaria para emitir juicios argumentados y éticos.



dijous, 17 de novembre del 2011

XI FIRA MEDIEVAL DE LLORET DE MAR

L’ajuntament de Lloret de Mar ha organitzat l’onzena edició de la Fira medieval a la població utilitzant animals com a reclam també en aquesta ocasió, malgrat les reivindicacions animalistes per a evitar l’ús d’animals en aquestes fires.
AnimaNaturalis va demanar reiteradament que no s’utilitzessin animals a la fira, enviant cartes als regidors on se’ls explicava que conills, gallines, ovelles i cabres, romanien en espais petits, lligades i estressades, a la vista de tothom i amb la possibilitat de ser tocades per qui ho volgués, sense aixopluc ni possibilitat d’amagar-se, exposades a les inclemències meteorològiques i com a part de l’espectacle. Però malgrat que molts dels animals que s’han exposat en altres edicions ja no han estat utilitzats, s’han continuat exhibint i utilitzant ponis, ases i aus.

En català:



Els ases i ponis utilitzats a la fira, organitzada amb finançament municipal a través de l’empresa Alquimia Medieval,  van venir des de Tàrrega, ciutat situada a 184 km de la fira.
Els cinc burros africans i els quatre ponis holandesos van estar treballant, transportant criatures a un preu de tres euros per criatura i viatge, després d’estar encaixonats i sense poder-se moure al camió que els va dur des de Tàrrega fins a Lloret. Al vespre els van donar de menjar i els van tornar a carregar al camió ja que, l’endemà, havien de continuar fent la mateixa feina.

Les aus, pertanyents a l’empresa “Las águilas Valporquero”, van arribar a Lloret des de León, viatjant en furgoneta i fent unes 10 hores de recorregut. A la fira, les aus es van passar 12 hores lligades per les potes sota unes carpes, a la vista de tothom que s’hi volgués acostar i en un entorn de soroll insuportable, intentant-se treure les tires de cuir que les tenien atrapades a uns peus de fusta o intentant mossegar la fusta o ingerir l’herba artificial on estaven lligades.

Les condicions en les que estaven les aus van sorprendre, fins i tot, a les persones que visitaven la fira, que veien com els animals tenien comportaments antinaturals per estar lligats i no poder-se desenvolupar amb normalitat quan patien qualsevol accident que, en llibertat, solucionarien amb les habilitats pròpies dels individus de la seva espècie.
Algunes de les aus van ser utilitzades per fer un parell d’exhibicions de vol al dia mentre que a alguna altra, el seu propietari li va haver d’administrar medicaments  mentre estava de cara al públic i es podia sentir com deia: “Ha tirado todo el antibiótico”. Al vespre les van tancar a la mateixa furgoneta amb la que havien viatjat per passar la nit.
AnimaNaturalis vol prohibir l’exhibició i l’ús d’animals a la fira medieval ja que considera que, si Lloret ha prohibit l’exhibició i l’ús d’animals salvatges en circs és incongruent continuar-ho fent en fires.


en español:



El ayuntamiento de Lloret de Mar ha organizado la undécima edición de la Feria medieval en la población utilizando animales como reclamo también en esta ocasión, pese a las reivindicaciones animalistas para evitar el uso de animales en estas ferias.
AnimaNaturalis pidió reiteradamente que no se utilizaran animales en la feria, enviando cartas a los regidores dónde se les explicaba que conejos, gallinas, ovejas y cabras, permanecían en espacios pequeños, atadas y estresadas, a la vista de todo el mundo y con la posibilidad de ser tocadas por quien lo quisiera, sin refugio ni posibilidad de esconderse, expuestas a las inclemencias meteorológicas y como parte del espectáculo.
Pero pese a que muchos de los animales que se han expuesto en otras ediciones ya no han sido utilizados, se han continuado exhibiendo y utilizando ponis, asnos y aves.
Los asnos y ponis utilizados en la feria, organizada con financiación municipal a través de la empresa Alquimia Medieval, vinieron desde Tàrrega, ciudad situada a 184 km de la feria.
Los cinco burros africanos y los cuatro ponis holandeses estuvieron trabajando, transportando criaturas a un precio de tres euros por criatura y viaje, después de estar encajonados y sin poderse mover en el camión que los llevó desde Tàrrega a Lloret. Al atardecer les dieron de comida y los volvieron a cargar al camión ya que, al día siguiente, debían continuar haciendo el mismo trabajo.
Las aves, pertenecientes a la empresa “Las águilas Valporquero”, llegaron a Lloret desde León, viajando en furgoneta y haciendo unas 10 horas de recorrido. En la feria, las aves se pasaron 12 horas atadas por las patas bajo unas carpas, a la vista de todo el mundo que se quisiera acercar y en un entorno de ruido insoportable, intentándose sacar las tiras de cuero que las tenían atrapadas a unos pies de madera o intentando morder la madera o ingerir la hierba artificial donde estaban atadas.
Las condiciones en las que estaban las aves sorprendieron, incluso, a las personas que visitaban la feria, que veían como los animales tenían comportamientos antinaturales por estar atados y no poderse desarrollar con normalidad cuando sufrían cualquier accidente que, en libertad, solucionarían con las habilidades propias de los individuos de su especie.
Algunas de las aves fueron utilizadas para hacer un par de exhibiciones de vuelo al día mientras que a otra, su propietario le tuvo que administrar medicamentos mientras estaba de cara al público y se podía escuchar cómo decía: “Ha tirado todo el antibiótico”. Al atardecer las encerraron en la misma furgoneta en la que habían viajado para pasar la noche.
AnimaNaturalis quiere prohibir la exhibición y el uso de animales en la feria medieval puesto que considera que, si Lloret ha prohibido la exhibición y uso de animales salvajes en circos es incongruente continuarlo haciendo en ferias.

dimarts, 24 de maig del 2011

SUBCOMISSIÓ DE DRETS DELS ANIMALS A L'ACAMPADA DE LA PLAÇA CATALUNYA

L’acampadabcn, en assemblea general del 22 de maig, va aprovar una proposta de la subcomissió de drets dels animals per la qual l’assemblea es posiciona a favor dels drets animals.

Seguint l’esperit del moviment 15M la comissió la integren persones que venen a títol individual, lliurement i de forma voluntària, representant-se a elles mateixes. El punt d’informació es troba sota la pancarta "Paz también para los animales".

dimecres, 16 de març del 2011

UN ESTUDI DEMOSTRA EMPATIA EN LES GALLINES

La revista científica Proceedings of the Royal Society B, acaba de publicar l'estudi "Avian maternal response to chick distress" de la Universitat de Bristol en el qual es revela com les gallines mares pateixen pels seus pollets quan aquests viuen situacions d'angoixa.



En la recerca s'han utilitzat uns nous mètodes d'estudi de la conducta i avenços tècnics en monitoratge fisiològic no invasiu que han permès mesurar els signes de les respostes materna descobrint que les gallines domèstiques senten empatia quan els pollets viuen situacions d'estrès.

En una de les proves en què els pollets eren exposats un estrès lleu produït per un cop d'aire la gallina va patir una lleu taquicàrdia i li disminuïa la temperatura ocular. També es va observar canvis en la seva conducta reduint l’empolainament de les seves plomes i augmentant l'alerta i les vocalitzacions dirigides als seus pollets. Per tant les reaccions de la gallina davant el sofriment dels pollets, són similars a les que donaria si l'amenaça fos directament contra ella.


Segons explica Jo Edgar, responsable de l'estudi, la qüestió fonamental era conèixer si les aus tenen la capacitat de mostrar respostes empàtiques i van descobrir que les aus adultes tenen com a mínim dues de les qualitats essencials que conformen l'empatia: la capacitat de compartir l'estat emocional d'un altre i veure's afectada per ell.

En la investigació s'indica que l'elecció de gallines domèstiques com a model per a l'estudi ve donada per les miserables condicions de vida que tenen en les granges trobant-se amb altres gallines que pateixen dolor i estrès durant tota la seva vida.

Els resultats d'aquest estudi haurien d'obrir un debat ètic en la societat sobre si és just utilitzar els animals no humans en benefici dels animals humans quan la ciència demostra dia a dia que sentim per igual i tenim els mateixos interessos en viure en llibertat i no ser torturats.

diumenge, 13 de febrer del 2011

ACTE D'IGUALDAD ANIMAL A BARCELONA PER LA CAMPANYA SOBRE L'ÚS DE PELLS

Prop d’un centenar d’activistes d’Igualdad Animal es van concentrar dissabte a la Plaça Catalunya de Barcelona en contra de l’ús dels animals com a vestimenta. Per a obrir un debat social entre la ciutadania, a la que se li amaga la procedència dels productes i complements de pell, cuir, llana, plomes i pel, els activistes van mostrar alguns dels cadàvers dels animals víctimes d’aquesta indústria.




