La revista científica Proceedings of the Royal Society B, acaba de publicar l'estudi "Avian maternal response to chick distress" de la Universitat de Bristol en el qual es revela com les gallines mares pateixen pels seus pollets quan aquests viuen situacions d'angoixa.
En la recerca s'han utilitzat uns nous mètodes d'estudi de la conducta i avenços tècnics en monitoratge fisiològic no invasiu que han permès mesurar els signes de les respostes materna descobrint que les gallines domèstiques senten empatia quan els pollets viuen situacions d'estrès.
En una de les proves en què els pollets eren exposats un estrès lleu produït per un cop d'aire la gallina va patir una lleu taquicàrdia i li disminuïa la temperatura ocular. També es va observar canvis en la seva conducta reduint l’empolainament de les seves plomes i augmentant l'alerta i les vocalitzacions dirigides als seus pollets. Per tant les reaccions de la gallina davant el sofriment dels pollets, són similars a les que donaria si l'amenaça fos directament contra ella.
Segons explica Jo Edgar, responsable de l'estudi, la qüestió fonamental era conèixer si les aus tenen la capacitat de mostrar respostes empàtiques i van descobrir que les aus adultes tenen com a mínim dues de les qualitats essencials que conformen l'empatia: la capacitat de compartir l'estat emocional d'un altre i veure's afectada per ell.
En la investigació s'indica que l'elecció de gallines domèstiques com a model per a l'estudi ve donada per les miserables condicions de vida que tenen en les granges trobant-se amb altres gallines que pateixen dolor i estrès durant tota la seva vida.
Els resultats d'aquest estudi haurien d'obrir un debat ètic en la societat sobre si és just utilitzar els animals no humans en benefici dels animals humans quan la ciència demostra dia a dia que sentim per igual i tenim els mateixos interessos en viure en llibertat i no ser torturats.
En una de les proves en què els pollets eren exposats un estrès lleu produït per un cop d'aire la gallina va patir una lleu taquicàrdia i li disminuïa la temperatura ocular. També es va observar canvis en la seva conducta reduint l’empolainament de les seves plomes i augmentant l'alerta i les vocalitzacions dirigides als seus pollets. Per tant les reaccions de la gallina davant el sofriment dels pollets, són similars a les que donaria si l'amenaça fos directament contra ella.
Segons explica Jo Edgar, responsable de l'estudi, la qüestió fonamental era conèixer si les aus tenen la capacitat de mostrar respostes empàtiques i van descobrir que les aus adultes tenen com a mínim dues de les qualitats essencials que conformen l'empatia: la capacitat de compartir l'estat emocional d'un altre i veure's afectada per ell.
En la investigació s'indica que l'elecció de gallines domèstiques com a model per a l'estudi ve donada per les miserables condicions de vida que tenen en les granges trobant-se amb altres gallines que pateixen dolor i estrès durant tota la seva vida.
Els resultats d'aquest estudi haurien d'obrir un debat ètic en la societat sobre si és just utilitzar els animals no humans en benefici dels animals humans quan la ciència demostra dia a dia que sentim per igual i tenim els mateixos interessos en viure en llibertat i no ser torturats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada