divendres, 10 de juliol del 2009

REPUGNANTE FESTIVAL DE SANGRE

Article de la Pilar Rahola publicat el 7/07/09 a La Vanguardia:


Que venga, que se fotografíe con sangre de animales que ha matado, que enseñe sus pobres orejas cortadas, que perpetre un espectáculo de testosterona primitiva, que recuerde al mundo la condición salvaje del ser humano, que festeje con la agonía de esos pobres toros, condenados inútilmente, víctimas del gusto por la barbarie. Que venga hasta que la decencia, el respeto a los animales, y el sentido de justicia, triunfe por encima del gusto a la muerte.

Me temo que hoy no voy a coincidir con mi estimado director, que ayer hablaba al respecto. No sólo estoy a favor de prohibir la tortura pública, comercializada y gozada, de animales indefensos, sino que creo que es una obligación de la democracia. A estas alturas del partido, todos sabemos que el verbo prohibir forma parte de la libertad de los pueblos, y, de la misma manera que prohibimos otros actos malvados, también es lógico, necesario y ético prohibir el festival de sangre que acaba con la muerte violenta de un toro. No se trata de hacer una sociedad más prohibitiva, se trata de hacer una sociedad más sana, más humana y, sencillamente, más justa.

No tengo, pues, ninguna duda en que la carnicería del toreo tiene que ser prohibida, y por ello formo parte de la campaña del PROU, que ya ha conseguido cerca de 200.000 firmas. Ninguna sociedad decente puede asumir, como normal, que existan espectáculos de tortura y muerte de seres vivos, aunque sea una costumbre antigua y forme parte del ADN colectivo más embrutecido. Aceptar esa normalidad es aceptar la maldad como forma de tradición, lo cual es inadmisible. Más allá de este debate legal, la contingencia nos lleva al actual paradigma de esta carnicería, cuyo paso por Barcelona tuvo aires de conquista chulesca.

José Tomás vino, perpetró su festival de sangre, y enloqueció a un público que sabe, perfectamente, que es la absoluta minoría de este país. Al respecto, alguna consideración. Por ejemplo, sobre la provocación. No me impresiona que Tomás rete a la sociedad catalana, y venga a Catalunya para plantar la bandera de una fiesta cruel y obsoleta. Al contrario, me parece lógico que se preocupe por la ofensiva catalana contra esta práctica, no en vano ponemos en peligro su millonaria inversión.

Que venga, que se fotografíe con sangre de animales que ha matado, que enseñe sus pobres orejas cortadas, que perpetre un espectáculo de testosterona primitiva, que recuerde al mundo la condición salvaje del ser humano, que festeje con la agonía de esos pobres toros, condenados inútilmente, víctimas del gusto por la barbarie. Que venga siempre, cada día, cada semana, en todo momento, que se agoten sus entradas, que haga caja, que venga hasta que la decencia, el respeto a los animales, y el sentido de justicia, triunfe por encima del gusto a la muerte.

Tanto Tomás como sus seguidores saben que es cuestión de tiempo, saben que están en el lugar equivocado del mundo, allí donde no habita la caridad. Saben que los pueblos avanzan, y que por el camino de la civilización, abandonan prácticas miserables, que los habían embrutecido como sociedad.

Tanto Tomás como los suyos saben que un día no existirá esta tortura gratuita y brutal. Y por eso están a la defensiva. Lo cual es una buena noticia. Significa que estamos cerca.

dijous, 7 de maig del 2009

EL ZOO DE BARCELONA VOL ACALLAR LES CRÍTIQUES PEL TRACTE QUE REP L'ELEFANTA SUSSI PORTANT UN NOU EXEMPLAR A LES SEVES INSTAL·LACIONS

Donat que la situació de la Sussi continua empitjorant dia a dia, l'associació Libera! i FAADA han convocat una roda de premsa aquest matí per denunciar als mitjans la falta de diàleg per part del zoo cap a aquestes associacions, així com també a especialistes en comportament animal i fins i tot una carta que la reina Sofia va enviar. Es dediquen a contestar des de fa mesos amb un comunicat en el que asseguren el bon estat de l'elefanta del Zoo de Barcelona.
Els darrers informes del professor Paul Rees, professor titular de la Universitat de Stalford, com a cap del programa de Lliceniatura en Vida Salvatge i Zoobiologia, investigador, escriptor i articulista especialista en elefants, arriba a conclusió que per començar a parlar de benestar d'elefants en zoos s'ha de parlar d'una manada de com a mínim set individus, en aquest cas, la Sussi es troba sola. El professor Rees qualifica d'absolutament irracional que l'elefanta estigui al zoo de Barcelona. Aquests informes han estat enviats a l'alcalde Joan Hereu sense obtenir resposta.



La Sussi ha enpitjorat molt, els comportaments esterotipats com el balanceig continuu s'han agreujat. Malgrat tot això el zoo té plans de portar una altra elefanta, ampliant el recinte cap a la zona dels rinoceronts, i canviant el substrat. Aquestes millores sempre seran simbòliques en relació a les necessitats reals de dues elefantes. La nova elefanta africana, Yoyo, no és un exemplar de cap altre zoo, com seria habitual en els freqüents intercanvis que hi ha entre zoos, sino que procedeix d'Aqualeon. És un animal decomissat, no pertany a la xarxa de zoos ni a la Generalitat, sino que pertany a CITES (organisme que controla el comerç internacional d'animals i que depen del Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç).
Per què el Zoo de Barcelona no ha utilitzat, com habitualment fa, la xarxa de zoos europea EAZA? sino que farà portar un animal decomissat, no serà que l'EAZA no homologa al Zoo de Barcelona perquè aquest no té les condicions mínimes necessàries?

A més a més de ser un animal decomissat, la Yoyo té una sèrie de problemàtiques afegides, és una femella de 41 anys, viu a Aqualeón, en una instal·lació que comparteix amb altres espècies de més de 13.000 metres quadrats. Està sola des de setembre de 2008 i està totalment assalvatjada, és a dir, no té "maneig". "Maneig" és el terme que s'utilitza per descriure els ensinistraments necessaris per a alimentar, cuidar, tractar ferides, netejar, pujar una rampa per a traslladar l'animal, etc.
La Yoyo no es deixa manipular ni observar d'aprop, actualment té una ferida en una de les seves potes que l'impideix caminar i unes secreccions a la cara que suposadament és una ferida no curada.
Es coneix que aquest animal va estar en quarentena per un brot de tuberculosi humana, es desconeix quin tipus de protocol de quarentena es va portar a terme i si podria actualment ser portadora i transmetre i contagiar a algun altre animal o a la mateixa Sussi.
En una altra ocasió semblant (que el zoo no va voler difondre a l'opinió pública) es van traslladar dos rinoceronts mascles de l'Aqualeón al Zoo de Barcelona a un recinte on havia de compartir amb una rinoceront famella i no es va fer el "maneig" ni cap protocol de trasllat d'animals salvatges. Aquests dos rinoceronts desorientats i estressats van acabar matant la rinoceront femella.
En el cas de la Yoyo o de qualsevol altre elefant, cal un ensinistrament d'aproximadament 3 ó 4 mesos, i això no s'ha fet. Segons el Zoo de Barcelona el proper mes es farà el trasllat. Les associacions animalistes sospiten que donat que no hi ha temps per a realitzar l'ensinistrament del "maneig", segurament serà sedada per a traslladar-la. Es desconeix la reacció que podrà tenir la Yoyo al trobar-se en un recinte molt petit, amb una altra elefanta que no coneix, no està acostumada als cuidadors, veterinaris i quasi bé ni al públic (Aqualeón només obre els mesos d'estiu). Una possibilitat seria que mai estiguèssin juntes, la situació encara seria més absurda: la Sussi amb comportaments estereotipats, i depressió i la Yoyo permanentment sedada.