Els animals, recollits dels contenidors de les granges, van morir víctimes de l’explotació als que se’ls sotmet per a transformar-los en productes de consum. Els activistes, només varen haver de passejar per unes quantes granges d’explotació de visons, conills i vedells per a trobar els cadàvers d’aquests animals.

Els vedells són explotats i morts per a produir curi, els visons, xais i conills per a la producció de complements de pell o llana, els ànecs per a la producció de coixins, edredons i altres productes. I tots ells, i molts més, per a produir materials que poden causar els mateixos efectes decoratius o d’abric que produeixen els materials sintètics i sense explotació de que ja disposem.

Aquest acte forma part de la visualització de la investigació que, durant més de dos anys, han dut a terme els activistes d’Igualdad Animal a granges de visons de tot l’Estat. En aquestes investigacions s’han pogut observar les brutals escenes que s’oculten darrera dels murs d’aquests centres d’explotació: animals sense extremitats i en carn viva, trastornats psicològicament fins al punt d’automutilar-se i presentar comportaments neuròtics i estereotipats, estrés per amuntegament que els fa barallar-se entre ells fins al punt de fer-se grans ferides o provocar-se la pèrdua dels ulls i tot un seguit d’horrors que han estat denunciats per l’associació en la campanya i en aquest acte.

Amb aquesta posada en escena, Igualdad Animal pretén crear un debat social al voltant de l’explotació que pateixen aquells individus que no formen part de la nostra espècie, per mostrar que aquesta discriminació és arbitrària i no respon a cap necessitat que no es pugui cobrir d’altres formes més respectuoses amb la vida de tots els éssers que tenen interès en viure i no patir.

Les persones que van poder veure l’acte en directe es mostraven xocades en veure els cadàvers dels animals, fins i tot pensaven que els animals estaven sedats per a participar en una performance o, malgrat entendre que eren morts, pensant que s’aprofitava la pell dels animals que morien de causes naturals i no assassinats per a ser convertits en productes, mostrant així que, la desconnexió entre la realitat i l’imaginari de la ciutadania, és una barrera que només es pot trencar si es mostra la veritat a la llum pública.

Per sort, les generacions futures no estan allunyades de la connexió amb la realitat a través de l’empatia, i el sentiment que els despertava veure els animals morts era el d'una gran injustícia i el de que cal fer alguna cosa per acabar amb l'explotació i la injustícia.

dimecres, 22 de desembre del 2010

PREMI NACIONAL D'INVESTIGACIÓ EDUCATIVA A UN ANIMALISTA

Notícia extreta de la web del PACMA:

Por fin se reconoce el trabajo de un catedrático que defiende los derechos de los animales con el premio nacional de investigación educativa. José Gómez Galán, proyecta a sus alumnos el documental Earthlings (Terrícolas), donde se denuncian uno a uno todos los ámbitos de explotación animal.

José destaca en una entrevista concedida al diario Hoy que 'Los argumentos éticos, filosóficos y teológicos que se utilizan hoy para justificar el maltrato a los animales son exactamente los mismos que se empleaban hace cien años para defender la existencia de la esclavitud.'

Destacó también que quienes trabajamos por los derechos de los animales 'Propugnamos que tengan una vida digna y el derecho a no ser maltratados como seres sensibles que son.'

El maltrato animal ocupa un lugar preferente en la investigación por la que ha conseguido el premio. Para José 'Es necesario educar para la protección animal y esa es mi principal línea de trabajo. Resulta intolerable el modo en que tratamos a los animales. Son seres con similar capacidad de sufrimiento, angustia y dolor que los humanos.'

Desde PACMA felicitamos a D. José Gómez Galán por el premio recibido y por su trabajo constante en defensa de los animales. Gracias a personas como él y a todos los implicados en la protección animal conseguiremos cambiar la situación que viven en nuestro tiempo los animales.

diumenge, 7 de febrer del 2010

ES RETIRA UN LLIBRE DE TEXT PER LA PRESSIÓ DELS RAMADERS A CATALUNYA

Després de llegir la notícia que l’editorial Barcanova s’ha vist forçada a enretirar un llibre de text per la pressió del sindicat JARC, l’Associació de Professionals per a la Defensa dels Animals, PRODA – integrada per professionals de diferents disciplines: educació, dret, psicologia, filosofia, etologia, veterinària, medicina, comunicació i altres - manifesta:

Segons el sindicat JARC l’editorial Barcanova a ha d’enretirar el llibre “Medi natural, social i cultural” destinat a l’alumnat de tercer curs de primària per informació falsa.

Al llibre es diu:

" Cada vegada més els animals es crien en granges de grans dimensions i no s'alimenten amb productes naturals, si no amb preparats industrials que porten components químics: els pinsos. Aquest sistema produeix més carn per consumir, però pot provocar problemes de salut tant per els animals com per a les persones ".

Segons l’informe sobre l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries 2007 que publicà l’ IDESCAT el 28 de gener del 2009 en la VERSIÓ CORREGIDA: 6 DE MARÇ DEL 2009 a la pàgina 3 es constata la afirmació que es fa al llibre de text sobre el tipus de explotacions ramaderes:

El rendiment econòmic de les explotacions ramaderes és el que més augmenta
El marge brut total aconseguit pel conjunt de les explotacions agràries l’any 2007 va ser d’1.599.969 d’UDEs (1 unitat de dimensió europea = 1.200 €), amb una dimensió econòmica mitjana de 29,1 UDEs per explotació. Això suposa un creixement de la dimensió econòmica de les explotacions d’un 44,7% en el període 1999-07, com a conseqüència de la progressiva reducció del nombre d’explotacions petites i mitjanes, i la concentració de les terres en explotacions més grans, per sobre de les 40 UDEs i, sobretot, per sobre de les 100.
http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPeeea2007.pdf

Val a dir que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en el seu informe sobre alimentació animal exposa el següent:

La alimentación animal ha experimentado en las últimas décadas, un gran desarrollo tanto en España como en el resto Europa. Este desarrollo ha ido en paralelo al crecimiento del sector ganadero, especialmente en lo que a ganadería intensiva se refiere, lo que ha producido un incremento en la demanda de alimentos para los animales.

La producción española de piensos compuestos se sitúa entre las más importantes de los 27 Estados Miembros de la Unión Europea para todas las especies ganaderas. La producción anual de piensos compuestos en España se sitúa en torno a 30 millones de toneladas (datos del MARM, elaborados con la información remitida por las Comunidades Autónomas).

Posteriormente se ha ido revisando la normativa que incluye la alimentación animal en su ámbito de aplicación. En particular, cabe destacar las referentes a la normativa de higiene de los piensos, los aditivos destinados a alimentación animal, los piensos medicamentosos, la comercialización y la utilización de los piensos, los organismos modificados genéticamente y la normativa de controles oficiales.
http://www.mapa.es/ca/ganaderia/pags/SILUM/SILUM.htm 1er, 2on i 6è paràgrafs

Aquestes dades confirmen que la alimentació dels animals usats per a consum majoritàriament és abastida amb pinsos. En cap moment es posa en dubte l’equilibri nutricional dels pinsos, només s’explica que estan fets amb productes químics com són els additius, les vitamines o els minerals i en el cas dels pinsos medicalitzats els fàrmacs.

D’altra banda, cal no oblidar que l’alimentació basada en pinso s’obté en gran mesura gràcies a les plantacions de soja transgènica. Per posar un exemple, Brussel•les va aprovar una varietat de soja transgènica per a pinsos (soja transgènica a2704-12) l’any 2008. I per posar un altre exemple, a Constantí hi ha una planta per a pinsos experimentals, inaugurada pel conseller Joaquim Llena, on es fan assajos en nutrició animal, avicultura i sector porcí.

Igual que es reclama que l’alimentació humana sigui etiquetada de forma que sapiguem si és transgènica, hauríem de reclamar que la carn elaborada amb animals que han estat alimentats amb pinso composat amb transgènics, antibiòtics i additius fos etiquetada com a tal, per a que el consumidor decidís lliurement la seva elecció de compra i consum pensant en la seva salut.

El sistema d’explotació dels animals també pot provocar problemes de salut als animals, com són, per exemple, les mutilacions i automutilacions de gallines, conills o porcs per viure en espais molt reduïts, les infeccions per malalties víriques degut a l’amuntegament, això, sense tenir en compte les pràctiques comunes de mutilar el bec de les gallines, castrar sense anestesia, mutilació de les cues als garrins, o la matança dels pollets mascles al dia de néixer etc, per a evitar els problemes derivats de les condicions de vida en les granges.

Les condiciones en què romanen i són transportats els animals condiciona la resposta immunitària a causa de l’estrès o les deficiències higièniques afavorint el desenvolupament de patologies en ells mateixos o bé zoonosis (algunes amb gran alarma social com les darreres pandèmies de grip ).

