ES RETIRA UN LLIBRE DE TEXT PER LA PRESSIÓ DELS RAMADERS A CATALUNYA

Després de llegir la notícia que l’editorial Barcanova s’ha vist forçada a enretirar un llibre de text per la pressió del sindicat JARC, l’Associació de Professionals per a la Defensa dels Animals, PRODA – integrada per professionals de diferents disciplines: educació, dret, psicologia, filosofia, etologia, veterinària, medicina, comunicació i altres - manifesta:

Segons el sindicat JARC l’editorial Barcanova a ha d’enretirar el llibre “Medi natural, social i cultural” destinat a l’alumnat de tercer curs de primària per informació falsa.

Al llibre es diu:

" Cada vegada més els animals es crien en granges de grans dimensions i no s'alimenten amb productes naturals, si no amb preparats industrials que porten components químics: els pinsos. Aquest sistema produeix més carn per consumir, però pot provocar problemes de salut tant per els animals com per a les persones ".

Segons l’informe sobre l’Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries 2007 que publicà l’ IDESCAT el 28 de gener del 2009 en la VERSIÓ CORREGIDA: 6 DE MARÇ DEL 2009 a la pàgina 3 es constata la afirmació que es fa al llibre de text sobre el tipus de explotacions ramaderes:

El rendiment econòmic de les explotacions ramaderes és el que més augmenta
El marge brut total aconseguit pel conjunt de les explotacions agràries l’any 2007 va ser d’1.599.969 d’UDEs (1 unitat de dimensió europea = 1.200 €), amb una dimensió econòmica mitjana de 29,1 UDEs per explotació. Això suposa un creixement de la dimensió econòmica de les explotacions d’un 44,7% en el període 1999-07, com a conseqüència de la progressiva reducció del nombre d’explotacions petites i mitjanes, i la concentració de les terres en explotacions més grans, per sobre de les 40 UDEs i, sobretot, per sobre de les 100.
http://www.idescat.cat/cat/idescat/serveis/premsa/NPeeea2007.pdf

Val a dir que el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino en el seu informe sobre alimentació animal exposa el següent:

La alimentación animal ha experimentado en las últimas décadas, un gran desarrollo tanto en España como en el resto Europa. Este desarrollo ha ido en paralelo al crecimiento del sector ganadero, especialmente en lo que a ganadería intensiva se refiere, lo que ha producido un incremento en la demanda de alimentos para los animales.

La producción española de piensos compuestos se sitúa entre las más importantes de los 27 Estados Miembros de la Unión Europea para todas las especies ganaderas. La producción anual de piensos compuestos en España se sitúa en torno a 30 millones de toneladas (datos del MARM, elaborados con la información remitida por las Comunidades Autónomas).

Posteriormente se ha ido revisando la normativa que incluye la alimentación animal en su ámbito de aplicación. En particular, cabe destacar las referentes a la normativa de higiene de los piensos, los aditivos destinados a alimentación animal, los piensos medicamentosos, la comercialización y la utilización de los piensos, los organismos modificados genéticamente y la normativa de controles oficiales.
http://www.mapa.es/ca/ganaderia/pags/SILUM/SILUM.htm 1er, 2on i 6è paràgrafs

Aquestes dades confirmen que la alimentació dels animals usats per a consum majoritàriament és abastida amb pinsos. En cap moment es posa en dubte l’equilibri nutricional dels pinsos, només s’explica que estan fets amb productes químics com són els additius, les vitamines o els minerals i en el cas dels pinsos medicalitzats els fàrmacs.

D’altra banda, cal no oblidar que l’alimentació basada en pinso s’obté en gran mesura gràcies a les plantacions de soja transgènica. Per posar un exemple, Brussel•les va aprovar una varietat de soja transgènica per a pinsos (soja transgènica a2704-12) l’any 2008. I per posar un altre exemple, a Constantí hi ha una planta per a pinsos experimentals, inaugurada pel conseller Joaquim Llena, on es fan assajos en nutrició animal, avicultura i sector porcí.

Igual que es reclama que l’alimentació humana sigui etiquetada de forma que sapiguem si és transgènica, hauríem de reclamar que la carn elaborada amb animals que han estat alimentats amb pinso composat amb transgènics, antibiòtics i additius fos etiquetada com a tal, per a que el consumidor decidís lliurement la seva elecció de compra i consum pensant en la seva salut.

El sistema d’explotació dels animals també pot provocar problemes de salut als animals, com són, per exemple, les mutilacions i automutilacions de gallines, conills o porcs per viure en espais molt reduïts, les infeccions per malalties víriques degut a l’amuntegament, això, sense tenir en compte les pràctiques comunes de mutilar el bec de les gallines, castrar sense anestesia, mutilació de les cues als garrins, o la matança dels pollets mascles al dia de néixer etc, per a evitar els problemes derivats de les condicions de vida en les granges.

Les condiciones en què romanen i són transportats els animals condiciona la resposta immunitària a causa de l’estrès o les deficiències higièniques afavorint el desenvolupament de patologies en ells mateixos o bé zoonosis (algunes amb gran alarma social com les darreres pandèmies de grip ).

Estem absolutament d’acord amb l’afirmació de la JARC quan a que: “s'ha d'ensenyar als nens les coses tal com són i no només parcialment i amb continguts que són clarament falsos i que ofereixen una informació deficient que pot provocar actituds específiques en els consumidors del futur". Per això és necessari parlar de la cria, l’engreix i el sacrifici dels animals que són destinats a alimentació. Que això pugui provocar actituds específiques en els consumidores del present i del futur, no ha de resultar una cosa que espanti a qui sàpiga que està fent les coses ben fetes.

Els nutricionistes recomanen una dieta equilibrada, per això, els experts en nutrició consideren la dieta vegetariana o vegana dins les seves recomanacions. El mite de la piràmide nutricional que defensa la indústria càrnica, de la llet i dels ous es trenca quan l’Associació Americana de la Dietètica , la més gran en el món en la seva especialitat, ha tornat a emetre un informe sobre les dietes veganes i vegetarianes, recomanant-les en qualsevol cicle de la vida d’una persona. I la Generalitat de Catalunya té igualment un document on s’especifica la dieta vegetariana com a saludable.
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir1921/index.html document: L’alimentació vegetariana
http://www.unionvegetariana.org/ada.html

Es cert que hi ha persones que han decidit no utilitzar els animals en la seva opció de vida per respecte. El veganisme es una filosofia de vida que practica la no-violència i que s’està fent força estesa arreu del món.

Tal com afirma la JARC els infants i, afegim nosaltres, totes les persones “haurien de rebre una informació completa perquè només tindrem llibertat d'escollir si tenim a l'abast tots els elements per definir el nostre criteri i oferir informació insuficient al respecte pot conduir aquests nens i nenes a comportaments que derivin en trastorns alimentaris severs" no només per a evitar trastorns alimentaris tant greus com l’obesitat infantil que ja afecta ja a 3 milions de criatures a l’estat espanyol
http://www.elpais.com/articulo/sociedad/obesidad/avanza/ninos/anos/elpepisoc/20091111elpepisoc_5/Tes

Segons el Ministeri de Sanitat i Consum, l’obesitat en la població infantil i juvenil (2-24 anys) és del 13,9%, i la de sobrepès, del 12,4%. En aquest grup d’edat la prevalença d’obesitat és superior en nens (15,6%) que en nenes (12%). Las majors xifres es detecten en la prepubertat i, en concret, en el grup d’edat de 6 a 12 anys, amb una prevalença del 16,1% . Des del mateix Ministeri alerten que la dieta dels nens i adolescents es caracteritza per un excés de carns, embotits, lactis i aliments amb alta densitat energètica, així com bolleria i begudes carbonatades (riques en greixos i sucres refinats respectivament) i per un dèfict en la ingesta de fruites, verdures i cereals.

Una revisió als postulats del Physicians Committee for Responsible Medicine, comité que promou la medecina preventiva, la recerca clínica ètica i encoratja la promoció dels estàndards de salut des del 1985, corrobora aquestes idees. La relació entre consum de carn com a factor de risc de densevolupar diverses malalties està descrita en nombrosos estudis internacionals. Per posar un exemple, en un dels més importants estudis multicèntrics europeus, es va trobar una relació estadísticament significativa entre la ingesta elevada de carn vermella i processada i risc de desenvolupar càncer colorectal .

Des de Proda, estem totalment d’acord en mostrar la realitat, també aquella que es vol mantenir amagada, estem d’acord en oferir models i elements per afavorir la presa de decisions lliures en persones informades i critiques, responsables... tasques que l’educació ha d’afavorir per al desenvolupament integral de les persones.

Per tot l’exposat, demanem a l’Editorial Barcanova que no rectifiqui sinó que ampliï la informació oferta.

