A ESPANYA, DRETS HUMANS PELS SIMIS

Article "In Spain, Human Rights for Apes" d'Elisa Abend publicat el divendres 18/07/08 a Time i traduit de l'anglès per Tània Burns i al català per QP!

A qualsevol persona se li podria perdonar dubtar de la veracitat d'una notícia com aquesta i que, a Espanya, d'entre tots els països, s'estigui portant a terme el Projecte Gran Simi. Espanya serà el primer país del món a estendre limitats els "drets humans" als simis. Malgrat tot, fa només uns dies, vèiem a colles de borratxos, duent un mocador (vermell) en el coll estaven intentant per tots els mitjans que un petit grup d'espantats toros sortissin corrent pels estrets carrers de Pamplona. Ni cal anomenar el passatemps nacional de vitorear des de les estrades de les plaça de toros a homes abillats en estrets pantalons mentre mataven als toros de la plaça un a un.

Podria sonar xocant, que el 26 de juny passat el comitè de Medi ambient de la Cambra baixa del Parlament Espanyol aprovés una resolució que donava suport al Projecte Gran Simi, una organització amb un manifest fundat en les idees de l'escola ètica de Peter Singer i de Paola Cavalieri, els quals mostren que hi ha tres lleis essencials humanes, a saber — el dret a la vida, a la llibertat individual i al dret a la no tortura, física i psicològica — i que aquests drets haurien de ser estesos als nostres més propers familiars homínids. Joan Herrera, congressista en el partit d'Iniciativa per Catalunya - Verds, va justificar la mesura davant el Parlament, reconeixent que els primats "són capaços de reconèixer-se a si mateixos, i tenen una capacitat cognitiva provada".

Aquesta resolució, la qual serà aprovada segurament pel govern en els pròxims 4 mesos, convertirà a Espanya en el primer país en el món que garanteixi drets als grans simis, els quals inclouen a goril·les, chimpancés, bonobos i orangutans. Aquesta resolució convertirà el matar a un simi en un crim (que pugui ser castigat) i prohibirà l'ús dels primats en experiments mèdics, circs, en films i anuncis de TV. Encara que als zoos espanyols els serà permès mantenir en ells els 300 animals que actualment alberguen, també és veritat que haurien de millorar les condicions de vida en les quals viuen. "És un pas decisiu i d'una gran valentia a l'hora de trencar la barrera de les espècies i garantir els drets que aquests éssers tan pròxims a nosaltres es mereixen," proclama Pedro Pozas, director de la branca espanyola de Projecte Gran Simi.

Però no tots estan d'acord que es trenqui aquesta barrera. Les notícies d'aquesta resolució han propiciat alterats comentaris en tot el món pel que fa a demolir l'anteriorment sòlida línia que dividia als humans de otos animals. A Espanya, el Partit Popular ha criticat el supòsit malgast de temps i d'energia que ha dedicat el Parlament a aquest projecte i ha retret que l'economia espanyola, la qual segons ells, havia estat creixent ara, havia començat a declinar. Així mateix l'Església Catòlica ha parlat en contra del Projecte pel fet, segons ells, de minar la jerarquia Bíblica que dóna als humans domini sobre la terra. "Això és (el producte) o bé d'una societat ridícula o malalta," diu l'Arquebisbe de Pamplona. "Demanar drets humans per als micos és com demanar drets dels toros per als homes."

Drets dels toros? Aquí, just enmig de la temporada de corregudes de toros, quan cada cap de setmana comporta el sagnant ritual de la mort — per esport o per art, depenent del punt de vista de qui ho digui — de més toros braus, aquests animals no semblen tenir cap tipus de dret.

Com pot ser que existeixi una Espanya tan progressiva en el tracte cap a unes espècies d'animals i una altra tan ...tradicional en el tracte a unes altres? En part, la resposta està en el mateix Projecte Gran Simi i en la seva racionalització al tractar d'orientar el projecte només cap als grans simis i no cap a altres espècies. "Són animals (els primats) amb una intel·ligència molt desenvolupada i una capacitat emocional," diu Marta Tafalla, professora de dret, especialitzada en drets dels animals de la Universitat Autònoma de Barcelona. "Tenen curiositat, senten l'afecte i l'enveja, poden mentir…, pateixen enormement quan són privats de la seva llibertat." El mateix argument és difícil de fer quan es tracta de toros.

El tema econòmic juga també un gran paper en tot això. Les corregudes de toros segueixen sent encara una atracció turística important i estem parlant d'una indústria poderosa. "Tenen un poder financer enorme," diu Pozas. "sempre vaig dir que com activistes havíem de separar la campanya contra les corregudes de toros de la d'altres campanyes per als drets dels animals perquè si no ho fem, les corregudes de toros destruiran qualsevol altra iniciativa. Són massa poderosos."

I, seguint en aquesta línia, la diferència en el tracte posa en relleu les enormes contradiccions que existeixen i les quals han estat destapades des del moment recent que Espanya va ser catapultada amb gran força cap a la modernitat actual. La resolució és una manera més — conjuntament amb altres resolucions com els drets al matrimoni dels gais, la secularització, i la igualtat de sexes — per al govern Espanyol de demostrar el seu recent oposat progrés. Un progrés no ha de ser, en general, imposat — si bé és sabut que la majoria d'espanyols dóna el seu suport a aquestes mesures, també ho és el fet que la majoria segueixen casant-se per l'església, celebren el menjar del diumenge amb els seuss, bategen als seus fills, i es van al poble de vacances una vegada a l'any per a veure a la família. La tradició, en altres paraules, segueix important.

I per a molts, les corregudes de toros segueixen sent un poderòs senyal d'identitat. "és part del nostre genoma social," diu Luis Corrales, president de la Plataforma ppara la Defensa de la Tauromaquia. "Ens dóna sentit de qui som com a poble." Però això pot ser que estigui canviant — una estadística mostrava la proporció d'espanyols oposats a la tauromaquia, un 80%. Les persones que volen donar drets als animals assenyalen que no perquè alguna cosa sigui tradicional ha de ser necessàriament bo.

Encara així, activistes d'ambdós bàndols de les corregudes de toros estan d'acord, almenys ara com ara, que una llei que prohibís les corregudes de toros és completament impensable. Encara que també estan d'acord, que la resolució del Projecte Gran Simi serà un pas cap a aquesta direcció. "Estic completament d'acord que els primats han de ser protegits contra l'esclavitud i l'abús," diu Corrals. "però quan es comença a equiparar animals amb humans, això es pot convertir en un terreny relliscós." Una vessant que a ell li preocupa perquè pensa que pot dur al final a morts més tranquil·les als nobles toros d'Espanya.