Estem absolutament d’acord amb l’afirmació de la JARC quan a que: “s'ha d'ensenyar als nens les coses tal com són i no només parcialment i amb continguts que són clarament falsos i que ofereixen una informació deficient que pot provocar actituds específiques en els consumidors del futur". Per això és necessari parlar de la cria, l’engreix i el sacrifici dels animals que són destinats a alimentació. Que això pugui provocar actituds específiques en els consumidores del present i del futur, no ha de resultar una cosa que espanti a qui sàpiga que està fent les coses ben fetes.

Els nutricionistes recomanen una dieta equilibrada, per això, els experts en nutrició consideren la dieta vegetariana o vegana dins les seves recomanacions. El mite de la piràmide nutricional que defensa la indústria càrnica, de la llet i dels ous es trenca quan l’Associació Americana de la Dietètica , la més gran en el món en la seva especialitat, ha tornat a emetre un informe sobre les dietes veganes i vegetarianes, recomanant-les en qualsevol cicle de la vida d’una persona. I la Generalitat de Catalunya té igualment un document on s’especifica la dieta vegetariana com a saludable.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1921/index.html document: L’alimentació vegetariana
http://www.unionvegetariana.org/ada.html

Es cert que hi ha persones que han decidit no utilitzar els animals en la seva opció de vida per respecte. El veganisme es una filosofia de vida que practica la no-violència i que s’està fent força estesa arreu del món.

Tal com afirma la JARC els infants i, afegim nosaltres, totes les persones “haurien de rebre una informació completa perquè només tindrem llibertat d'escollir si tenim a l'abast tots els elements per definir el nostre criteri i oferir informació insuficient al respecte pot conduir aquests nens i nenes a comportaments que derivin en trastorns alimentaris severs" no només per a evitar trastorns alimentaris tant greus com l’obesitat infantil que ja afecta ja a 3 milions de criatures a l’estat espanyol
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/obesidad/avanza/ninos/anos/elpepisoc/20091111elpepisoc_5/Tes

Segons el Ministeri de Sanitat i Consum, l’obesitat en la població infantil i juvenil (2-24 anys) és del 13,9%, i la de sobrepès, del 12,4%. En aquest grup d’edat la prevalença d’obesitat és superior en nens (15,6%) que en nenes (12%). Las majors xifres es detecten en la prepubertat i, en concret, en el grup d’edat de 6 a 12 anys, amb una prevalença del 16,1% . Des del mateix Ministeri alerten que la dieta dels nens i adolescents es caracteritza per un excés de carns, embotits, lactis i aliments amb alta densitat energètica, així com bolleria i begudes carbonatades (riques en greixos i sucres refinats respectivament) i per un dèfict en la ingesta de fruites, verdures i cereals.

Una revisió als postulats del Physicians Committee for Responsible Medicine, comité que promou la medecina preventiva, la recerca clínica ètica i encoratja la promoció dels estàndards de salut des del 1985, corrobora aquestes idees. La relació entre consum de carn com a factor de risc de densevolupar diverses malalties està descrita en nombrosos estudis internacionals. Per posar un exemple, en un dels més importants estudis multicèntrics europeus, es va trobar una relació estadísticament significativa entre la ingesta elevada de carn vermella i processada i risc de desenvolupar càncer colorectal .

Des de Proda, estem totalment d’acord en mostrar la realitat, també aquella que es vol mantenir amagada, estem d’acord en oferir models i elements per afavorir la presa de decisions lliures en persones informades i critiques, responsables... tasques que l’educació ha d’afavorir per al desenvolupament integral de les persones.

Per tot l’exposat, demanem a l’Editorial Barcanova que no rectifiqui sinó que ampliï la informació oferta.

I al Conseller d’Educació que no cedeixi a les pressions d’un sector econòmic que no té res a veure amb l’educació.

PRODA
Barcelona a 1 de febrer de 2010

dimarts, 13 d’octubre del 2009

L'ASSOCIACIÓ DE PARLAMENTARIS ANIMALISTES LAMENTEN LA POSICIÓ DEL PSOE I DEL PP

L'Associació Parlamentària en Defensa dels Drets dels Animals (APDDA) ha lamentat avui que el ple del Senat rebutgés ahir una moció per a retirar la categoria de Festa d'Interès Turístic Nacional i Internacional a aquells festejos en els quals es maltracti a animals. Segons APDDA, la iniciativa presentada pel grup Parlamentari de Entesa i defensada pel senador Josep Maria Esquerda era una "oportunitat perquè el Govern fes un gest gens costós cap a la sensibilització contra el maltractament animal", tal com explica en un comunicat. En concret, la moció demanava que es retirés aquesta categoria a totes aquelles festes en les quals es maltracti a animals i que van obtenir aquest rang abans de l'any 2006.

L'associació ha criticat al Grup Socialista per rebutjar aquesta iniciativa amb una actitud "poc valent" i "escudant-se en les competències autonòmiques" i ha afirmat que l'Executiu està a "anys llum" de la lluita contra el maltractament animal, malgrat que la incloïa en el seu programa electoral de les passades eleccions generals. També ha expressat la seva "estupor" davant les afirmacions del portaveu del Grup Socialista, Javier Sanz Carramiñana, qui, segons l'associació, va assegurar en una nota que no li semblava "raonable" modificar l'ordre reguladora de festa d'interès turístic "tret d'alguns casos de palès maltractament". APDDA ha declarat que li resulta "incomprensible" que no es detecti l'esmentat "palès maltractament" en festes com les del Toro de Còria i, especialment, el Toro de la Vega. Per això, els parlamentaris han demanat al Govern que "no s'amagui" darrere de la retòrica i que "comenci pels detalls més simbòlics, si pensa complir les seves promeses electorals referent al maltractament animal".

divendres, 2 d’octubre del 2009

NOMÉS SOBREVIURÀ UNA PARADA D'ANIMALS A LES RAMBLES DE BARCELONA


Les deu parades que venen ocells de la Rambla de Barcelona hauran de tancar, i se'n farà una de nova que compleixi la legislació catalana i l'ordenança de protecció dels animals, segons fonts de la regidoria de Ciutat Vella. La nova parada tindrà 40 metres quadrats i estarà en mans del propietari de quatre de les actuals parades d'ocells. Aquest és l'únic propietari que ha volgut continuar amb el negoci de venda d'animals. El projecte ha estat auditat per l'Agència de Salut Pública, que ha insistit que la seva idoneïtat dependrà "de l'ús que se'n faci". Les altres parades hauran de canviar d'activitat.

La decisió arriba després d'un any de feina de la Mesa Interdepartamental de la Rambla, que pretén fer el passeig més transitable, i per l'obligació de complir l'última moratòria que s'esgota el 22 de desembre per fer que els llocs compleixin la llei i l'ordenança.

La parada s'ha dissenyat a partir de l'estudi del Col·legi de Veterinaris, i l'Agència de Salut Pública (ASPB) ha auditat les seves característiques perquè compleixi la llei. La venda d'animals es podrà mantenir sempre que la seva gestió "sigui correcta", ha afirmat la regidora en un acte organitzat per l'Associació d'Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla.

El canvi se segellarà amb un conveni entre els venedors, el mercat de la Boqueria -on fa 150 anys venien els ocellaires- i el Districte. El debat sobre la conversió dels ocellaires que no continuïn, i que tindran noves parades al passeig, es farà amb la Boqueria. Entre les opcions figura vendre productes de Denominació d'Origen.

Si les parades d'ocells i les de flors figuren en la segona posició del millor de la Rambla, segons els barcelonins, les estàtues humanes també estan destacades en el rànquing, que lideren l'ambient i la gent. El 83,1% està d'acord que hi hagi estàtues, suport que per a les parades d'ocells baixa al 66,2%.

Aquesta decisió s'ha produit desprès que multitut de campanyes de pressió per part de les associacions animalistes destapèssin les penoses condicions en les que vivien els animals.

El més sonat va ser una tancada en gàbies de varis activistes de la Plataforma Rambles Étiques (Libera! i FAADA) durant 36 hores i la investigació de les escombraries en que es van trobar animals morts i alguns vius que ja no servien per comerciar.