I al Conseller d’Educació que no cedeixi a les pressions d’un sector econòmic que no té res a veure amb l’educació.

PRODA
Barcelona a 1 de febrer de 2010

SUSANNA GRISO ES COMPROMET A FER-SE VEGETARIANA

L'organització Mercy for Animals (Misericòrdia per als Animals) ha publicat un terrorífic vídeo obtingut amb càmera oculta sobre el sofriment produït per la indústria de l'ou. En ell es mostra, entre altres coses, la realitat de la qual són víctimes els pollastres mascle d'aquesta indústria, atès que no posen ous ni engreixen prou per a ser econòmicament rendibles -els pollastres criats per a carn són de la raça broiler que engreixen ràpidament-, els pollastres nounats són enviats directament a una trituradora que els pica vius, com es pot veure en el vídeo de la investigació.

Al voltant de 150.000 pollets cada dia, són matats d'aquesta manera en aquest centre de Hy-Line en Spencer, Iowa, Estats Units, on el grup Mercy for Animals va realitzar la investigació. D'aquesta manera moren més de 30 milions de pollastres a l'any. En el mateix video es poden veure imatges esborronadores de com es talla el bec a altres pollastres nounats que es convertiran en gallines ponedores, d'aquesta forma s'eviten atacs i fins i tot canibalisme produït per l'stress de viure empresonats dins les granges, també es mostra com els animals són separats per sexadors que determinen quins animals han de ser immediatament triturats, els mascles, i quins han de ser mutilats per a servir a la indústria de l'ou.

Segons ha justificat la pròpia companyia, es tracta d'un mètode conegut com "eutanàsia instantània", no és una pràctica estranya ni poc habitual, sinó més aviat inherent a tota la indústria d'explotació d'animals pels seus ous. Es calcula que per cada gallina que està avui dia sent utilitzada per a pondre ous, hi ha hagut altre pollet mascle que va acabar com si fos escombraries en una trituradora o amontegat en contenidor amb d'altres mascles.

Aquest vídeo va ser visionat en el programa "Espejo Público" davant de l'horror dels seus col·laboradors i presentadora Susanna Griso que es va comprometre davant de l'audiència amb les següents paraules:

"Si para comer hamburguesas de pollo tienen que pasar los animales por ésto, pués... yo me hago vegetariana"

El que no saben els col·laboradors del programa i la Susanna Griso és que per a aquesta trituradora passen tots els mascles, ja que aquesta màquina pertany a la indústria de l'ou i no de la carn de pollastre. Més de 30 milions de pollets mascles passen per això cada any en aquesta instal lació.

Per als pollets famelles "supervivents", a comença una vida de la crueltat i la reclusió en mans de la indústria de l'ou, produint ous fins que el seu índex de producció decaigui, llavors les portanan a l'escorxador, ja que és més rendible que una altra gallina més jove ocupi el seu lloc.

Abans fins i tot de sortir de la incubadora, una part dels seus becs sensibles seran seccionats sense cap tipus d'anestèssia. Es col·locaran 100 per caixa i s'envaran a tot el país.

El menyspreu pel benestar dels animals no és un tema aïllat d'aquestes instal·lacions. De fet, les condicions documentades durant aquesta investigació són completament habituals i acceptades dins de la indústria de l'ou comercial tant a EUA com a Europa.

Es podria pensar que els ous campers no suposen cap crueltat cap els animals, però el fet de matar els mascles es produeix en tots els tipus d'indústria de l'ou.

La criança ecològica allibera les gallines de les gàbies però no de les naus on desenes de milers individus conviuen i estàn privats dels seus interesos: no poden establir cap tipus de jerarquia o relació conforme les seves necessitats d'espècie, no poden viure en llibertat, no poden tenir fills...

Totes les formes d'explotació (ecològica o no) generen sufriment als animals i perpetuen l'ús i consum d'aus, molta gent pensa que han tingut unes condicions de vida digna i no és cert.
Espanya és el trecer país productor d'ous de la CE amb quasi 1.000 milions d'ous produits per any. De les 40 milions de gallines que produeixen aquests ous, un 98% viuen en gàbies bateria, sistema considerat més cruel i prohibit en alguns països. És el porcentatge més alt d'Europa.

El següent vídeo és el resultat de dos anys d'investigació en granges espanyoles per part de la fundació FAADA, exposen el que la indústria de l'alimentació no vol que vegi la societat: com es críen els animals destiants al consum humà en condicions industrials, sense oferir-los cap possibilitat de portar a terme cap dels seus comportaments naturals més basics, i sense la més mínima consideració cap a ell com a éssers capaços de sentir i patir.