El Zoo de Barcelona no té cap interés real pel benestar dels animals i incompleix normatives i protocols obligatoris per a tots els membres de les xarxes de zoos a les que pertany. Cal recordar que a l'Alícia, anterior companya que tenia la Sussi al Zoo de Barcelona, se li va practicar l'eutanàssia davant de la Sussi, saltant-se tots els protocols.
En el cas dels elefants encara és més greu perquè juntament amb els humans, simis i dofins tenen autoconsciència. Segons els etòlegs la Sussi està esperant que també li facin a ella. No només es va fer davant d'ella sino que també davant del públic i en concret davant d'una escola que en aquells moments visitava el zoo i que van quedar horroritzats al veure el dantesc espectacle de la mort d'un elefant mentre l'altre l'intentava arrancar els dards que li van llançar. Això no compleix cap protocol de cap associació a les que pertany el zoo ni tan sols el seu propi codi intern.
El que demanen les associacions és que es traslladi la Sussi un lloc més adient com un Santuari d'Elefants, hi ha algunes opcions dins del territori europeu.

Webs d'interés:
http://www.liberaasusi.org/
política de qualitat del Zoo de Barcelona

Notícies relacionades:
ERC DEMANA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA REFORMULAR EL ZOO (24/02/09)
LA SUSSI AL "CUADERNO DE SARAMAGO" (24/02/09)
QUI ÉS LA SUSSI? (17/02/09)

PARADES D'ANIMALS A LES RAMBLES A 25TV

El programa de Pedro Riba a 25tv tracta el tema de les parades d'animals a les Rambles amb dos activistes de la plataforma Rambles Étiques i la presidenta de l'associació "Ocellaires de les Rambles" que intervé telefònicament per tal d'evitar un debat. El presentador Pedro Riba tracta habitualment temes animalistes en els seus programes de 25tv.


CERCLE PORCÍ

Article de Juli Capella publicat ahir a El Periódico

Hola. Sóc un porc, oink. Visc a La Gloria, que no és precisament la glòria. A Veracruz, Mèxic. Però la meva porca mare era ianqui, de San Diego, Califòrnia. Visc en una granja gegant, som milers de porcs fregant-nos mútuament la cansalada. Amb prou feines ens podem moure ni veure el sol. Enxampem tota mena de malalties, donada la nostra tendència natural a esbargir- nos, en un amuntegament no sols inhumà, sinó inanimal. Cada dia vénen individus que ens aboquen un pútrid ranxo carregat de vitamines, hormones i antibiòtics, perquè no la dinyem abans d'engreixar-nos. Són productes d'empreses quí- miques i farmacèutiques com Roche, Bayer, Pfizer, Novartis, Merck, Glaxo...
Però tot ha sortit de mare, i crec que vaig infectar un granger que l'hi va passar a un xaval i aquest al seu torn... ¡vinga pandèmia! Ara el problema el teniu també els primats superiors. Però aneu per mal camí. Perquè les mateixes companyies farmacèutiques que ens han emmalaltit amb les seves potingues són les que ara diuen que ens curaran amb antigripals. Ja han fabricat milions de dosis per xutar-vos a tort i a dret. Aquests de les farmacèutiques són molt espavilats, perquè fan dues vegades negoci. Ens tenen a tots amb l'ai al cor, ja siguem espècies del regne animal: un servidor, pollastres hormonats o salmons de piscifactoria, o del regne vegetal: tomàquets o soja transgènica. Ja no hi ha bestiola que no depengui dels seus productes, que sempre fan el mateix: curar-nos per després emmalaltir-nos, i així successivament. Així ho veig i així els ho he explicat, que sóc porc, però no burro. Adéu, crec que em toca sacrifici d'aquí poquet. ¡Sort, oink!

dimecres, 6 de maig del 2009

MÉS DE 180.000 PERSONES DIUEN PROU

Aquest és el còmput final de persones que han signat per demanar l'abolició de la tauromàquia a Catalunya. Aquest migdia a les 12h s'han portat els plecs que contenien les signatures a l'Institut Català d'Estadística. Aquesta entitat validarà una a una la veracitat de les dades dels signants que en qualsevol cas superarà en escreix les 50.000 necessàries per a tramitar la Iniciativa Legislativa Popular i poder canviar el text de la Llei de Protecció dels Animals.