Vídeo de la investigació que deixa al descobert el despreci pels animals dels paradistes:



Comentari QP! >> Que quedi una sola parada no és garantia que les males maneres no es perpetuin. Comerciar amb animals és un acte éticament reprobable. Esperem que l'administració obligui a aquest comerç a complir rigurosament la llei i encoratgem a les associacions animalistes a continuar fent la feina ben feta i que dóna resultats. Felicitats!

dilluns, 28 de setembre del 2009

28/09/09 UNA DATA PER A LA HISTÒRIA

Ahir diumenge es va produir la que segurament serà la darrera corrida de toros de Catalunya. El Parlament de Catalunya votarà properament l'abolició o no de la tauromàquia, desprès que la Iniciativa Legislativa Popular Prou (prou.cat) recollís 180.000 signatures, més del triple del necessari legalment per tramitar la ILP.
Si els parlamentaris voten majoritàriament a favor, s'inclouran els toros dins de la llei de protecció d'animals, prohibint-ne els espectacles taurins dins de places.
Els correbous de les Terres de l'Ebre, no s'han pogut incloure per no comptar amb el recolzament polític necessari.
Tot i que la ILP ha tingut algunes crítiques per no incloure els toros dels embolats, ensogats i correbous en general del sud de Catalunya, el cert és que molt probablement aquesta iniciativa popular haurà aconseguit una fita històrica amb els drets dels animals a Catalunya.

dimarts, 18 d’agost del 2009

BOICOT ALS CIRCS AMB ANIMALS

Zara deixarà d'utilitzar dissenys del circ Ringling en els seus productes a partir d'aquest mes, després de rebre una informació facilitada pel col·lectiu Persones per l'Ètica en el Tracte d'Animals (PETA) en la qual s'informa d'un tracte cruel contra els animals. El director internacional de AnimaNaturalis, organització que treballa amb PETA a Espanya, Francisco Vásquez, va afirmar, en declaracions a Efe, que el citat circ "és el més gran d'Estats Units i és un dels que maltracta més i més contínuament els animals". Vásquez va indicar que, davant aquesta sospita, ambdues associacions van començar a contactar amb empreses que d'alguna manera promocionaven al circ Ringling. En el cas de Zara, va explicar que promocionaven a Ringling "amb la venda d'unes samarretes de promoció oficial de la seva gira", pel que van enviar a la signatura tèxtil gallega una carta i un vídeo gravat per PETA "en el qual es mostren clarament el maltractament que reben els elefants, sobretot, i els tigres". Va afegir que Zara ha respost comprometent-se "a no donar suport mai a l'abús animal" i també "a no usar la imatge d'aquest circ en cap dels seus productes".

Vídeo/denúncia de PETA :



Vásquez va assenyalar que aquest circ "està perseguit" ja que té diverses demandes formals a EUA davant el departament d'Agricultura i del servei de Pesca i Vida Salvatge, i va agregar que en set estats existeixen causes obertes per abusos als animals. En el cas dels elefants, el portaveu de AnimaNaturalis va explicar a Efe que en aquest circ s'empren garfios o barres d'acer i que els animals són copejats en parts com els genolls, la trompa o darrere de l'orella, "perquè són els llocs on tenen més terminacions nervioses", va dir. "Tant domadors com empleats del circ copegen aquí perquè es moguin, i hem vist que hi ha abús fins i tot per part de treballadors pel gust d'infringir el dolor, i això és el terrible" va assenyalar.

Vasquez va indicar que al tenir casos oberts a EUA i haver-se prohibit en altres països, el circ Ringling realitza gires per Itàlia o Espanya "en els quals les lleis de protecció animal són molts més febles", va subratllar. Va anunciar que aquest és el primer pas d'una campanya que engegaran a la fi d'agost amb l'enviament del vídeo en el qual es demostra el maltractament als ajuntaments de Màlaga, Sevilla, Madrid, Zaragoza i València, on el circ té programades actuacions.
També enviaran un dossier de més de 40 pàgines en les quals es recullen els casos oberts de maltractament animal que té aquest circ, "perquè les autoritats reflexionin sobre el que significa aquest circ i li retirin els permisos per a actuar en el seu municipi", va concloure.
El Circ ha publicat una nota de premsa al seu web en el que volen deixar clar que els seus animals no tenen problemes de salut i afirmen que el video de PETA està "editat de forma enganyosa". També publiquen un vídeo en el que anomenen el seu circ com a Centre per a la Conservació dels Elefants.

Repercusió en la televisió d'EUA :



Campanya per a que L'Escala sigui declarada com Ciutat Lliure de Circs amb Animals

D'altra banda Libera! comença la campanya per circs sense animals a L'Escala (Girona). El dia 16 d'agost, al voltant de les 17:00hs, una elefanta del Circo Americano que està en aquests dies instal·lat a L'Escala (Girona) va escapar i va començar a caminar en direcció a la ciutat. La intervenció de la policia i del "entrenador" d'elefants del circ, va fer que als pocs minuts l'elefanta estigués de retorn en el seu petit recinte.

Aquesta elefanta forma part d'un grup d'elefantes asiàtiques, un total de 6, que són utilitzades en l'espectacle circense del Circo Americano. Totes elles han nascut en estat salvatge, i són víctimes dels maltractaments habituals aplicats en els circs sobre els animals salvatges. Per això des Libera! estan treballant perquè L'Escala sigui declarada com Ciutat Lliure de Circs amb Animals, informant als regidors de l'Ajuntament sobre el tracte cruel que reben els animals en circs.

Espectacle amb elefants al Circo Americano:


dijous, 7 de maig del 2009

EL ZOO DE BARCELONA VOL ACALLAR LES CRÍTIQUES PEL TRACTE QUE REP L'ELEFANTA SUSSI PORTANT UN NOU EXEMPLAR A LES SEVES INSTAL·LACIONS

Donat que la situació de la Sussi continua empitjorant dia a dia, l'associació Libera! i FAADA han convocat una roda de premsa aquest matí per denunciar als mitjans la falta de diàleg per part del zoo cap a aquestes associacions, així com també a especialistes en comportament animal i fins i tot una carta que la reina Sofia va enviar. Es dediquen a contestar des de fa mesos amb un comunicat en el que asseguren el bon estat de l'elefanta del Zoo de Barcelona.
Els darrers informes del professor Paul Rees, professor titular de la Universitat de Stalford, com a cap del programa de Lliceniatura en Vida Salvatge i Zoobiologia, investigador, escriptor i articulista especialista en elefants, arriba a conclusió que per començar a parlar de benestar d'elefants en zoos s'ha de parlar d'una manada de com a mínim set individus, en aquest cas, la Sussi es troba sola. El professor Rees qualifica d'absolutament irracional que l'elefanta estigui al zoo de Barcelona. Aquests informes han estat enviats a l'alcalde Joan Hereu sense obtenir resposta.



La Sussi ha enpitjorat molt, els comportaments esterotipats com el balanceig continuu s'han agreujat. Malgrat tot això el zoo té plans de portar una altra elefanta, ampliant el recinte cap a la zona dels rinoceronts, i canviant el substrat. Aquestes millores sempre seran simbòliques en relació a les necessitats reals de dues elefantes. La nova elefanta africana, Yoyo, no és un exemplar de cap altre zoo, com seria habitual en els freqüents intercanvis que hi ha entre zoos, sino que procedeix d'Aqualeon. És un animal decomissat, no pertany a la xarxa de zoos ni a la Generalitat, sino que pertany a CITES (organisme que controla el comerç internacional d'animals i que depen del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç).
Per què el Zoo de Barcelona no ha utilitzat, com habitualment fa, la xarxa de zoos europea EAZA? sino que farà portar un animal decomissat, no serà que l'EAZA no homologa al Zoo de Barcelona perquè aquest no té les condicions mínimes necessàries?

A més a més de ser un animal decomissat, la Yoyo té una sèrie de problemàtiques afegides, és una femella de 41 anys, viu a Aqualeón, en una instal·lació que comparteix amb altres espècies de més de 13.000 metres quadrats. Està sola des de setembre de 2008 i està totalment assalvatjada, és a dir, no té "maneig". "Maneig" és el terme que s'utilitza per descriure els ensinistraments necessaris per a alimentar, cuidar, tractar ferides, netejar, pujar una rampa per a traslladar l'animal, etc.
La Yoyo no es deixa manipular ni observar d'aprop, actualment té una ferida en una de les seves potes que l'impideix caminar i unes secreccions a la cara que suposadament és una ferida no curada.
Es coneix que aquest animal va estar en quarentena per un brot de tuberculosi humana, es desconeix quin tipus de protocol de quarentena es va portar a terme i si podria actualment ser portadora i transmetre i contagiar a algun altre animal o a la mateixa Sussi.
En una altra ocasió semblant (que el zoo no va voler difondre a l'opinió pública) es van traslladar dos rinoceronts mascles de l'Aqualeón al Zoo de Barcelona a un recinte on havia de compartir amb una rinoceront famella i no es va fer el "maneig" ni cap protocol de trasllat d'animals salvatges. Aquests dos rinoceronts desorientats i estressats van acabar matant la rinoceront femella.
En el cas de la Yoyo o de qualsevol altre elefant, cal un ensinistrament d'aproximadament 3 ó 4 mesos, i això no s'ha fet. Segons el Zoo de Barcelona el proper mes es farà el trasllat. Les associacions animalistes sospiten que donat que no hi ha temps per a realitzar l'ensinistrament del "maneig", segurament serà sedada per a traslladar-la. Es desconeix la reacció que podrà tenir la Yoyo al trobar-se en un recinte molt petit, amb una altra elefanta que no coneix, no està acostumada als cuidadors, veterinaris i quasi bé ni al públic (Aqualeón només obre els mesos d'estiu). Una possibilitat seria que mai estiguèssin juntes, la situació encara seria més absurda: la Sussi amb comportaments estereotipats, i depressió i la Yoyo permanentment sedada.

El Zoo de Barcelona no té cap interés real pel benestar dels animals i incompleix normatives i protocols obligatoris per a tots els membres de les xarxes de zoos a les que pertany. Cal recordar que a l'Alícia, anterior companya que tenia la Sussi al Zoo de Barcelona, se li va practicar l'eutanàssia davant de la Sussi, saltant-se tots els protocols.
En el cas dels elefants encara és més greu perquè juntament amb els humans, simis i dofins tenen autoconsciència. Segons els etòlegs la Sussi està esperant que també li facin a ella. No només es va fer davant d'ella sino que també davant del públic i en concret davant d'una escola que en aquells moments visitava el zoo i que van quedar horroritzats al veure el dantesc espectacle de la mort d'un elefant mentre l'altre l'intentava arrancar els dards que li van llançar. Això no compleix cap protocol de cap associació a les que pertany el zoo ni tan sols el seu propi codi intern.
El que demanen les associacions és que es traslladi la Sussi un lloc més adient com un Santuari d'Elefants, hi ha algunes opcions dins del territori europeu.

Webs d'interés:
http://www.liberaasusi.org/
política de qualitat del Zoo de Barcelona

Notícies relacionades:
ERC DEMANA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA REFORMULAR EL ZOO (24/02/09)
LA SUSSI AL "CUADERNO DE SARAMAGO" (24/02/09)
QUI ÉS LA SUSSI? (17/02/09)

dimecres, 6 de maig del 2009

BARALLES DE GALLS A GIRONA

Els Mossos d'Esquadra han detingut a deu persones que organitzaven baralles de galls il·legals en el terme municipal de Girona, en una finca situada en el Pla de Campdorà, i van intervenir 24 galls, alguns malferits i un ja mort, segons va informar la Policia catalana.

Els agents van detenir a les deu persones, amb edats compreses entre els 28 i els 53 anys, com presumptes autors d'un delicte contra la flora, fauna i animals de companyia, concretament, maltractament greu dels animals que utilitzaven per a fer baralles de galls.

Així mateix, la policia va denunciar a 27 persones com presumptes autors d'una falta penal contra els interessos generals, per participar en aquest espectacle no autoritzat legalment i que es maltractaven animals, i a deu persones administrativament per tinença d'armes reglamentades sense necessitat de dur-les.

Al febrer, informadors anònims van alertar a la comissaria de Girona que en aquesta finca es realitzaven periòdicament baralles de galls, amb una gran afluència de persones, i es podien escoltar crits dels animals i de persones que animaven en l'interior d'un rafal. El 2 de maig s'anava a celebrar una nova sessió il·legal Després de dos mesos d'investigació, els Mossos van disposar d'indicis suficients per a conèixer que el 2 de maig s'anava a celebrar una nova sessió il·legal de baralles de galls i van organitzar un dispositiu de vigilància que va descobrir que persones es dedicaven a vigilar en el perímetre de la finca.

Davant l'evidència que s'estava realitzant un espectacle no autoritzat en el qual es podia estar maltractant animals, els Mossos van intervenir per sorpresa en l'interior de la barraca, on s'estaven realitzant les baralles. Els agents van intervenir i van identificar als organitzadors i participants actius en les baralles i es van localitzar a un total de 50 persones presenciant-les asseguts en unes graderías i bancs que tancaven la zona de lluita, il·luminada amb dos focus. Aquest ring estava confeccionat amb làmines de plàstic trasparent per a facilitar la visió de les baralles, i en la mateixa barraca es van trobar gàbies per a situar als animals que havien de competir. En l'interior es van trobar 24 galls amb l'estètica de galls de baralla, amb les crestes retallades, els espolones llimats, sense plomes en l'esquena i el pit i les plomes del coll amb les puntes retallades, fins i tot a alguns se'ls havia posat espolones artificials per a augmentar el dany i dolor en els oponentes.

La policia, que va lliurar els animals a una associació protectora d'animals de Vidreres (Girona), va intervenir en el registre 33.300 euros que presumptament estaven destinats a les apostes realitzades en aquestes baralles il·legals i diversos instruments per a realitzar cures per ferides lleus. De les 10 persones detingudes, vuit han quedat en llibertat a l'espera que el jutge les citi a declarar, mentre que els altres dos van passar a la disposició de jutjat d'instrucció de guàrdia a Girona.




Debat entre Francisco Rey, acusat de delicte de maltractament animal, l'advocat Josep Barrera i Yolanda Valbuena, responsable de l'àrea jurídica de la Fundació Altarriba:

dimarts, 24 de febrer del 2009

ERC DEMANA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA REFORMULAR EL ZOO

L'elefanta Sussi està deprimida. Perquè està sola i perquè necessita més metres quadrats. I la Sussi no els té, però és que el Zoo tampoc els hi pot donar. "O treiem el Parlament o no caben quatre elefants en l'actual espai disponible", ha reconegut el regidor de ERC Ricard Martínez en la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona. I és que els republicans han decidit aprofitar les penúries de la Sussi para tornar a plantejar la necessitat d'elaborar un pla director i un pla de col·lecció per a determinar quines espècies i en quines condicions poden habitar en el Zoològic i així evitar caure en "la temptació de tendir cap a l'espectacularitat i l'atenció mediàtica i no a l'única raó d'ésser dels zoos actuals de conservació i protecció d'espècies amenaçades".

L'Associació Europea de Zoos i Aquaris aconsella que els elefants visquin en manada i almenys en dues hectàrees. I la Sussi viu sola i en una hectàrea. El Zoo està destudiant un disseny de zoo que complirà aquestes directrius i reproduirà la sabana africana per a acollir la nova colònia. Les obres començaran en 2011. "La Sussi no aguantarà. Ara és una estàtua. Ja hi ha antecedents de trasllats per morir-se de tristesa com el de l'orca Ulisses", al·lega Alejandra García, de Libera!, que s'ha reunit ja amb Jordi Portabella, i espera resposta d'altres partits. Un portaveu del Zoo va recordar que l'orca no cabia i va dir que la situació de la Sussi és bona, sense símptomes de malaltia i conducta correcta.

L'organització internacional Born Free Foundation, que treballa en la conservació d'espècies en el seu hàbitat natural, s'ha adherit a la campanya per a alliberar a Sussi, Daniel Turner, biòleg i portaveu de Born Free Foundation, amb seu a Regne Unit, ha denunciat a Barcelona la situació "inadequada" que es troba l'única elefanta del zoo, que segons els animalistes presenta un "estat letàrgic i sense estímuls" propi d'una depressió.
José Saramago, Premi Nobel de Literatura, també ha donat suport públicament a la campanya de Libera!.

Libera! va dur el diumenge la seva campanya perquè s'alliberi a l'elefanta Sussi fins a les portes del Zoo de Barcelona, on van repartir díptics informatius i globus de color taronja entre les famílies que durant el matí visitaven aquest centre barceloní.

Aquesta associació va iniciar a principis de febrer una campanya per a traslladar a Sussi del Zoo de Barcelona fins a una nova instal·lació on pugui estar en semi-llibertat perquè pugui cobrir les seves necessitats vitals i superar la depressió que creuen que sofreix, i que els responsables del Zoo han negat que pateixi. La portaveu de Libera!, Alejandra García, va explicar a les portes del Zoo que l'estat de la Sussi "s'agreuja" cada dia que passa, pel que és urgent el seu trasllat. Per a deixar palesa la seva reclamació, una quinzena d'activistes d'aquesta plataforma van lliurar díptics informatius i globus de color taronja amb el lema "Allibera la Sussi". No obstant això, els porters del Zoo han impedit que els visitants accedissin amb el globus sense abans desinflar-los, pel que aquests majoritàriament optaven per abandonar-lo abans d'entrar al recinte.


La Sussi, que segons Libera! va néixer en estat salvatge a Àfrica en 1973, va arribar al Zoo de Barcelona procedent de Terra Natura en 2002 i des de finals de febrer de 2008 viu en solitari després de la mort de l'elefanta Alícia, que durant sis anys va ser la seva companya. Segons Libera!, aquest paquiderm té ara comportaments depressius, com un balanceig del cap i la trompa com es pot comprovar en el vídeo, i es menja la seva pròpia femta, el que delata el seu estat d'ansietat, estrès i avorriment, que li duu a reclamar insistentment menjar als visitants del Zoo. Per contra, l'adreça del Zoo ha defensat que l'animal es troba en bon estat de salut i ha remarcat que des de la mort de la seva companya Alicia els cuidadors han intensificat la seva dedicació, els controls i les atencions a Susi, a la qual veuen tranquil·la, receptiva i relaxada.

dimarts, 17 de febrer del 2009

QUI ÉS LA SUSSI?

Text extret del web http://www.liberaasusi.org/ que forma part de la campanya de l'associació animalista Libera!:

Sussi és l'elefanta que encara continua viva en el Zoo de Barcelona. I diem encara perquè la seva vida es troba en un seriós risc; des que a finals de febrer de 2008 morís l'Alícia, l'elefanta companya de la Sussi que era a més la femella dominant, la Sussi es troba en un seriós estat de depressió.

