dissabte, 16 d’octubre del 2010

"LA CULTURA DEL ERUCTO"

Article de Ruth Toledano publicat ahir a El País:

"Es lo mismo que igualar una melodía de Mozart con un eructo". No se podía haber expresado mejor que como lo ha hecho la portavoz de la Coordinadora de los Verdes de Madrid, Cristina García Moreno: el acuerdo para que las competencias de los toros sean traspasadas del Ministerio del Interior al Ministerio de Cultura "es un insulto a la verdadera cultura". Semejante acuerdo ha sido alcanzado entre el ministro del Interior, el autodenominado socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, y un grupo de hombres, autodenominados matadores, a quienes unos trajes y unas corbatas a todas luces falaces no servían ni para atenuar el sentido de la primera acepción de la palabra matador que recoge el diccionario de la RAE ("Que mata") ni para disimular el sentido de la tercera ("Muy feo, extravagante, de mal gusto"), hombres de esos que para las fotos con ministros se plantan muy tiesos ante la cámara, como si fueran hombres rectos y no matadores, y abren demasiado las piernas, haciendo gala de la chulería postural propia de los matadores y no de la presencia de hombres de una pieza que pretenden así. Generalmente, y para simular una formalidad imposible en un matador, se tapan la entrepierna con las manos enlazadas, a modo de concha protectora y como si se tratara de un gesto preventivo de terribles tormentos, acostumbrados como están a que a un individuo que agoniza a sus pies se le corte alegremente el rabo.

"Nos sentimos artistas", dice el matador Manzanares. Como si sentirse algo supusiera automáticamente la posesión de ese algo. Bien, matador Manzanares, tú podrás sentirte lo que quieras o puedas, pero entre lo que uno siente y lo que uno es existe en demasiadas ocasiones el abismo de un delirio: algunos locos se sienten Napoleón Bonaparte, y no lo son; algunos asesinos en serie se sienten dios, y tampoco, ¿verdad? De dios sabéis mucho los matadores, que siempre andáis besando medallitas, antes de entrar a matar, o elevando los ojos al cielo con unas orejas recién cortadas en la mano, unas orejas aún calientes, las orejas de un individuo que agoniza a tus pies. Así que como argumento no nos sirve, Manzanares. Y lo que tiene gracia (bemoles, dirían los de las piernas abiertas, aún desconociendo que la bemol tiene mucho más que ver con Mozart que con el descabello), lo que tiene maldita la gracia es que la impunidad de alguien frente al dolor que le inflige a otro dependa de un simple reflexivo: lo que él "se siente" permite que desprecie lo que el otro "siente".

En fin, delirados hay, como decíamos, en todas partes. Lo delirante es que se les dé bola, como quien dice. Máxime si se la da un ministro de Interior y, no digamos, una ministra de Cultura. Pero la deriva del Gobierno español es tal que hasta confunde a Mozart con un eructo. Después del espectáculo de patio también de luces que el partido autodenominado socialista nos ha dado en Madrid, Jiménez va, Gómez viene, y con la que le está cayendo encima al Ejecutivo, incluida la salva de fachas que se le han alzado a la chepa a Zapatero en la parada militar hispánica, no se les ocurre mejor idea para aportar algo de brillo a su maltrecha imagen que dedicarse a la gastroenteritis cultural: la práctica política del regüeldo. Porque "aunque la tortura se vista de seda, tortura se queda", como señala Marta Esteban, presidenta de la plataforma La Tortura No Es Cultura. Porque de seda se visten los matadores para que brille más el oro que la sangre, pero la de la arena se queda, espesa, derramada, y no hay brillos que la tapen sino areneros que la barren, y que no son precisamente modelos, aunque se vistan de Loewe o Armani, como Cayetano. Sánchez Dragó los representó muy bien en una reciente mascarada goyesca, que se llevó a cabo en la plaza de Ronda: fue barrendero de heces.

Todo esto tendría mucha gracia (no de la de los bemoles, sino de la otra, de la de reírnos mucho con determinadas pintas) si no fuera porque las heces que el Gobierno socialista considera cultura y que se barren en la arena proceden del terror y de la diarrea provocada por los sulfatos que les ponen a los toros en el agua para que salgan a la plaza débiles y desorientados. En la arena, las heces se mezclan con la sangre derramada. La sangre que el Gobierno socialista considera cultura y que se desborda de un cuerpo martirizado para ilustrar a los presentes en el arte de hacer sufrir. No tiene ninguna gracia: supone una involución en el desarrollo de este país. Pero además supone ignorar el sentir de una mayoría ciudadana que no necesita vestirse de comunión y abrirse de patas para defender la obviedad: que los toros y los caballos padecen indecibles sufrimientos físicos y psíquicos, que torturar a un animal, un herbívoro, hasta la muerte es un espectáculo indigno. Los antitaurinos no entendemos cuál es la razón para hacer este traspaso y muchos taurinos, tampoco.

A mí me da en la nariz (¡qué peste!) que es un empeño de la ministra de Cultura, que tiene que dar la cara ante esos amigos taurinos que ven en su mandato una oportunidad de oro y grana. ¿Qué se puede esperar de alguien que escribe: "Los picadores son mi personaje favorito en esta función. Florito, sí. Florito y sus cabestros"? Y Rubalcaba haciéndose la foto con los matadores. Una función, no, esto es un circo romano. Eructo va, eructo viene. Qué asco.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

PROGRAMACIÓ TEMÀTICA DE LA TVA PER DIMARTS. "UN MAR SENSE PEIXOS"

Programes pel dimarts de la TVAnimalista, nit temàtica "Un Mar sense peixos" ("The end of the line") en la que emetrem aquest documental a les 22.40h pel primer canal (tvanimalista.com).

Dos anys de treball i de gravacions per tots els mars i oceans del món –des de l’estret de Gibraltar fins a les costes del Senegal i Alaska, passant pel mercat del peix de Tòquio– és el que va necessitar l’equip liderat pel director Rupert Murray per demostrar que la sobrepesca als oceans provoca canvis dramàtics en la biodiversitat marina i, com a conseqüència, en la nostra vida.

Algunes espècies ja estan en perill d’extinció, com és el cas de la tonyina vermella –per l’enorme demanda que en genera el sushi– o del bacallà. I si aquesta tendència continua, a mitjans del segle moltes espècies comestibles poden extingir-se, fet que provocaria la fam a molts llocs del món. L’esperança: una regulació efectiva de la indústria i la protecció de certes àrees dels oceans. Aquestes són les úniques solucions que podrien ser adoptades per intentar revertir aquesta tendència, conjuntament amb l’activisme i la presa de consciència dels consumidors.

Estrenat al Festival de Sundance, un dels més prestigiosos del món, la pel•lícula està fent la volta al món i ha generat una campanya que demana de manera activa canvis en el sistema de producció per posar fre a un possible daltabaix en la cadena alimentària.


20.00 h "THE COVE"
-
Reportatge Cinema3 de El33
-
Reportatge La Cartellera de BTV
-
Notícia estrena The Cove al Japó, alderulls.
-
"THE COVE", el documental.
21.40 h Dufinari del Zoo de Barcelona
21.41 h Entrevista íntegra a Ramon Cardeña. Sea Shepherd Society
21.57 h Piratas Ecológicos. Capítol 1
22.42 h "The end of the line" (Un mar sense peixos)

dijous, 23 de setembre del 2010

dimarts, 14 de setembre del 2010

EXPERIMENTS AMB ANIMALS: VOTACIÓ DECEBEDORA A LA U.E.