FAADA INVESTIGA LES GRANGES ESPANYOLES

El següent vídeo és el resultat de dos anys d'investigació en granges espanyoles per part de la Fundació FAADA, exponent el que la indústria de l'alimentació no vol que vegi la societat: com es críen els animals destiants al consum humà en condicions industrials, sense oferir-los cap possibilitat de portar a terme cap dels seus comportaments naturals més basics, i sense la més mínima consideració cap a ell com a éssers capaços de sentir i patir.

EL QUÈ SENTEN LES GALLINES PONEDORES

Animal Visuals ha desenvolupat una animació interactiva que ens pot aproximar el que pot sentir una gallina ponedora durant casi tota la seva vida. I diem casi perquè només sortiran de la gàbia tar-les a l'escorxador si sobreviuen a aquestes condicions tan dures. La traducció a l'espanyol del fitxer flash l'ha realitzat l'ong Libera!.

Cada any són assassinades a Espanya 51 milions de gallines que viuen tancades fins que la seva explotació resulta rendible econòmicament, moment en el qual seran també assassinades: 47 milions d'elles són emprades perquè posin ous que després són robats, i la vida d'altres 4 milions és dirigida a la cria de pollastres (xifres que ascendeixen en la Unió Europea fins a 367 milions i 33 milions, respectivament).

Cada gallina posa prop de 180 ous a l'any (en alguns casos més), pel que la producció i consum de cada ou suposa el tancament d'aproximadament dos dies per a una gallina. Dos dies més privada de llibertat, dos dies menys de vida. En tota la Unió Europea 97.200.000.000 ous són destinats a la indústria de l'alimentació.

Mentre que les gallines són animals fortament territorials quan viuen en llibertat, establint-se relacions de jerarquia entre si, aquests instints són anul·lats a l'estar empresonats en granges. Això duu a aquests animals a sofrir un gran estrès psicològic, una conducta que en molts casos deriva en atacs i fins i tot canibalisme. Amb el objetiu d'evitar això, se les amputa part del bec de les gallines, una mica permès per la legislació vigent.

Explotacions de cria "ecològica"

Es consideren explotacions de cria "ecològica" d'aus a aquelles que compleixen amb les condicions assenyalades pel reglament (CEE) 2092/91. del Consell de la Unió Europea. Les gallines ponedores tenen assignada per a viure una superfície de 6 metres quadrats en la zona coberta, i 4 metres quadrats a l'aire lliure. Per la seva banda, els pollastres tenen assignats 10 i 4 metres quadrats, respectivament.

En aquestes explotacions es projecta llum artificial sobre les gallines ponedores perquè siguin més productives econòmicament. Aquestes aus tenen una major llibertat de moviment que en les explotacions convencionals. No obstant això, també en els sistemes de cria "ecològica" existeix explotació i sofriment, doncs els animals estan privats de diversos interessos: viure en llibertat, establir relacions socials conforme a les seves necessitats com espècie, tenir fills...

Totes aquestes són formes d'explotació que generen sofriment als animals, i que no poden justificar-se ni defensar-se. Aquests sistemes d'explotació contribuïxen a perpetuar l'ús i consum d'aus, doncs molta gent pensa que aquests animals han tingut unes condicions de vida dignes, la qual cosa no és cert.

Explotacions de cria convencional

Les explotacions de cria convencional són aquelles que no compleixen amb les condicions del Reglament (CEE) 2092/91. del Consell de la Unió Europea. Poden dividir-se en els següents grups:

- Explotacions de selecció: dedicades a la producció d'ous destinats a incubació, amb l'objectiu que neixin més aus que seran destinades a la cria.

- Explotacions de "multiplicació": on viuen les gallines destinades a la cria, les quals tenen fills destinats ser consumits per humans, gossos, gats i altres animals.

- Explotacions de recria o criaders d' "aus de cria": on viuen tancades les aus que són emprades per a criar, abans que es reprodueixin.

- Explotacions de recría o criaders d' "aus d'explotació": on viuen tancats els pollastres destinades al consum.

- Explotacions de "producció": on viuen tancats els pollastres abans de ser matats amb destinació a la indústria de l'alimentació.

- Incubadores: explotacions on eclosionen els ous i neixen els pollastres. Els animals poden ser mutilats.

