PP I PSOE REBUTGEN UNA MOCIÓ AL SENAT CONTRA EL MALTRACTAMENT ANIMAL

El Ple del Senat ha rebutjat la moció presentada per Entesa Catalana de Progrès (ECP), amb tan sols 30 trenta vots a favor i l'oposició del PP i del PSOE, per la qual instava al Govern a revisar la normativa sobre declaració de Festes d'Interès Turístic Nacional o Internacional a aquelles que comportin maltractament a animals o persones, amb l'objectiu de "vetllar amb especial cura el respecte per animals i persones".

El senador de la Entesa Josep Maria Esquerda va subratllar així que no es tracta de prohibir res a ningú, sinó de deixar de promocionar a l'empar de l'Estat el maltractament contra els animals i separar el maltractament animal de la tradició, a més de recollir en el Senat el sentiment social que reconeix la crueltat i el respecte als animals com una disfunció social.

Igualment, va indicar que hi ha uns espectadors "excepcionals" d'aquestes festes que són els nens, que veuen que el més aplaudit o premiat és el que mata a l'animal o el que més el maltracta, el més brut, violent o cruel. En aquest sentit, va relacionar la violència contra els animals amb la violència contra les persones i va recordar que els éssers humans són els responsables del benestar i de la dignitat animal, a més de que en totes les legislacions internacionals més avançades figuri la protecció, el respecte i la defensa dels animals.

La moció, defensada pel senador de ERC Josep Maria Esquerda, demanava que es modifiqués una Ordre Ministerial de 2006 en la qual es prohibeixen les festes en les quals es maltracta animals. L'ordre només afecta a les festes noves a partir de llavors, però no a aquelles que ja existien prèviament. La moció demana que la norma afecti a totes, que en conseqüència es revisin totes les festes i se li retiri la qualificació de Festa d'Interès Turístic Nacional o d'Interès Internacional a les quals maltracten animals.

Esquerda va defensar la seva moció mostrant en la tribuna la portada d'EL PAÍS del passat dia 16 en la qual un toro era "lanceado" fins a la mort a Tordesillas. Esquerda es va preguntar que pensaria un ciutadà suec que planeja viatjar a Espanya i consulta en una pàgina web quins són les principals festes d'interès del nostre país i a l'arribar es troba amb semblant espectacle.

Les referències a Europa no van faltar en les intervencions de canaris, nacionalistes bascos i CIU, tots a favor de la moció. El senador català Josep Maldonado es va preguntar com es pot demanar això encara en 2009, i vi a dir que al Senat havia de caure-li la cara de vergonya si rebutjava la iniciativa. El PSOE va començar per ignorar les crítiques. No obstant això, davant el malestar evident d'alguns senadors socialistes, el grup va intentar una negociació in extremis per a assolir un text alternatiu que pogués votar. El moviment va ser tan desesperat que el socialista Javier Sanz va haver de sortir a parlar en el seu torn i confessar al ple que no coneixia la posició del seu grup, perquè la negociació s'estava produint en aquest mateix moment. Finalment, emparant-se en arguments sobre les competències, el PSOE va dir no a revisar els criteris amb els quals el maltractament a animals pot ser considerat d'Interès Turístic Nacional. Algun senador socialista es va negar a votar.

La qualificació d'Interès Turístic Nacional no suposa un benefici directe per a una festa tradicional. Sí suposa certa preferència a l'hora de rebre ajudes o estar entre les promocionades en l'estranger. El debat intern en el PSOE sobre aquest assumpte es va evidenciar ja en la reunió del grup parlamentari dilluns passat, on va haver veus a favor i en contra de la moció. Finalment, el vot negatiu ve forçat pel govern, segons fonts parlamentàries, que considera que tocar aquesta Ordre Ministerial suposa obrir un meló que donaria motiu a associacions antitaurinas per a sustentar les seves reivindicacions.

Per part del PP, el senador Javier Marquès, va defensar que tota la legislació, central, autonòmica i local, s'ha fet tenint en compte festes de "gran tradició, de vegades de centenars d'anys". Són festes que "atreuen turistes i són esdeveniments de primer ordre" en les seves localitats, va dir Marquès. La seva mera autorització, va venir a argumentar, indica que compleixen amb la normativa vigent. Finalment, va considerar que la definició de maltractament és opinable.

Text: Público i El País

DEBAT SOBRE ELS TOROS A RNE

El programa "Futuro Abierto" de Radio Nacional de España ha tractat els espectacles taurins. Els convidats són Silvia Toval (Equanimal, animalistes) i José Enrique Zaldívar (AVAT, veterinaris abolicionistes) d'una banda i per l'altra Juan Manuel Moreno (UNETE, ramaders) i Jose Luis Carabias ("Clarín", programa taurí de RNE). També intervé telefònicament Marta Jimeno (vicepresidenta PACMA).

Opinió QP! No us perdeu els continus comentaris antidemocràtics, masclistes i homòfobs provinents de Juan Manuel Moreno ("personatge de la fotografia").
Amb gent d'aquest nivell com també Rosa Gil, actual presidenta de la PDF - Plataforma por la Defensa de la Fiesta que ha declarat recentment:

“…y de los políticos, que todos son unos chupaculos, una indecencia de personajes. Lo que no vamos a consentir es que unos políticos de mierda vengan a estropearnos la Fiesta”

Aquesta senyora tan democràtica és la màxima representant d'una associació que aglutina els defensors de la tortura feta espectacle recolzada per personatges com Joan Barril, Joan Manuel Serrat, Sílvia Munt, ...


.

LA NECESARIA UNIÓN DEL ANIMALISMO

Article de Julio Ortega Fraile (Secretari d'Organització del PACMA) extret del seu molt recomenable bloc personal "Maltrato Animal, un crimen legal"

Este artículo está redactado en colaboración con Mercedes Cano Herrera, Profesora Titular de Antropología Social de la Universidad de Valladolid, una persona admirable, sensible y una animalista muy comprometida, a la que agradezco su apoyo, su ayuda y su generosidad, por saber compartir y transmitir sus muchos y acertados conocimientos.

La máxima maquiavélica de “divide y reinarás (vencerás)”, ha sido a lo largo de la Historia una estrategia empleada con profusión para lograr la derrota del enemigo. Todos somos conscientes de que al aunar esfuerzos, la capacidad de defensa y de respuesta es mucho más eficaz que si los disgregamos, por lo tanto, aquel que librando una batalla de la índole que sea, es capaz de sembrar el enfrentamiento entre las filas de sus adversarios, tiene mucho camino avanzado para obtener la victoria.

Un contrincante taimado, sabe cómo buscar los puntos débiles de su oponente para alimentar las hostilidades internas, averiguando y aventando las rivalidades que sin duda existen dentro de cualquier colectivo o entre grupos afines, pero lo realmente asombroso y desolador, es cuando esas disensiones se producen sin que medie la intervención del antagonista, cuando sin éste haberlo intentado siquiera, contempla muy satisfecho cómo los otros se descabezan entre si, haciendo parte del trabajo que a él le correspondería y de paso, debilitándose lo suficiente como para propiciarle el triunfo.

Es curioso comprobar que así como la táctica del “prietas las filas” se da habitualmente en las agrupaciones más conservadoras o totalitarias, sabiendo mantenerse como unidad inquebrantable a la hora de iniciar confrontaciones con otras facciones, las desavenencias entre pares surgen por lo general en aquellos que defienden posturas más progresistas y cercanas a los conceptos de libertad y de justicia universal. Y tal vez esto ocurre por la mayor disposición hacia actitudes democráticas de los segundos, empezando su puesta en práctica por ellos mismos al no estar sometidos a una férrea disciplina interna que evitaría esas divisiones, enriquecedoras en cualquier caso porque el debate siempre es positivo, pero muy perjudiciales a la hora de presentar batalla.

Existen muchos ejemplos de lo anterior, pero queremos centrarnos en uno muy actual y cuya presencia está cobrando, afortunadamente, gran fuerza en España: el movimiento animalista – empleamos un término no reconocido académicamente para esta acepción, pero que creemos que la define de un modo muy claro -. A nadie se le escapa que la lucha por los derechos de los animales y por lograr que se les reconozca un respeto del que hoy carecen crece en importancia día a día, como no podía ser de otro modo en un País en el que los casos de maltrato y de muerte de estas criaturas, alcanzan la categoría de torturas y de asesinatos con el apoyo frecuente de la Administración y elevados al rango de espectáculos públicos.

Nos encontramos pues con toda una suerte de atrocidades sádicas que padecen los animales, aunque las más emblemáticas sean los festejos taurinos en cualquiera de sus variantes, desde la tradicional corrida a perversiones como los toros alanceados, ensogados, embolados, las becerradas, etc. Los que participan y amparan o se lucran de estas acciones vómicas, son un frente común sin resquicios cuando de preservar sus criminales divertimentos se trata, enfrentándose sin miramientos ni vacilaciones e incluso empleando la violencia frecuentemente, contra todos aquellos que exigen el fin de costumbres tan miserables.

Y del otro lado tenemos a los animalistas, empeñados en una contienda cuya existencia es difícil de concebir, pues no se entiende como en el Siglo XXI y en un País del Primer Mundo, se hace necesario todavía estar explicando que la brutalidad con los seres vivos no se puede considerar como negocio, cultura ni arte, sino como una abyección repugnante propia de mentes enfermas y ejercida por individuos agresivos, cuyas conductas son socialmente peligrosas y por supuesto, letales en el caso de los animales, a los que se dedican a martirizar con tanta saña y encarnizamiento.

Pero resulta que los avances por acabar con semejante crueldad son exasperadamente lentos, porque tanto el Estado Central como los órganos de poder autonómicos, provinciales o locales, baluartes últimos e imprescindibles para su existencia de todas estas muestras de salvajismo, no se sienten lo suficientemente presionados por los ciudadanos como para tomarse en serio este asunto, prefiriendo ignorarlo antes que afrontarlo temerosos de las consecuencias. Y es que les preocupa más la reacción de unos cuantos violentos adictos al maltrato animal, carentes de cualquier escrúpulo, que la de los defensores de estos seres, pacíficos por naturaleza, partidarios del respeto y, he aquí el mayor problema, a menudo afectados por el cáncer de la desorganización o lo que es peor, de la desunión.

Creemos que las mentes pensantes de cualquier colectivo, hacen mal si pierden de vista la filosofía que mueve a sus bases, a todos aquellos que en la calle son la fuerza y la voz que canaliza las reivindicaciones que se persiguen, pues no hay mayor honestidad, valor, ni pureza de pensamiento, que las que poseen los que se entregan a un compromiso solidario sin estar desvirtuados por “intrigas palaciegas”, que no hacen más que enrarecer el ambiente, entorpecer la labor por muy noble que ésta sea y alimentar el germen de la fragilidad e incluso de la destrucción interna.

Y llegados a este punto, nos planteamos la siguiente reflexión: si los problemas suelen surgir por los disentimientos o desafíos existentes entre los que capitanean los movimientos, cada uno con su forma peculiar de entender un mismo asunto, pero no afecta a los que fuera de los órganos decisorios de cada grupo forman su verdadera fortaleza: el inmenso número de ciudadanos que cree en una causa y a ella se entrega, sin perderse en contubernios ni en maquinaciones extrañas y sumamente perjudiciales, entonces habrá que llegar a la conclusión de que así como los que lideran son el origen de las divisiones, a los demás, es decir, a casi todos, les une un mismo deseo e ideal con independencia de bajo qué siglas contribuyan con su trabajo a esta causa.

Se imaginan por lo tanto que los que dirigen las innumerables asociaciones animalistas de este País realizasen un examen de conciencia, recordasen cuáles son los motivos que les llevaron a esta lucha y fuesen capaces de romper las cadenas que su intransigencia o egoísmo les procuran, y desembarazándose de las limitaciones que tales actitudes les imponen demostrasen la valentía y la inteligencia de unir, de combinar el esfuerzo de todos los que les apoyan, a lo que habría que sumar probablemente el de los que por no entender tan absurdas desavenencias, a día de hoy batallan por su cuenta y de forma independiente. ¿Pueden hacerse una idea de lo poderoso que sería ese “ejército” de seres humanos decididos a cambiar la trágica suerte de los animales en España?.

Nadie discute que la organización es absolutamente necesaria, pero ni el modo de entenderla ni tampoco el orden o las prioridades en una guerra con tantos frentes abiertos, pueden constituirse en rémoras como lo están haciendo, con el resultado de acciones dispersas, mutiladas y de escasa efectividad. Aquí sólo hay que tener presente un hecho: que luchamos por acabar con el sufrimiento de los animales a manos del hombre y sin duda, ese objetivo lo suscriben todos los que están empeñados en esta causa, por más que luego se difiera en estrategias o en tiempos.

Somos muchos, la gran mayoría, los que aborrecemos la crueldad con los animales y comparados con nosotros, son muy pocos los que presentan esa patología de maltratadores, ¿Cómo es posible entonces que nos ganen siempre en número cuando de manifestarse se trata?. Tenemos el contingente humano y sobre todo es nuestra la razón, porque defendemos la vida y aborrecemos el sometimiento mortal que se ejerce sobre seres más débiles y sin el amparo legal que necesitan y merecen. Entonces, ¿por qué nos cuesta tanto trabajo hacer sonar nuestra voz, la de todos, como si fuese una sola, ante los que tienen la capacidad de modificar una realidad tan sangrante?.

Es imprescindible superar de forma inmediata desavenencias y rencillas que nos convierten en grupúsculos cuando somos legión. Es el momento de asumir que nuestras miserias están contribuyendo a que el destino atroz que padecen tantos animales hoy, vuelva a repetirse mañana, un hecho imperdonable en quien asegura defenderlos y del mismo modo, es ya la hora de organizar una movilización masiva, en la que participen absolutamente todos los que se dicen animalistas, que no quede ni uno solo fuera, y llevarla a cabo allí donde los políticos ya no podrán decir que no nos ven ni nos oyen, en el mismo Centro del Poder de este País. Millones de personas, sin banderas, sin siglas, sin colores, sin afiliaciones y unidas, como no puede ser de otro modo, gritando con una sola voz a la cara de nuestros gobernantes que exigimos una Ley de Protección Animal amplia, suficiente, sin excepciones e inmediata.

¿Es un sueño?, tal vez, pero esta vigilia que nuestra necedad nos procura, es la condena de millones de animales. Convendría no olvidarlo ni un solo instante.

ESCUELAS DE BRUTALIDAD

Article d'opinió publicat al diari El País el dia 17/09/09:

Debe ser muy difícil entender que maltratar animales, donde sea y como sea, es costumbre brutal y degradante. No hay excusa cultural, tradicional o económica (las cuentas de resultados de las ganaderías) que lo justifique. Personas que se conmueven con la agonía de un gorrión o tiemblan ante los sufrimientos de un perro, acuden sin embargo gozosas y expectantes a salpicarse de la sangre de un toro en nombre de una chicuelina o de los 500 años de historia que perdure la matanza. El caso del Toro de la Vega que se destripa en Tordesillas junta todos los estigmas de la barbarie. Jinetes a caballo provistos de lanzas, seguidos y aclamados por una multitud ansiosa -unos 25.000 el martes pasado-, acorralan y alancean un toro en los alrededores de la localidad; incluso premian al fulano que consigue el abyecto honor de dar muerte al animal. Gran consternación ha causado el que en la última fiesta el premio haya quedado desierto. No porque el toro Moscatel no fuera acuchillado y muerto, faltaría más, sino porque fue picado antes de salir de la ciudad. Que no se diga que en Tordesillas no respetan la tradición.

Resulta irrelevante qué sentido ritual o mítico pueda tener el Toro de la Vega y, por extensión, cualquier maltrato y muerte de un animal. A todos los efectos, la barbarie debe explicarse sencillamente porque un grupo de personas desean maltratar y matar al toro o contemplar como muere. Eso debería ser un delito, porque es una regresión individual y colectiva y porque contamina un espacio público con una pedagogía brutalizadora.

No es fácil suprimir la carnicería. Hay mucho erudito de aldea que vive de exaltar las hondas raíces del festejo sangriento, mucho desocupado mental que espera el día de autos como el momento más excitante de su vida, dispuesto a contar una y otra vez durante todo un año como se acercó a 20 metros del toro y mucho viajero de aluvión dispuesto a bañarse en exotismo carpetovetónico. Son muchos votos y la autoridad moral de los ayuntamientos hace tiempo que desapareció o se entregó al recurso del pan y circo a cambio de la comprensión de festejantes y clientes hacia los enjuagues inmobiliarios de los municipios.

