Per què voleu prohibir les corrides de toros?
Volem abolir-les perquè la llei de protecció dels animals recull
una única excepció, que és la dels toros a les corrides i a les festes populars.
Es fa una excepció incongruent i hipòcrita que nosaltres creiem que ha de ser eliminada. A més, també afecta les persones, perquè és un espectacle violent i agressiu. No pot ser que es toleri un espectacle així.
És a dir, que per a vosaltres això de torejar, d'art no en té res...
A veure, nosaltres lluitem perquè es consideri l'animal com un ésser sensible. Pel que fa a tota la resta, sóc el primer a dir que hi ha un art, que és cultura, encara que per a mi és el pitjor de la nostra cultura, i també és tradició. Els principals arguments taurins per descomptat que els acceptem. El que passa és que l'ètica està per damunt de l'art, de la cultura i de la tradició. És una
qüestió de principis.
Però heu de reconèixer que el debat al voltant de les corrides de toros aixeca passions.
Ells defensen la festa, no l'animal, i per això se senten atacats. Els aficionats diuen que defensen el toro i que l'estimen, però en realitat no és així. Tenen una relació amb
l'animal com la d'un home maltractador amb la dona a qui pega. A més, s'hi afegeix que també tenen el toro com a símbol de l'espanyolisme.
Precisament els taurins us titllen d'antiespanyols...
Ni els braus ni cap altre animal entén de fronteres, ni de banderes, ni de llengües.
Una part de la campanya per aconseguir signatures per abolir les corrides és buscar el suport de cares conegudes. Suposo que a Joan
Manuel Serrat no li heu trucat...
No, no li hem trucat perquè sabem que és amic del sector taurí, se l'ha vist moltes vegades a la Monumental. No crec, però, que quan hi vaig pensi en els animals ni que quan ho està veient sigui conscient del patiment, perquè si ho fos no hi aniria. Crec que Serrat només hi va per amiguisme, segons ell mateix ha dit.
Tu hi aniries per acompanyar els amics?
No, per descomptat que no, perquè no serien els meus amics. Jo respecto l'opinió de les persones que van a les corrides de toros però no serien amics meus perquè per a mi és com si maltractessin una altra persona.
Després de la iniciativa de suport a les seleccions nacionals, aquesta és la segona iniciativa legislativa popular (ILP) amb més fedataris autoritzats a recollir firmes. És un bon auguri?
De cara al potencial de recollir signatures, és molt bon auguri, perquè en recollirem moltes. De cara al fet que prosperi la ILP, també ho és. El nombre de signatures que es recullen és un argument afegit a l'hora de ser votada, perquè les xifres, tristament, sempre compten.
Tot i les xifres, l'última paraula la tenen els polítics. Ja heu feu contactes en aquest àmbit?
Hem parlat amb la classe política, però mai pots saber quina serà la decisió final. Però també és veritat que no hauríem impulsat una ILP si no penséssim que tenim alguna probabilitat d'èxit. I de probabilitats n'hi ha moltes perquè la societat catalana està molt més preparada per prohibir les corrides de toros que els polítics. Sense anar més lluny, es significatiu que, en proporció, al Parlament hi hagi més taurins que en el conjunt de la societat.
¿La vinculació que hi ha entre els toros i l'espanyolisme pot fer que alguns diputats no taurins votin en contra de la ILP?
Aquest no és només el primer obstacle al Parlament, sinó que és el principal perquè a Catalunya encara continuïn existint les corrides de toros. No existirien si no fos perquè les corrides i el toro en si mateix són un element espanyolista. El pobre brau
és al mig d'una lluita d'interessos i les corrides estarien prohibides si no fos
per això.
Com s'explica que Barcelona s'autoproclami ciutat antitaurina i, en canvi, tingui una de les places més valorades pels taurins?
La Monumental és un teatre perquè només hi van turistes i uns quants aficionats que no donen per mantenir-la. És una plaça que els taurins utilitzen com a emblema d'una època daurada que va existir. Durant la dictadura de Franco, els taurins van viure dies de glòria amb tres places a Barcelona, que era una ciutat de primera. Però ara només hi queda una plaça, i per als turistes.
Tot i aquesta poca cotització, la Monumental atreu figures com ara José Tomás...