En explotacions on hi ha aus destinades a la cria, viuen entre 4,7 i 6,3 aus per metre quadrat, en funció del sistema de refrigeració existent.

L'explotació de gallines ponedoras es regula pel reial decret 3/2002, de 11 de gener, amb l'excepció dels establiments de menys de 350 gallines ponedoras i d'establiments de criatura de gallines ponedoras reproductores, llocs aquests últims on és d'aplicació el Reial decret 348/2000, de 10 de març. En el primer cas, les gallines viuen en gàbies de 550 metres quadrats i 45 centrímetres d'alçada, amb una inclinació de fins al 14%. L'espai del menjador assignat a cada gallina és de 10 centímetres. Les gallines sofrixen un cicle de llum artificial de 24 hores ininterrompudes, a través de la qual cosa es busca alterar el seu cicle biològic, una mesura que duu a moltes gallines a emmalaltir. Algunes d'aquestes explotacions provoquen la "muda forçada" de les gallines quan el seu ritme de producció d'ous descendeix: se'ls deixa a les fosques sense menjar ni beure durant unes dues setmanes, fent que mudin o canviïn les plomes i perdin una quarta part del seu pes normal, el que altera els seus cicles biològics i fa que comenci un altre nou cicle de posada d'ous per a allargar la productivitat i vida "útil" d'aquests animals. Aproximadament el 10% de les gallines moren durant aquest temps per fam i deshidratació.

Els pollastres mascle, unes altres víctimes del consum d'ous.

Els ous que habitualment es mengen no estan fecundats pel que no naixeran pollets. Són l'ovulació de les gallines (la seva menstruació). No obstant això, i com cal mantenir la producció d'ous, cal que altres ous sí siguin fecundats perquè puguem seguir tenint gallines que posin al seu torn ous. Quan l'ou eclosiona, i igual que succeïx amb els humans, el pollet nounat pot ser mascle o femella. Diversos operaris denominats "sexadors" s'encarregaran de determinar el sexe del pollet i seleccionar a les femelles perquè siguin criades -per a posar ous- i descartar als mascles. Els mascles, atès que no posen ous ni engreixen prou per a ser econòmicament rendibles -els pollastres criats per a carn són de la raça broiler que engreixen ràpidament-, són llançats en contenidors o sacs on s'aixafen uns a uns altres. Molts moren aixafats i altres asfixiats pel pes dels altres que són llançats constantment sobre ells. Alguns fins i tot surten de l'ou enmig dels cadàvers. Tots ells juntament amb les seves peles seran posteriorment triturats (molts segueixen vius fins a aquest moment) i utilitzats com abonament.

El consum d'ous comporta la mort de les gallines que han posat aquests ous (cada any sólament a Espanya més de 100 milions de gallines són enviades a l'escorxador després de ser explotades durant aproximadament un any) així com la mort dels pollets mascle (35 milions a Anglaterra).

Per cada gallina que està avui dia sent utilitzada per a posar ous, es podria dir que hi ha hagut altre pollet mascle (el seu germà) que va acabar com si fos escombraries en un contenidor.

Text: Igualdad Animal, traducció: QP!

VERITAS L'ÚNICA EMPRESA ESPANYOLA GUARDONADA AMB EL PREMI GOOD EGGS

La cadena Veritas (Ecoveritas SA) de productes ecològics rep avui el premi Good Eggs que concedeix CIWF (Compasion in World Farming) i la FAADA (Fundació per a l'Adopció, Apadrinament i Benestar dels Animals).
Aquest premi es concedeix a les empreses europees que no usen ous procedents de gallines engabiades, altres guardonades són McDonald's, Unilever, Starbucks, Ikea (Bèlgica), Sainsbury's i els menjadors de Google, Sky, Microsoft, el Parlament Europeu i el Ministeri Holandès d'Agricultura.

QP! La criança ecològica allibera les gallines de les gàbies però no de les naus on desenes de milers individus conviuen i estàn privats dels seus interesos: no poden establir cap tipus de jerarquia o relació conforme en vers les seves necessitats d'espècie, no poden viure en llibertat, no poden tenir fills.

Totes les formes d'explotació (ecològica o no) generen sufriment als animals i perpetuen l'ús i consum d'aus, ja que molta gent pensa que han tingut unes condicions de vida digna i no és cert.
Espanya és el trecer país productor d'ous de la CE amb quasi 1.000 milions d'ous produits per any. De les 40 milios de gallines que produeixen aquests ous, un 98% viuen en gàbies bateria. És el porcentatge més alt d'Europa.