DIA DE PROTESTES A ALGEMESÍ

Dia tens pels manifestants antitaurins a Algemesí (Ribera Alta). La concentració es va produir ahir a la tarda a la cruïlla del carrer Muntanyà i St. Josep de Calasanç davant de la mirada, crits i insults de la gran majoria dels habitants d'aquest poble que celebra aquests dies la Setmana de Bous.

Els moments tensos es van produir a tan sols 200 metres de la plaça de bous desmuntable que es construeix a la Plaça Major.

Habitualment l'entrada dels toreros es produia per carrers més propers a la plaça però aquest any han passat dins de furgons i fins i tot caminant entre les dues concentracions, fet que ha estat qualificat pels animalistes com a provocació. La concentració es va desplaçar pels carrers més importants del poble i al final es va llegir un manifest:


Són habituals les corrides de toros i les becerrades a la nit alguns dies. L'entrada és lliure i les grades de fusta plenes de gent (majoritàriament menors d'edat) que formen les penyes festeres. L'alcohol, com als Sanfermines, és norma habitual dins d'aquesta plaça.

El màxim d'orgull pel poble és que la plaça és única per ser quadrada segons declara l'alcalde al prospecte del calendari de festes, que per cert subvenciona Milar, botiga d'electrodomèstics.

Algemesí és un dels 13 municipis del País Valencià que tenen places considerades de caràcter "singular". El conseller de la Generalitat Valenciana, Serafín Castellano (PP) ha declarat que el seu departament "vetlla per la seguretat de les persones i el respecte pels animals" als espectacles taurins.

D'altra banda durant el matí 15 persones s'han despullat i s'han tacat de pintura vermella simulant sang, per demanar la fi de les becerrades. L'acte ha estat organitzat per Animanaturalis del País Valencià i el Col·lectiu Folgança Antitaurina Pels Drets Dels Animals.

SUSANNA GRISO ES COMPROMET A FER-SE VEGETARIANA

L'organització Mercy for Animals (Misericòrdia per als Animals) ha publicat un terrorífic vídeo obtingut amb càmera oculta sobre el sofriment produït per la indústria de l'ou. En ell es mostra, entre altres coses, la realitat de la qual són víctimes els pollastres mascle d'aquesta indústria, atès que no posen ous ni engreixen prou per a ser econòmicament rendibles -els pollastres criats per a carn són de la raça broiler que engreixen ràpidament-, els pollastres nounats són enviats directament a una trituradora que els pica vius, com es pot veure en el vídeo de la investigació.

Al voltant de 150.000 pollets cada dia, són matats d'aquesta manera en aquest centre de Hy-Line en Spencer, Iowa, Estats Units, on el grup Mercy for Animals va realitzar la investigació. D'aquesta manera moren més de 30 milions de pollastres a l'any. En el mateix video es poden veure imatges esborronadores de com es talla el bec a altres pollastres nounats que es convertiran en gallines ponedores, d'aquesta forma s'eviten atacs i fins i tot canibalisme produït per l'stress de viure empresonats dins les granges, també es mostra com els animals són separats per sexadors que determinen quins animals han de ser immediatament triturats, els mascles, i quins han de ser mutilats per a servir a la indústria de l'ou.

Segons ha justificat la pròpia companyia, es tracta d'un mètode conegut com "eutanàsia instantània", no és una pràctica estranya ni poc habitual, sinó més aviat inherent a tota la indústria d'explotació d'animals pels seus ous. Es calcula que per cada gallina que està avui dia sent utilitzada per a pondre ous, hi ha hagut altre pollet mascle que va acabar com si fos escombraries en una trituradora o amontegat en contenidor amb d'altres mascles.

Aquest vídeo va ser visionat en el programa "Espejo Público" davant de l'horror dels seus col·laboradors i presentadora Susanna Griso que es va comprometre davant de l'audiència amb les següents paraules:

"Si para comer hamburguesas de pollo tienen que pasar los animales por ésto, pués... yo me hago vegetariana"

El que no saben els col·laboradors del programa i la Susanna Griso és que per a aquesta trituradora passen tots els mascles, ja que aquesta màquina pertany a la indústria de l'ou i no de la carn de pollastre. Més de 30 milions de pollets mascles passen per això cada any en aquesta instal lació.