És que José Tomàs no és més que una peça d'aquest engranatge. Tomás és una figura mediàtica i ha sigut el puntal d'aquest màrqueting ideat per les associacions de defensa de la tauromàquia. Una operació que consisteix a fer una corrida en què omplen la plaça amb autobusos arribats de tot Espanya. La realitat, però, és que en la resta de corrides, la plaça està a un quart de l'ocupació total.
Per què salveu els correbous de la prohibició?
Estem en contra de tots dos espectacles, perquè tots dos maltracten l'animal. La diferència perquè demanen la prohibició d'un i no de l'altre és que les corrides de toros ja estan simbòlicament i ideològicament abolides. En canvi, els correbous al sud de Catalunya tenen afició. Però són el següent objectiu.
dimecres, 11 de febrer del 2009
ENTREVISTA A ERIC GALLEGO PROMOTOR DE L'ILP ABOLICIONISTA TAURINA
dimecres, 4 de febrer del 2009
CARTA OBERTA AL PARLAMENTARI DEL PSC DAVID PÉREZ
Benvolgut company, t’escric aquestes línies a ran de la teva intervenció a una de les taules rodones del Fòrum Mundial de la Cultura Taurina, que s’ha celebrat aquests dies a les Azores. He pogut llegir pinzellades de la teva intervenció a diferents mitjans: http://www.elcorreodigital.com/vizcaya/20090131/cultura/criticas-inquisidores-antitaurinos-forum-20090131.html http://www.opinionytoros.com/noticias.php?Id=20000 http://www.mundotoro.com/mundotoro/control/VerDetalleAN.asp?Numerador=71680&Tabla=AEl correo digital posa en boca teva la frase «Quienes quieren prohibir la fiesta de los toros no son moralmente superiores a los aficionados, son inquisidores».El primer que em sobta és el fet que t’afanyis a voler deixar clar que aquells que no volem ser partícips de la tortura d’un esser viu, d’un mamífer, no som moralment superiors als afeccionats a la tauromàquia, per cert, cada cop menys nombrosos.
Suposo que és degut al que jo anomenaria com a síndrome Vargas Llosa. Va ser el propi Mario Vargas Llosa qui va reconèixer que la festa taurina està impregnada de violència i crueltat, per acabar dient «... eso crea en nosotros, los aficionados, un malestar y una conciencia desgarrada entre el placer y la ética, en su versión contemporánea». I és que la consciencia no és pot trair ni enganyar. És evident que la majoria d’afeccionats tenen, encara que no ho vulguin, una lluita interna entre la seva afició i la seva més intima consciencia, aquella que aflora en els moments en que un és retroba a si mateix en la solitud dels seus pensaments.
Però el veritable motiu del meu escrit no és el de donar cap lliçó de moral a ningú, ni tan sols el d’analitzar la personalitat d’aquells que gaudeixen amb el patiment d’un animal, sigui brau o no, per tal de delectar els seus sentits. El veritable motiu, allò que m’impulsa a escriure és el sentiment, primer de perplexitat, i després d’indignació en llegir que un parlamentari, representant del poble Català, és capaç de violentar i insultar a una bona part del seu propi poble.
I és que benvolgut David, t’agradi o no, som una bona colla de Catalans els que volem abolir aquesta tradició sanguinària, violenta, cruel, que considerem totalment indigna de persones civilitzades. I no t’equivoquis, no és una qüestió d’independentisme, de partidisme polític, és una qüestió de moral, de sentiments que no entenen de política, és una qüestió d’ètica personal.
Mira jo sóc un polític de tercera regional, una persona que no fa de la política la seva professió, sóc regidor pel PSC d’un petit poble del Maresme, i hi poso més il·lusió que professionalitat i, evidentment, no em guanyo la vida amb el meu càrrec, però tot i així seria incapaç de fer una declaració com la que tu has fet perquè, tot i ser un polític afeccionat al teu costat, entenc que totes les persones mereixen un respecte, pensin o no com jo.
He accedit al teu bloc personal (http://www.davidperez.org/) i llegeixo a la teva biografia «...donat que ser diputat al Parlament de Catalunya implica un grau alt de responsabilitat a la vegada que d’orgull». És a aquest sentit de responsabilitat al que vull apel·lar.