Però començarem a explicar-vos la seva història des del principi, una biografia plagada de llacunes i buits que només la Sussi coneix.

La Sussi va néixer en estat salvatge a l'Àfrica el 1973 i no sabem si va ser un dels tants elefants orfes per culpa dels caçadors o si va ser capturada per a ser explotada en un circ; el fet és que un dia la Sussi va anar a parar a les instal·lacions de Terra Natura i des d'allí va ser traslladada al Zoo de Barcelona l'any 2002. Allí la Sussi va compartir el recinte amb l'Alícia, una elefanta que ocupava l'important rol de ser la femella dominant per a una espècie que és essencialment matriarcal en la seva organització social; si bé cap de les dues estava bé en el seu recinte del zoo atès que aquest tipus d'instal·lacions no contribuïxen al seu benestar físic ni psíquic, almenys podien estar juntes i soportar millor la seva cautivitat trobant un mínim consol la uneixi en l'altra.

Però a finals de febrer de 2008 l'Alícia va morir en circumstàncies encara no aclarides, deixant la Sussi en solitud i amb una cada vegada més accentuada depressió. El malestar de Susi és evident: tots els seus moviments i comportaments són inequívocs d'una forta depressió, el que a més a més està danyant seriosament la seva salut física i mental. Tan sols cal detenir-se enfront de la Sussi durant uns breus minuts per a comprovar que:
  • Té comportaments estereotipats cada vegada més accentuats: un moviment estereotipat és aquell que es porta a terme de forma repetitiva i compulsiva sense cap finalitat. En el cas dels elefants és típic el balanceig del cap i la trompa, i una espècie de "ball" que realitzen alternant les potes davanteres al recolzar-les en el terra.
  • La Sussi es menja els seus propis excrements: això es diu coprofagia, i és un comportament que delata el seu estat d'ansietat, estrès i avorriment.
  • Trastorns intestinales: el mateix avorriment que li fa menjar la seva pròpia femta, és el mateix que fa que la Sussi demani menjar insistentment als visitants del zoo... simplement perquè no té cap altra cosa per a fer per la manca total de qualsevol programa d'enriquiment ambiental, que en l'argot dels zoos és com es diu a donar-li als animals alguna cosa a fer. És així com aquesta vegetariana gegant menja embotits, patates fregides, bosses de plàstic, joguines i tot el que se li posi a l'abast de la seva trompa, el que li causa un sens fi de trastorns gastrointestinals, una de les causes de mort més freqüent en elefants en zoos.

Recollida de signatures o per a més informació sobre els objectius, la campanya i la divulgació sobre l'alliberació de la Sussi entreu al web http://www.liberaasusi.org/

En aquest vídeo de Libera! es pot comprovar com l'elefanta afectada de comprotaments estereotipats (o zoocosi) agafa una pilota amb la trompa i se la menja.



Què és la Zoocosi? Els animals que són apresonats, no tenen privadesa i molt poca oportunitat de estimulació mental o fisica, dóna com resultat un comportament autodestruu anomenat zoocosi o esterotipat.
Entre les causes d'aquesta malaltia es troba la falta d'exercici mental i fisico dels animals. Els animals en gàbies existeixen completament alienats de l'ambient, amb una dieta i llum artificial, soroll inusual, colors rars i una proximitat no natural d'altres animals i espècies que usualment no comparteixen l'espai.

La zoocosi és el signe que un animal aquesta patint profundament. Es verifica amb la presència d'aquests signes als animals:
  • Colpejant i mossegant els barrots i reixes de la seva gàbia.
  • Passejant contínuament d'un costat a un altre.
  • Balancejant-se contínuament.
  • Jugant o menjant-se els seus excrements.
  • Vomitar i menjar els seus vòmits, com un tipus de bulímia.
  • Automutilació, mossegades a la cua, potes o orelles.

dilluns, 5 de gener del 2009

ANIMALES Y EL CÍRCULO DE LA MORAL

Article escrit per Marta Tafalla (Dep. Filosofia UAB) per a kaos en la red:

I

En este artículo voy a plantearles un problema filosófico. Es un problema que todos ustedes se han planteado, a buen seguro, en muchas ocasiones, y del que los filósofos se llevan ocupando desde los orígenes mismos de la filosofía. Si lográramos comprender bien este problema, y solucionarlo, muchas de las injusticias que tienen lugar en nuestro mundo desaparecerían.

El problema filosófico al que me refiero es el siguiente. Desde que el homo sapiens sapiens existe en este planeta, en todas las épocas y en todas las culturas se da una clase de personas, afortunadamente pocas, cuyo comportamiento hacia los demás está dirigido exclusivamente por el más puro egoísmo; personas que consideran a todos los seres humanos y a todos los seres vivos meros instrumentos a su servicio, a los que usan y de los que abusan a su antojo, a los que dominan, explotan, maltratan y destruyen. Son personas capaces de hacer daño a cualquiera que se cruce en su camino, ya sea para conseguir sus objetivos o por simple placer, sin que después los perturbe el menor remordimiento. Tales sujetos son a veces criminales, mercenarios en algún ejército, pero también pueden ser nuestros vecinos, gente de apariencia normal, de la calle, que son sistemáticamente malos amigos, padres tiránicos, pésimos compañeros de trabajo.

Existe otra clase de personas, también escasa, que tiene el comportamiento contrario: intentan ser justas, o incluso más aún, intentan ser buenas y generosas con todo aquél que se encuentran a lo largo de su vida. Se esfuerzan por ser buenos padres o madres de familia, fieles amigos, compañeros en los que confiar, vecinos amables, ciudadanos responsables, ecologistas convencidos, rescatadores de animales abandonados. Son personas que se alegran con las alegrías de los demás y a las que entristecen los problemas ajenos, para los que siempre están dispuestos a ayudar en la búsqueda de una solución.

Estas dos clases de personas, ambas minoritarias, se sitúan en los dos extremos del espectro. Entre estas dos clases nos encontramos todos los demás, la mayoría de nosotros, la inmensa mayoría de los homo sapiens sapiens que se vienen sucediendo en este planeta desde hace ciento cincuenta mil años.

Lo que nos define moralmente a esta amplia mayoría, es que tenemos un comportamiento contradictorio, paradójico: con algunas personas y a menudo también con algunos animales somos justos y buenos, nos preocupamos por ellos, los protegemos, los cuidamos si están enfermos, mantenemos las promesas que les hemos hecho, pero en cambio, al mismo tiempo, y sin que nuestra identidad se desmorone o nuestra racionalidad se derrumbe ante tamaña contradicción, podemos ser injustos, crueles, viles y despiadados con el resto de seres que pueblan el planeta. Podemos comprar para nuestros hijos juguetes fabricados por niños en condiciones de esclavitud, podemos comprar productos de belleza que han costado el sufrimiento y la muerte a miles de animales, desentendernos de la más que probable extinción de 15.000 especies o despreciar a un África que día tras día se hunde un poco más en el abismo del olvido. Y ser a la vez el doctor Jekyll y Mister Hide en nuestra vida cotidiana ni nos quita el sueño por las noches ni nos hace pensar siquiera que tenemos un grave problema.

Y éste es el problema filosófico que quiero plantearles hoy aquí: ¿cómo puede una misma persona cuidar de sus hijos con toda dedicación, conmoverse por el sufrimiento de un amigo, donar parte de su sueldo a médicos sin fronteras, y a la vez, tolerar el dolor más atroz de otros, o incluso despreciar a esos otros que sufren, o incluso alegrarse por ello?

Esa contradicción se da en una variedad infinita de formas y grados, y encontraríamos los ejemplos más diversos. Cada persona tiene su círculo moral: los que pertenecen a él son los suyos, aquellos que le preocupan y a los que está dispuesto a cuidar. Los que se encuentran fuera de ese círculo, en cambio, no merecen la menor atención, o aún peor, son tan despreciables que se merecen ser explotados, esclavizados y destruidos. Esos círculos pueden ser de muchos tipos y de muchos tamaños, y cada cual tiene sus criterios para decidir quién está dentro y quién fuera. Para muchas personas pertenecen a su círculo los miembros de su nación o su raza, y el inmenso resto de la humanidad no tiene la menor oportunidad de entrar. En la Alemania nazi, un ciudadano alemán podía ser un buen padre de familia, excelente vecino, y trabajar en un campo de concentración maltratando sistemáticamente a los prisioneros. En nuestra sociedad actual, un médico puede dedicar seis días a la semana a salvar vidas de pacientes cuya suerte le conmueve, puede ser pacifista y progresista, un marido sincero y un padre comprensivo, incluso encariñarse con los perros de sus hijos, y al mismo tiempo, cada mañana de domingo, coger la escopeta con sus amigos y salir a cazar.