Per als pollets famelles "supervivents", a comença una vida de la crueltat i la reclusió en mans de la indústria de l'ou, produint ous fins que el seu índex de producció decaigui, llavors les portanan a l'escorxador, ja que és més rendible que una altra gallina més jove ocupi el seu lloc.

Abans fins i tot de sortir de la incubadora, una part dels seus becs sensibles seran seccionats sense cap tipus d'anestèssia. Es col·locaran 100 per caixa i s'envaran a tot el país.

El menyspreu pel benestar dels animals no és un tema aïllat d'aquestes instal·lacions. De fet, les condicions documentades durant aquesta investigació són completament habituals i acceptades dins de la indústria de l'ou comercial tant a EUA com a Europa.

Es podria pensar que els ous campers no suposen cap crueltat cap els animals, però el fet de matar els mascles es produeix en tots els tipus d'indústria de l'ou.

La criança ecològica allibera les gallines de les gàbies però no de les naus on desenes de milers individus conviuen i estàn privats dels seus interesos: no poden establir cap tipus de jerarquia o relació conforme les seves necessitats d'espècie, no poden viure en llibertat, no poden tenir fills...

Totes les formes d'explotació (ecològica o no) generen sufriment als animals i perpetuen l'ús i consum d'aus, molta gent pensa que han tingut unes condicions de vida digna i no és cert.
Espanya és el trecer país productor d'ous de la CE amb quasi 1.000 milions d'ous produits per any. De les 40 milions de gallines que produeixen aquests ous, un 98% viuen en gàbies bateria, sistema considerat més cruel i prohibit en alguns països. És el porcentatge més alt d'Europa.

El següent vídeo és el resultat de dos anys d'investigació en granges espanyoles per part de la fundació FAADA, exposen el que la indústria de l'alimentació no vol que vegi la societat: com es críen els animals destiants al consum humà en condicions industrials, sense oferir-los cap possibilitat de portar a terme cap dels seus comportaments naturals més basics, i sense la més mínima consideració cap a ell com a éssers capaços de sentir i patir.

BECERRADES D'ALGEMESÍ

Una Jonegada és un festeig taurí en el què participen jònecs (becerros en castellà) de menys de dos anys i en el què pot participar qualsevol persona no professional.

Les penyes festeres compren, a una subhasta, cadafals (sectors de la graderia) de la plaça quadrada desmuntable d’Algemesí. Això dóna dret a un grup de joves, que mai han torejat, a matar un petit jònec, un animal vivaç i ingenu al límit de l’edat legal.

Cada any es maten unes joneguetes, durant els dos dies de becerrades. Les toregen. Les claven banderilles amb arpons d’acer de 8 cm. o qualsevol altre estri més casolà i a l'abast dels aficionats com forquilles i ganivets, mentre intenten fugir desesperadament, emetent crits descarnadors.

En alguns casos, són travessades més de 20 vegades amb una espasa de 80 cm., amb la gent rient i cridant. Amb banderilles clavades a les potes, el pit, el coll i la resta del seu cos, finalment, l’animal cau a terra on, si és necessari, és rematat pel matancer.

Es permet i promociona la presència de menors d’edat a la plaça, que s’habituen a conviure amb la tortura i a relacionar-la amb la festa, seguint l’exemple dels adults, que es disfressen com a un carnaval.

El Col·lectiu Folgança vol fer festa sense tortura i mort, i molt menys si es tracta de petits animals aterroritzats, que criden de dolor entre rialles de la gent i rius d'alcohol, davant de menors d'edat.

Creuen que s'hauria de consultar al poble si vol continuar amb aquest espectacle on no hi cap ni la més elemental compassió, on les generacions futures aprenen a banalitzar la violència de manera gratuïta. Volen seguir el camí de la ciutat de Paterna on ja no es realitzaran mai més festejos taurins per volutant popular.

El Col·lectiu Folgança organitza una manifestació per al dissabte 14 de setembre a les 16:30, a les que s'adhereixen entre d'altres associacions i partits polítics: Libera!, Animanaturalis i PACMA. El punt de trobada és a l'encreuament del c/Muntanya i St. Josep de Calasanç.
Trobareu més informació al bloc del col·lectiu: becerradesalgemesi.blogspot.com