Estic convençut que la teva desafortunada frase amb la que ens tractes d’inquisidors és fruit de l’orgull que sents per la teva afició taurina, però comprendràs que dista molt de ser la frase d’un diputat Català conscient del grau de responsabilitat que li dona el seu càrrec. Un parlamentari representa a la seva gent allà on sigui i, per suposat, això ho ha de tenir sempre molt present.
Els antitaurins, els animalistes, aquells que volem un tracte, i també una mort, digna pels animals, estem acostumats a sentir i llegir tota mena d’apel·latius que son de tot menys carinyosos : "ecoterroristas", "tontos", "intolerantes", "antidemocráticos", “gentuza”. Fa poc vaig respondre a un escrit d’un tal Domingo Delgado de la Cámara, fet al portal de noticies taurines http://www.detorosenlibertad.com/ , en que ens tractava de “gentuza” per no compartir la seva afició a la tortura dels braus. Tot un senyor procurador, això diu al seu CV, que escriu coses com «La España de las Autonomías es un error histórico de nefastas consecuencias, que un día, ya próximo, habrá que reconducir refundando el Estado», o com «...no entrando nunca en el absurdo debate de los derechos de los animales, un imposible metafísico y una aberración jurídica».
Suposo que evidentment amb la primera frase no hi estaràs gens d’acord, tot i que potser la segona ja et generi més simpatia, però en qualsevol cas entre aquest senyor i tu hi ha una diferencia fonamental, ell no és polític, tu si, i a més a més estàs al Parlament de Catalunya en representació d’un munt de Catalans que et vem posar allà. En conseqüència tu, a diferencia d’ell, no et pots permetre el luxe d’insultar a una bona part dels ciutadans de Catalunya.
És per això que et prego que demanis disculpes públicament a tots els que estem lluitant per veure desaparèixer de la nostra llei de protecció animal el greuge comparatiu vers el toro.
Malgrat el que diu el senyor Delgado, i el que tu puguis pensar, el dret dels animals no és cap impossible metafísic ni cap aberració jurídica. A Catalunya el dret dels animals és una realitat jurídica des de l’any 2003 i nosaltres només volem que el brau no sigui una excepció, i ens és ben igual que això impliqui l’abolició d’un costum centenari, d’una tradició.
Al teu bloc dius «...el veure que els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, és el millor de la política». Encara que sigui possible, com he sentit darrerament, que el nostre molt Honorable President gaudeixi de la tauromàquia, o que d’altres companys de partit tingueu gustos afins, no és menys cert que molts d’altres militants del PSC pensem el contrari, i que bona part de la nostra societat, la Catalana, també està en contra d’aquesta tradició.
Evidentment, tal i com vas dir a la conferencia, respectes la Iniciativa Legislativa Popular, de la que tinc l’orgull de ser fedatari, que recull signatures per abolir les curses de braus a Catalunya, faltaria més!. Però a part d’això vull apel·lar el teu sentit de responsabilitat política, i el de tots els diputats del Parlament de Catalunya, per tal que quan aquesta iniciativa es discuteixi al Parlament sigueu dignes representants del poble Català, molt més enllà dels vostres sentiments, de les vostres preferències i aficions, i dels vostres interessos.
En aquest sentit m’ha inquietat profundament el que mundotoro.com posa també en boca teva parlant de la ILP en marxa a casa nostra, i de com els taurins voleu intentar que la modificació legislativa no prosperi al Parlament : «La lucha será muy dura y difícil pero no imposible. PP y PSOE trabajan en conjunto para este fin». De veritat has donat a entendre que hi ha una postura comuna dels parlamentaris del PSC, juntament amb els del PP, per tal de votar en contra de la modificació?, he d’entendre que el PSC no donarà llibertat de vot als seus diputats?. Sincerament vull creure que es tracta d’una declaració fruit de la passió de parlar davant de gent que volia sentir exactament això. Però si realment ha estat així crec que has excedit en molt les teves atribucions.
A la mateixa conferència vas dir que «Lo políticamente correcto es no atacar la Fiesta; eso es lo correcto de verdad». La consciencia dels pobles evoluciona i els politics tenim la responsabilitat de fer evolucionar les lleis al mateix ritme, de forma que no quedin despenjades del sentir majoritari de la ciutadania. Com molt bé has escrit al teu bloc, els petits canvis milloren poc a poc la nostra societat, i aquests canvis poden implicar l’abandonament de determinades tradicions. No podem viure captius del nostre passat.
Lo políticament correcte és legislar pensant en el ciutadà, i som molts els ciutadans de Catalunya, i no exclusivament independentistes, ni molt menys, els que pensem que la tortura d’un animal denigra a tota una societat. Ja no es tracta que no hi anem a les corrides si no ens agraden, és que pensem que aquesta “festa” no pot tenir cabuda a la nostra societat. És inquisidor prohibir les baralles de gossos o galls quan hi ha gent que en gaudeix amb elles?, perquè els que volem prohibir les curses de braus som inquisidors?. És tant estrany voler abolir un espectacle basat en la sang i patiment d’un animal que té com a única finalitat el divertiment dels espectadors?. S’ha d’admetre qualsevol patiment en nom de la tradició i la “cultura”?. De veritat creus que ets moralment superior a mi pel fet que tu no vols prohibir i jo si?. Son moralment superiors a la resta aquells que es dediquen a les il·legals baralles de gossos?, segur que ells també diuen allò de “a qui no li agradi que no vingui”.
Espero i desitjo que trobis en aquestes línies, més un motiu de profunda reflexió que una crítica, i que tornis a trobar el respecte, que mai tenies que haver perdut, vers aquells que lluitem per allò que creiem just, encara que no t’agradi.
Cordialment,
Carles Marco Morellón
Regidor pel PSC a l’ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta
http://www.stcebria.info/
http://carlesmarco.blogspot.com/
dimarts, 3 de febrer del 2009
LA GENERALITAT RECONEIX LA DIETA VEGANA COM A SALUDABLE
En un document de Departament de Salut, la Generalitat de Catalunya reconeix la dieta vegana com a apropiada per a qualsevol etapa del cicle vital, inclòs l'embaràs i l'alletament. Afirma que cobreixien les necessitats de nadons, infants i adolescent i promouen un creixement normal.La Generalitat de Catalunya s'afegeix així mateix a la postura de l'ADA (American Dietetic Association) i de DC (Dietetics of Canada) , dues de les associacions més importants de dietistes a nivell mundial. La Junta de Andalucía, a través de la Red Andalucía Investiga també ha reconegut l'idoneitat de la dieta sense animals ni derivats.
Enllaços:
Document de la Generalitat: "L'alimentació vegetariana"
Document de la Junta d'Andalusia, "Una dieta desconocida pero saludable".
Posició de la ADA: "Vegetarian Diets", i traduida a l'espanyol per la UVE (Unión Vegetariana Española): "Postura oficial de la ADA"
Article QP!: "Veganisme vs vegetarianisme"
IGUALDAD ANIMAL RESCATA A 31 CONILLS
El Equipo de Rescates Abiertos de Igualdad Animal ha rescatado a 31 conejos de una granja del centro del estado español. Estos conejos estaban encerrados en habitáculos de poco más de un metro de lado, privados de libertad desde su nacimiento a la espera de que el dueño de la granja fuese a matarles.
La noche anterior al rescate, el Equipo de Investigaciones y Rescates Abiertos de Igualdad Animal habíamos encontrado a éstos en una granja dedicada a la cría de cerdos de forma semi-extensiva durante una de nuestras incursiones. Aquella
noche no pudimos rescatar a estos animales pero prometimos volver a por ellos.Alrededor de las dos de la mañana de la noche siguiente, ocho activistas de Igualdad Animal (Sun, Edgar, Iván, Yahira, Jose, Esther, Sharon y Eu) entramos nuevamente en la granja saltando una valla y sin tener que hacer uso deningún tipo de fuerza. Una vez dentro, abrimos las puertas de sus celdas y procedimos a rescatarles metiéndoles en los cajones de plástico que utilizaríamos para transportarles hasta la furgoneta, aparcada a un kilómetro de la granja.Una vez llenamos los seis cajones de plástico, todos los compañeros llevamos conjuntamente a estos animales alejándonos rápidamente de aquel lugar, con la satisfacción de pensar que el dueño de la granja de explotación animal se encontraría a la mañana siguiente con sus celdas totalmente vacías.A pesar de nuestros cuidados y atenciones, desgraciadamente uno de los más pequeños murió esa misma madrugada sin que pudiésemos hacer nada por evitarlo. Aunque este suceso nos apena, pensamos que al menos sucedió mientras se encontraba en compañía del resto de su familia y lejos del lugar lleno de excrementos donde había vivido hasta el momento. Al menos pudo experimentar y disfrutar nuevas sensaciones que hasta entonces desconocía y su muerte no formó parte del sistema de explotación en que había vivido recluido.Ya por la mañana y tras asegurarnos de que los demás se encontraban bien, les llevamos a un monte alejado y no frecuentado por humanos, en el que ya teníamos preparadas tres madrigueras grandes con entramados de túneles para que pudiesen disfrutar de sus nuevas vidas. Uno a uno les sacamos de los cajones y les liberamos en su nuevo hogar, un lugar donde realmente podrían empezar a vivir sus vidas. A los pocos minutos parecía que ya se habían acostumbrado a su madriguera y aprovechaban a esconderse en ellas cuando alguien se acercaba. Empezaron a saltar, examinar el nuevo terreno que les rodeaba con sus múltiples sorpresas.
Por fin podían escarbar en la tierra, esconderse detrás de los arbustos o tomar el sol.Estos animales pueden ahora vivir sin ser considerados propiedad de nadie, sin verse privados de libertad ni con una condena a muerte pendiente sobre ellos. Son
dueños de sus propias vidas, como deberían haberlo sido desde un principio.Este es el cuarto rescate abierto realizado por Igualdad Animal después de que en Agosto de 2007 rescatásemos a seis cerdos de una granja intensiva para consumo cárnico, en Julio de 2008 liberásemos a cuatro visones de una granja peletera y de que este pasado mes de Noviembre rescatásemos a 10 gallinas que eran
explotadas por sus huevos. Queremos dedicar este rescate abierto a todas los
animales que no hemos podido rescatar este año y que han sido víctimas de los
hábitos y prejuicios humanos. Ellos son el motivo que nos lleva a trabajar cada
día con mayor dedicación. No olvidemos que, mientras este fin de año los humanos
celebran fiestas por todo el mundo, los demás animales están esclavizados en las
granjas y laboratorios, sufriendo, padeciendo por haber sido mutilados pocos
días antes (a los cerdos les cortan el rabo, los dientes y les arrancan los
testículos, a las gallinas les mutilan el pico, etc.) y privados de la vida a la
que tienen derecho.Queremos también recordar a todos aquellos que se esfuerzan cada día por ayudar a los demás animales sin esperar nada a cambio más que la satisfacción de saber que han ayudado a otros que les necesitaban. Durante la preparación del reportaje nuestros activistas se infiltraron en la plaza de toros con cámara oculta, mostraron delante de las cámaras todo el material y la preparación necesaria para realizar descuelgues, saltos al ruedo y rescates, realizando además varias entrevistas a camara durante las acciones.
dilluns, 2 de febrer del 2009
UN TORERO SERÀ LA IMATGE DE L'ASSOCIACIÓ ESPANYOLA CONTRA EL CÀNCER
J. O. C. serà la nova imatge a nivell estatal de l'Associació Espanyola Contra el Càncer. El torero murcià posarà rostre i donarà veu a una nova campanya, que inclourà anuncis en televisió, i per la qual es pretén informar a la població del problema que suposa aquesta malaltia i les seves altes taxes de mortalitat.El propi J. O. C. la coneix bé després del dur tràngol que li va tocar viure al costat de la seva esposa, una famosa tonadillera fa més de dos anys. Per això, el maltractador conscienciarà sobre la importància d'un diagnòstic precoç i animarà a la realització de revisions mèdiques i estudis periòdics incidint en la detecció precoç del càncer de colon en els homes i el de mama en les dones, els més comuns actualment. La campanya comptarà amb suport econòmic institucional i, segons s'ha pogut conèixer, J. O. C. s'ha mostrat encantat i orgullós per l'interès de l'Associació que abanderi la seva causa, el que farà de manera desinteressada i gratuïta.