Aquesta proposta de canvi en el text no deixarà al marge les corrides de toros i afegirà textualment:
Les curses de braus i els espectacles amb braus que incloguin la mort de l'animal i l'aplicació de les sorts de la pica, les banderilles i l'estoc, així com els espectacles taurins de qualsevol modalitat que es celebrin en les places de braus o fora d'elles, llevat de les festes amb bous a què es refereix la lletra b) del segon apartat de l'article 6.*

*Les festes amb bous sense mort de l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren. En aquests casos, és prohibit inferir danys als animals.

BARALLES DE GALLS A GIRONA

Els Mossos d'Esquadra han detingut a deu persones que organitzaven baralles de galls il·legals en el terme municipal de Girona, en una finca situada en el Pla de Campdorà, i van intervenir 24 galls, alguns malferits i un ja mort, segons va informar la Policia catalana.

Els agents van detenir a les deu persones, amb edats compreses entre els 28 i els 53 anys, com presumptes autors d'un delicte contra la flora, fauna i animals de companyia, concretament, maltractament greu dels animals que utilitzaven per a fer baralles de galls.

Així mateix, la policia va denunciar a 27 persones com presumptes autors d'una falta penal contra els interessos generals, per participar en aquest espectacle no autoritzat legalment i que es maltractaven animals, i a deu persones administrativament per tinença d'armes reglamentades sense necessitat de dur-les.

Al febrer, informadors anònims van alertar a la comissaria de Girona que en aquesta finca es realitzaven periòdicament baralles de galls, amb una gran afluència de persones, i es podien escoltar crits dels animals i de persones que animaven en l'interior d'un rafal. El 2 de maig s'anava a celebrar una nova sessió il·legal Després de dos mesos d'investigació, els Mossos van disposar d'indicis suficients per a conèixer que el 2 de maig s'anava a celebrar una nova sessió il·legal de baralles de galls i van organitzar un dispositiu de vigilància que va descobrir que persones es dedicaven a vigilar en el perímetre de la finca.

Davant l'evidència que s'estava realitzant un espectacle no autoritzat en el qual es podia estar maltractant animals, els Mossos van intervenir per sorpresa en l'interior de la barraca, on s'estaven realitzant les baralles. Els agents van intervenir i van identificar als organitzadors i participants actius en les baralles i es van localitzar a un total de 50 persones presenciant-les asseguts en unes graderías i bancs que tancaven la zona de lluita, il·luminada amb dos focus. Aquest ring estava confeccionat amb làmines de plàstic trasparent per a facilitar la visió de les baralles, i en la mateixa barraca es van trobar gàbies per a situar als animals que havien de competir. En l'interior es van trobar 24 galls amb l'estètica de galls de baralla, amb les crestes retallades, els espolones llimats, sense plomes en l'esquena i el pit i les plomes del coll amb les puntes retallades, fins i tot a alguns se'ls havia posat espolones artificials per a augmentar el dany i dolor en els oponentes.

La policia, que va lliurar els animals a una associació protectora d'animals de Vidreres (Girona), va intervenir en el registre 33.300 euros que presumptament estaven destinats a les apostes realitzades en aquestes baralles il·legals i diversos instruments per a realitzar cures per ferides lleus. De les 10 persones detingudes, vuit han quedat en llibertat a l'espera que el jutge les citi a declarar, mentre que els altres dos van passar a la disposició de jutjat d'instrucció de guàrdia a Girona.




Debat entre Francisco Rey, acusat de delicte de maltractament animal, l'advocat Josep Barrera i Yolanda Valbuena, responsable de l'àrea jurídica de la Fundació Altarriba: