Debe ser muy difícil entender que maltratar animales, donde sea y como sea, es costumbre brutal y degradante. No hay excusa cultural, tradicional o económica (las cuentas de resultados de las ganaderías) que lo justifique. Personas que se conmueven con la agonía de un gorrión o tiemblan ante los sufrimientos de un perro, acuden sin embargo gozosas y expectantes a salpicarse de la sangre de un toro en nombre de una chicuelina o de los 500 años de historia que perdure la matanza. El caso del Toro de la Vega que se destripa en Tordesillas junta todos los estigmas de la barbarie. Jinetes a caballo provistos de lanzas, seguidos y aclamados por una multitud ansiosa -unos 25.000 el martes pasado-, acorralan y alancean un toro en los alrededores de la localidad; incluso premian al fulano que consigue el abyecto honor de dar muerte al animal. Gran consternación ha causado el que en la última fiesta el premio haya quedado desierto. No porque el toro Moscatel no fuera acuchillado y muerto, faltaría más, sino porque fue picado antes de salir de la ciudad. Que no se diga que en Tordesillas no respetan la tradición.
Resulta irrelevante qué sentido ritual o mítico pueda tener el Toro de la Vega y, por extensión, cualquier maltrato y muerte de un animal. A todos los efectos, la barbarie debe explicarse sencillamente porque un grupo de personas desean maltratar y matar al toro o contemplar como muere. Eso debería ser un delito, porque es una regresión individual y colectiva y porque contamina un espacio público con una pedagogía brutalizadora.
No es fácil suprimir la carnicería. Hay mucho erudito de aldea que vive de exaltar las hondas raíces del festejo sangriento, mucho desocupado mental que espera el día de autos como el momento más excitante de su vida, dispuesto a contar una y otra vez durante todo un año como se acercó a 20 metros del toro y mucho viajero de aluvión dispuesto a bañarse en exotismo carpetovetónico. Son muchos votos y la autoridad moral de los ayuntamientos hace tiempo que desapareció o se entregó al recurso del pan y circo a cambio de la comprensión de festejantes y clientes hacia los enjuagues inmobiliarios de los municipios.
dimarts, 22 de setembre del 2009
ESCUELAS DE BRUTALIDAD
diumenge, 20 de setembre del 2009
DIA DE PROTESTES A ALGEMESÍ
Dia tens pels manifestants antitaurins a Algemesí (Ribera Alta). La concentració es va produir ahir a la tarda a la cruïlla del carrer Muntanyà i St. Josep de Calasanç davant de la mirada, crits i insults de la gran majoria dels habitants d'aquest poble que celebra aquests dies la Setmana de Bous.Els moments tensos es van produir a tan sols 200 metres de la plaça de bous desmuntable que es construeix a la Plaça Major.
Habitualment l'entrada dels toreros es produia per carrers més propers a la plaça però aquest any han passat dins de furgons i fins i tot caminant entre les dues concentracions, fet que ha estat qualificat pels animalistes com a provocació. La concentració es va desplaçar pels carrers més importants del poble i al final es va llegir un manifest:

Són habituals les corrides de toros i les becerrades a la nit alguns dies. L'entrada és lliure i les grades de fusta plenes de gent (majoritàriament menors d'edat) que formen les penyes festeres. L'alcohol, com als Sanfermines, és norma habitual dins d'aquesta plaça.
El màxim d'orgull pel poble és que la plaça és única per ser quadrada segons declara l'alcalde al prospecte del calendari de festes, que per cert subvenciona Milar, botiga d'electrodomèstics.Algemesí és un dels 13 municipis del País Valencià que tenen places considerades de caràcter "singular". El conseller de la Generalitat Valenciana, Serafín Castellano (PP) ha declarat que el seu departament "vetlla per la seguretat de les persones i el respecte pels animals" als espectacles taurins.
divendres, 18 de setembre del 2009
SUSANNA GRISO ES COMPROMET A FER-SE VEGETARIANA
"Si para comer hamburguesas de pollo tienen que pasar los animales por ésto, pués... yo me hago vegetariana"
El que no saben els col·laboradors del programa i la Susanna Griso és que per a aquesta trituradora passen tots els mascles, ja que aquesta màquina pertany a la indústria de l'ou i no de la carn de pollastre. Més de 30 milions de pollets mascles passen per això cada any en aquesta instal lació.
Per als pollets famelles "supervivents", a comença una vida de la crueltat i la reclusió en mans de la indústria de l'ou, produint ous fins que el seu índex de producció decaigui, llavors les portanan a l'escorxador, ja que és més rendible que una altra gallina més jove ocupi el seu lloc.
Abans fins i tot de sortir de la incubadora, una part dels seus becs sensibles seran seccionats sense cap tipus d'anestèssia. Es col·locaran 100 per caixa i s'envaran a tot el país.
El menyspreu pel benestar dels animals no és un tema aïllat d'aquestes instal·lacions. De fet, les condicions documentades durant aquesta investigació són completament habituals i acceptades dins de la indústria de l'ou comercial tant a EUA com a Europa.
Es podria pensar que els ous campers no suposen cap crueltat cap els animals, però el fet de matar els mascles es produeix en tots els tipus d'indústria de l'ou.
La criança ecològica allibera les gallines de les gàbies però no de les naus on desenes de milers individus conviuen i estàn privats dels seus interesos: no poden establir cap tipus de jerarquia o relació conforme les seves necessitats d'espècie, no poden viure en llibertat, no poden tenir fills...
Totes les formes d'explotació (ecològica o no) generen sufriment als animals i perpetuen l'ús i consum d'aus, molta gent pensa que han tingut unes condicions de vida digna i no és cert.
Espanya és el trecer país productor d'ous de la CE amb quasi 1.000 milions d'ous produits per any. De les 40 milions de gallines que produeixen aquests ous, un 98% viuen en gàbies bateria, sistema considerat més cruel i prohibit en alguns països. És el porcentatge més alt d'Europa.
dijous, 17 de setembre del 2009
BECERRADES D'ALGEMESÍ
Una Jonegada és un festeig taurí en el què participen jònecs (becerros en castellà) de menys de dos anys i en el què pot participar qualsevol persona no professional.Les penyes festeres compren, a una subhasta, cadafals (sectors de la graderia) de la plaça quadrada desmuntable d’Algemesí. Això dóna dret a un grup de joves, que mai han torejat, a matar un petit jònec, un animal vivaç i ingenu al límit de l’edat legal.
Cada any es maten unes joneguetes, durant els dos dies de becerrades. Les toregen. Les claven banderilles amb arpons d’acer de 8 cm. o qualsevol altre estri més casolà i a l'abast dels aficionats com forquilles i ganivets, mentre intenten fugir desesperadament, emetent crits descarnadors.
En alguns casos, són travessades més de 20 vegades amb una espasa de 80 cm., amb la gent rient i cridant. Amb banderilles clavades a les potes, el pit, el coll i la resta del seu cos, finalment, l’animal cau a terra on, si és necessari, és rematat pel matancer.Es permet i promociona la presència de menors d’edat a la plaça, que s’habituen a conviure amb la tortura i a relacionar-la amb la festa, seguint l’exemple dels adults, que es disfressen com a un carnaval.
El Col·lectiu Folgança vol fer festa sense tortura i mort, i molt menys si es tracta de petits animals aterroritzats, que criden de dolor entre rialles de la gent i rius d'alcohol, davant de menors d'edat.Creuen que s'hauria de consultar al poble si vol continuar amb aquest espectacle on no hi cap ni la més elemental compassió, on les generacions futures aprenen a banalitzar la violència de manera gratuïta. Volen seguir el camí de la ciutat de Paterna on ja no es realitzaran mai més festejos taurins per volutant popular.
Trobareu més informació al bloc del col·lectiu: becerradesalgemesi.blogspot.com

dimecres, 16 de setembre del 2009
JOAN HERRERA DEMANA L'ABOLICIÓ DEL TORO DE LA VEGA

Ahir es va repetir, un any més, el lamentable espectacle del Toro de la Vega, que sota l'escut del que alguns criden "tradicions", permet que més de cent "lanceros" acorralin a l'animal pel camp clavant-li llances, fins que regalimant sang i acribillat, cau sense força, moment que se suposa li donen la puntilla. Es tracta d'una tortura lenta, vociferant, en definitiva una sàdica diversió, declarada Fiesta de Interés Turístico Nacional.
Fins a quan permetrem el maltractament animal en el nostre país?
Palau del Congrès dels Diputats. Madrid, 16 de setembre de 2009.
Joan Herrera Torres
Mapa del maltractament animal. (diari Público)
dimarts, 15 de setembre del 2009
QUI ÉS EL SALVATGE?
Actualització QP! 16/09/09> El diari El País publica en portada "El toro de Tordesillas, picado entre protestas"