Extret del bloc de Raül Romeva 08/09/10:

Fa uns minuts hem votat al Parlament Europeu, en segona lectura, la Directiva sobre protecció dels animals i el seu ús per a finalitats científiques. Per a molta gent, m'hi incloc, el text que se'ns ha demanat votar no respecta l'esperit i els principis de la Unió Europea i transgredeix enormement la naturalesa de la proposta original de la Comissió Europea que pretenia, precisament, enfortir la protecció dels drets dels animals usats per a finalitats científiques per la via de promoure mètodes i técniques alternatives, en cas de ser possible. Jo mateix vaig liderar fa uns mesos una Declaració Escrita en aquest sentit.

El cas és, però, que el text que ens ha arribat ara, després d'haver passat pel Consell, ha quedat del tot desvirtuat i ha fet volar pels aires la idea original i el consens acordat al Parlament Europeu abans d'enviar de nou el text al Consell.

És per això que alguns diputats hem demanat que el text fos reenviat de nou a la Comissió competent (Agricultura i Desenvolupament Rural) per tal de poder refer les bases de l'acord, i hem demanat espacialment que l'acord revisat inclogui, almenys, els següents tres principis.

Primer: que es permeti sempre que un Estat que vulgui anar més enllà en la protecció dels drets dels animals ho pugui fer, i apostin per limitar i reduir l'ús d'animals en experiments, ho pugui fer.

Segon: que sempre qui hagi mètodes alternatius a l'experimentació amb animals sigui obligatori usar-la. Aquest tema va ser clarament consensuat al Parlament i adoptat en primera lectura fins que el Consell l'ha eliminat.

I tercer: enfortir les restriccions en relació a l'ús de primats no humans. El text actual deixa massa marge per dur a terme tota mena d'experiments, per la qual cosa suggerim que s'expliciti clarament que només es podran dur a terme experiments quan existeixi una reducció seriosa en termes de salut humana.

Malauradament no ens n'hem sortit. Només els Verds/ALE, alguns GUE i alguns diputats i diputades aïllats d'ALDE, SiD i PPE, hi hem votat a favor, de retornar al text a la Comissió.

Al final la immensa majoria ha votat a favor de seguir endavant i han adoptat el text,malauradament.

La meva inquietud es basa en què, amb aquest text, adoptat avui:

-es permetrà dur a terme experiments amb animals vius simplement per a qüestions didàctiques, i no científiques (art. 5);

-es permetrà fer experiments amb gossos i gats vagabunds (art.11);

-es permetrà sotmetre un mateix animal a diverses proves i diverses vegades, fins i tot en casos en qué aquestes proves siguin doloroses, estressants o provoquin patiments (art. 16);

- es permetrà fer probes i testos sense anestèsia (art. 14);

- farà impossible que els Estats membres que vulguin aprofundir en la protecció dels drets dels animals ho puguin fer.

Un cop més, les actuals majories parlamentàries han impedit fer un veritable pas endavant en favor dels drets dels animals. Un motiu més per pensar bé quin impacte té, de vegades, votar o no votar en unes eleccions, i si es vota què es vota.

dilluns, 30 d’agost del 2010

"EL TORO TAMBIÉN TIENE DEBERES"

Elisabet Piñero o com li agrada que l'anomenin "la torero catalana", ha sigut entrevistada a La Vanguardia, compartint amb la resta dels mortals les seves més profundes reflexions:

"El toro no sufre, la adrenalina que segrega le empuja a luchar hasta las últimas consecuencias. ¿El toro de lidia para que sirve sino para morir en la plaza? te puedo asegurar que como animal doméstico no sirve. Sufre mucho más un padre parado que no puede dar de comer a sus hijos. Es cierto que os animales, como el toro, tienen derechos pero también tienen deberes"

Entrevista completa

dilluns, 16 d’agost del 2010

CÀPSULES D'AQUESTA SETMANA

Informatiu Càpsules, recull de les notícies animalistes de la darrera setmana. En aquesta edició podrreu veure dos reportatges de producció pròpia:

- Vaixell de l'associació Sea Shepherd atracat al port de Barcelona.
- Protectores d'animals a la Plaça Joanic de Barcelona durant les festes de Gràcia