diumenge, 1 de febrer del 2009
UN PARLAMENTARI DEL PSC ACUSA D'INQUISIDORS ALS ABOLICIONISTES TAURINS
«Quienes quieren prohibir la fiesta de los toros no son moralmente superiores a los aficionados, son inquisidores», va manifestar el socialista David Pérez, membre del Parlament de Catalunya, en una de les taules rodones del Fórum Mundial de la Cultura Taurina, que se celebra des de dijous passat i avui es clausura a la localitat de Angra do Heroismo, a l'arxipèlag portuguès de les Açores.El citat polític català va afirmar, no obstant això, «respectar la iniciativa popular que actualment recull signatures entre els meus conciutadans amb la finalitat de sol·licitar la supressió dels espectacles taurins». Pérez va recalcar que «en Cataluña los aficionados no salen públicamente del armario, y a la mayoría de mis compañeros de la clase política les cuesta echar la pata pa'delante». El parlamentari socialista va animar als assistents al Fórum -més de 300 afeccionats i professionals d'onze països- «a recobrar l'autoritat moral que ens permeti exercir les nostres llibertats individuals, entre les quals es troben la defensa i gaudi del fet cultural taurí».
El militant del Partit Socialdemòcrata portuguès, Moita Flores, alcalde de la localitat de Santarém, va denunciar per la seva banda «la manipulació de la Festa dels toros per part de la classe política ibèrica» i va al·ludir a la «falsa moral que equipara els drets dels animals amb els dels homes».
MIG MILIO DE CAÇADORS TALLARAN LA CASTELLANA DE MADRID EL PROPER 1 DE MARÇ
Más de medio millón de cazadores y agricultores, 500 rehalas, 500 galgos y otros tantos tractores, halconeros y arqueros prevén cortar el Paseo de la Castellana de Madrid el próximo sábado, 1 de marzo, en contra de la Ley de Patrimonio Natural y la Biodiversidad.
Los organizadores de la manifestación -la Asociación Agraria de Jóvenes Agricultores (Asaja), la Real Federación Española de Caza (RFEC) y la Oficina Nacional de la Caza- consideran que se trata de una Ley "punitiva, ambigua, intervencionista y confiscatoria".
El presidente de la RFEC, Andrés Gutiérrez Lara, ha reclamado hoy en una conferencia de prensa en Madrid, que desaparezcan los artículos de la Ley sobre los Espacios Protegidos, especialmente el que se refiere a la prohibición total de la caza con balas de plomo.
Gutiérrez Lara califica a la ministra de Medio Ambiente de "mentirosa compulsiva" porque en ningún otro país existe una prohibición total, ya que en Francia está limitado su uso a una serie de humedales concretos y siempre que se dispare de cara al agua.
Reclama además, al igual que el presidente de Asaja, Pedro Barato, la participación de los implicados en la elaboración de este tipo de leyes y anunció que su Federación rechaza participar en el Consejo Estatal de Biodiversidad que se reúne el próximo 13 de marzo hasta que no se modifique la Ley.
Barato, por su parte, rechaza las expropiaciones de terreno que contempla la Ley para los agricultores y considera que esta Ley debería premiar a los agentes que conservan el medio rural, principalmente los agricultores y ganaderos, y no "criminalizarlos".
El presidente de Asaja ha destacado que se trata de una manifestación del medio rural en su conjunto y asegura que no atenderán a las "provocaciones" y que "no se ha pedido ningún carné de nada" a los convocados, que tienen derecho a manifestarse como otros tantos colectivos lo están haciendo actualmente antes de las elecciones generales del 9 de marzo.
Barato resalta que la caza es un complemento actualmente para la actividad ganadera y agrícola e incluso admite que una perdiz puede llegar a tener un mayor valor en algunas zonas del territorio que un cordero.
Recuerda que muchos trabajadores del medio rural obtienen un mayor salario un fin de semana de caza que en sus trabajos habituales y que el cazador es "una cadena de valor añadido" para el medio rural.
Considera, por ello, que el Ministerio de Medio Ambiente "se equivoca" por no tener a su lado a quienes gestionan el territorio, sino a unos "ecolo-jetas".
La gerente de la Oficina Nacional de la Caza, Belén Pirilla, ha considerado que la Ley de Patrimonio Natural y Biodiversidad es "la gota que ha colmado el vaso" por lo que esta manifestación del medio rural "será todo un éxito".
El sector de la caza genera en España 4.808 millones de euros, emplea a 225.000 persones y genera 1,5 millones de jornales en temporada.
