LIBERA! PRESENTA UNA QUERELLA CONTRA BERMEJO

Extret del web de Libera!

L'Associació Animalista LIBERA! ha presentat una querella contra l'exministre de Justícia i actual Diputat del PSOE Mariano Fernández Bermejo, per considerar que ha incorregut en un delicte. El passat 19 de febrer l’exministre de Justícia reconeixia en un programa televisiu que, tot i que no tenia llicència de caça per a practicar aquesta activitat a Andalusia, va participar en una cacera organitzada en un vedat d'aquesta localitat i va matar diversos animals, on va coincidir amb el jutge Garzón, entre d’altres caçadors. Si bé la Junta d'Andalusia va sancionar Bermejo amb 2.000 euros per una falta administrativa, des de LIBERA! consideren que en realitat el diputat va incórrer en un delicte contra la fauna i el mediambient, actuant en tot moment com un caçador furtiu.

L'Associació va presentar el 10 de març de 2009, a través de la seva vicepresidenta Alejandra García, una querella davant la Sala Segona penal del Tribunal Suprem, ja que la cacera on participà Bermejo constitueix un delicte tipificat en l'article 335 del Codi Penal. La caça furtiva (que és el que en aparença ha practicat Bermejo a Andalusia) és un delicte i, com a tal, ha de ser perseguit i combatut des de les instàncies judicials, independentment de la jerarquia o posició social que ocupi el presumpte delinqüent.

Així mateix, consideren que Mariano Fernández Bermejo ha d'abandonar immediatament el seu càrrec de diputat i cedir-lo a la Gloria Martín Rodríguez, qui anteriorment ja va ocupar la cambra al Congrés dels Diputats per la circumscripció de Múrcia, dins les llistes del PSOE, i de qui esperem mostri una major sensibilitat cap els éssers indefensos. Per respecte als espanyols i al seu propi partit, Bermejo ha de dimitir, és inconcebible que continuï representant els ciutadans algú que, no només assassina animals indefensos, sinó que reconeix públicament el seu delicte. L'Associació Animalista LIBERA! condemna rotundament la caça i la pesca en totes les seves formes, encara que aquestes activitats es regeixin conforme a tots els requisits legals. Que un fet sigui legal no implica necessàriament que sigui just, i una activitat que suposa la mort indiscriminada d’animals sota cap circumstància pot ésser considerada justa.

TELECINCO I EL MALTRACTAMENT ANIMAL

QP! "La Caja" és el darrer experiment de Telecinco per recuperar l'audiència perduda, després de ser líder durant els darrers 5 anys a nivell estatal. Ara és la quarta, després de les cadenes temàtiques agrupades.

Aquest programa convida persones amb problemes psicològics. Els enfronten a quatre pantalles gegants a mode de caixa sense escapatòria visual, on projecten un seguit d'imatges que els fan desmoronar-se i ser més vulnerables. L'objectiu és fer espectacle de les crisis d'angoixa que pateixen. Ens fan creure que d'aquesta manera els convidats que voluntàriament assisteixen al programa s'enfronten a traumes pretèrits, però la verdadera finalitat és donar un pas més enllà: exprèmer el dolor aliè per aconseguir més dosis de morbositat i unes dècimes més de share.

Aquesta setmana va assistir la Mireia, una noia que pateix amb el dolor animal, exactament el mateix que ens passa als que tenim respecte per ells. Però li havien fet creure que en el seu cas és patològic, i segurament com a conseqüència d'algun trauma infantil. La patologia, en tot cas, és el trauma i les crisis d'ansietat que li puguin produir, no el fet de tenir respecte per tots els individus o empatitzar amb el seu dolor. No resulta més patològica la conducta d'un individu que es mostra fred o que pot inclús participar en tortures i la mort d'animals?

Telecinco acaba d'obrir una pàgina web dedicada a la tauromàquia, que depèn directament dels seus serveis informatius. Podríem recomanar al seu director, Pedro Piqueras, que es passés per "La Caja".

El proper dilluns a les 11:00h Pedro Piqueras contestarà als internautes les preguntes que li hagin formulat prèviament mitjançant un formulari web. El trobareu a:
http://gente5.telecinco.es/encuentros/020309pedropiqueras/index.shtml

TVE TINDRÀ UN CANAL CULTURAL PER TDT I NO INCLOU ELS TOROS

Tal i com se'n fan ressó els webs taurins, TVE no inclourà en la programació del nou canal Cultural.es cap retransmissió taurina. Així ho va afirmar César Antonio Molina, ministre de Cultura en la presentació. Va assegurar que amb aquesta nova finestra audiovisual "es vol facilitar l'accès a tots els ciutadans a la cultura, en el seu sentit més ampli, és a dir, en tot allò que ens pot fer ser millors". La tauromàquia no apareix en cap de les àrees en la que es desglossa el canal i davant d'algunes preguntes de mitjans protaurins van respondre que com a molt els toros "es podràn tractar com a fenòmen antropològic, però de la mateixa manera que es parlarà de religió i no es retransmetràn misses".

ERC DEMANA A L'AJUNTAMENT DE BARCELONA REFORMULAR EL ZOO

L'elefanta Sussi està deprimida. Perquè està sola i perquè necessita més metres quadrats. I la Sussi no els té, però és que el Zoo tampoc els hi pot donar. "O treiem el Parlament o no caben quatre elefants en l'actual espai disponible", ha reconegut el regidor de ERC Ricard Martínez en la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona. I és que els republicans han decidit aprofitar les penúries de la Sussi para tornar a plantejar la necessitat d'elaborar un pla director i un pla de col·lecció per a determinar quines espècies i en quines condicions poden habitar en el Zoològic i així evitar caure en "la temptació de tendir cap a l'espectacularitat i l'atenció mediàtica i no a l'única raó d'ésser dels zoos actuals de conservació i protecció d'espècies amenaçades".

L'Associació Europea de Zoos i Aquaris aconsella que els elefants visquin en manada i almenys en dues hectàrees. I la Sussi viu sola i en una hectàrea. El Zoo està destudiant un disseny de zoo que complirà aquestes directrius i reproduirà la sabana africana per a acollir la nova colònia. Les obres començaran en 2011. "La Sussi no aguantarà. Ara és una estàtua. Ja hi ha antecedents de trasllats per morir-se de tristesa com el de l'orca Ulisses", al·lega Alejandra García, de Libera!, que s'ha reunit ja amb Jordi Portabella, i espera resposta d'altres partits. Un portaveu del Zoo va recordar que l'orca no cabia i va dir que la situació de la Sussi és bona, sense símptomes de malaltia i conducta correcta.

L'organització internacional Born Free Foundation, que treballa en la conservació d'espècies en el seu hàbitat natural, s'ha adherit a la campanya per a alliberar a Sussi, Daniel Turner, biòleg i portaveu de Born Free Foundation, amb seu a Regne Unit, ha denunciat a Barcelona la situació "inadequada" que es troba l'única elefanta del zoo, que segons els animalistes presenta un "estat letàrgic i sense estímuls" propi d'una depressió.
José Saramago, Premi Nobel de Literatura, també ha donat suport públicament a la campanya de Libera!.

Libera! va dur el diumenge la seva campanya perquè s'alliberi a l'elefanta Sussi fins a les portes del Zoo de Barcelona, on van repartir díptics informatius i globus de color taronja entre les famílies que durant el matí visitaven aquest centre barceloní.

Aquesta associació va iniciar a principis de febrer una campanya per a traslladar a Sussi del Zoo de Barcelona fins a una nova instal·lació on pugui estar en semi-llibertat perquè pugui cobrir les seves necessitats vitals i superar la depressió que creuen que sofreix, i que els responsables del Zoo han negat que pateixi. La portaveu de Libera!, Alejandra García, va explicar a les portes del Zoo que l'estat de la Sussi "s'agreuja" cada dia que passa, pel que és urgent el seu trasllat. Per a deixar palesa la seva reclamació, una quinzena d'activistes d'aquesta plataforma van lliurar díptics informatius i globus de color taronja amb el lema "Allibera la Sussi". No obstant això, els porters del Zoo han impedit que els visitants accedissin amb el globus sense abans desinflar-los, pel que aquests majoritàriament optaven per abandonar-lo abans d'entrar al recinte.

La Sussi, que segons Libera! va néixer en estat salvatge a Àfrica en 1973, va arribar al Zoo de Barcelona procedent de Terra Natura en 2002 i des de finals de febrer de 2008 viu en solitari després de la mort de l'elefanta Alícia, que durant sis anys va ser la seva companya. Segons Libera!, aquest paquiderm té ara comportaments depressius, com un balanceig del cap i la trompa com es pot comprovar en el vídeo, i es menja la seva pròpia femta, el que delata el seu estat d'ansietat, estrès i avorriment, que li duu a reclamar insistentment menjar als visitants del Zoo. Per contra, l'adreça del Zoo ha defensat que l'animal es troba en bon estat de salut i ha remarcat que des de la mort de la seva companya Alicia els cuidadors han intensificat la seva dedicació, els controls i les atencions a Susi, a la qual veuen tranquil·la, receptiva i relaxada.

BERMEJO DIMITEIX

El ministre de Justícia, Mariano Fernández Bermejo, va anunciar ahir en una roda de premsa sorpresa que ha dimitit del càrrec. Bermejo, que ha estat prop de dos anys al capdavant del Ministeri, abandona la cartera de Justícia després de la polèmica sobre la cacera en què va coincidir amb el jutge Baltasar Garzón i que es va produir a Andalusia, on no tenia llicència per caçar. A més, Bermejo havia afrontat el passat 18 de febrer una vaga de jutges a tot l'Estat.
Política apart, en una entrevista a la revista "Jara y Sedal", bíblia de la comunitat cinegètica va declarar una entrevista les següents afirmacions:

"Yo cazo en los terrenos en los que conseguir una perdiz es un premio [...] que luego desplumo personalmente, la eviscero".

"Hay desconocimiento por parte del ciudadano de las grandes urbes sobre lo que es la naturaleza, la que existe, salvaje, incómoda, llena de animalitos".

"Hay gente que vive la caza como integración en la naturaleza en la dimensión predadora del hombre, y hay quien vive la caza como acto social; hay quien la vive como anécdota en su vida... en el millón y pico de licencias que hay tiene que haber de todo"

"Si acudes a cazar a terrenos que todavía quedan inaccessibles, te encuentras piezas que responden a ese res nullius y serán del que las cace".

QP! Dimiteix el ministre de justícia que considera alguns éssers vius com a "piezas" i dedica les seves estones lliures per matar animals indefensos a traició com a divertiment. Quin concepte de la jústicia pot tenir un ésser així?

La caça o activitat cinegética és l'acte mitjançant el qual es mata en el seu habitat a animals salvatges que no pertanyen a la nostra espècie animal. Els caçadors dels països desenvolupats es diverteixen matant animals d'altres espècies, és un fet que demostra la seva total manca d'empatia cap al dolor de les seves víctimes.
També és un fet constatable que al caçador li agraden les armes i usar-les. Els animals que no pertanyen a la nostra espècie són individus que també tenen la capacitat de sofrir i l'interès de gaudir de la seva vida. Aquesta capacitat és l'única característica rellevant perquè un individu sigui considerat moralment i respectat atès que indica que es pot veure afectat pels nostres actes. No existeix cap argument mínimament coherent que pugui establir que els seus interessos puguin ser infravalorats per la nostra espècie homo sapiens. El criteri d'espècie (especisme) és un criteri arbitrari, i per tant injust, així com ho és el criteri de raça, sexe, intel·ligència o nacionalitat.

A continuació podeu veure les opinions a favor de la caça i la rèplica d'Equanimal, en un reportatge d'ETB.

LA IRA CIVIL DE MARUJA TORRES

Article "Ira Civil" de Maruja Torres publicat a El País el 19/02/09

"Cuando era niño me gustaba la caza. Un día maté una perdiz. Y me curé. No he olvidado su agonía, cómo por mi culpa se extinguió una vida". El hombre hizo una pausa y prosiguió, con los ojos clavados en el camino: "Pensará usted que a qué viene que un taxista le cuente estas cosas, que lo mío es permanecer callado.. Pero la he oído comentar ese asunto con su amiga, y no puedo dejar de meterme. Perdóneme, pero no tengo con quién hablar. Mis hijos van a lo suyo, la gente, en general, dice sí o no, y pasa a otra cosa. ¿Nadie se da cuenta? No es sólo la cacería, todos esos hermosos ciervos muertos, esos pomposos cazadores indiferentes al dolor que han causado, al paisaje que han roto. Me pregunto qué es lo que nos pasa. La indiferencia. La superioridad. ¿Quién nos creemos que somos? ¿Cómo hemos llegado hasta aquí? Mejor dicho, ¿por qué no salimos de lo peor que somos? Perdóneme, estoy indignado".Le dije que era un honor para nosotras hablar con él, que tiene razón y que somos bastantes los que compartimos su indignación, su ira ante la arrogancia y la indiferencia. No ira como para salir a liquidar vidas. Ira civil."¿Ha visto la película The Queen?", continuó el hombre, más calmado. "¿Recuerda el momento en que la mujer y el ciervo se miran, de reina a rey?". Asentí, sin poder evitar un añadido maléfico: Bueno, los reyes de dos patas, incluido el nuestro, cazan mucho. Parece que ninguno de ellos haya llorado en su niñez, en el cine, por la muerte del padre de Bambi". Sonrió el hombre por primera vez, pero con tristeza.

"¿Tiene usted alguna afición que le dé un poco de sosiego?", inquirí.
"Mis flores. Cultivo flores".
Ojalá le consuelen.

LA SUSSI AL "CUADERNO DE SARAMAGO"

Article publicat al bloc "El Cuaderno de Saramago" del mateix guanyador del Premi Nobel José Saramago:

Si yo pudiera, cerraría todos los zoológicos del mundo. Si yo pudiera, prohibiría la utilización de animales en los espectáculos de circo. No debo ser el único que piensa así, pero me arriesgo a recibir la protesta, la indignación, la ira de la mayoría a los que les encanta ver animales detrás de verjas o en espacios donde apenas pueden moverse como les pide su naturaleza. Esto en lo que tiene que ver con los zoológicos. Más deprimentes que esos parques, son los espectáculos de circo que consiguen la proeza de hacer ridículos los patéticos perros vestidos con faldas, las focas aplaudiendo con las aletas, los caballos empenachados, los macacos en bicicleta, los leones saltando arcos, las mulas entrenadas para perseguir figurantes vestidos de negro, los elefantes haciendo equilibrio sobre esferas de metal móviles. Que es divertido, a los niños les encanta, dicen los padres, quienes, para completa educación de sus vástagos, deberían llevarlos también a las sesiones de entrenamiento (¿o de tortura?) suportadas hasta la agonía por los pobres animales, víctimas inermes de la crueldad humana. Los padres también dicen que las visitas al zoológico son altamente instructivas. Tal vez lo hayan sido en el pasado, e incluso así lo dudo, pero hoy, gracias a los innúmeros documentales sobre la vida animal que las televisiones pasan a todas horas, si es educación lo que se pretende, ahí está a la espera.
Se podrá preguntar a propósito de qué viene esto, y responderé ya. En el zoológico de Barcelona hay una elefanta solitaria que se está muriendo de pena y de las enfermedades, principalmente infecciones intestinales, que más pronto o más tarde atacan a los animales privados de libertad. La pena que sufre, no es difícil imaginarlo, es consecuencia de la reciente muerte de otra elefanta que con la Susi (este es el nombre que le pusieron a la triste abandonada) compartía en un más que reducido espacio. El suelo que pisa es de cemento, lo peor para las sensibles patas de estos animales que tal vez tengan todavía en la memoria la blandura del suelo de las sabanas africanas. Sé que el mundo tiene problemas más graves que estar ahora preocupándonos con el bienestar de una elefanta, pero la buena reputación de que goza Barcelona comporta obligaciones, y ésta, aunque pueda parecer una exageración mía, es una de ellas. Cuidar a Susi, darle un fin de vida más digno que verla acantonada en un espacio reducidísimo y teniendo que pisar ese suelo del infierno que para ella es el cemento. ¿A quién debo apelar? A la dirección del zoológico? ¿Al ayuntamiento? ¿A la Generalitat? .