Existen infinitos casos y pueden ser muy distintos, pero la contradicción es la misma en todos ellos. ¿Cómo es posible ser a la vez justo e injusto? ¿Cómo es posible ser por la mañana un amigo comprensivo y a las cinco de la tarde convertirse en un torturador de toros? ¿Por qué nos afecta el sufrimiento de algunos seres hasta rompernos el corazón, y en cambio el dolor de otros nos deja fríos, lo olvidamos al instante, o incluso disfrutamos con él? ¿No es como si nuestra capacidad moral sufriera una terrible esquizofrenia? Tenemos un abismo en nuestro interior que separa lo mejor y lo peor de nosotros, y en cada uno de nuestros días somos capaces de saltar alegremente de uno a otro lado sin percibir la profundidad de nuestro vacío.

Este es el gran problema de la filosofía moral. Las personas que aceptan el maltrato de animales en la industria de alimentación, en la experimentación o en las fiestas populares, o las personas que lo practican ellas mismas o que disfrutan con ello, no son seres malvados de los pies a la cabeza. Saben lo que es la justicia, la bondad y la responsabilidad, y las practican con otros. Pero no son capaces de incluir a esos animales en su círculo moral. Igual que los racistas o los sexistas no incluyen a algunas personas.

Esto también nos permite ver algo importante. La cuestión moral de la protección de los animales no es una cuestión secundaria, marginal para la filosofía o para la sociedad. Sino que los problemas filosóficos que implica son los mismos de la filosofía moral en general. Que maltratemos a animales se parece mucho a que maltratemos humanos. La razón de que lo hagamos es exactamente la misma.

Los filósofos han desarrollado teorías muy complejas para resolver el problema del círculo moral, pero no les voy a hablar de ninguno de ellos, porque creo que la mejor explicación de este fenómeno no la dio un filósofo, sino un naturalista: Charles Darwin.

II

No sé si han leído a Darwin. No suele formar parte de los planes de estudio de ninguna asignatura, ni en la educación secundaria ni en la universitaria. La comunidad científica considera correcta su teoría de la evolución y continúa trabajando en ella; toda persona culta sabe que las especies no fueron creadas tal como hoy las conocemos, sino que son el resultado de un proceso evolutivo; sabe que todas las especies están emparentadas y comparten un mismo origen, y que eso incluye nuestra propia especie. Pero la mayoría jamás ha leído los textos de Darwin ni sabe con exactitud qué es lo que dicen. Y esa ignorancia resulta sorprendente, dado que Darwin fue el primer científico capaz de responder a la pregunta ¿de dónde venimos? Parece que ese sería un motivo para que la obra de Darwin encabezara todas las listas de lecturas, y sin embargo no es así. Probablemente, la gente no tiene el menor interés en saber de dónde venimos, o prefiere positivamente no saberlo.

Y si la mayoría de personas desconocen la teoría científica de Darwin, menos saben aún que, una vez Darwin hubo formulado esa teoría científica, publicada en el libro El origen de las especies el año 1859, se ocupó de pensar las implicaciones morales de su descubrimiento y de formular una filosofía moral. Darwin dedicó mucho tiempo a leer a los grandes filósofos morales, sobre todo a Hume y a Kant, y a formular su propia teoría moral. La publicó en 1871 en un libro que lleva por título El origen del hombre, y que debería ser de lectura obligada en todas las escuelas.

Es en ese libro donde Darwin propuso la expresión que yo he venido usando hasta ahora del círculo de la moral, y donde nos ofreció una explicación de por qué nuestras actitudes morales están encerradas en un círculo, y se basan en a quién incluimos y a quién excluimos. La explicación de Darwin, sintetizada, es la siguiente. La moral no es algo eterno, existente por sí mismo, que ya existiera en este planeta antes de la llegada de los seres humanos. La moral tal como nosotros la entendemos, la bondad, la justicia, todo eso nació con la especie humana, es un producto evolutivo, se desarrolló como se desarrollaron nuestras manos, nuestra posición erguida, la inteligencia o el lenguaje. Se desarrolló como una estrategia de supervivencia, una forma de vivir y de convivir mejor.

La moral humana se desarrolló cuando el ser humano todavía estaba emergiendo de la animalidad y convirtiéndose en lo que hoy es. Nació a la vez que se desarrollaba la inteligencia, el lenguaje, se aprendía a hacer instrumentos de caza, se decoraban las cuevas con pinturas o se enterraba a los muertos. Fue entonces cuando el ser humano comenzó a desarrollar las nociones de justicia, responsabilidad, los sentimientos morales como la culpa y el perdón, la simpatía o la compasión. Fue entonces cuando el ser humano aprendió a ser altruista, a compartir la comida, a ayudar a los demás, a cuidar de los enfermos, adoptar niños huérfanos.

Pero en aquel momento en que nació la moral humana, los seres humanos vivían en tribus, en grupos familiares de entre 15 y 30 personas que compartían un mismo hogar, la actividad de la caza y la recolección, y el cuidado de los hijos. Esas personas se ayudaban en todo porque eso hacía su vida más segura, más confortable y más placentera. Cada miembro de la tribu daría su vida por los demás, cuidaba de ellos, les era fiel. En esa tribu entraba su familia, quizás también parientes lejanos, a veces otros humanos con los que no tenía vínculos de sangre pero con los que había creado una relación de amistad. E incluso algunos animales de compañía, perros, o algún otro animal adoptado de cachorro. Pero su moral se acababa con los límites de la tribu, tenía el mismo tamaño que su tribu. Quienes no formaban parte del grupo, del círculo, podían ser maltratados, torturados, esclavizados, sin que ello causara el menor remordimiento.

Dentro del círculo se tejen fuertes lazos de responsabilidad moral. Cada cual se siente responsable de los otros, sabe que debe ayudarles si le necesitan. Sabe que tiene deberes hacia ellos, y que también tiene derechos frente a ellos. Firmes lazos de reciprocidad, de respeto mutuo, crean lo que llamamos una comunidad moral. De ese tejido se alimentan luego las normas de convivencia, las leyes, la institución judicial. Naturalmente, un día uno puede mentir o robar a un miembro de la tribu, pero eso suele despertar remordimientos, sentimientos de culpa y deseos de reconciliación. En cambio, los seres que existen fuera del círculo no nos despiertan el menor sentimiento moral; no son seres frente a los que tengamos responsabilidades, sino sólo instrumentos que usar, esclavos que explotar.

Eso era así para nuestros antepasados cazadores-recolectores, y los antropólogos han podido comprobar que sigue siendo así en las culturas de cazadores-recolectores que todavía sobreviven en algunos rincones del planeta. El origen de nuestra moral es tribal, y el problema es que cada uno de nosotros sigue pensando la moral en términos tribales. Seguimos pensando en términos de los nuestros y los otros, los que incluimos y los que excluimos.

Así pues, esa esquizofrenia moral en la que viven la mayoría de los seres humanos tendría una explicación natural, biológica. Pero que sea natural no quiere decir que sea insuperable. Al contrario, que conozcamos las raíces de nuestro problema nos ayudará a vencerlo. Darwin era optimista y creía que existía la posibilidad de un progreso moral, que las personas eran capaces de ampliar voluntariamente su círculo moral. Y creía que, de hecho, a lo largo de la historia de la humanidad se había producido un cierto progreso. Con la sucesión de las generaciones, muchos de esos círculos morales se habían ido ampliando más allá de la tribu para acoger a muchos más seres. Se trata de un progreso lento y difícil, pero Darwin creía ver que existía. Nuestra capacidad para la reflexión, la educación, el cultivo de los sentimientos morales, el viajar, conocer a personas de otras culturas, irían convenciendo a las personas, en cada generación, de ampliar un poco más su círculo moral.

En la historia de la humanidad, poco a poco, los límites del círculo se extendieron más allá de la tribu para abrazar a una ciudad de miles de habitantes, a una nación con millones de miembros, o incluso a toda una raza, con miles de millones de personas dispersas en países distintos. En ese proceso de ampliación, ha habido límites muy difíciles de superar. La raza es uno de ellos. El sexo es otro. Hay un momento significativo en la historia de la humanidad: cuando en el siglo XVIII los colonos europeos fundaron los Estados Unidos de América, fueron los primeros en incluir una declaración de derechos humanos en la fundación de un Estado. Esos padres fundadores eran intelectuales y políticos progresistas y tolerantes. Pero los derechos que se concedieron eran sólo para los varones blancos de origen europeo y cierta posición social. Los pobladores nativos de América eran tratados como animales y se les regalaban mantas infectadas de viruela para que murieran. Los negros eran objeto de comercio y esclavos en las casas de los blancos. Las mujeres mera propiedad de sus maridos. Los animales salvajes, cazados y exterminados. Las grandes riquezas naturales de Norteamérica, preservadas durante milenios por sus pobladores originales, comenzaron a ser destruidas.

