ACTE D'IGUALDAD ANIMAL A BARCELONA PER LA CAMPANYA SOBRE L'ÚS DE PELLS

Prop d’un centenar d’activistes d’Igualdad Animal es van concentrar dissabte a la Plaça Catalunya de Barcelona en contra de l’ús dels animals com a vestimenta. Per a obrir un debat social entre la ciutadania, a la que se li amaga la procedència dels productes i complements de pell, cuir, llana, plomes i pel, els activistes van mostrar alguns dels cadàvers dels animals víctimes d’aquesta indústria.

Els animals, recollits dels contenidors de les granges, van morir víctimes de l’explotació als que se’ls sotmet per a transformar-los en productes de consum. Els activistes, només varen haver de passejar per unes quantes granges d’explotació de visons, conills i vedells per a trobar els cadàvers d’aquests animals.

Els vedells són explotats i morts per a produir curi, els visons, xais i conills per a la producció de complements de pell o llana, els ànecs per a la producció de coixins, edredons i altres productes. I tots ells, i molts més, per a produir materials que poden causar els mateixos efectes decoratius o d’abric que produeixen els materials sintètics i sense explotació de que ja disposem.

Aquest acte forma part de la visualització de la investigació que, durant més de dos anys, han dut a terme els activistes d’Igualdad Animal a granges de visons de tot l’Estat. En aquestes investigacions s’han pogut observar les brutals escenes que s’oculten darrera dels murs d’aquests centres d’explotació: animals sense extremitats i en carn viva, trastornats psicològicament fins al punt d’automutilar-se i presentar comportaments neuròtics i estereotipats, estrés per amuntegament que els fa barallar-se entre ells fins al punt de fer-se grans ferides o provocar-se la pèrdua dels ulls i tot un seguit d’horrors que han estat denunciats per l’associació en la campanya i en aquest acte.

Amb aquesta posada en escena, Igualdad Animal pretén crear un debat social al voltant de l’explotació que pateixen aquells individus que no formen part de la nostra espècie, per mostrar que aquesta discriminació és arbitrària i no respon a cap necessitat que no es pugui cobrir d’altres formes més respectuoses amb la vida de tots els éssers que tenen interès en viure i no patir.

Les persones que van poder veure l’acte en directe es mostraven xocades en veure els cadàvers dels animals, fins i tot pensaven que els animals estaven sedats per a participar en una performance o, malgrat entendre que eren morts, pensant que s’aprofitava la pell dels animals que morien de causes naturals i no assassinats per a ser convertits en productes, mostrant així que, la desconnexió entre la realitat i l’imaginari de la ciutadania, és una barrera que només es pot trencar si es mostra la veritat a la llum pública.

Per sort, les generacions futures no estan allunyades de la connexió amb la realitat a través de l’empatia, i el sentiment que els despertava veure els animals morts era el d'una gran injustícia i el de que cal fer alguna cosa per acabar amb l'explotació i la injustícia.