Sin embargo, un siglo después, Darwin era optimista. Muchas personas defendían ya la abolición de la esclavitud, algunas activistas por los derechos de las mujeres comenzaban a ser escuchadas, e incluso nacía una cierta conciencia ecológica. Darwin confiaba en que pronto toda la humanidad quedaría abrazada por un solo círculo moral que nos uniría a todos, de forma que cualquier ciudadano de cualquier país del mundo, fuera de la raza, la nación o la religión que fuera, se sentiría afectado si cualquier otra persona era tratada de forma injusta o sufría una gran desgracia.

La esperanza de Darwin pareció realizarse cuando el año 1948 la ONU promulgó la Declaración Universal de los Derechos Humanos. Muchas personas viven hoy creyendo firmemente en esa universalidad. Aunque basta con mirar un telediario para comprender que en la práctica esos derechos no se respetan, al menos, podemos hablar de universalidad, y tenemos instrumentos para exigir el respeto de esos derechos.

Darwin creía que, en un futuro próximo, el círculo uniría a toda la humanidad, y que una vez eso se hubiera conseguido, el progreso no se acabaría ahí. Sino que se ampliaría una vez más para acoger a todos los animales. Hasta que no quedara fuera ningún ser capaz de sentir dolor.

“A medida que el hombre avanza por la senda de la civilización, y que las tribus pequeñas se reúnen para formar comunidades más numerosas, la simple razón dicta a cada individuo que debe hacer extensivos sus instintos sociales y su simpatía a todos los que componen la misma nación, aunque personalmente no le sean conocidos. Una vez que se llegue a este punto, existe ya sólo una barrera artificial que impida a su simpatía extenderse a todos los hombres de todas las naciones y de todas las razas. La experiencia viene a demostrarnos, desgraciadamente, cuán largo tiempo transcurrió antes de que miráramos como semejantes a los hombres que difieren considerablemente de nosotros por su aspecto exterior y por sus hábitos. Una de las últimas adquisiciones morales parece ser la simpatía, extendiéndose más allá de los límites de la humanidad. (...) Esta virtud, que es una de las más nobles que el hombre posee, parece tener su origen incidental en que nuestras simpatías, al hacerse más delicadas y extenderse por mayor esfera, alcanzan, por último, a todos los seres sensibles; pues una vez esta virtud es honrada y practicada por algunos pocos individuos, se esparce por la instrucción, por ejemplo, a los jóvenes, y concluye por formar parte de la opinión pública.”1

Cada vez que ese círculo se amplía para vencer un obstáculo, se producen las mismas reacciones de quienes están en contra de esa ampliación. El racista que se niega a que las personas de color tengan los mismos derechos reacciona de la misma forma que el machista que no quiere que las mujeres puedan acceder al mismo puesto de trabajo. No quiere ser igualado al otro, al negro, al gitano, a la mujer. Lo que le sucede es que siempre se ha sentido superior al otro, siempre ha sentido que estaba legitimado a maltratar, usar, despreciar, al otro, y no puede soportar ser igualado. Teme perder un privilegio: el de su supuesta superioridad para despreciar y maltratar.

“No nos gusta considerar nuestros iguales a los animales que hemos convertido en nuestros esclavos.”2

Quieren un círculo lo más estrecho y reducido posible, como si la moral fuera un club privado para varones blancos europeos ricos, que entre sí se tratan con educación y esmero, mientras fuman puros en elegantes salones, pero que cuando regresan a casa por la noche pegan a sus hijos, desprecian a sus esposas, violan a la criada, y le pegan una patada al perro. Quieren ser los únicos con derechos, y poder así dominar a todos los demás. Por tanto, buscan a la desesperada razones contra esa ampliación del círculo. Se dice que el indígena no es más que un animal, que las mujeres no tienen la misma inteligencia que los hombres, que los animales no tienen alma… se trata siempre de buscar una razón que permita justificar la superioridad de unos sobre otros, el dominio de unos sobre otros.

III

¿Cómo podemos ampliar ese círculo?

En primer lugar, tenemos buenas razones: sabemos que los animales sufren física y psíquicamente, y por ello deberíamos evitar causarles dolor. También sabemos que ser crueles con los animales nos entrena en la crueldad y a la larga nos hace crueles con los humanos, como defendían Tomás de Aquino o Kant. Pero las razones, aún cuando las comprendamos, no siempre nos conmueven, no necesariamente nos llevan a actuar de acuerdo con ellas.

En segundo lugar, tenemos sentimientos morales: la simpatía hacia los otros, en la que se basa la optimista y vital filosofía moral de Hume, o la compasión, en la que se fundamenta la filosofía mucho más pesimista de Schopenhauer. Pero no todo el mundo posee en el mismo grado esos sentimientos, y cuando no surgen de forma natural necesitan ser educados y cultivados desde la infancia, lo que no resulta fácil.

La filosofía lleva siglos intentando cultivar ambos caminos, dando buenas razones y tratando de educar los sentimientos morales. Pero el problema de la filosofía es que no suele llegar a muchas personas; su lenguaje es abstracto, difícil. A la mayoría de las personas les preocupan los problemas filosóficos y hacen reflexiones filosóficas en muchos momentos de su vida. Pero les resulta difícil acercarse a los profesionales de la filosofía, que suelen manejar un lenguaje tan técnico como el de los médicos o los abogados.

Ese es el dilema al que se enfrentó un buen día la filósofa Martha Nussbaum. Nussbaum es una excelente filósofa estadounidense, de origen judío, mundialmente conocida por sus libros sobre filosofía moral, el desarrollo en el tercer mundo, o por sus colaboraciones con el economista Amartya Sen. Nussbaum fue contratada hace unos años por la facultad de derecho de la Universidad de Chicago con el encargo de que diera clases a sus estudiantes, es decir, a los futuros abogados, fiscales, jueces, políticos, legisladores, y les ayudara a desarrollar razones y sentimientos morales que les hicieran ser más justos y sensibles en su trabajo. Esa es una gran oportunidad para un filósofo, poder formar a las futuras generaciones que van a tener poder para construir una sociedad más justa. Pero, ¿cómo se les enseña nociones de moral a jóvenes de veinte años que están haciendo estudios durísimos, que tal vez sólo aspiran a tener un buen trabajo con un buen sueldo?

Martha Nussbaum meditó largamente sobre esa cuestión, y al final, se presentó el primer día a su clase de derecho sin llevar ni un solo libro de filosofía. En vez de eso, llevaba una novela de Charles Dickens. No les dio clases de filosofía, los puso a leer novelas. Sobre esa experiencia educativa escribió después un magnífico librito titulado Justicia Poética, publicado en 1995.

¿Por qué lo hizo? Porque el lenguaje abstracto de la filosofía sólo le llega a la razón tras muchas horas de trabajo y tarda todavía mucho más en llegarle al corazón. Mientras que una buena novela, igual que una buena película, nos captura al instante la razón y el corazón. La literatura nos abre la mente a un mundo nuevo, estimula nuestra imaginación, nos enseña a ponernos en situaciones completamente distintas a las nuestras, hacer el ejercicio de ponernos en el lugar del otro, comprender perspectivas diferentes, experimentar sentimientos que no hemos tenido todavía en nuestra vida. Con las novelas, los futuros abogados y jueces descubrían en los personajes de ficción qué siente una persona inocente que es condenada de forma injusta, qué siente una persona marginada por su raza o su religión. Les hace ponerse en su piel, conmoverse por su destino. Aunque esos personajes son irreales, son ficción, simulan individuos con nombre y apellidos, con un rostro.

Contar historias es tan antiguo como la moral. Nuestros antepasados cazadores-recolectores se contaban historias junto al fuego. Durante siglos, padres y abuelos han narrado a sus hijos cuentos y fábulas. Hoy nos llegan a través de los libros, y también de las pantallas de cine, de televisión o del ordenador. Los formatos cambian, pero contar historias sigue siendo lo mismo. La ficción tiene muchas funciones, divierte, enseña a soñar y a imaginar lo nunca visto, hace olvidar por un rato los problemas cotidianos, pero también es un laboratorio donde experimentar sentimientos, donde imaginar qué es el amor, la envidia, la injusticia, el dolor. La ficción educa a la vez a nuestra razón y a nuestro corazón. De este modo, las buenas historias son quienes pueden traernos la voz de aquellos a los que hemos dejado fuera del círculo y hacernos comprender que sienten y sufren como nosotros y que no merecen nuestro olvido. Necesitamos literatura sobre animales y sobre la naturaleza. Necesitamos reunir todas las buenas historias que ya existen, desde clásicos como Moby Dickde Melville, hasta obras recientes como Tombuctú, de Paul Auster, Gatos, de Doris Lessing,Desgracia, de Coetzee, o El hombre que susurraba a los caballos, de Nicholas Evans, reunir todas esas obras y divulgarlas mucho más, conseguir que las lean los niños, los jóvenes. Y más aún, escribir nuevas historias que narren los problemas de los animales y de la naturaleza en la sociedad de hoy. Más allá de las cifras o de los conceptos abstractos, necesitamos volver a contar historias.

Marta Tafalla
Universidad Autónoma de Barcelona
Departamento de Filosofía